Tot el que has de saber sobre la resposta a la sentència

Dimecres 16 d’octubre és, a priori, la data límit perquè el Tribunal Suprem emeti la resolució de la sentència judicial dels encausats del procés, coincidint amb el període màxim de presó preventiva de dos anys de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Amb vista de la sentència s’està gestant una mobilització ciutadana encapçalada per Tsunami Democràtic, ANC i Òmnium Cultural, amb el suport dels principals partits i líders independentistes. Tanmateix, deixen en mans de la societat civil l’organització de la resposta, seguint la mateixa lògica que va permetre arribar totes les urnes als col·legis el dia u d’octubre.

Pla mitjà d’alguns dels concentrats a la plaça de la Independència de Girona en contra del judici de l’1-O el 12 de juny de 2019 | ACN, Aleix Freixas

La incògnita de Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic és qui encapçala per una banda la resposta immediata a la sentència. La clau de tot l’engranatge està en l’anonimat, ja que impedeix emprendre accions legals contra els organitzadors. Una iniciativa que es va fer visible a les xarxes socials via Twitter, Telegram, Instagram i web oficial el 2 de setembre i, que minuts més tard, membres de Junts per Catalunya i ERC van retuitar-ne contingut, ja que se’ls hi havia presentat la proposta el dia abans a Ginebra. El seu lema rau en una mobilització immediata en resposta a la sentència, una desobediència civil no violenta i bloqueig a escala nacional. El Manifest de Tsunami Democràtic ho deixa clar “cap violència, però tota la fermesa».

El seu modus operandi recau en una estructura vertical sense vehiculació entre els membres i la utilització dels serveis de comunicació més segurs que existeixen com Protonmail, un correu electrònic xifrat amb diversos servidors a Suïssa o Signal, una de les aplicacions més segures de missatgeria. Un cop els dirigents i organitzadors s’han coordinat es comuniquen amb la ciutadania a través del canal de Telegram que avui dia ja el segueixen més de 80.000 persones, Instagram amb 18.000 seguidors i Twitter, amb 55.000 seguidors. Seguint la lògica de l’anonimat, Tsunami Democràtic no segueix a ningú.

Aquest moviment ha desprès molta incertesa en qüestió de poc temps i una allau de falses informacions i especulacions circulen per les xarxes socials. No obstant això, l’únic comunicat oficial que ha publicat Tsunami Democràtic és aquest:

Comunicat oficial de Tsunami Democràtic | Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic i crida estudiantil

La iniciativa ha comunicat via xarxes socials les diverses columnes que s’organitzaran als campus universitaris un cop surti la resolució de la sentència.

Comunicat oficial columnes universitàries | Tsunami Democràtic

Mobilitzacions acompanyades de música
Fa poques hores Tsunami Democràtic i la revista musical Enderrock publicaven a les xarxes socials la primera de les cançons comunes «Un somni immens«. Músics d’arreu dels Països Catalans i del Pais Basc com Roba Estesa, Cesk Freixas, Els Catarres i Buhos han unit les forces per donar veu els himnes que presidiran les futures mobilitzacions.

Cançó «Un somni immens» | Youtube

Marxes per la Llibertat

Per altra banda, l’ANC i Òmnium Cultural també encapçalen la crida unitària a la resposta ciutadana un cop surti la resolució sota el lema de Marxes per la Llibertat. Les marxes multitudinàries, inspirades en marxes pacífiques històriques, sortiran des de cinc ciutats del territori -Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona- i aniran passant poble per poble fins a arribar a la capital. Un total de 100 quilòmetres en tres dies.

Fonts oficials de les entitats informen de la possibilitat de pernoctació gratuïta així com menjars a preu popular a través d’una reserva prèvia a la web.

Vaga intersindical 18 d’octubre

A banda de les diverses crides a la mobilització ciutadana, hi ha prevista una vaga general el dia 18 d’octubre convocada per la Intersindical-CSC.

Read more

L’1 d’octubre, un any després: els votants del ‘no’

Ana Ibáñez i Albert Viladegut (@aviladegut97)

Veure el reportatge sencer

L’1 d’octubre de 2017, 2.262.424 catalans van anar a les urnes en un referèndum no pactat amb l’Estat espanyol. La pregunta era si la ciutadania catalana volia que Catalunya esdevingués un estat independent en forma de república, i el ‘sí’ va guanyar amb un 90% dels vots.

Tanmateix, la majoria de catalans contraris a la independència no van anar a votar, considerant aquest referèndum fora de la legalitat i, per tant, no vàlid. No obstant això, hi va haver una minoria de la població que, tot i estar en contra de la independència de Catalunya, van votar. El ‘no’ va representar el 7,83% dels vots. Una xifra petita, però gens menyspreable, ja que 177.547 persones no independentistes van donar legitimitat a aquest referèndum.

Read more

José Téllez: “La Generalitat de Catalunya ja estava intervinguda abans del 155 i ho continuarà estant tot i la formació d’un govern autonòmic”

MARTA SANTACREU OLAYA (@msantacreeu)

Parlem amb el tinent batlle de Badalona sobre la situació actual de la ciutat, del procés independentista de Catalunya, de la justícia espanyola i sobre feminisme

José Téllez (Badalona, 1984) va abandonar la seva feina com a dissenyador gràfic per endinsar-se de ple al món de la política. A les eleccions municipals del 2015 va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Badalona anant en segon lloc a la llista de la segona candidatura més votada i encapçalada per l’actual alcaldessa Dolors Sabater, Guanyem Badalona en Comú. Avui és el Tercer Tinent d’Alcaldia i dirigeix l’àrea anomenada Badalona Democràtica, que aglutina Hisenda, Patrimoni, Recursos Humans i Informàtica.

Tot i que reconeix que el seu càrrec com a representant polític exigeix una responsabilitat major i una disponibilitat completa, José Téllez no considera que estigui fent res més diferent del que feia com activista. Des d’adolescent, va entrar en contacte amb diferents moviments socials, com l’estudiantil contra la Guerra d’Iraq o el 15-M. Des d’aleshores ja feia política.

– Quan decideixes fer el pas del carrer al partit polític?

– Vaig entrar a la CUP durant la campanya electoral de les eleccions autonòmiques del 2011. Fins aleshores havia estat en petits grups anticapitalistes o antiglobalització.  Però després del 15-M decideixo fer un pas endavant perquè crec que s’havien de crear moviments que arribessin a les institucions. També entro a la CUP perquè des de l’assemblea local em van dir que volien fer un projecte ampli per a les eleccions municipals del 2015. Jo m’implico en aquest procés de confluència i així es crea Guanyem Badalona en Comú, una coalició que aglutina gent de la CUP, Podem, Procés Constituent i Esquerra Unida i Alternativa.

– Guanyem Badalona en Comú, tot i ser la segona força més votada a les municipals, per darrere del Partit Popular, va aconseguir l’alcaldia gràcies a un pacte amb les forces d’esquerra i nacionalistes de la ciutat. Com valoreu aquest temps en l’executiu?

– En línies generals molt bé, tot i que som un equip de govern molt plural i provinent de cultures polítiques molt diferents. A més a més, ens trobem en un moment en el qual l’estat espanyol està retallant fortament l’autonomia de les ciutats per a governar, cosa que dificulta tirar endavant les polítiques municipals. Però, si hem de destacar una cosa, és el fet d’haver abandonat la dinàmica estancada de treball que tradicionalment ha caracteritzat l’Ajuntament de Badalona. Cada regidor o partit, en el cas d’una coalició de govern, controlava les seves àrees sense tenir contacte amb la resta. Per això hem apostat per una manera col·legiada i transversal d’actuació. Els èxits són de tots i, els fracassos, també.

– Alguna autocrítica?

– En política d’habitatge no hem sigut prou valents, i és un dels principals problemes de qualsevol ciutat metropolitana. Ho pateix la ciutadania amb menys recursos però també aquella de classe mitjana, que cada cop es veu més apartada de la ciutat per l’augment del preu del lloguer, entre altres factors. Provoca molta impotència veure que no tens eines per poder actuar efectivament, però no ha de ser una excusa o un impediment per a liderar un procés de canvi en aquest sentit. Hi estem treballant i crec que encara hi som a temps.

– Vau tenir moltes dificultats durant la campanya electoral?

– Moltíssimes. Vam haver de fer un procés de primàries en només 15 dies i buscar suport econòmic a corre-cuita, que es va aconseguir a través d’una campanya de microcrèdits i de molt voluntarisme. També hi va haver un menysteniment per part de la resta de partits polítics. Es van decidir repartir els espais de representació, com les quotes de pantalla a la Televisió de Badalona, per a boicotejar-nos. Per això vam optar per accions de campanya mediàtiques, com la que vam realitzar davant la seu del PP en oposició al lema “Limpiando Badalona” de Xavier García Albiol.

– Xavier García Albiol va governar Badalona entre 2011 i 2015. Com s’explica un canvi de color tan diferent en el govern?

– Els sectors que conflueixen en Guanyem Badalona en Comú són aquells que es troben lluitant durant el temps en què Albiol governava. Això no vol dir que la confluència neixi únicament en oposició al conservadorisme del popular, sinó que es planteja com a enemic comú entre els moviments socials de l’època. Albiol va tensar molt la política badalonina i això va provocar que cap altre partit volgués pactar amb ell. El PP només aspirava a governar amb majoria absoluta i, per tant, l’única alternativa possible era que governés el partit més votat del bloc demòcrata.

– L’última polèmica protagonitzada per Albiol va ser el dia de Sant Jordi, mentre repartia roses i llibres a Badalona. Què n’opines?

– Va ser una provocació per part seva. No és el primer any que ho fa, però aquest cop la resposta va ser més gran. Es trobava al mig d’una fira on la majoria de parades eren d’entitats que venien roses i llibres. Si una persona es posa a repartir roses amb el logotip del PP de manera gratuïta, és normal que es creï un conflicte. Per descomptat qualsevol persona té dret a repartir la propaganda política que vulgui i ningú pot ser expulsat d’un espai públic. Però a un càrrec polític se li ha d’exigir més perquè té major responsabilitat. Ell era conscient que estava creant un problema d’ordre públic i la solució era tan senzilla com marxar.

 

– Van contribuir les polítiques d’Albiol a accentuar la manca de cohesió que existeix entre el veïnat de Badalona?

– La majoria d’habitants de Badalona viuen en una zona concreta, fet que provoca l’existència de barris amb molta densitat de població. Això al final es tradueix en pocs equipaments i espais públics. Si a més a més les persones amb les quals convius són estrangeres i ningú t’està explicant que la culpa no és seva, es creen problemes de cohesió i racisme. Albiol va estigmatitzar alguns barris concrets de la ciutat, a través d’un missatge que assenyalava certs sectors de la població. Aquests tipus de campanyes han fet molt mal a la convivència de Badalona, perquè han provocat guetos i divisions dins dels mateixos barris. L’única manera de contrarestar aquesta situació és explicar a la gent que ha de conviure i crear més espai públic, però no conflictivitzar-lo com va fer el PP.

El passat ple d’abril no vau rebre el suport necessari per aprovar els pressupostos. Àmplia part de l’oposició, com PSC, PP i C’s, considera que els diners públics s’han posat al “servei de l’independentisme”. Què responeu davant d’aquesta acusació?

– Els pressupostos municipals no es poden posar al servei de l’independentisme perquè no hi ha cap partida destinada a la promoció de cap ideologia. Creiem que els motius de votar a favor o en contra no tenen res a veure amb la política local, sinó que estan pensats en clau electoral per a les eleccions municipals del 2019. De fet, els únics regidors que van parlar dels pressupostos van ser els que pertanyen a l’equip de govern. Els regidors de l’oposició només van parlar del procés independentista.

– Com a conseqüència, Dolors Sabater se sotmetrà a una qüestió de confiança. Com afronteu aquest escenari?

– La conseqüència principal de no aprovar els pressupostos és que no es pot incorporar la previsió d’ingressos a l’alça que teníem prevista, que era de quatre milions d’euros. Quants milions d’euros per a fer polítiques públiques estem perdent per culpa de l’electoralisme? És una irresponsabilitat política per part de la resta de grups. L’alcaldessa i tot el seu equip estem disposats a sacrificar els nostres càrrecs per comprovar si algú altre és capaç de formar un govern alternatiu. Per això Dolors Sabater es sotmetrà a una qüestió de confiança, ja que estem convençuts que no hi ha alternativa possible. Hauria de provocar-se una aliança entre populars i socialistes, cosa que ens costa d’imaginar atenent que el PSC va adoptar el compromís vers els seus votants de no fer alcalde a Albiol. El nostre objectiu, doncs, és que els pressupostos quedin automàticament aprovats.

– Tu mateix has dit que Guanyem Badalona en Comú és una formació molt plural. Com conviviu entre aquestes diferents forces polítiques per aconseguir certa estabilitat?

– En l’àmbit local hi ha forts acords, però la política nacional provoca tensions. Per això intentem que les decisions siguin sempre en clau local, encara que en alguns moments vagin contraposades al que es parla en l’àmbit nacional tant de la CUP, de Podem o d’altres espais de referència. És la manera d’aconseguir un nivell de representació el més unitari possible.

– De fet, tu ocupes una posició estratègica entre l’esquerra i l’independentisme dins del partit. Com executes aquest joc de malabars?

– Intento trobar punts en comú, que crec que són molts. Però també opino que existeix un joc d’interessos i un excés de partidisme en ambdós sectors, tant a favor o en contra d’una futura República Catalana, que ha perjudicat molt les relacions entre l’esquerra i l’independentisme. Per exemple, la política municipal de Barcelona ho evidencia molt bé. Si hi hagués hagut una millor entesa a la capital catalana, la divisió entre l’esquerra independentista i aquella més federalista o sobiranista no seria tan evident. En canvi, a Badalona intentem ensenyar que existeix una altra manera d’entendre’s.

– En referència a la posició dels Comuns durant el procés independentista, com valores la cèlebre equidistància adoptada per ells?

– Per mi ha sigut un error, perquè han supeditat les seves conviccions polítiques a estratègies electorals i partidistes. No van donar suport a la desobediència pacífica, civil i democràtica perquè tenien por que no fos entès per gran part del seu electorat. Aquí a Badalona la gent no hauria entès que Dolors Sabater no donés suport al referèndum, perquè això és el que s’esperava d’ella. En canvi, a Barcelona, Ada Colau va decebre a molts dels seus votants perquè no va recolzar l’1 d’octubre. No s’entén d’una persona que prové d’una pràctica de desobediència civil i pacifica com és la PAH i l’aturada de desnonaments. Aquí rau l’error, preveure que una part de la població que se sentia més espanyola que catalana seguiria aquests plantejaments d’equidistància. Quan estan en joc la democràcia i els drets civils bàsics t’has de posar en un costat o altre, assumint les teves conviccions polítiques i personals segons el que representes. S’ha de deixar de pensar en què votarà la gent i prendre decisions, per molt complicades que siguin. Si les conseqüències dels teus actes tindran un càstig electoral o no es troba en segon pla.

– Quin sentit doneu a les eleccions del 21-D que, segons el vostre sector, catalogueu d’imposades per l’Estat?

– El 21-D es va arribar a un nivell de participació màxima, fet que ens dóna una radiografia molt fidel del tipus de país que tenim. La majoria silenciosa va deixar de ser-ho i va anar a votar, i tot i l’increïble desplegament de mitjans mediàtics i econòmics a favor dels partits unionistes, l’independentisme va obtenir la majoria. És cert que Catalunya està molt polaritzada, però també es va fer palès que l’Estat espanyol té un problema per convèncer als catalans independentistes de no marxar. Calen trobar sortides democràtiques per superar aquesta situació de bloqueig que no passen per les actuals preses pel govern d’Espanya.

– Com per exemple?

– Jo sóc partidari d’un consens entre les forces democràtiques, només possible si s’abandona el partidisme i l’electoralisme, present en totes les forces polítiques. També algunes formacions, sobretot aquelles que tenen presos polítics, estan supeditant la seva estratègia política a l’antirepressiva. Les decisions mai es poden prendre pensat en si aquesta acció em farà anar a la presó o em farà perdre vots a favor d’una altra opció. Si abandonem aquest pensament, es podria avançar més i fer entendre a la gent en quin punt ens trobem. Molts cops s’oblida que els partits al final són eines al servei de la ciutadania per aconseguir uns objectius concrets.

– Creus que s’ha personalitzat massa el procés independentista quan es parla, per exemple, de la figura del President Puigdemont?

– És un debat que tenim molt present a Badalona també. Vam presentar una candidatura amb moltes cares i ara debatem sobre la popularitat de l’alcaldessa, que alhora ens serveix per explicar el nostre projecte a la gent. És una contradicció que hem d’assumir. Jo crec que es personalitza perquè pensem que aquestes persones són les que millor representen els objectius col·lectius. El President Puigdemont és una d’elles i per això quan es demana investir-lo és perquè el poble s’hi sent representat. La gent necessita després de tanta repressió una victòria col·lectiva, i la investidura de Carles Puigdemont ho seria.

– El 155 continuarà operant encara que es formi finalment un govern autonòmic?

– En realitat la Generalitat de Catalunya ja estava intervinguda abans del 155 i ho continuarà estant tot i la formació d’un govern autonòmic.

– Molts badalonins t’anomenen ‘regidor rebel’. Per què creus que has guanyat aquesta fama?

– Rebel sóc jo com qualsevol altra persona que vingui dels moviments socials. Però és cert que davant de situacions d’injustícia m’agrada actuar. Per exemple, quan el 12 d’octubre de 2016 vaig trencar la interlocutòria que impedia anar a treballar els funcionaris, ho vaig fer per salvaguardar els seus interessos. Se’m va acusar d’haver fet una performance per deixar evident que aquell dia s’estava cometent una injustícia, que era retallar l’autonomia local per decidir quan es podia i quan no obrir un Ajuntament. Però certament les performances han estat una eina dels moviments socials des de fa molt de temps. Crec que és la meva obligació com a càrrec electe actuar davant la vulneració d’un dret bàsic, com és el dret a la llibertat d’expressió, i assumir les conseqüències que se’n derivin. Estem molt poc acostumats a veure polítics que defensin els drets de la ciutadania assumint les represàlies, quan això hauria de ser l’obligació de qualsevol.

– El mateix va succeir el passat 25 de setembre durant la campanya del referèndum de l’1 d’octubre.

– Aquella nit jo tornava cap a casa quan, de sobte, em vaig trobar una situació de certa tensió entre un grup d’activistes i la Guàrdia Urbana. Els agents estaven requisant uns cartells d’Òmnium Cultural tot interpretant una de les ordres de la Fiscalia que prohibia fer publicitat del referèndum. Vaig parlar amb ells per fer-los-hi veure que no eren urnes, sinó cartells amb un lema polític, i que estaven impedint l’exercici d’un dret fonamental emparat per la Constitució Espanyola. Per tal d’evitar un problema major, i després d’informar a la Guàrdia Urbana, vaig decidir agafar els cartells confiscats i tornar-los als activistes amb la condició que marxessin. Els agents van prendre nota de tot el que va passar i la Fiscalia em va acusar per delictes de desobediència i obstrucció de la justícia.

 

– Et consideres víctima d’un muntatge policial?

Em sento més aviat víctima d’un muntatge de l’Estat. Una altra de les persones que es trobava allí era el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La víctima real de tot aquest procés de persecució no sóc jo, sinó en Jordi. I si estirant el fil amb això de Badalona poden sumar-li un o dos anys més de presó, ho faran.

– Creus que aquesta persecució política de dirigents independentistes, siguin polítics o de la societat civil, arribarà al món local i a la ciutadania?

– De fet ja ho hem vist amb la detenció d’activistes dels Comitès de Defensa de la República o amb alguns alcaldes que han anat a declarar davant la justícia. S’ha començat des de dalt però s’acabarà a baix, i segurament abans de la campanya electoral de les pròximes eleccions municipals. S’està preparant una gran causa contra el món local pels fets de l’1 d’octubre.

– Has tingut por en algun moment de ser jutjat o empresonat?

– Em fa més por que la gent a qui represento em jutgi per no haver actuat com s’esperava de mi, que ho faci una justícia que ha demostrat ser el braç armat del govern espanyol.

– Parlant de justícia, últimament s’ha posat en qüestió la independència judicial a l’Estat espanyol. Existeix?

– Quan es va fer la maleïda transició entre la dictadura i la mal anomenada democràcia, es van canviar les parets però es van deixar els mobles. Ho estem veient a través d’una repressió molt dura contra l’independentisme, però també contra músics i artistes, i més recentment amb la sentència de la Manada. Que hi hagi jutges que s’atreveixin amb total impunitat afirmar que el rostre de la víctima d’aquesta brutal violació expressava plaer o demanar la dimissió del Ministre de Justícia, Rafael Català, per senzillament opinar sobre la resolució judicial, evidencia que la justícia continua sent la mateixa que al franquisme. Tenen segrestada la democràcia i són ells els qui decideixen què és violència, sedició o rebel·lió. Sincerament crec que la Fiscalia és una de les principals potes d’allò que va dir Franco de “atado y bien atado”, i que el poder judicial continua sent fidel al Movimiento.

– S’ha parlat molt també de reformar el Codi Penal després de la publicació de la sentència de la Manada. Ets partidari d’aquesta opinió o creus que manca una educació en perspectiva de gènere?

–  El problema és que no s’ha arribat a aplicar el Codi Penal tal com està escrit, sinó que s’ha considerat abús un cas que és clarament una violació. Existeix també una convivència entre la justícia i les forces repressives de l’Estat. No oblidem que alguns dels violadors de la Manada formen part de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit. Estic convençut que si mires les famílies d’aquestes persones, totes tenen algun contacte amb la justícia, amb la qual cosa possiblement els magistrats estan jutjant a fills d’amics seus. I això és degut a la inexistència d’un accés democràtic a la justícia i als cossos policials, un tipus d’accés que es conserva des del franquisme. De la mateixa manera s’explica perquè no hi ha dones, o molt poques, en el poder judicial. La meitat de tots els òrgans de representació de qualsevol tipus haurien d’estar formats per dones, ja que suposen el 50% de la població.

– La llista de la vostra candidatura municipal gaudeix d’una paritat de gènere poc comú en el món de la política. A través de quines polítiques cristal·litzeu el discurs feminista?

– Des de Guanyem Badalona en Comú hem municipalitzat el servei d’una advocada especialitzada en violència de gènere i, per primera vegada, hem desenvolupat un pla d’igualtat i campanyes de sensibilització, per a les festes majors i els espais d’oci, i d’educació en instituts i escoles. Però hem començat les polítiques de gènere no des de zero, sinó des de menys deu, perquè és molt poc el que s’ha fet. Una política feminista no és només allò que fas a favor de certs col·lectius de dones, com les afectades per la violència masclista, sinó per a totes elles. Per això és necessària una política transversal de gènere més profunda.

– En política, falta també molta perspectiva de gènere?

– El problema és que la política exigeix molta dedicació i, tal com està pensada la nostra societat, els homes tenim més fàcil combinar llocs de responsabilitat amb la nostra vida privada. Evidentment s’ha avançat molt, però el que costa d’entendre és que els homes hem d’estar disposats a renunciar a certs privilegis. L’altre dia vaig fer un tweet en el qual deia que em feia fàstic ser home, i vaig rebre moltes crítiques de gent que em deia que no tots els homes són violadors. Però realment jo no sóc conscient dels cops que he ‘violat’ algú sense saber-ho pel simple fet de ser home, i això és molt dur de reconèixer. Fins que els homes no aprenguem a acceptar que tenim una sèrie de privilegis que ens permeten violar a persones i les dones no manin en política serà molt difícil fer passos importants.

Read more

L’atur segueix sent la principal preocupació entre els ciutadans espanyols

La corrupció i els partits polítics també incrementen a la llista de resultats del baròmetre de desembre publicat pel CIS

POL MARTIN | @polmartin97

Els resultats de l’enquesta elaborada pel Centre d’Investigacions Sociològiques d’Espanya durant els primers 10 dies del mes de desembre situa l’atur com la principal preocupació dels espanyols. Aquesta problemàtica es manté al capdavant de la llista segons el criteri del 66,8% dels enquestats, incrementant un 1,7% respecte el mes de novembre. La manca d’ocupació, xifrada actualment en poc més de 3,4 milions de persones, es consolida com la principal problemàtica entre els ciutadans, lluny de la resta de preocupacions assenyalades pel baròmetre del CIS.

Així mateix, la corrupció i el frau es troben a la segona posició (31,7%) i es mantenen pràcticament en les mateixes xifres que fa un mes, tot i disminuir significativament des de juliol, mes en què registraven un 45%. En tercer lloc, la preocupació pels polítics i els partits creix un 1,5%, seguida dels problemes econòmics que disminueix, però, en un 1,8%. Els ciutadans han situat també la sanitat (9,9%), els problemes socials (9,7%) i l’educació (6,9%) entre les primeres posicions de l’enquesta.

Decreixen el terrorisme i la independència de Catalunya

La disminució de la preocupació pel terrorisme internacional s’ha accentuat també aquest passat mes de desembre i només figura entre els principals problemes d’Espanya segons l’1,8% dels enquestats. Així doncs, la xifra torna a situar-se a nivells mínims després d’haver repuntat des dels atemptats de Barcelona a l’estiu i d’haver estat assenyalada per un 15,6% dels participants al baròmetre de setembre.

D’altra banda, la independència de Catalunya (16,7%) cau fins a la cinquena posició de la llista dels principals problemes a Espanya, un 7,9% menys respecte el mes de novembre. De fet, la xifra s’ha vist reduïda considerablement des de l’aplicació de l’article 155, ja que en el baròmetre publicat a inicis d’octubre va ser mencionada en segona posició segons el 29% dels enquestats.

Resultats del baròmetre de desembre. Font: Centro de Investigaciones Sociológicas.

Resultats del baròmetre de desembre.
Font: Centro de Investigaciones Sociológicas.

Read more

Omplim Brussel·les ja pren forma

Els independentistes desplaçats a Bèlgica el 7 de desembre s’hi manifestaran a les 11h i alguns assistiran a un acte tancat al Parlament Europeu

DAVID EXPÓSITO J. | @expojime97

La iniciativa Omplim Brussel·les, que va sorgir de part de la ciutadania i que ja ha estat assumida per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, busca “expressar des de la capital belga, davant de la Unió Europea, del President i del Govern legítim de Catalunya, la determinació per lluitar per la plena democràcia i aconseguir l’alliberament dels presos polítics” en paraules d’Agustí Alcoberro, vice-president de l’ANC.

Algunes assemblees locals, com l’ANC de Quart, proposen tenyir la capital europea de groc portant globus d’aquest color durant la marxa independentista pels carrers belgues per exigir aquesta posada en llibertat. Tanmateix, des d’Omplim Brussel·les no recolzen la iniciativa ja que no és ecològica: “l’impacte ambiental pot ser desastrós”.

L’acte tancat serà una conferència que, sota la pregunta Pot Catalunya salvar Europa?, tindrà lloc al Parlament Europeu a les 14.30h. En aquesta, s’exposarà com el conflicte independentista “ha posat un mirall davant la UE i els països que s’hi reflexen no estan a l’alçada de les garanties democràtiques: la UE només se salvarà si es referma en els seus valors fundacionals de Llibertat, Justícia, Igualtat i Pau”. El termini d’inscripció va tancar el 25 de novembre amb l’aforament ple i s’habilitarà un lloc web des d’on es podrà seguir la conferència en streaming.

Com viatjar-hi?

L’ANC i Òmnium estan organitzant vols i autocars per «omplir Brussel·les». Una de les opcions que ofereixen les entitats independentistes és anar i tornar el mateix dia de la manifestació, sortint de Barcelona a les 06.00h del matí i tornant-hi a les 22.00h. A l’arribada dels independentistes, un autocar els traslladarà al centre i tornarà a portar-los a l’aeroport al vespre.

L’avió no és l’única opció per viatjar-hi. Assemblees locals de l’ANC també han preparat desenes d’autocars per anar-hi, amb sortida entre els dies 5 i 6 i tornada el 8 o el 9. Per això, els preus varien fins als 300 o 400€, en funció dels dies i els hotels escollits. L’alternativa del tren, sortint de Barcelona-Sants, no és gaire econòmica, ja que puja a més de 400€ per persona, segons elnacional.cat.

Els manifestants també s’estan organitzant per compartir cotxe. Per fer-ho, estan fent servir la pàgina de Facebook d’Omplim Brussel·les, on s’han creat diferents grups d’autogestió per al transport en autocar i cotxes. A més, la solidaritat d’algunes famílies residents a Brussel·les les ha portat a oferir casa seva com a allotjament gratuït per als manifestants.

Josep Baulida és soci de l’ANC i viatjarà a Brussel·les en cotxe amb la seva família. En una trobada amb els companys de televisió de Cetrencada, explica els avantatges d’anar-hi en vehicle propi i per què considera necessari manifestar-s’hi.

Des d’Omplim Brussel·les asseguren estar molt contents amb l’acollida de la iniciativa i estan molt satisfets amb la resposta de la ciutadania.

L’objectiu de tot plegat és apel·lar a la Unió Europea, que ha estat al marge del cas català. Aquest nou episodi busca externalitzar un conflicte que Europa ha considerat sempre un “afer intern” de l’Estat espanyol. Caldrà esperar per saber si la UE segueix desentenent-se’n.

Vídeo Una marxa històrica, un mateix objectiu. La llibertat, d’Omplim Brussel·les, publicat el 7 de novembre de 2017 encoratjant el sector independentista a acudir a l’esdeveniment.
Read more

La manifestació de l’11N en imatges

TINA FOREST (@redroses1123)

L’11N ha estat una jornada de reivindicació a la ciutat de Barcelona, en una manifestació que ha omplert el carrer Marina de dalt a baix i que ha quedat il·luminat per les llanternes dels mòbils dels manifestants quan s’ha començat a fer fosc.

CETRENCADA us ofereix un recull d’imatges tant a peu de carrer com a vista d’ocell d’aquesta manifestació.

PANCARTES:

LLAÇOS GROCS:

IMG_20171111_205612                            IMG_20171111_195232                             IMG_20171111_171754187

A PEU DE CARRER:

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

A VISTA D’OCELL: (imatges cedides per Jan Romaní)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Read more

L’Operació Copèrnic en perspectiva

MARIONA RODRÍGUEZ (@mariona206)

Ja fa més d’un mes que el Ministeri d’Interior va enviar més de 5.300 efectius de les forces de seguretat de l’Estat espanyol, Guàrdia Civil i Policia Nacional, en el context d’una operació anomenada Operació Copèrnic. Malgrat que l’objectiu del desplaçament de cossos de seguretat era impedir el referèndum de l’1 d’octubre, el termini d’estada dels policies a Catalunya s’ha anat ampliant fins a tres vegades. L’última data era el 28 d’octubre. No obstant, amb la proclamació de la independència per part del Parlament de Catalunya el dia 27 d’octubre i l’aprovació de l’aplicació de l’article 155 per part del Senat, el termini pot allargar-se de nou.

De fet, un dels escenaris possibles és que, amb l’aplicació del 155, els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplaçats a Catalunya en el marc de l’Operació Copèrnic substitueixin els mossos d’Esquadra que es neguin a obeir les ordres de Madrid. El Ministeri d’Interior preveu prendre el control d’aquelles comissaries rebels, és a dir, on hi hagi una majoria de Mossos d’Esquadra que rebutgin la nova situació.

Així doncs, és molt probable que s’ampliï el termini d’estada dels policies una vegada més. De moment, el Govern espanyol ja ha gastat més de 34 milions d’euros en l’operatiu policial contra el procés català. El pressupost inicial per a l’Operació Copèrnic era de 31.776.643 euros, xifra que el ministre Juan Ignacio Zoido ja ha superat de llarg.

Font: La Directa

Font: La Directa

El gruix de de despeses es vertebra sobre tres aspectes. El primer, el lloguer dels tres vaixells italians on s’allotgen els efectius desplaçats i que fan la funció de comissaria. Dos dels vaixells d’Estat, GNV Rhapsody i Moby Dada (més conegut com a Piolín), es troben amarats al port de Barcelona i acullen 1.800 agents. El tercer, Azzurro, roman al port de Tarragona allotjant 800 policies. La contractació d’aquests tres vaixells suposa una despesa diària de 300.000 euros.

El segon aspecte són les dietes dels policies desplaçats. Són un total de 5.300 els efectius desplaçats, dels quals 2.600 s’allotgen als vaixells-comissaria i reben una dieta de 95 euros diaris. 1.900 estan distribuïts en 38 hotels de Catalunya i Aragó (amb un preu de 126 euros per nit) amb una dieta de 80 euros cadascú. Els 800 agents restants, allotjats en casernes militars i de la Guàrdia Civil, reben uns 115€ diaris en dietes. El cost de l’allotjament i la suma de les dietes dels policies desplaçats fins la data del 28 d’octubre és de 18.658.000€.

En definitiva, cada dia ampliat de l’Operació Copèrnic es tradueix en què l’Estat espanyol està destinant 1.119.910 euros del fons públic per mantenir el dispositiu policial.

 

Read more

Esport i política, on està el límit?

La situació política catalana no va mantenir-se al marge del partit del Barça jugat al Camp Nou contra l’Olympiacos

 

ANDREA LÓPEZ PASTOR (@andrealopezpast)

Els clams a favor de la independència i les estelades són sempre presents en els esdeveniments esportius en terres catalanes. Tot i així, el minut 18 del partit de Champions al Camp Nou contra l’Olympiacos va evidenciar que el límit entre política i esport no està tant clar. Com de costum, al minut 17.14, el camp es va omplir d’ovacions i xiscles a favor del procés independentista. En aquesta ocasió, però, els clams van quedar fusionats amb els crits eufòrics pel gol en pròpia de Nikolaou, creant així una literària unió de crits polítics i esportius units en un mateix interval de temps.

A tan sols unes hores que Puigdemont enviés la resposta a la Moncloa que desencadenaria l’aplicació de l’article 155 el proper dissabte, la directiva del Barça va decidir iniciar la trobada amb un gest que incités a la negociació. Amb l’himne de la Champions League de fons, el Camp Nou va desplegar una pancarta de 45×46 metres pactada amb la UEFA, amb el lema “Diàleg, respecte i esport” sota l’escut de l’equip català.

No obstant això, aquesta no era la pancarta que l’Assamblea Nacional Catalana  i Òmnium Cultural volien mostrar, ja que volien incloure una imatge dels presidents d’ambdues plataformes, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, després de ser enviats a presó sense fiança. Per això, davant la negativa de la UEFA i la nova pancarta, van decidir rebutjar la invitació al camp.

Tot i que el temporal no acompanyava gaire la trobada, els ruixats no van robar l’entusiasme d’aquells que sí van decidir anar al camp. Els clamors que exigien independència i llibertat van ser constants durant tot el partit, així com les pancartes del sí o de democràcia. Tampoc va faltar un gran cartell de l’afició blaugrana amb el lema “Llibertat Jordis”. Alhora, els aficionats no van voler fer ulls grossos als incendis de Galicia, pel que també es va acompanyar la trobada amb un altre cartell amb el lema “Forza Galizia”.

Si encara ens quedava algun dubte de si hi ha un lligam real entre esport i política, minuts abans del partit una guia exposa a un grup de turistes asiàtics com l’equip blaugrana és “més que un club” perquè inclou un component cultural més enllà del caire esportiu. Alhora, també els hi justifica que la rivalitat entre el Barça i el Real Madrid ve per les diferències entre Catalunya i Espanya.

Després de la tensió política al partit contra l’Olympiacos, com es viurà aquest cap de setmana el partit de Lliga contra el Màlaga després de l’aplicació de l’article 155? Haurem d’esperar per veure-ho.

 

Read more

«L’aranès és un idioma que està en greu perill d’extinció»

PAULA MATEO i QUERALT SIMÓ

Descarrega’t l’article en PDF

Actualment, la diputada occitanista Mireia Boya lluita pel respecte dels drets lingüístics de l’Aran. De fet, fa un any va anunciar que només parlaria la seva llengua al Parlament de Catalunya i ho ha complert. La seva decisió va rebre una allau de crítiques.

Read more

Esperanza García (PPC): “Hauríem d’haver anat més ràpid al prendre mesures contra la corrupció”

“Entenc que ens demanin responsabilitats pels casos de corrupció dins del partit, però no acceptaré mai una generalització o banalització” va advertir ahir Esperanza García,  diputada del Partit Popular de Catalunya al Parlament de Catalunya, en la roda de premsa al plató de la redacció del Cetrencada. La diputada va reconèixer que el seu partit “té un problema” i que hauria pogut reaccionar amb més decisió davant dels casos de corrupció. Al mateix temps, però, García va negar rotundament l’existència de cap membre del PP imputat per l’Operació Catalunya.

El procés independentista va ser també protagonista en el discurs de la diputada de l’oposició. En aquest sentit, García va assegurar que el govern central ha “ofert diàleg des del moment u per millorar la situació” amb Catalunya i que el “tripartit independentista” (referint-se així a JxSí, la CUP i ERC) es nega a parlar de res que no sigui el referèndum. La diputada va assegurar que hi hauria mesures per evitar un referèndum d’independència a Catalunya però que no voldria arribar a l’extrem de “destruir les urnes” que va defensar per la consulta del 9-N José Manuel García-Margallo, l’exministre d’Afers Exteriors.

Per últim, malgrat l’informe «Spring Economic Forecast» presentat ahir per la Comissió Europea que pronostica un creixement del PIB europeu, García va mostrar-se preocupada davant la lenta recuperació econòmica del país. Va assegurar que, tot i les últimes millores, la crisi continua afectant sobretot als “immigrants, als joves i a les persones majors de cinquanta anys”. Considerant les piràmides de població actuals, les cotitzacions i els salaris, la diputada va afegir que “s’haurà de replantejar la sostenibilitat del sistema de pensions”.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies