Helena López: “Érem un grup que feia molts anys que lluitava per això, i arribar juntes a la Lliga Femenina va ser la culminació d’una etapa”

La número 6 del club de bàsquet Snatt’s Sant Adrià qualifica la seva primera temporada a la LF1 d’”increïble”

Xènia Vegas (@xenivegas)

L’escolta ha estat formada al planter del femení del Sant Adrià, passant per totes les categories: des del minibàsquet fins a l’actual Lliga Femenina.  Aquest, ha estat un any ‘màgica’ per l’equip, ja que no només ha disputat la seva primera temporada a la LF1, sinó que també va aconseguir classificar-se per la Copa de la Reina.

Quan i perquè vas començar en el món del bàsquet?

Vaig començar quan tenia 5 anys. La meva mare em va apuntar a un campus d’estiu, el qual combinava bàsquet i piscina, i em va agradar. A partir d’allà vaig decidir seguir amb el bàsquet, i al setembre següent vaig començar a fer aquest esport com extraescolar. Des d’aleshores no he deixat mai de fer-ne. .

A part del bàsquet, segueixes algun altre esport?

No gaire. Segueixo una mica l’atletisme, però perquè al meu pare li agrada i de tant en tant el posa a la televisió. I bé, el futbol, perquè al final és inevitable fer-ho, però no especialment.

Estàs estudiant Enginyeria biomèdica. Com portes el fet d’haver de compaginar la carrera amb el bàsquet?

Com que ha estat el primer any que hem pujat, el Snatt’s Sant Adrià m’ha donat moltes facilitats. Per exemple, si algun entrenament del matí em coincidia amb una pràctica, m’anul·laven l’entrenament i  no feia falta que hi anés. Per altra banda, la Universitat també s’ha adaptat molt i m’ha donat molta flexibilitat amb els horaris, quan quelcom important em coincidia amb un partit m’ho muntaven perquè ho pogués compaginar. Per ara ho he pogut anar fent tot.

Has notat que tens més dificultats amb el tema estudis des que ets esportista d’elit?

El que més he notat és que tinc menys temps, però he de dir que m’ha coincidit amb l’últim any de carrera, que és una mica més light, i m’ho he pogut muntar bé.

El bàsquet com a professió?

No, la veritat és que a hores d’ara no ho veig com a professió. No crec que del bàsquet femení es pugui arribar a viure, són molt poques les que ho aconsegueixen, i dubto que jo pugui arribar a ser una d’elles.

Has passat per totes les categories del Snatt’s Sant Adrià. Com vas viure l’ascens a la Lliga Femenina?

Poder arribar al primer equip ha estat un somni des de petita. Sempre anava a veure els partits dels Sènior quan eren a Lliga 2. Després, per tema de diners, van baixar i volíem tornar a pujar fos com fos.  Jo vaig anar pujant, però realment era una cosa que no ens haguéssim imaginat mai, ja que no teníem ni la millor plantilla ni érem l’equip amb més recursos econòmics. Era un somni que sempre havíem tingut allà i a còpia d’anar treballant ho hem aconseguit.

Com recordes aquell partit?

Ara per ara, puc dir que és el millor partit que he jugat mai. A més, va coincidir que a mi em va sortir un molt bon partit. Érem un grup que feia molts anys que lluitàvem per això, i arribar juntes a la Lliga Femenina va ser com la culminació d’una etapa.

Pensàveu en la possibilitat d’arribar fins on esteu avui?

No, era molt difícil creure-hi. Ningú del club, ni de l’equip, ni del món del bàsquet es podia imaginar que el club Snatt’s Sant Adrià acabaria a la Lliga femenina. Som un club amb molt pocs recursos, però ho hem anat fent a poc a poc a base d’anar treballant.

L’exigència pel que fa als partits i als entrenaments ha canviat molt des que esteu a una categoria d’elit?

Sí, l’any passat hi havia bones jugadores, però puntuals a cada equip. Aquest any, en canvi, qualsevol jugadora de l’altre equip és bona. Això fa que no puguis despistar-te en cap moment, perquè totes et poden desmuntar l’esquema del partit en qualsevol jugada. Pel que fa a nosaltres, hem tingut un canvi d’entrenador i això també ha estat un plus. A nivell físic, hem passat d’entrenar 3 dies a la setmana a entrenar cada dia, per tant, sí que es nota el canvi.

 La revista Gigantes del Basket us va guardonar amb el premi al millor treball de planter. Com va acollir l’equip aquest premi?

La veritat és que al principi només ens ho van dir a la Laia Peña (companya d’equip) i a mi. Ens van proposar recollir el premi a nosaltres, ja que som les que realment som del planter, ens hem format en aquest club. Per tant, per nosaltres va suposar una gran fita. A la resta de l’equip també li va fer il·lusió, però crec que a qui més va emocionar, a part de la gent de la junta, va ser a tots aquells que realment som del club des de sempre, perquè és molt difícil passar per totes les categories i arribar al primer equip, i al final, això és el que ha reconegut la revista.

La mateixa temporada de l’ascens a la Lliga Femenina us vàreu classificar per la Copa de la Reina. Com es va viure des de dins?

No ens ho imaginàvem. Mira si creiem poc en aquesta possibilitat que, al principi de temporada, anàvem fent broma sobre això. Es va fer un open day amb tots els equips a un mateix pavelló per jugar una mateixa jornada i, durant aquests partits, s’anaven fent entrevistes a les jugadores. Quan preguntaven a algú del nostre equip i li feien dir quin era l’objectiu de la temporada, sempre dèiem el mateix: “classificar-nos per la Copa de la Reina”. Ho dèiem de broma, perquè pensàvem que no passaria, però quan ens vàrem classificar va ser increïble. L’experiència va ser genial. Llàstima que vàrem perdre, però vam jugar un bon partit.

Creus que si hagués estat un equip masculí el que hagués aconseguit totes aquestes fites, hagués estat més ben valorat? Se li hagués donat més importància?

Poder sí, en tema econòmic i per part dels mitjans de comunicació. Tot i això, no ens podem queixar, perquè TV3 ha emès bastants partits nostres i als telenotícies, tot i ser un equip femení, també hem sortit força.

Com veus l’esport femení? I en concret el bàsquet femení?

Crec que dins l’esport femení el bàsquet és un dels que està millor valorat. Hi ha jugadores de bàsquet que arriben a viure d’això, però encara hi ha molt per fer, perquè si ho compares amb l’esport masculí, hi ha una diferència molt gran. Per aquest motiu, ara, a la nostra lliga hi ha una associació de jugadores que està lluitant, a poc a poc, per professionalitzar-la. Per exemple, ara han posat que sigui obligatori tenir contracte. L’any passat tothom cobrava en negre, però des de fa un temps s’obliga que tothom, com a mínim, cobri els 378 euros de mitja jornada. Hem aconseguit que, com a mínim, ens assegurin que cotitzarem, ja que jo sé de noies que feia 30 anys que jugaven a bàsquet i no havia cotitzat mai. Es va avançant, però molt a poc a poc.

Com valoraries aquesta temporada?

Crec que la temporada ha estat per sobre de les nostres expectatives. Hem arribat fins on estem perquè hem estat un equip unit, cada una de nosaltres ha acceptat el seu rol i, dia a dia, hem anat treballant. D’aquesta manera, hem aconseguit objectius per sobre del que ens havíem marcat.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies