La desacceleració de l’economia marca les dades de l’atur

Les dades de l’EPA mostren la creació d’ocupació més tímida des del 2012 al conjunt de l’Estat, mentre que a Catalunya s’aconsegueix reduir per sota el llindar de l’11%

Les xifres d’atur no donen cap sorpresa i confirmen el fantasma de l’alentiment que plana sobre l’economia espanyola. L’atur disminueix només una dècima fins al 13,92% en els que són els pitjors registres de l’EPA, l’enquesta de població activa, des de fa set anys, i la creació de 16.200 llocs de treball queda molt lluny dels 164.100 aconseguits en el mateix període de l’any passat. A Espanya actualment hi ha 3,2 milions d’aturats. Les xifres d’enguany han estat especialment colpidores pels joves que busquen feina per primera vegada i per l’agricultura i la construcció, on s’ha destruït ocupació.

Les dades de l’EPA també posen de manifest com el mercat laboral no aconsegueix recuperar-se de la crisi. El milió i mig d’aturats de més que hi ha ara en comparació el 2007 revelen la feblesa de l’ocupació espanyola, segurament el repte econòmic més important del país. La taxa d’atur descentralitzat, és a dir, aïllat de l’estacionalitat que predomina en l’ocupació, augmenta un 1,72% i mostra la tendència a la destrucció de llocs de treball.

Ja és habitual que institucions econòmiques internacionals cridin a la classe política a la necessitat de reformes estructurals. L’última, l’economista del Fons Monetari Internacional (FMI) Gita Gopinath, que en una entrevista a El País Semanal alertava que «el creixement econòmic per si sol no funcionarà». La incertesa política que viu Espanya, a les portes de les quartes eleccions en quatre anys i amb la qüestió catalana pendent de gestionar, no facilita el disseny d’aquest tipus de polítiques a llarg termini. En el context internacional, les previsions de creixement per Espanya demostren que és un dels països que de moment sembla que gestiona millor el refredament de l’economia global, enmig d’una guerra comercial oberta entre la Xina i els Estats Units i amb Alemanya -la locomotora de l’economia europea- en nombres negatius.

En contrast amb el conjunt d’Espanya, en el cas català el conseller de Treball, Chakib El Homrani, ha fet una valoració positiva de l’EPA malgrat reconèixer els reptes que enfronta el mercat laboral. «En el comportament global dels territoris de l’Estat, el català és dels més positius. Tenim una economia dinàmica i amb capacitat de creixement. Continua sent el territori amb més ocupats a l’Estat», ha tret pit el conseller.

A Catalunya el diferencial és positiu tant en termes de reducció de l’atur com de creació d’ocupació, i per primera vegada des del tercer trimestre de l’any 2008 la taxa d’atur se situa per sota de l’11%. Tot i reconèixer una baixada de la desocupació a nivells més moderats que en altres anys, El Homrani ho atribueix a l’augment de la capacitat de l’univers -població activa-. «Estem reduint l’atur de llarga durada», ha afirmat.

No obstant això, el mercat laboral català enfronta els mateixos reptes estructurals que l’espanyol. Com ja s’ha anat comentant des de fa temps des de les institucions públiques, El Homrani ha tornat a fer menció a la qualitat de l’ocupació creada. «Hi ha molta feina precària i temporal», adverteix, i posa l’accent en els mals resultats del sector industrial, que cau més d’un 16%. «Quan la indústria creix, també ho fan tots els sectors, és un sector motriu», explica. «Li hem de donar suport». Alhora, afirma que la desigualtat de gènere existent, reflectida en una major taxa d’atur en el cas de les dones (11,5%) que dels homes (10,3%), «no és raonable el 2019».

El Conseller de Treball també ha tornat a reclamar «el retorn d’algunes eines clau de cara a la gestió del mercat de treball, com pot ser l’autorització administrativa dels expedients de regulació». «No pot ser que la inoperància i la inactivitat dels governs estatals dels últims anys es portin a no fer els canvis de models bàsics per evitar la precarització del mercat laboral», ha criticat. Després d’alertar de la necessitat de «reformes estructurals normatives», ha carregat amb contundència contra les darreres reformes laborals. «Expliquen part del comportament de l’ocupació, especialment de la seva qualitat».

Read more

La sobrequalificació marca la vida laboral dels joves espanyols

ABEL VÁZQUEZ i SARA TABELHACHMI

Espanya ocupa el tercer lloc en la llista de països de la Unió Europea amb més sobrequalificació laboral, és a dir, amb treballadors amb un nivell d’estudis superior al que exigeix la seva feina. Així ho afirma un estudi publicat per l’Instituto de la Empresa Familiar en col·laboració amb la Fundación Bankia para la Formación Dual. Segons aquest informe, la sobrequalificació és un dels principals problemes de l’atur juvenil, perquè el mercat de treball “no és capaç d’absorbir a tants llicenciats”, cosa que genera “frustració personal” entre els treballadors i “una gran ineficiència del sistema”. Per millorar aquesta situació, l’informe proposa augmentar la qualitat de la Formació Professional. El president de Bankia, Ignacio Goirigolzarri, va assistir a l’acte de presentació de l’estudi, i va assegurar que la Formació Professional “és la millor forma de lluitar contra l’atur, d’augmentar la competitivat entre empreses i donar suport a la cohesió social”.

Font: Observatori Català de la Joventut. Elaboració pròpia.

Font: Observatori Català de la Joventut. Elaboració pròpia.

En aquesta línia s’emmarquen molts estudis desinats a pal·liar aquest fenomen. La investigadora Elisabeth Motellón, professora d’Economia a la UOC, destaca a La captación y retención del talento universitario en las empresas catalanas (2017), que la Formació Professional manca d’estatus social, tant en la seva imatge com en la motivació dels seus estudiants. Això, segons Motellón, produeix que molts llocs de treballs destinats a ells siguin ocupats per graduats superiors.

Altres experts, no obstant, tracten la sobrequalificació  des d’un altre punt de vista. El sociòleg José Saturinino García, destaca en un article de eldiario.es que aquest fenomen està molt lligat a altres factors que no es relacionen directament amb l’economia. La sobrequalificació, per exemple, afecta més a unes branques del saber que a altres: segons l’Observatori Social de LaCaixa, el risc de sobrequalificació és superior al 25% en carreres de l’àrea de Turisme i Humanitats, mentre que en altres, com Medicina i Ciències de la Salut, és molt inferior, menys del 5%. Aquestes dades poden resultar més preocupants si es té en compte que al 4t trimestre del 2017, més d’un 70% dels joves es dedicaven al sector serveis.

Tampoc cal oblidar l’origen socioeconòmic del treballador, que també es determinant per preveure la sobrequalificació. En aquest sentit, el títol universitari obre més portes a estudiants de classes altes, ja sigui perquè tenen millors contactes per trobar una bona feina o perquè destaquen en àrees on el sistema educatiu públic falla, com l’anglès o parlar en públic.

Les teories econòmiques més ortodoxes destaquen que la sobrequalificació és un fenomen transitori. A l’entrar en el mercat de treball no es té experiència laboral i, en conseqüència, és més freqüent acceptar feines que no s’adeqüen al nivell d’estudis. Conforme el treballador va guanyant experiència, doncs, la incidència de la sobrequalificació es redueix. Malgrat això, les dades demostren que el fenomen persisteix.

Font: INE, Enquesta de Població Activa (2016) Elaboració pròpia

Font: INE, Enquesta de Població Activa (2016) Elaboració pròpia

Dins la comunitat acadèmica també hi ha opinions diverses sobre el tema. Manuel Barranco, catedràtic de Física a la Universitat de Barcelona, es mostra molt escèptic amb aquest fenomen, i critica durament el propi concepte de “sobrequalificació”. Segons ha declarat a Cetrencada, “el coneixement mai s’hauria de considerar excessiu”, i ha afirmat que “uns estudis superiors ben desenvolupats permeten a l’estudiant enfrontar-se a les contingències laborals que puguin sorgir”. Així mateix, considera que la Formació Professional Dual és perfectament viable, però que les empreses la utilitzen per substituir un lloc de treball remunerat per una successió contínua de contractes de pràctiques a estudiants. En conjunt, Barranco assegura que la visió que té el teixit empresarial de l’educació superior “és pròpia de països amb poca cultura científica”.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies