Lobbies: els «influencers» de la política

La influència de la cultura popular i cinematogràfica ha creat una imatge col·lectiva que s’equipara als grups de pressió amb la figura del «villano» que mou fils a l’ombra

Els grups de pressió demanen una regularització que afavoreixi la transparència

 

RUBÉN PÉREZ

YUNSARA BARCIAL

LOURDES BARRAGÁN

Descarrega’t l’article en PDF

Durant els anys trenta, una vintena de corporacions americanes van beneficiar-se del mercat alemany. Per a una economia malmesa per la Gran Depressió que vivia els Estats Units, la incipient Alemanya nazi era una gran oportunitat. Amb la prohibició de l’activitat sindical i les reivindicacions obreres, Alemanya s’havia convertit en una zona en la qual es podia operar sense enfrontar-se a les traves habitualment vinculades als drets laborals.

Així ho explicava l’historiador belga Jacques R. Pauwels, que va realitzar un estudi en el qual assenyalava algunes d’aquestes grans corporacions com a elements clau a l’hora d’entendre per què els Estats Units van trigar tant a intervenir en la Segona Guerra Mundial.

Entre els noms més sonats, hi ha Coca-Cola (segons les dades de Pauwels, la seva subsidiària alemanya a Essen va incrementar l’any 1934 les vendes de 243.000 caixes a quatre milions i mig el 1939); la Factoria Opel de General Motors a Russelheim (la seva presència al mercat alemany va passar en dos anys d’un 35% a un 50%) o la Fàbrica de Ford a Colònia, que va incrementar gairebé quatre vegades els seus beneficis entre el 1935 i el 1939. En poques paraules, fa temps que les decisions polítiques no les regeixen només els polítics.

Exemples més propers els trobem també aquí i ara. La licitació entre el lobby del taxi i el del VTC a Barcelona ha fet més que visible la influència dels grups de pressió, en aquest cas, en les decisions del Ministeri de Foment. Similar és el cas recentment publicat per eldiario.es, que va revelar les trobades entre la patronal del sector del joc Cejuego amb 96 representants polítics per pressionar a favor del sector. Tot això, no oblidem, en un context d’especial preocupació pública per la publicitat dels salons d’apostes. El director de Cejuego, Alejandro Landaluce, apunta que els lobbies estan ara “dins de l’agenda política”, un fet que, assegura, “abans no passava”.

En plena globalització, és innegable el poder que tenen aquests agents en les decisions polítiques. Però, què és exactament un lobby, i com influencia la vida pública?

La paraula lobby té dos possibles significats: “vestíbul” o “grup de pressió”. Aquest últim, el que realment ens interessa, va néixer al segle XVIII, quan els membres del Parlament britànic van batejar la seva forma de fer política. En aparèixer, els diputats eren assaltats a l’entrada de l’hemicicle (en el ‘lobby’), just abans que comencessin els debats, per grups interessats que buscaven influir en les seves decisions a l’interior. Per això, avui fer “lobbing” o “política de vestíbul” significa fer pressió política per aconseguir interessos particulars. Juan Ignacio Navas (Navas & Cursí) precisa que és un grup “destinat a donar suport a iniciatives que venen de la comunitat” i que volen representar i defensar “interessos de col·lectius concrets”. És a dir, un lobby no és una persona concreta, sinó una activitat que influeix en l’elaboració de les lleis i regulacions i en la presa de decisions.

Qui pot ser lobby?

En un sentit ampli, són lobbies des de les grans empreses fins a una associació cívica. Però en un sentit més estricte, es refereix a aquelles persones que la seva professió és fer pressió, per això sempre s’associa un lobby a les grans empreses. Encara que, segons la presidenta de l’Associació de Professionals de les Relacions Institucionals (APRI), María Rosa Rotond, qualsevol persona que pugui tenir influència pot exercir el lobbing.

Així actua un lobby, buscant que els seus interessos se superposin amb l’interès general i potenciïn aquest missatge. Un missatge transmès principalment pels mitjans de comunicació i pels discursos dels polítics.

És cert que la paraula lobby té connotacions negatives al nostre país, però en realitat la tasca d’influir en la política des de fora d’ella no és negativa ni il·legal. El problema és que si no es regula aquesta activitat, és fàcil que les conductes d’aquestes organitzacions es tornin fosques i sospitoses.

La problemàtica actual del lobby a Espanya la trobem en els seus mètodes, ja que l’opinió pública té una visió negativa de la finalitat dels grups de pressió. Per aquest motiu, associacions com APRI demanen, entre altres coses, una major transparència per a normalitzar aquesta activitat. Una tasca que pot ajudar a “millorar els mecanismes de la democràcia representativa”, segons APRI, i alhora definir els interessos de les empreses representades per aquests lobbies.

Buit legal

No hi ha un consens clar entre les associacions de lobbistes sobre la llei ideal per a la seva activitat. La majoria defensa que qualsevol norma ha de tenir com a eix central fomentar la transparència de les seves relacions institucionals i corregir així la visió negativa que la societat té del seu treball. Per al director associat de Cariotipo MH5, Jorge Fernández Rúa, la llei de lobbies espanyola hauria de seguir el camí de l’europea, on existeix “un registre que no és obligatori, però que funciona d’aquesta manera de facto”. Fernández afegeix que “molts dels eurodiputats no reben els lobbistes si no estan inscrits al seu registre”.

A més, considera que una possible llei hauria d’abastar tant el poder legislatiu al Congrés, com l’executiu al govern, perquè creu que “l’activitat als ministeris és frenètica, i una llei que inclogui només el Congrés, deixa que una part important vagi a la legislació”. El director associat de Cariotipo MH5 també pensa que és important que existeixi un únic registre en l’àmbit estatal, on els grups de pressió puguin inscriure’s amb total transparència, explicant a qui representen i amb quins interessos. Aquest registre, en la seva opinió, hauria d’estar controlat per un subjecte independent.

Diferències entre Espanya i Europa

Encara que Espanya estigui dintre de la Unió Europea, la regularització de cadascun dels països membre és diferent. Des de les institucions europees, es va fer un registre per avaluar l’efectivitat de la regularització de cadascun dels països. Es va fer d’acord a tres criteris principals: nivell de transparència, la integritat dels grups d’interès i la igualtat d’accés a l’hora de participar en la pressa de decisions. De tots els països de la Unió Europea, només Eslovènia va rebre una qualificació “satisfactòria“ (51 de 100). Lituània i Regne Unit va obtenir una puntuació “insuficient“, i la resta de països, entre els quals es troba Espanya, tenen una regularització considerada “molt insuficient“. Aquestes puntuacions venen motivades especialment per la falta de transparència.

En el cas d’Espanya, només es va assolir una puntuació de 10 sobre 100. Les característiques de la regularització espanyola s’allunyen de les establertes a la Unió Europea. Per una banda, el registre lobbista a Espanya és d’inscripció voluntària, a diferència d’Europa, on és obligatòria. A més, Espanya no compta amb codis ètics establerts, igual que tampoc no disposa dels mateixos recursos per facilitar l’actuació als grups de pressió amb poca influència.

El bloqueig

La creació d’una regulació del lobby a Espanya porta diversos anys bloquejada al Congrés dels Diputats perquè els diferents grups polítics no aconsegueixen posar-se d’acord en quin tipus de normativa seria l’adequada. Catalunya va ser pionera a l’hora de crear un registre de lobbies l’any 2015, però aquest només inclou aquells grups de pressió que es relacionen amb l’administració catalana; per tant, el Parlament queda al marge d’aquesta llei. Actualment, existeixen 3.107 grups inscrits en aquest registre.

Per part seva, la plataforma ciutadana per la transparència política, Civio, demana que el registre sigui “obert i accessible a tota la ciutadania” i que la supervisió d’aquest no depengui de la Presidència del Congrés. A més, exigeix obligacions per als diputats, no només per als grups d’interès.

No obstant això, amb l’anunci d’eleccions aquest any, qualsevol projecte sobre aquest tema ha quedat novament ajornat. El passat 28 de febrer, i en els últims dies de la legislatura, el Congrés va aprovar un codi ètic per als diputats que, entre altres coses, obligaria a fer pública l’agenda d’aquests en el portal de transparència del Congrés, a més d’haver de fer constar les reunions amb els lobbies.

En qualsevol cas, la necessitat d’una regulació és indispensable per totes parts. Si hi hagués una llei, la societat seria conscient de fins a quin punt es veu afectada per les pressions de aquests grups en les esferes de poder. Recentment, es va veure la decisió sense precedents del Suprem en canviar una sentència desfavorables per als bancs. Un altre exemple va ser l’exclusió per part del govern la possibilitat de limitar els preus del lloguer després d’una suposada reunió entre la ministra d’economia, Nadia Calviño i representants dels fons voltors, segons va informar El Mundo. Crear una regulació, no només fomenta la transparència, sinó que a més ajudarà a que política i lobbies comencin a veure’s com una relació natural abandonant l’esfera mafiosa.

 

Read more

La ficció que influencia la realitat

Les sèries no tenen un efecte únic a la societat: cada persona les rep de manera diferent.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies