Allò que les dones fan

Elizabeth Cochrane, la pionera periodista d’investigació que trenca rols amb el mètode per destapar històries.

Elizabeth Cochrane Read more

Commemoren les “set vides” dels Quatre Gats

Jordi Notó presenta una biografia inèdita de l’històric local barceloní

Emili Serra

Viena Edicions i l’Ajuntament de Barcelona van presentar ahir el llibre Els 4 Gats: Les Set Vides d’un Local Emblemàtic de Barcelona de Jordi Notó i Brullas. L’obra és una biografia del local, un dels més emblemàtics de la ciutat i un epicentre cultural del segles segles XIX i XX.

La idea d’escriure el llegat dels Quatre Gats va sorgir a l’entorn familiar de Notó. El seu germà, Pere Notó, va ser un dels impulsors del renaixament del local el 1978. Segons va explicar l’autor, al sopar de celebració dels 120 anys del local, els convidats van notar que hi havia molts detalls que no es coneixien i que calia deixar la història escrita.

El nom del llibre fa referència al mite popular que envolta els gats. Lligant la dita amb la història de l’espai, l’escriptor va explicar que Els Quatre Gats es troba ara en la seva setena vida. L’històric local va obrir les seves protes el 1897. Segons l’autor, era “el primer after” de Barcelona. “ El propietari, Pere Romeu, va tancar sobtadament, però de seguida s’hi va instal·lar el Cercle de Sant Lluc, un grup artístic que va néixer com a reacció al Modernisme. Van desfilar pel local algunes de les principals figures del panorama cultural català, com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Gaspar Homar, Josep Llimona, Eusebi Arnau, Eugeni d’Ors, a més dels socis com Josep Pijoan, Francesc d’Assís Galí, Joaquim Folch i Torres, Joan Miró, Sebastià Gasch o Joan Prats. Amb ells es recuperen les actuacions amb titelles.

«Van desfilar pel local algunes de les principals figures culturals, com Antoni Gaudí»

El grup s’hi manté fins el 1936, quan el local va convertir-se en un ateneu del Partit Socialista. S’hi feien actes de solidaritat amb el front de Madrid i el del País Basc fins que va acabar la Guerra. Va ser aleshores que el local va passar a mans de l’empresa GIB, que va haver de castellanitzar-ne el nom. El negoci no els va funcionar i el local va passar a mans de Confecciones Albert, una empresa de manufactures de La Bisbal d’Empordà. Després de la crisi, quan l’empresa va tornar a moure la seva seu, el local va tornar a ser Els Quatre Gats gràcies a l’impuls de Pere Notó. El seu germà i autor del llibre explica, però, que “això no s’entén sense el context de Barcelona”. La ciutat, recent sortida de la dictadura, “tenia ganes de llibertat”.

És el moment en què es comencen a democratitzar els Ajuntaments. La Generalitat, però, no va veure futur en el projecte, que finalment va tirar endavant gàcies a Joan Miró, que va donar-los un quadre. No obstant això, el bar-restaurant va començar a desbordar-se com a empresa. La “setena vida” dels Quatre Gats comença quan el grup Ferrer consegueix dinamitzar el local des d’una perspectiva empresarial.

“Primer de tot cal dir que el propòsit de reobrir Els Quatre Gats no es va materialitzar només pel caprici i la il·lusió d’uns joves; hi van influir moltes circumstàncies. També s’hi van implicar moltes persones. En Pere, el meu germà, no va estar sol, i pretenc reconèixer a tothom el seu gra de sorra. Però, com en el cèlebre principi de l’efecte papallona, ell mereix que es reconegui el seu primer aleteig i les repercussions d’aquest moviment de l’aire.

El projecte va afectar tota la ciutat, primer, i després va adquirir una dimensió universal gràcies a les moltes personalitats que hi van col·laborar i que de seguida s’hi van sentir implicades, especialment Joan Miró”. Sosté l’autor. Pere Notó i Ricard Alsina van fer un viatge a Mallorca amb l’objectiu de demanar-li col·laboració econòmica. En relació amb aquest viatge, l’autor explica que “com a únic equipatge portaven la il·lusió i la fe en un projecte: tornar a obrir Els Quatre Gats en el mateix lloc on, a final del segle xix i principi del xx, havia existit aquell bressol del Modernisme i cau del famós cenacle de bohemis i artistes”. L’artista va respondre molt positivament i els va prometre el lliurament d’un quadre.

El 24 de setembre de 1978 s’obre Els Quatre Gats de Montsió 5, i per desig dels socis fundadors, Joan Miró va ser de les primeres persones a visitar el local. També el dia de la Mercè, però de l’any 1983, per fi, s’obria el local històric que va envoltar la vida d’Els Quatre Gats. En aquesta ocasió l’estat de salut de Joan Miró era molt delicat i no va poder ser-hi present. Tirar endavant el local va ser una lluita continua, plena d’esforços per part dels seus impulsors, que només volien mantenir viva la memòria d’Els Quatre Gats. Finalment van haver de deslligar-se del projecte. En l’actualitat, Els Quatre Gats segueix en actiu.

Revista Quatre Gats

Amb el desig de recuperar la també anomenada revista Quatre Gats, impulsada per Pere Romeu, i que promovia obres representatives del Modernisme, amb quinze números publicats l’any 1899, l’any 1978 se’n va publicar un nou número, de quatre planes i com a imatge de portada hi havia la primera obra que va donar Joan Miró. En aquest número, coordinat per Joaquim Molas i amb un editorial de Joan Brossa, hi van col·laborar Montserrat Roig, Quim Monzó i l’editor Jaume Vallcorba.

L’objectiu inicial de donar continuïtat a la revista, no es va poder assolir, i només es va publicar un número, representat també al llibre. A l’obra també s’hi troben entrevistes a diversos personatges que van viure la reobertura a Els Quatre Gats, com el cronista Lluís Permanyer o la ja desapareguda periodista Patricia Gabancho.

Read more

La Batalla de l’Ebre: silencis que compleixen 80 anys

ELENA SANTÍN i ORIOL JOVÉ

Veure el reportatge sencer

Un 16 de novembre d’ara fa exactament 80 anys, l’any 1938, va acabar la batalla més duradora i mortífera de la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre. Començada el 25 de juliol de 1938, es va allargar 115 dies. Van ser jornades de desgast que van marcar la caiguda de Catalunya i el final de la guerra. Segons l’historiador Francesc Xavier Hernández, a partir d’aquesta batalla res va tornar a ser igual: “Es decideix el futur de la República i la Guerra. Per Catalunya és una derrota tant o més gran que l’11-S”.

Read more

Més que un mirador, història

JONATHAN MONTERO (@jeymontero_)

Visualitza la crònica en PDF

Els búnquers del Carmel s’han convertit en una de les principals recomanacions turístiques a les guies i un lloc de pelegrinatge romàntic gràcies a les seves privilegiades vistes de la ciutat. Avui, els búnquers, herència històrica de la defensa de Barcelona dels bombardejos durant la Guerra Civil i seu d’un dels nuclis de barraques més conegut de la Barcelona del segle XX ha quedat reduït a la definició de “mirador” a internet. Els veïns critiquen la massificació del turó de la Rovira, que pot arribar a les 10.000 visites en un sol mes en temporada alta.

 

Read more

Etern Desenllaç – #18

Albert Martínez (@otteralbert), Marina Vinardell (@Marina_ViTr) i Clara Vicenç (@claravromaguera) presenten «Etern Desenllaç«, el programa pels serièfils d’UPF Ràdio.

En aquest programa s’hi comentaran des de les últimes novetats del món de les sèries fins a crítiques i recomanacions dels presentadors. A més, també es parlarà del fenòmen de les sèries històriques i es comptarà amb l’opinió de Josep Pich, professor d’història de l’Universitat Pompeu Fabra. També s’incorporaran les seccions «Sèries-fail» i «Sèries en 1 minut».

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies