Ana Oncina: l’art del dia a dia

ANNA CALDERÓN i RUT FONT – Les xarxes socials no només serveixen per publicar fotos de l’últim àpat al restaurant de moda. Molts artistes utilitzen les noves tecnologies com a aparador per exposar les seves creacions i donar-se a conèixer a un nou públic. Aquest és el cas d’Ana Oncina, il·lustradora i dibuixant de còmics valenciana i autora de la sèrie Croqueta y empanadilla.

Els exemplars de Croqueta y empanadilla es basen en anècdotes reals de la vida quotidiana de l’artista i la seva parella, tot envoltades d’un humor blanc i senzill que treu somriures als lectors mentre recorden el seu dia a dia.  A més, la il·lustradora utilitza el seu blog i el seu compte d’Instagram per afegir vinyetes diàries on es dibuixa a si mateixa en situacions amb les quals tothom es pot identificar. Aquest personatge també traspassarà la pantalla, i és que el dia 26 de novembre l’autora publicarà un llibre titulat Los Fu**** 30. Així doncs, Oncina, que acaba de celebrar els 30 anys, es manté en la seva línia i segueix presentant històries personals de forma animada i simpàtica.

Tot i que la indústria de còmic espanyola no està desenvolupada, gràcies a Croqueta y empanadilla, Oncina s’ha convertit en una de les principals dones representants del còmic del país. El seu primer exemplar va sortir el 2014 i de seguida es va convertir en un supervendes. A més, el 2015 va guanyar el Premi Popular al Saló del Còmic de Barcelona.

Per conèixer la jove artista, escolta la següent entrevista on ofereix un balanç de la seva trajectòria professional, reflexiona sobre la situació del còmic espanyol i avança quins seran els seus nous projectes.

Ana Oncina al Saló del Còmic del 2017. Font: Ferran Cornellà
Read more

Dones il·lustradores i dissenyadores: una realitat feta fenomen

Gràcies a la visibilització de la seva feina a internet, moltes artistes estan aconseguint omplir el seu lloc al món de la il·lustració

Read more

Jordi Borràs: «Sóc una mena de diana amb potes per a l’extrema dreta»

JUDIT PASTOR COSTA (@tidujpc) I MAR ROMERO SALA (@Mar_RomeroS)

Descarrega’t l’article en PDF

Anem a trobar a Jordi Borràs a la sortida de Catalunya Ràdio. Comença a anar a tertúlies: aquest fotoperiodista de trinxera ha aconseguit obrir una escletxa i donar-se a conèixer per la seva feina retratant l’extrema dreta o la violència policial a Barcelona.

jordi640x400

Borràs admet que l’incomoda que el fotografiïn. Li vam proposar que es fes un selfie. JORDI BORRÀS / MAR ROMERO

Il·lustrador i fotògraf. Dues cares de la mateixa moneda?
Sí, al cap i a la fi estàs comunicant. Comunico amb dibuixos o amb imatges. I acostumo a dir que sóc fotoperiodista: un periodista que fa feina amb la seva fotografia.

Per què és important il·lustrar i fotografiar política?
Moltes vegades als fotògrafs se’ns veu com a mers tècnics. Vas a un lloc, fas la foto i marxes. Això és fals. Un fotògraf posa de la seva part tant com un periodista. Jo no crec en l’objectivitat en el periodisme, i en fotografia passa exactament el mateix.

És difícil viure del periodisme i la il·lustració.
He anat a buscar els dos pitjors oficis que hi ha. Ho he anat aconseguint a poc a poc. He anat reconduint la meva vida segons allò que el cos i el cap em demanaven en el seu moment. Anar compaginant feines de merda amb allò que m’apassionava. T’hi acabes fent. Ha estat un trajecte llarg.

La fotografia que t’atrau és la de risc. Per què?
Això li hauries de preguntar al meu psicoanalista, que no el conec perquè no hi vaig. Suposo que el risc té cert magnetisme, tot i que sóc una persona prudent. No m’agrada posar-me en risc estúpidament, però sí que m’agrada superar-me. Si em plantejo un repte, m’agrada poder complir-lo.

whitepride

Borràs investiga l’extrema dreta a Catalunya. JORDI BORRÀS

I el repte és fer la foto que ningú altre anirà a fer?
Potser sí. També hi ha un interès polític i social darrere de temes com els incendis forestals, les manifestacions o l’extrema dreta. Trobo que són temes interessantíssims que la gent desconeix. O potser m’estic autojustificant i només m’agrada ficar-me on hi ha merder.

En quina situació has patit més per tu?
Sobretot amb el tema de l’extrema dreta. Et sents una ovelleta dins d’un corral de llops, especialment aquests últims dos anys, que a mi se m’ha posat cara. Ets una mena de diana amb potes.

T’han arribat a amenaçar de mort.
Cal intentar posar les amenaces al lloc que els pertoca. Les he denunciat, i ara és feina de la judicatura actuar. Les amenaces només són això, amenaces. I algú que vol fer mal no amenaça, el fa.

Has denunciat que de l’extrema dreta no se’n parla. Estàs obrint una escletxa?
Costa moltíssim. A Televisió de Catalunya vaig aconseguir sortir quatre minuts al Divendres després d’un any i mig. Per què TV3, que parla de Societat Civil Catalana* cada cop que fa un acte, no explica que té fundadors de l’extrema dreta i un finançament totalment opac? Hi ha por. Vivim en un país sotmès a una dictadura militar d’extrema dreta. És normal que hi hagi por, però no que no es trenqui. És la feina del periodista.

Què diries al jovent que els agrada el periodisme, la fotografia o la il·lustració?
Que s’hi posin, sens dubte. Com si volen ser fusters. En aquest moment no hi ha ni una puta merda que tingui sortides laborals. No future. No sabem què passarà ni d’aquí a sis mesos ni d’aquí a deu anys. La feina te l’has de menjar tota la vida. Per tant, diria a la gent que faci allò que l’apassiona. Per això considero que tinc una sort brutal.

bombers

Els incendis són un dels seus temes predilectes. JORDI BORRÀS

Una fotografia entre 500

Jordi Borràs diu que no és fotògraf de “bodes i comunions” però dissenya etiquetes de vi. Assegura que no és “gens de referents”, sinó que admira els companys del dia a dia. Admet que per aconseguir una fotografia bona en tira 500. Dubta entre blanc i negre o color, però acaba escollint color. Reconeix que està obsessionat en fotografiar aquelles coses que desapareixeran, amb l’objectiu que els seus “fills i néts ho puguin veure algun dia”. Prefereix parlar de “postfranquisme” en lloc de “transició”. No diu mai on viu per protegir-se de les amenaces. Es baralla amb les dificultats de treballar com a freelance per poder mantenir la seva independència professional.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies