La Molina instal·la un sistema digital a les màquines per anivellar els gruixos de neu

L’objectiu que busca la implementació d’aquest sistema, anomenat Snowsat, és estalviar en innivació artificial i oferir un millor servei de pistes als esquiadors

Anna Reig i Cristina Batlle

L’estació esquí La Molina ha implementat aquesta temporada un sistema digital que permet parametritzar les pistes per tal que les màquines trepitjaneu puguin mesurar amb exactitud els gruixos de neu. D’aquesta manera, es possibilita que es pugui desplaçar la neu dels llocs on hi ha més acumulació als llocs on en falta i així equilibrar el mantell sense la necessitat de fer un ús excessiu de la innivació artificial. La informació que recull aquest sistema, que s’anomena Snowsat, es transmet a la resta de màquines trepitjaneu que estan treballant tot el domini esquiable per tal de que la neu sigui distribuïda de forma equilibrada en tota l’estació.

Aquest sistema es va començar a utilitzar al Pirineu la temporada passada i a les pistes de l’estació Baqueira Beret, a la Vall d’Aran. Aquesta temporada, amb la incorporació de la Molina, ja són dues les estacions d’esquí que l’han posat en funcionament. Segons el president de FGC, Ricard Font, l’objectiu que es busca amb la implementació d’aquesta tecnologia és ser més «eficients» en els sistemes de producció de neu i que es puguin obtenir els mateixos resultats però produint menys quantitat de neu i gastant menys litres d’aigua. També explica que fins al moment aquest càlcul del gruix de neu «es feia a ull», de manera que el càlcul era bastant imprecís.

Una altra fórmula que està aplicant La Molina és un sistema de treball mitjançant tauletes digitals a cada trepitjaneu, en el qual on s’informa del comunicat de treball de cada maquinista per tal que no hi hagi duplicitat a l’hora de passar per damunt de les pistes. Amb aquest sistema, segons el director de la Molina, Xavier Perpinyà, han aconseguit un estalvi de fins a 20.000 euros anuals en carburant en algunes de les pistes més llargues de l’estació, com la de la Volta a la Muntanya Sagrada. Paral·lelament, està previst que aquesta mateixa setmana també s’incorpori una màquina híbrida per tal d’anar eliminant progressivament el gasoil. Aquesta nova màquina comptarà també amb el sistema Snowsat.

El director de la Molina, Xavier Perpinyà, explica el funcionament del programa Snowsat.

Sistema Snowsat

En els seus inicis, el sistema Snowsat consistia només en la gestió i el mesurament de les màquines llevaneu. Però amb els anys, cada cop s’han afegit més funcions pràctiques. Per exemple, SNOWsat ToDo, una eina d’assignació i administració ràpida i senzilla de les tasques a mesura que es van plantejant. Es busca un control 100% digital de tots els processos que tenen lloc en les àrees d’esquí.

Read more

L’observatori Fabra registra un nou rècord; el dia més càlid en un mes de febrer

Meritxell Palou i Laia Solé

El 2 de febrer se celebra la festa de la Candelera, el dia que marca l’equador de l’hivern. Segons diu la dita popular, “Si la Candelera riu, el fred és viu”. Un refrany que suggereix que en aquestes dates, el fred de l’hivern encara és ben present. Aquest any però, les temperatures no han fet cas a la saviesa popular i han assolit uns números anòmals pel que fa a l’alçada de l’any en què ens trobem. 

El passat dilluns 3 de febrer es va registrar per l’Observatori Fabra el nou rècord de temperatura màxima en un mes de febrer: 22,4 ºC. Per segon any consecutiu, s’ha tornat a trencar el rècord de temperatura màxima durant el segon mes de l’any; l’anterior rècord va ser el 2019 quan durant el 22 de febrer es va arribar als 22,2ºC. La temperatura registrada el passat dilluns però, té un agreujant, ja que la màxima queda instal·lada a començaments de mes i no a finals, cosa que seria més normal en estar més a prop de l’època primaveral.

La temperatura mínima, però, també va estar a punt de marcar rècords històrics, ja que a l’Observatori Fabra es van registrar els 15,3ºC que es posicionen com la segona temperatura mínima més alta mai recollida.

Aquestes dades no sorprenen tant si es té en compte que el 2019 es va acabar registrant com el segon any més càlid de la història. Cadascuna de les quatre últimes dècades, ha estat més càlida que l’anterior. Des de la seva formació, el nostre planeta ha estat víctima de diversos canvis climàtics; alteracions irregulars entre períodes de fred i de calor. La Terra, durant els 4500 milions d’anys que porta en curs, ha anat passant per èpoques gelades i per moments on la temperatura mitjana superava l’actual. Ara bé, l’escalfament global d’aquests últims anys, no es pot justificar a partir d’aquesta fluctuació natural. I és que aquest, s’està produint a un ritme frenètic. Les xifres recents són alarmants; aquests canvis de clima se solien produir al llarg de períodes de cent mil anys, malgrat tot, des de l’època preindustrial, la temperatura ha pujat 1,2ºC i els últims cinc anys són els més càlids de la història des del 1850, l’any en què apareixen els registres climàtics.

A més, a diferència dels canvis climàtics als quals s’ha hagut d’enfrontar el planeta terra, l’actual no es deu a causes naturals sinó a causes humanes. Les emissions globals de diòxid de carboni, conseqüència principal de la crema de combustibles fòssils com el petroli, el carbó i el gas natural, són la causa principal d’aquest augment de temperatures. Tradicionalment, les plantes, les algues i tota la resta d’organismes fotosintètics, s’han encarregat d’absorbir el diòxid de carboni sobrant al nostre planeta. Els nivells de CO₂ actuals però són tan alts que aquests organismes són incapaços d’absorbir-lo correctament.

El 2016 va ser l’any més càlid de la història d’ençà que es tenen registres i el 2019 el segon. Això ha tingut una sèrie de conseqüències: el nivell del mar ha augmentat més de 19 cm entre 1901 i 2010, les glaceres de les muntanyes han disminuït en ambdós hemisferis, s’han reduït les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida i la concentració de CO₂  a l’atmosfera és preocupant. La comunitat cada cop és més conscient d’aquestes dades i a poc a poc es va mobilitzant cap al canvi, ara bé, sembla que aquest 2020, segueix el camí d’aquests càlids anys anteriors.

Read more

Dolç destí – #49

En el nou programa de Dolç Destí analitzem quines són les millors ciutats per viatjar a l’hivern. Cada una de nosaltres defensarà la seva ciutat hivernal preferida. Farem una llista amb les ciutats escollides i decidirem quina és la millor ciutat a partir de les votacions dels nostres usuaris. Un programa de Laerke Saura, Carol Noguero i Angela Nicolotti.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies