No tinc casa, qüestió de drets

L’encariment progressiu dels preus de l’habitatge ha suposat que no tothom s’ho pugui permetre, la quantitat de pisos ocupats i famílies desnonades va en augment i les administracions es desborden davant d’aquest problema. Un fet que, cada cop més, esdevé motiu de debat. Però, sabem quina diferència hi ha entre aquests dos casos?

Com es gestionen des de l’administració o institucions competents?

En quins casos es necessita una ordre judicial per accedir als pisos ocupats?

Què són les empreses de desocupació?

Totes les respostes les trobareu escoltant aquest reportatge de ràdio, realitzat per Paula Durà, Mònica Homs i Marta Bieto, estudiants de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

¡No t’ho perdis!

Read more

Desnonaments i acció veïnal: el dia a dia dels barris de Barcelona

PAU REQUENA I JÚLIA MORESO – El sindicat de l’habitatge de La Verneda i La Pau va començar la seva activitat fa poc més de tres mesos i aglutina l’acció veïnal a favor d’un habitatge accessible en un dels barris que ha patit un major canvi en temes socials dels darrers anys a la ciutat de Barcelona. La que va ser una excepció i un exemple de progrés social entre els barris de La Mina i el Bon pastor, no està exempta de la crisi habitacional que afecta a Barcelona.

La comitiva judicial i les associacions negociant al barri de La Pau

És un dijous a dos quarts de deu del matí al Barri de La Pau i la comitiva judicial fa acte de presència. Pocs minuts després arriba el seraller, com que hi ha la gent bloquejant no hi pot arribar. Fa fotos per demostrar que no pot passar i queda a l’espera amb la comitiva judicial que negocien amb un grup que respresenta habitatge al districte i els moviments socials.

Es tracta d’un dels desnonaments diaris que viu la ciutat aquests darrers anys de manera sostinguda. Tal és el nombre que des de les xarxes s’arriben a fer fins a mitja dotzena de convocatòries contra els desnonaments al dia.

Unes 30 persones bloquegen la porta del número 268 del carrer d’Andrade. El Sindicat de l’habitatge del barri i l’observatori d’habitatge del Clot sumen forces per evitar que, en el cas que arribés, la policia entri a casa d’un matrimoni d’origen magribí amb tres menors. En aquest cas, no arriba cap agent policial i la comitiva judicial accedeix suspendre el desnonament.

Manifestants davant la porta de l’edifici del carrer Andrade, intentant aturar el desnonament

Després d’aturar el desnonament, l’opció més preferible des de l’associacionisme és la d’aconseguir signar un contracte de lloguer social, sempre que els qui hi viuen hi estiguin d’acord. De vegades, es recorre a mètodes més incisius com ocupar la seu del banc o immobiliària que gestiona l’habitatge en qüestió. De fet, aquell mateix dijous, el grup d’habitatge de l’eixample dret estava ocupant una de les seus del Banc Sabadell per reclamar un lloguer social acordat del pis d’una família.

Tot i així, hi ha alguns cops que les organitzacions estan acaparades per aturar els diversos desnonaments que tenen lloc en un mateix dia, la majoria d’ells al matí. Un veí que participa del grup contra el desnonament al carrer d’Andrade explica el cas en què “erem tres persones contra sis policies” i no van poder aturar-los.

Des de «Ce trencada» parlem amb la Keila, una noia de menys de trenta anys que en porta 2 en un pis ocupat de Via Trajana. Després de 4 aplaçaments de desnonament, se li ha comunicat que dimecres de la setmana vinent hi anirà una comitiva a desnonar-la. La Keila, veïna de La Pau de diverses generacions, està casada i té dues filles menors. La dificultat de la conciliació dels horaris de feina i portar dues filles li posa problemes a l’hora de trobar feina. Anteriorment, havia viscut en un altre pis de manera regularitzada però l’augment del preu del lloguer i la precarització del món laboral va fer-li impossible seguir pagant un lloguer que s’enfilà fins a gairebé 1.000€ mensuals.

Ella, com molts d’altres veïns afectats per aquesta situació recorren a organitzacions com el Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau per intentar seguir vivint sota un sostre.

El Sindicat convoca als manifestants a aturar un segon desnonament a la zona a pocs carrers d’allà. La majoria de la gent hi va caminant, alguns ofereixen els cotxes per portar gent i així ser-ne més a la següent acció. «És un no parar», comenten alguns dels activistes.

Membres del Sindicat d’Habitatge de La Verneda i La Pau pengen una pancarta davant l’edifici del segon desnonament

Unes 60 persones s’agrupen al segon desnonament al carrer de Sàsser. On hi viu la Mariama amb la seva familia i 4 menors. Pocs minuts passats de les onze arriba la comitiva judicial que des del sindicat defineixen com a “agressiva”. La xifra de concentrats que bloquegen la porta de l’edifici puja a unes 60 persones. El desnonament s’atura i la comitiva judicial desisteix. Aquest cop tampoc ha fet falta que arribi la policia.

Encara que molts d’aquests veïns portin pocs anys vivint-hi, agraeixen el sentiment de companyerisme veïnal. I així ho fa la família de la Mariama agraïnt emocionada el suport dels concentrats. Alguna gent se’n va a la seu de la immobiliària del pis de la família per reclamar un lloguer social. La família, però, prefereix esperar a reclamar-lo. La concentració acaba amb diversos càntics i el famós «sí, se puede».

La crisi dels desnonaments no s’atura i la societat civil s’organitza

La recent creació del Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau aquest juliol és només un dels molts exemples de l’auge que estan vivint les organitzacions a favor de «l’habitatge digne» en els darrers mesos. Moltes d’elles s’agrupen sota l’insígnia de la PAH, però es tracta d’un mosaic molt divers. Aquest dissabte el Sindiciat convoca la seva primera assamblea oberta. També s’ha reactivat el grup d’habitatge de les Corts. Canals com Telegram o Twitter són noves eines que utilitzen les organitzacions per mobilitzar cada cop a més gent.

Quantificar el nombre real de desnonaments o casos d’aquest tipus és complicat. Des de la PAH es quantifiquen els desnonaments contra els quals aquesta plataforma ha actuat en 21 aquest mes i 224 en el total de l’any, gairebé un desnonament per dia. Dels 21 que han fet aquest mes han pogut aturar-ne 8 i suspendre’n 5.

L’Ajuntament de Barcelona gestiona el treball de mediació fet per la Unitat contra l’exclusió residencial (UCER), creada pels comuns. El 2018 va atendre a 2.270 famílies que representen un total de 6.371 persones. El 92% dels atesos van poder trobar una solució alternativa a llarg termini, però només un 12% van poder romandre a la llar pactant un lloguer social.

Tot i això, es poden trobar formes que criden bastant l’atenció per internet, com per exemple un anunci de Desahucio Express Barcelona que prometen fer efectiu el desnonament en menys de 24 hores.

Segons xifres oficials, en total va haver-hi a Barcelona uns 3.098 desnonaments el 2015, 2.691 el 2016, 2.519 el 2017 i 2.381 el 2018. Gairebé 10.700 famílies han passat per aquesta situació en els darrers 4 anys. Tot i el descens del 23% es tracta d’una crisi mantinguda en el temps.

Read more

Comprar, llogar o… cohabitar?

Laura Cercós.- Amb la crisi, l’accés a l’habitatge es va convertir en un maldecap per moltes famílies. L’augment de l’atur va fer que molts lloguers o hipoteques es tornessin inassolibles i moltes persones acabessin al carrer.

Deu anys després, però, la situació no ha millorat massa. Es calcula que diàriament es produeixen prop de 20 desnonaments a Barcelona, la gran majoria ara per impagament de lloguer. No és d’estranyar tenint en compte el que costa llogar un pis a la ciutat comtal.

PREU LLOGUER

Fes clic en aquest interactiu per conèixer els preus a cada districte.

La venda de pisos segueix els mateixos esquemes. Els preus als districtes oscil·len entre els 2.400 i 5.300 € el metre quadrat.

 

PREU VENDA

En aquest interactiu podeu consultar el preu de la venda d’habitatge en cada districte.

Molts moviments socials pel dret a l’habitatge denuncien pràctiques especulatives en el mercat immobiliari i diuen que es tracta del fenomen de la gentrificació.

GENTRIFICACIÓ | Gran enciclopèdia catalana
gentrification (en)
f Geografia

Procés pel qual els centres degradats o algun sector de les ciutats són rehabilitats.
Moltes vegades els centres degradats corresponen als centres històrics, els quals han experimentat un estat d’empitjorament continu de manera que finalment només hi resideixen bàsicament grups socials marginals. Hom procedeix a recuperar-los mitjançant un procés de reinstal.lació dels grups marginals i rehabilitant l’espai físic; posteriorment s’hi instal·len grups socials de classe mitjana i, finalment, de classe alta. Aquest procés es dóna també en àrees deshabitades obsoletes, com les industrials ferroviàries o portuàries, com és el cas dels docks de Londres.

Altres opcions: l’habitatge en cessió d’ús

Darrerament arreu de Barcelona estan apareixent altres iniciatives que no entren en la lògica de vendre o comprar. Es diu habitatge en cessió d’ús i consisteix en construir un habitatge a partir d’una cooperativa per fer-lo servir, no per vendre ni especular. Les mateixes sòcies que el creen en seran les usuàries.

Aquesta idea l’ha posat en pràctica la Cooperativa La Borda, que està ultimant els detalls del seu edifici al barri de la Bordeta. Ara per ara ja viu gent en aquest bloc fet principalment de fusta que té diversos espais comuns per crear una vida més comunitària.

la borda

Les sòcies de la cooperativa planten la primera fusta de l’edifici del carrer Constitució, el 17 de febrer de 2017. (Font: laborda.coop)

La Maria és forma part d’aquest projecte des dels seus inicis. Així són les persones que conformen La Borda i els motius pels quals van decidir construir aquest edifici:

Tot i això, portar endavant aquesta idea els ha dut molta feina:

Una de les màximes principals del projecte és construir una vida en comunitat. Per això aquest edifici, que ja és especial pels materials amb què està construït, compta també amb espais únics per assolir aquests objectius:

En definitiva, una opció nova que desafia la lògica de llogar o comprar, però que alhora és, ara per ara, minoritària. La Borda és una de les poques cooperatives que ha aconseguit fer d’aquesta utopia una realitat. Veurem si és una idea que acaba consolidant-se.

Read more

Lloguers impossibles. Pisos compartits per necessitat

Reportatge sobre com l’augment dels lloguers està propiciant que també augmentin els pisos compartits, sobretot d’estudiants o recents ex-estudiants que no poden afrontar una despesa tan elevada. ?Elaborat per Mariona Puig i Edgar Sapiña dins l’espai ‘Cetrencada’, producte de l’assignatura Taller Integrat de 3r de periodisme a la UPF, per a betevé91fm.

Read more

Airbnb: economia col·laborativa o destructiva?

La plataforma, en plena polèmica per la massificació turística a Barcelona, estableix una normativa actualitzada. Més informació a: http://www.vilaweb.cat/noticies/airbnb-economia-col%C2%B7laborativa-o-destructiva/

Read more

Enfrontats al precipici, la situació dels joves extutelats catalans

Catalunya és una comunitat pionera en protegir els tutelats fins als 21 anys.

Read more

Ara ocupar s’escriu amb c

L’actual crisi econòmica i social ha convertit l’ocupació en eina per accedir a l’habitatge per a persones que mai s’ho haurien imaginat anys enrere.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies