The law seeks to prevent statelessness

Llegeix aquest contingut en català aquí
Translated by Álvaro Rodríguez Huguet

Santiago Ripol Carulla is a professor of International Public Law and International Relations in the Pompeu Fabra University for more than ten years.

Santiago Ripol Carulla, in his office in the UPF. MIQUEL PASCUAL

What does it imply to be a stateless person legally?
Statelessness is considered as people that does not hold any nationality from any country. It is a situation that international law is committed to prevent. Law wants to avoid statelessness.

How does international law work in this regard?
International law regulates relations between the states. Each state has its territory and exercises sovereignty upon its people. The bond that exists between state and person is the nationality. The state protects people of its nationality and this is the main idea in international law.

And the nationality importance…
It is so important that the Universal Declaration of Human Rights recognises the fundamental right of people to have a nationality, and to not be denied of it arbitrarily. It is a basic right. Wherever you go, everyone will know that you are from somewhere, that you have roots, and you will enjoy the benefits that comes with it.

What is the criteria of the states to grant the nationality by default?
Each state decides that according to its domestic laws. United States, for example, as a traditionally immigration country, the nationality is obtained according to the place you born. That is to say, the direct channel to obtain it is being born in their territory. On the contrary, in Spain, as a traditionally emigration country, the main criteria are by bloodline channel. That is to say, the nationality passes down from parents to children. On the other hand, each country also has stablished the way to obtain it by other channels.

How does a person end up in the statelessness situation?
The convention says that a person can be stateless if they had a nationality of a country that has disappeared, by the administration decision or a conflict between two legislations.

What did it mean the Convention relating to the Status of Stateless Persons of 1954?
It is the first one. It is the cornerstone of the international regime in protecting the people in this situation. It gave us a definition and a minimum rules of treatment for this group of people, for instance, the right to access to work, house or education.

And what about the 1961 one?
This one was made to reduce the statelessness cases. It stablished the limited situations in which the states could deny people of their nationality.

How does it affect statelessness to minors?
Minors are in a situation of more vulnerability. The United Nation Convention has to be considered, since it protects minors’ rights, for example, to be able to access to education… In the adult cases, this is not foreseen.

Read more

«El dret vol evitar l’apatrídia»

Read this content in English here

Santiago Ripol Carulla és catedràtic de Dret Internacional Públic i de Relacions Internacionals a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) des de fa més
de deu anys.

Santiago Ripol Carulla, al seu despatx de la UPF. MIQUEL PASCUAL

Què implica ser apàtrida legalment?
Són considerades apàtrides les persones que no tenen la nacionalitat de cap estat. És una situació que el dret internacional s’esforça perquè no passi. El dret vol evitar l’apatrídia.

Com actua el dret internacional en aquest sentit?
El dret internacional és el dret que regula les relacions entre els estats. Cada estat té el seu territori i exerceix sobirania sobre la seva població. El vincle que existeix entre l’estat i la persona és la nacionalitat. L’estat protegeix les persones de la seva nacionalitat i aquesta és la idea principal del dret internacional.

I la importància de la nacionalitat
És tan important que la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix el dret fonamental de les persones a tenir nacionalitat, i a no ser-ne privat de manera arbitrària. És un dret bàsic. Vagis on vagis, tothom sabrà que ets d’un lloc i que tens un origen i gaudiràs dels beneficis que això comporta.

Amb quins criteris els estats atorguen la nacionalitat per defecte?
Cada estat ho decideix en funció de les seves lleis internes. Els Estats Units, per exemple, com que és un país tradicionalment d’immigració, s’assoleix la nacionalitat en funció d’on has nascut. És a dir, la via directa per tenir-la és haver nascut al seu territori. En canvi, a Espanya, que és un país tradicionalment d’emigració, el criteri principal és amb la via de la línia sanguínia. És a dir, la nacionalitat passa de pares a fills. D’altra banda, els països també tenen establerta la manera d’aconseguir-la mitjançant altres vies.

Com s’arriba a la situació d’apatrídia?
El conveni ens diu que es pot arribar a ser apàtrida perquè tenies una nacionalitat d’un estat que ha desaparegut, per decisió d’un govern o perquè s’ha produït un conflicte entre dues legislacions.

Què va significar la Convenció sobre l’Estatut dels Apàtrides de 1954?
És la primera. És la pedra angular del règim internacional de protecció de les persones que es troben en aquesta situació. Va proporcionar una definició i unes normes mínimes de tractament per a aquest conjunt de la població, com per exemple el dret a poder accedir a una feina, a tenir una llar o a l’educació.

I la de 1961?
Aquesta es va fer per reduir els casos d’apatrídia. Establia les situacions limitades en què els es tats podien privar una persona de la seva nacionalitat.

Com afecta l’apatrídia als menors?
El menor està en una situació de més vulnerabilitat. S’ha de tenir en compte la Convenció de les Nacions Unides, que protegeix els drets dels menors com per exemple, poder accedir a l’educació… Això, en els casos dels adults no es preveu.

Read more

La preocupació per la immigració puja fins al 15%, segons el CIS

Aquest mes de setembre la preocupació dels espanyols per la immigració se situa amb una puntuació de 15.6, deu punts més que en el mateix mes de l’any passat. De fet, ha superat els percentatges dels darrers mesos, que se situen entre el 2% i el 5%.

Aquest mes de setembre, el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha actualitzat les seves dades pel que fa les preocupacions principals dels espanyols. L’atur, els partits polítics, l’economia i la corrupció són les qüestions que sempre han destacat. Però la tendència aquest darrer mes de setembre és la següent; la immigració s’ha situat entre les cinc preocupacions principals dels espanyols. Aquesta inquietud ha augmentat 12.3 punts respecte al maig d’enguany, xifra rècord des de 2010. Només al 2005 la mitjana sobre la preocupació vers la immigració va arribar al 24.2 punts.

Espanya és un dels països que més immigrants acull. Durant l’any 2017, la quota d’immigració va superar la xifra de 532.482 persones, més que el darrer any, és a dir que va augmentar un 28,4% respectivament. Aquesta pujada ha comportat un canvi d’actitud en les opinions.

Segons el professor i sociòleg de la universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Jordi Guiu, tres factors explicarien aquest increment pel que fa la preocupació vers la immigració entre els ciutadans espanyols. Es poden resumir en “el context internacional”, “la presència creixent d’aquest tema als mitjans de comunicació ” i, per últim, “una contaminació de l’escenari internacional”. A més, apel·la a una “realitat hispànica” juntament amb l’”aparició en les pantalles de televisió” i “la utilització política que se’n fa de l’oposició d’aquesta qüestió”.

En referència a l’escenari internacional que comentava el professor, l’auge de l’extrema dreta s’ha fet evident sobretot a Europa, amb les eleccions de Suècia, Holanda i Alemanya. Els Demòcrates suecs van guanyar el 17,6% dels vots a les últimes eleccions d’enguany, mentre que a Holanda, el candidat d’extrema dreta Wilders va aconseguir ser la segona formació al parlament l’any 2017.  La política migratoria espanyola també ha canviat degut a la pressió des de l’oposició pel que fa a casos com el vaixell Aquarius i l’arribada de refugiats a costes espanyoles.

Al mateix temps, de facto, les persones que arriben sense papers a Espanya no arriben gairebé al milió de persones, mentre que la població estrangera que resideix actualment en plens poders com a ciutadans ronda la xifra de 4.572.807, és a dir, un 10,1 % de la població total. La majoria de la població actual estrangera prové del Marroc, seguida de Romania.

Read more

Barcelona fa una passa endavant per la integració dels immigrants

MARIONA MAYMÓ (@marionamaymo)

L’Ajuntament de Barcelona començarà a emetre el document de veïnatge a mitjans de desembre d’aquest any per a les persones immigrades que visquin a la ciutat. Jaume Asens (@jaumeasens), tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, ha presentat el model del document aquest matí al Museu d’Història de Barcelona, davant de representants d’entitats i associacions d’immigrants.

La finalitat de l’emissió del document és dificultar l’expulsió dels nouvinguts indocumentats o el seu ingrés al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE). De fet, ja fa anys que diverses entitats i activistes socials reclamen el tancament del CIE. Afirmen que en realitat són ‘presons administratives’ i denuncien les pèssimes condicions dels interns, dins d’una dinàmica de contínua vulneració dels seus drets. Podeu veure aquí el documental del 30 minuts de TV3, que s’endinsa en la realitat del CIE de la Zona Franca.

Durant la jornada, el director d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Ramon Sanahuja, ha aclarit que el document no assegura una regularització de la situació de qui la sol·liciti i compleixi els criteris per obtenir-lo. Tot i això, l’acreditació d’aquests criteris, com l’existència d’arrelament familiar, laboral i social o el temps d’estada, sí que pot ser determinant a ulls del jutge, que és qui té l’última paraula. Podeu escoltar les paraules del director d’Immigració aquí:

 

 

Read more

Cal Maiol, escollir la diversitat per trencar la marginació

Una iniciativa promoguda per un grup de famílies de Sants pretén revertir l’alta taxa d’immigració de l’escola. A dia d’avui, el centre compta amb més d’un 80% d’estudiants d’origen estranger.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies