YouTube: els secrets d’un negoci en auge

Els creadors de contingut amb més seguidors poden arribar a cobrar milions d’euros

Alba Ríos i Nora Tarnow

Ja fa temps que YouTube va aparèixer a les nostres vides. Aquesta plataforma ofereix pràcticament de tot: des de vídeos de gatets fins a ressenyes de llibres i videojocs, tutorials de maquillatge, receptes de cuina… Són molts els youtubers que poc a poc s’han obert pas en aquest món i s’han convertit en tot un èxit: AuronPlay, El Rubius, Las Ratitas, Dulceida, Paula Gonu…

Però, com funciona realment aquesta web que actualment compta amb més de 1.800 milions d’usuaris actius? Pot una persona guanyar-s’hi la vida? Segons Virgina Wassmann, cap de premsa de l’Àrea de Negoci de Youtube a Espanya els creadors de contingut tenen cinc formes d’obtenir diners amb el contingut de YouTube: a través dels ingressos publicitaris, dels membres del canal, del marxandatge, del ‘super chat’ i del YouTube Premium. La publicitat és actualment la principal font d’ingressos dels youtubers.

Però no tots els youtubers poden cobrar pel simple fet de penjar contingut a la plataforma: hi ha una sèrie de requisits que han de complir per habilitar la monetització dels seus vídeos. La primera condició és pertànyer al Programa Partners. Per formar-hi part s’ha de tenir un mínim de 1.000 subscriptors al canal i haver penjat més de 4.000 hores de vídeos públics en els últims 12 mesos. També s’han d’acatar les polítiques de monetització de Youtube que tenen a veure amb el tipus de contingut que s’ofereix als espectadors.

Un altre aspecte que sovint els consumidors de YouTube no coneixen és si els youtubers trien els anuncis que apareixen als seus vídeos o si es tracta d’un procediment aleatori. Tota la propaganda que apareix a YouTube es tria automàticament en funció de diferents factors com les metadades (el títol que s’escull pel vídeo, per exemple) i tenint en compte si el contingut és adequat pels anunciants. Gràcies a programes associats a la plataforma com l’AdSense és possible que els youtubers bloquegin anuncis per a que aquest no apareguin al seu canal. Ho poden fer d’un anunci en concret, d’un anunciant o d’un conjunt d’anuncis segons la temàtica de que tractin. Un darrer mecanisme per tenir més control de la publicitat és l’opció que va sorgir al 2019 de col·laborar directament amb els anunciants.

A part del contingut, també es pot triar la forma en la que apareixen els anuncis. Els creadors poden triar a quins vídeos volen tenir publicitat i com volen que aparegui (superposats, saltables, no saltables, etc). Quants més formats s’habilitin, més possibilitats hi ha d’augmentar els ingressos. A més, si la durada del vídeo és superior als 10 minuts, poden col·locar-se pauses publicitàries a mesura que l’espectador està consumint el contingut. Aquestes pauses poden situar-se de manera automàtica o manual i triar exactament en quin segon apareixeran.

Aleshores, guanyen molts diners? És impossible conèixer amb exactitud els ingressos dels youtubers perquè entren en joc molts factors diferents. També depèn de la popularitat del youtuber. El que sí que sembla és que cada vegada es cobren més diners segons la revista Forbes. Alguns exemples dels youtubers millor pagats durant el 2018 és el de PewDiePie amb 91,5 milions de seguidors que va recaudar 15,5 milions de dòlars i el de Ryan ToysReview que amb tan sols sis anys compta amb 23,7 milions de seguidors i va tenir uns ingresos d’11 milions de dòlars.

Nens youtubers

Un altre fenomen que és molt comú veure avui dia és el dels ‘nens youtuber’: canals protagonitzats per menors d’edat, a vegades acompanyats pels seus pares, que sovint es graven obrint regals -’unboxings’- i jugant amb ells. També fan reptes, dances, manualitats, mostren el seu dia dia… Tot per atraure a una audiència cada vegada més gran de nens i adolescents. Canals com ‘Los juguetes de Arantxa’ i ‘MikelTube’ causen furor entre els més petits. Normalment, aquests canals comencen sent un joc pels nens, com una mena de hobbie on volen imitar als youtubers que veuen, però s’acaben convertint en una font d’ingressos per tota la família.

I qui protegeix a aquests menors? És legal que els pares es lucrin a través de vendre la imatge dels seus fills? “Els consentiments vinculats als drets dels infants els exerceixen els pares, per tant són ells qui prenen totes les decisions. Només si hi ha abusos per part d’aquests poden actuar les autoritats: que els pares forcessin als seus fills a fer vídeos seria explotació, per exemple, i si hi ha explotació hi ha abús”, afirma Rafael Bustos, professor de Dret de la Informació a la Universitat Pompeu Fabra. “Per tant, aquests vídeos, que es pengen amb el consentiment dels pares, es publiquen legítimament. Però que passa amb aquestes imatges quan els nens es fan grans i volen retirar-les? Aquí existeix un buit legal perquè el nen no podria fer res, ja que quan aquestes imatges es van penjar eren legals”.


Els consumidors més joves de YouTube

YouTube Kids ofereix contingut destinat als menors de 12 anys amb un sistema de control parental i filtratge de vídeos. De fet, els creadors de contingut d’aquesta plataforma han de marcar si el seu canal està destinat a un públic infantil o no per facilitar la tasca a l’algoritme.
Segons un estudi de Webedia els preadolescents (11 a 15 anys) són els usuaris més freqüents de YouTube. Un 85% dels enquestats consultava aquesta plataforma almenys una vegada al dia.
I què miren tantes hores? Dibuixos animats, videojocs, covers de cançons, manualitats i reviews de joguines són les principals temàtiques.
Sobretot hi ha una obsessió d’infants que consumeixen vídeos d’altres nens i nenes youtubers. El contingut els arriba de més aprop al tenir aproximadament la mateiixa edat. Poden identificar-se i agafar-los de referents.


Read more

L’alt cost de la vida universitària a Barcelona

74 hores de feina a la setmana durant l’estiu són insuficients perquè l’estudiant Romà Zapata afronti tots els seus costos universitaris

Lloret de Mar, municipi d’uns 40.000 habitants, es converteix en la capital del turisme a la Costa Brava durant l’estiu. Un milió de pernoctacions anuals fan de la ciutat selvatana un niu d’oportunitats laborals al món de l’hostaleria i els serveis. En Romà Zapata, lloretenc i estudiant universitari, aprofita la temporada estiuenca per treballar a una botiga de menjar, licors i souvenirs especialment pensada per a turistes. Ho fa des dels 16 anys, edat a partir de la qual ja es pot formar part del mercat laboral (legalment). S’hi veu pràcticament obligat per poder afrontar els costos de la vida universitària a Barcelona.

El seu horari és aproximadament de 74 hores a la setmana. De dilluns a dissabte s’hi està 11 hores diàries, mentre que els diumenges en treballa vuit. Durant més de dos mesos no té ni un dia de festa, ni tan sols la jornada de festa major local (Santa Cristina, 24 de juliol) o el dia de la Mare de Déu de l’Assumpció (15 d’agost). Unes condicions laborals si més no dures pels 1.600€ mensuals que cobra, el que suposa una remuneració de 5€/hora. Sacrifica el seu estiu per subsistir durant l’hivern i no renunciar a estudiar un grau en Química per la Universitat de Barcelona. Aquest és el seu segon any a la capital catalana.

Rumins

El supermercat on en Romà treballa es troba a primera línia de mar, bona localització pel reclam turístic. / INSTAGRAM

La beca general per a estudiants del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte li cobreix el cost de la matrícula de la carrera universitària, amb un suplement d’uns 700€ per les diverses despeses que es deriven d’estudiar a Barcelona. Però amb un càlcul ràpid del conjunt d’aquestes despeses resulta evident que l’ajuda econòmica de l’Estat és insuficient.

Viure per treballar durant l’estiu genera la mateixa quantitat d’ingressos que despeses desencadena la vida universitària barcelonina? La resposta a la pregunta es pot trobar amb una simple operació matemàtica. Restant els costos als ingressos d’en Romà, la solució és negativa:  –610€. El del lloretenc, doncs, és un cas real que exemplifica la impossibilitat per part dels universitaris d’afrontar econòmicament aquesta etapa estudiantil (ni treballant 74 hores a la setmana i destinant la integritat del salari d’estiu als estudis), si bé els seus horaris no li permeten compaginar-se les classes amb cap feina ara durant l’hivern.

Malgrat tot, en Romà ja fa segon de Química. Els seus pares poden costejar-li les despeses que ell amb els seus diners no pot. Però davant d’una situació com aquesta, un es pot plantejar què s’entén per universitat pública. Perquè en paral·lel al cost dels crèdits ECTS de la matrícula hi ha el lloguer del pis, el transport dins de Barcelona, el transport entre Lloret i Barcelona, l’aigua, el gas, el material escolar…

Existeixen entitats sense ànim de lucre i ONG que intenten tapar aquestes deficiències de l’Estat. BarcelonActua n’és un exemple: bequen estudiants que provenen d’instituts barcelonins d’Alta Complexitat (catalogació que fa la Generalitat) de manera que no hagin de renunciar a seguir eixamplant la seva formació per temes econòmics. La fundació fa tres anys que funciona i ja ha atorgat una quinzena de beques, en paral·lel a d’altres obres socials que també lideren.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies