Incertesa i expectació: els dies previs a la sentència

Espanya posa a prova la fortalesa de la seva democràcia. Són dies decisius a l’espera del que serà, sens dubte, una de les sentències més determinants de la seva història. La sala penal del Tribunal Suprem es pronunciarà aviat sobre el que va succeir la tardor del 2017 a Catalunya. Per alguns, un referèndum d’autodeterminació legítim i la caiguda de la màscara d’un Estat obertament repressiu. Per altres, un intent de subvertir l’ordre constitucional evitat gràcies als mecanismes de l’Estat de Dret.

Dimecres 16 d’octubre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart hauran complert el màxim de dos anys en presó preventiva que estipula la llei d’enjudiciament criminal espanyola en el seu article 504, obligant així al tribunal presidit per Manuel Marchena a trencar el silenci en què s’ha sotmès des que va dir allò del «vist per sentència» el dotze de juny. El magistrat podria allargar-la en una interlocutòria, però tot indica que la sala s’inclinarà per no dilatar el procés i fer públic el seu veredicte. El fiscal Javier Zaragoza ja ho va dir: les sentències sortiran al voltant del dotze d’octubre, dia de la Hispanitat. Setmana complicada amb la vista d’Oriol Junqueras al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre la seva immunitat. Dilluns, aniversari de l’afusellament de Companys. L’expectació és màxima. La incertesa, també.

Al banc dels acusats s’hi asseuen els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’antic vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Són acusats de rebel·lió per la Fiscalia i de sedició per l’Advocacia de l’Estat, en ambdós casos amb l’agreujant de malversació. El partit d’ultradreta Vox, personat com a acusació particular a la causa, hi afegeix a més el d’organització criminal. Els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, actualment en llibertat, s’enfronten a set anys de presó per desobediència.

La publicació de la sentència és el resultat d’un llarg procés judicial. Els plens del Parlament del sis i set de setembre, les manifestacions i mobilitzacions en favor d’un referèndum declarat il·legal i inconstitucional, la celebració de les votacions l’u d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’aquell mateix mes es recullen com a moments clau d’un llarg procés per subvertir l’ordre constitucional. En altres paraules, segons les acusacions l’objectiu era destruir el sistema. La clau radica en el paper que la violència -constatada per alguns, inventada pels altres- va tenir en aquest procés.

Tot són preguntes sense resposta: el dia en què es faran públiques les sentències, la fórmula (si es farà pública o si s’enviarà directament a les parts), l’opacitat de la resposta que s’està preparant a escala institucional i civil. A bars, universitats, oficines i televisions no es parla de cap altra cosa. I és que, encara que al banc dels acusats hi hagi nou persones, l’anomenada «sentència al procés» jutjarà un moviment sencer.

La ciutadania s’està organitzant. Després de mesos amb mobilitzacions massives però clarament molt més modestes que en altres ocasions, la resposta a les sentències és una incògnita. El màxim exponent n’és Tsunami Democràtic, un nou i imprevisible actor. De manera totalment anònima, crida a la mobilització des dels seus comptes a les xarxes socials oberts el dia dos de setembre. Quan arribi el moment, donaran les directrius. En menys de dos dies han aconseguit més de 20.000 nous membres al seu compte de Telegram, arribant a les 80.000 persones.

Al seu torn, ANC i Òmnium ja van anunciar en un acte en el segon aniversari de l’1-O la voluntat d’una resposta plural, transversal i col·lectiva. Sota aquesta premissa, convoquen cinc marxes lentes des de Tarragona, Girona, Tàrrega, Vic i Berga que recorreran 100 quilòmetres en tres dies per arribar fins a Barcelona.

Read more

SCC continua la seva lluita contra els símbols independentistes

El president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa – David Álvez

El president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa, ha presentat una denúncia davant la Junta Electoral contra Ada Colau i l’Ajuntament de Barcelona. Amb aquesta, pretén «obligar-los a treure de forma immediata el llaç groc» que penja del balcó del consistori.

Sánchez Costa ha assegurat que han presentat la denúncia perquè consideren «intolerable» que hi hagi el llaç penjat, com, assegura, «ja ha remarcat la mateixa Junta Electoral», llaç que, segons Sánchez Costa, representa només una «part dels catalans».

Ha afegit que aquesta mesura és «especialment important» fer aquesta denúncia, ja que consideren que Catalunya En Comú Podem es va alinear amb els partits independentistes en votar a favor de la declaració que la Junta de Portaveus del Parlament va aprovar denunciant l’operació impulsada per l’Audiència Nacional i la Guàrdia Civil.

A més, ha cridat a la unitat entre els «partits constitucionalistes», ja que afirma que s’està generant un «nou clima insurreccional». En aquest sentit, ha volgut «agrair a tots els diputats constitucionalistes» la seva tasca al parlament en un, segons considera, «context molt difícil», ja que la creu necessària per «defensar els drets i les llibertats de tots els catalans». En aquest sentit també ha agraït la feina de la Guàrdia Civil i ha demanat que «sempre estiguin a Catalunya defensant l’estat de dret i els drets i llibertats de tots els catalans». A més, ha condemnat el suport que els partits independentistes van donar als detinguts independentistes per presumptes delictes de terrorisme.

Ha anunciat, també, que el dia 5 d’octubre celebraran un «gran acte al carrer» per commemorar el que anomena «grans manifestacions de fa dos anys» en el que aprofitaran per presentar la «Plataforma d’afectats pel procés».

Read more

JxCat guanya les eleccions europees a Catalunya i Puigdemont obté escó

Carles Puigdemont ha guanyat a Catalunya en les eleccions europees, al capdavant de la llista de Lliures Per Europa, amb el 28,53% dels vots. El PSC, encapçalat per Javi López, ha quedat com a segona força amb un 22,14%, mentre que el vicepresident pres a Soto del Real, Oriol Junqueras, ha obtingut un 21,19% dels vots amb la llista d’Ara Repúbliques. Ciutadans és la quarta força amb un 8,63% dels vots, seguit per En Comú-Podem amb el 8,44% i el PP amb un 5,17%.  El partit d’ultradreta VOX ha aconseguit un 1,99% dels vots.

 

Mapa resultat eleccions europees a Catalunya. EFE

Mapa resultat eleccions europees a Catalunya. EFE

L’independentisme ha assolit a Catalunya el 49,75% dels sufragis. La victòria de JuntsxCatalunya i el resultat d’Ara Repúbliques han fet els dos líders a l’exili i a la presó, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, obtinguin a les urnes els seus respectius escons al Parlament Europeu, junt amb l’exconseller Toni Comín, que també té un lloc a l’Eurocambra.

 

Carles Puigdemont a Brussel·les. EFE

Carles Puigdemont a Brussel·les. EFE

D’altra banda, és important destacar la victòria d’ERC en les eleccions municipals a Barcelona; Ernest Maragall ha superat a Ada Colau per poc més de 4.800 vots de diferència. Pel que fa a les europees, JuntsxCat també ha resultat ser la força més votada a la capital catalana.

Read more

Paraules preses

Javier Pérez Ramírez (@javierburfis)

El passat dimecres 27 de març la Junta Electoral Provincial de Barcelona va decretar que els termes “presos polítics”, “exili” i “judici de la repressió” en referència al procés eren incorrectes, especialment ara amb les eleccions generals del 28 d’abril a l’horitzó. És per això que la Junta Electoral vol mantenir la “neutralitat informativa” en els mitjans de comunicació, i apunta directament a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i a les seves reiterades informacions amb aquestes expressions.

Resolució de la Junta Electoral

La polèmica ha sorgit arran del darrer programa de FAQs: Preguntes Freqüents, presentat per Cristina Puig a TV3, en el qual van utilitzar el hashtag ‘#FAQsPrisisPolíticsTV3’ en parlar de la setena setmana del judici del ‘procés’. El Partit Popular a Catalunya ha considerat això com un intent “groller” de burlar-se de la resolució de la Junta Electoral que prohibeix TV3 i Catalunya Ràdio fer ús d’aquestes expressions. Ara els mitjans, els periodistes i els ciutadans es fan la mateixa pregunta: quines expressions es poden utilitzar i quines no?

Glossari pel 'procés'

Glossari interactiu

Queda clar que la Junta Electoral va resoldre que ‘presos polítics’ no és un terme que reprodueixi la realitat, i que la seva forma correcta seria ‘polítics presos’ ja que si s’inverteix l’ordre de les paraules s’interpreta que aquestes persones estan a la presó únicament pels seus ideals polítics. De la mateixa manera, el terme ‘exili’ per fer referència a la situació que viuen persones com Carles Puigdemont o Anna Gabriel, sinó seria més adequat tractar-los de ‘fugats’. La Junta Electoral Provincial de Barcelona també ha prohibit l’expressió ‘judici de la repressió’, i el que més s’adequaria a la neutralitat informativa seria que és un ‘mecanisme legal per defensar l’estat de dret’, tot i que queda una mica extens. Ja només queda per confirmar si la Junta Electoral farà una altra resolució pel terme ‘colpistes’, molt recurrent a televisions com Antena3 o Telecinco.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies