Sánchez afegeix una nova vicepresidenta al seu Govern d’esquenes a Podemos

Teresa Ribera assumirà la quarta vicepresidència que anirà enfocada a la lluita contra el canvi climàtic i la despoblació

Teresa Ribera, actual ministra de Transició Ecològica, ascendirà a Vicepresidenta en el mateix àmbit- Ministeri de Presidència

Per primer cop el Govern espanyol tindrà quatre vicepresidències. Una més de las que Pedro Sánchez va pactar amb Pablo Iglesias i, per tant, primer motiu de conflicte entre el PSOE i Podemos.

Carmen Calvo mantindrà la seva vicepresidència, Nadia Calviño esdevindrà Vicepresidenta  d’Economia i Pablo Iglesias assumirà la vicepresidència d’Assumptes Socials i l’Agenda 2030. La quarta vicepresidència l’ocuparà Teresa Ribera, actual ministra per a la Transició Ecològica, i anirà lligada a la lluita contra el canvi climàtic i la despoblació.

Es tracta d’una estructura de Govern inèdita, ja que mai abans hi havia hagut a Espanya tantes vicepresidències ni tantes dones ocupant aquest càrrec. Segons han informat des de la Moncloa, tres seran pel PSOE, una per Unidas Podemos i totes “aniran enfocades a cada una de les transformacions que necessita l’Espanya que ens mereixem” segons fonts de la Moncloa. 

L’Executiu també ha confirmat els noms dels quatre ministres restants d’Unidas Podemos que ja s’havien fet públics. El socis de Govern asseguren que no tenien constància d’una quarta vicepresidència i sembla que no ha sentat bé entre els cercles del partit. L’increment en el nombre de vicepresidències redueix la rellevància del càrrec d’Iglesias, però de moment no ho han volgut comentar per evitar generar una crisi de govern.

Aquesta notícia arriba després que Pedro Sánchez anunciés que es prendria una setmana de marge per fer oficials els nomenaments dels ministres. Dimecres, el rei va investir a Sánchez com a president del poder executiu en una cerimònia sense simbologia religiosa, repetint el protocol de l’última vegada, i s’esperava que anunciés els noms dels nous ministres a l’endemà. Però no va ser així, sinó que en va enunciar la demora. 

Això es va sumar a les filtracions dels noms dels cinc ministres d’Unidas Podemos abans de la visita de Sánchez a la Zarzuela per prometre el càrrec. La vicepresidenta Carmen Calvo va haver de comentar que “hi ha formes que convé no saltar-se”, fent referència a l’avançament dels seus socis de Govern. Però va voler desvincular-ho de qualsevol retard en el nomenament de les carteres per part de Sánchez, que Calvo va justificar argumentant “modificacions d’àrees” en els ministeris. 

D’aquesta manera, les carteres de ministres d’Unidas Podemos quedaran així: Irene Montero com a ministra d’Igualtat; Yolanda Díaz serà ministra de Treball; Alberto Garzón, ministre de Consum; i Manuel Castells, ministre d’Universitats. Pel que fa al PSOE, tot indica que José Luis Ábalos seguirà com a ministre de Foment, Margarita Robles a Defensa i Fernando Grande-Marlaska a Interior.

Read more

PSOE-Podem: quins suports poden rebre?

IÑAKI MARTÍNEZ – CRISTINA POYATO – SERGI PERALTA – ARIANA RUIZ

El pacte per formar govern progresista necessita l’aprovació dels grups minoritaris i d’ERC per aconseguir la majoria absoluta

Encara amb la ressaca de les eleccions del 10-N, la incertesa torna a sobrevolar el panorama polític espanyol i els records del passat mes d’abril afloren. El PSOE de Pedro Sánchez va guanyar, un cop més, les eleccions, però necessitarà suports externs per disposar de majoria absoluta. Què ha canviat des de llavors? Dos escenaris similars i, alhora, diferents, on tres formacions jugaran un paper protagonista per garantir —o bloquejar— la governabilitat: ERC, PNV i Ciutadans.

Partit Nacionalista Basc

Després dels resultats de les eleccions d’abril, en les que els nacionalistes bascos van aconseguir 6 escons, el suport a la investidura de Pedro Sánchez no es veia prou clar. Un possible govern sustentat per les bases proclamades per PP i Cs, tenia la negativa del PNV des d’un primer moment.

Durant el debat que va tenir lloc per la seva investidura, Aitor Esteban, diputat del PNV, va deixar clar que tots els partits tenen pressions i aquestes “no es poden fer servir com excusa pel desacord de les negociacions” que en aquell moment hi havia entre PSOE i Unides Podem. Els nacionalistes bascos van deixar clar que el seu vot era l’abstenció. Una abstenció sempre “disposada al diàleg”.

Avui dia, sembla que hi ha un avenç pel PNV. Amb les eleccions de novembre han augmentat un escó. Davant el preacord entre Sánchez i Iglesias, els nacionalistes bascos deixen entreveure un possible suport, però sempre darrere el “hem de parlar, per tant, no podem dir que farem amb la investidura”, que expressa Esteban a una entrevista amb RTVE.

Han de parlar amb tothom. Negociar amb uns i altres, i saber quin serà el desenvolupament de l’acord entre PSOE i Unides Podem, i veure que respostes reben les seves sol·licituds “perfectament assumibles”. Una d’aquestes, i l’única que exposen clarament, és la cerca de solucions pels “problemes d’encaix territorial” que hi ha tant a Catalunya com al País Basc. Tot i això, asseguren que ells no seran els qui facin ensopegar les possibilitats d’aquest preacord.

Esquerra Republicana de Catalunya

La posició d’ERC durant el primer intent d’investidura de Sánchez va ser la de votar en contra. «Vèncer és convèncer i s’ha de convèncer, sobretot, però no es pot convèncer l’odi que no deixa lloc a la compassió. S’ha parlat de catalans i bascs dient-los antiEspanya. Vencereu però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada la força bruta, però no convencereu perquè no teniu raó i dret» va exposar Rufián en un intent d’homenatge a Miguel de Unamuno. Aquesta posició contrària a la consecució de la investidura va canviar durant el segon debat, al qual la formació independentista va optar per l’abstenció.

«Estan jugant a la ruleta russa donant-li una segona oportunitat a Casado, Rivera i Abascal (…) Estem donant una oportunitat històrica a la paraula front l’odi, i, si nosaltres en som capaços, vostès també» va sentenciar Rufián.

Aquest matí, el vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès, en declaracions a Onda Cero, ha afirmat que «la solució és un referèndum d’autodeterminació», ja que «el futur de Catalunya han de decidir-lo els ciutadans». «Catalunya no acceptarà una imposició de l’Estat. O s’entén que la solució política ha d’estar al marc que decideixi la societat catalana o no podrem avançar». Durant l’entrevista d’ahir a Catalunya Ràdio, Aragonès va obrir la possibilitat d’una potencial abstenció: “Ara estem al no, i quan es moguin, veurem”, va afirmar.

Ciutadans

Després d’un descens històric, on s’ha passat de tenir 57 escons a només 10, i la dimissió d’Albert Rivera com a líder del partit, el partit taronja ha perdut protagonisme en l’escenari polític. De ser considerat una possible alternativa de govern a haver de jugar com a segona espasa. 

Al juliol, Ciutadans va votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez, postura inamovible si seguia disposat a pactar amb els partits “separatistes”, com declarà Inés Arrimadas a ABC. L’actual portaveu al Congrés no dubtà en qualificar el govern en funcions de “sectarisme sanchista” i “un perill per a Espanya”. 

En aquell moment, Albert Rivera va criticar la falta d’entesa entre Sánchez i Iglesias, que, segons ell, van tractar Espanya com un “botí a repartir-se” i va lamentar que es paralitzés el país “només per un ministeri”. 

Per ara, sembla que Ciutadans es mantindrà ferm a la seva postura del mes d’abril i segueix sense plantejar-se la possibilitat d’unir forces amb els socialistes. José Manuel Villegas, secretari general del partit, va deixar clar davant dels mitjans que votaran “no” a la investidura de Sánchez després del preacord “nefast per a Espanya” que va signar amb Unides Podem. El president en funcions podia, segons Villegas, “mirar al centre i a la moderació, però ha escollit mirar als populistes i nacionalistes”. 

Tot i això, no és un “no” rotund, sinó que es limita a un no “a un govern dolent per a Espanya”. Villegas ha demanat a Sánchez que rectifiqui i trenqui les seves relacions amb Pablo Iglesias i els partits nacionalistes regionals. Com a alternativa, ha proposat una coalició a tres bandes entre PSOE, PP i Cs a canvi del decàleg de 10 reformes proposat per Rivera abans de les eleccions i que afecta camps com la sanitat, la família o l’educació. Aquest pacte ajudaria a establir un govern en minoria, però la formació taronja té la intenció de quedar-se a l’oposició i arribar a acords puntuals per garantir la governabilitat.

Read more

Sánchez revela “la fórmula” per a Catalunya i amenaça amb el 155

El president del govern espanyol en funcions es mostra confiat, segur i serè respecte a Catalunya en el que segurament és un dels dies de l’any més tensos políticament parlant. En una entrevista a la CADENA SER, Pedro Sánchez ha afirmat que la «crisi de convivència» que es viu des de fa deu anys necessita «tres principis bàsics»: «proporcionalitat, unitat de partits i fermesa democràtica».

Sánchez torna a fer referència a la presa de «decisions extraordinàries» en cas que sigui necessari al·ludint a l’aplicació de l’article 155. El president ha revelat que el seu executiu «ha estudiat» la suspensió de l’autonomia catalana i que «es pot aplicar» tot i la funcionalitat del seu govern.
«Nosaltres no amenacem, nosaltres advertim«, ha afirmat després de tornar a abordar la necessitat de condemnar la presumpta violència. «Els demanem que no juguin amb foc», conclou.

Tot i que la política catalana ha centrat bona part de l’entrevista, el fracàs a l’hora de formar govern i el distanciament entre forces polítiques també ha donat a Pedro Sánchez l’oportunitat de repetir allò que ha estat dient durant les últimes setmanes. Mentre Àngels Barceló arrencava amb un «ha dormit bé?», Sánchez ha afirmat amb un to pausat que no vol «entrar en cap retret».

Les eleccions del 10-N són a tocar i, tot i la millora que les enquestes auguren als socialistes, tot fa preveure que seran necessaris acords per poder formar govern. Amb Unidas Podemos, el candidat socialista ha recalcat les «diferències molt evidents» entre les dues formacions, materialitzades en la gestió del conflicte català, alhora que ha apuntat també a les polítiques impulsades conjuntament. Amb Ciutadans, ha assenyalat la quasi nul·la comunicació davant la negativa del seu dirigent, Albert Rivera, de «posar-se al telèfon».

El president del govern en funcions ha parlat d’economia, de formació de govern, i del que ell anomena «veritables problemes d’aquest país». Sempre, però, amb un ull posat a Catalunya en una de les tardors més determinants de tota la democràcia. «Hi ha un calendari que ens ve imposat, que és el català: la sentència del procés».

Read more

Rajoy avança que pujarà les pensions mínimes i de viudetat al 2018

MARC FERRER I JAN ROMANÍ

Rajoy al Ple monogràfic del Congrés dels Diputat

Rajoy parlant el ple monogràfic sobre les pensions al Congrés dels Diputats. Font: ACN

Mariano Rajoy, actual president del Govern espanyol, ha anunciat que plantejarà “una millora de les pensions mínimes i de les de viudetat” per aquest mateix any. Aquestes millores seran incloses en el Projecte de Pressupost de l’Estat que s’intentarà aprovar el pròxim 23 de març. Rajoy ha anunciat aquestes mesures en el ple monogràfic sobre les pensions realitzat aquest dimecres al Congrés dels Diputats.

Durant la seva intervenció, el President espanyol ha assegurat que vol “concentrar les ajudes fiscals en l’IRPF pels pensionistes i les famílies”. Rajoy ha avançat que proposarà la creació de noves ajudes fiscals. Hisenda fa temps que treballa en un “impost negatiu” en l’IRPF pels pensionistes, que serviria com a retribució extra de caràcter mensual. Totes aquestes novetats estaran incloses en els propers pressupostos de l’Estat que encara no compten amb els suficients vots a favor per confirmar la seva propera aprovació el dia 23 de març.

Cal recordar que aquests dos anuncis, que beneficien majoritàriament als jubilats, vénen precedits per les últimes grans manifestacions a diferents indrets de l’estat espanyol realitzades pels pensionistes durant les últimes setmanes. Aquestes concentracions protestaven per l’insuficient augment de les jubilacions, ja que, en els últims 5 anys només s’ha millorat 0,25% anualment les pensions. Les protestes exigien que les prestacions pugessin de forma gradual a l’augment de l’Índex de Preus de Consum (IPC). Rajoy ha desestimat aquesta última petició. El Cap de l’Executiu ha declarat que aquest augment del 0,25% “està sent un element determinant per garantir la viabilitat del sistema als pensionistes d’avui i de les noves generacions”. Només ha acceptat la possibilitat d’aplicar aquesta pujada equivalent a l’IPC en el cas de les pensions mínimes, que només afecta 400.000 pensionistes que realment tenen una retribució molt baixa.

Aquesta última millora l’ha realitzat després que Ana Oramas, diputada de Coalició Canària, afirmés respecte a l’augment revalorat sobre l’IPC de les pensions mínimes que “pels que cobren dos mil euros, 30 euros de pujada no signifiquen molt, però és important pels que cobren menys”. Per la seva part, Margarita Robles, portaveu del PSOE al Congrés, ha exigit a Rajoy que canviés la política econòmica i que adoptés mesures per aconseguir que la Seguretat Social tingués més ingressos provocant així un augment més important que l’actual. Per altra banda, Albert Rivera, President de Ciudadanos, s’ha mostrat dialogant i ha assegurat que donarà suport als Pressupostos Generals de l’Estat si aquests inclouen una rebaixa de l’IRPF dels pensionistes que cobren menys, exigència que es podria veure saciada en el Projecte realitzat per l’actual Govern.

 

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies