Les de la inclusió

Polèmica entre els motius i conseqüències de parlar en femení genèric

La llengua catalana està en debat. El llenguatge inclusiu i l’ús del femení genèric són iniciatives que qüestionen les normes establertes i posen en dubte l’estructura de la llengua. Col·lectius feministes, partits polítics, lingüistes i el mateix Govern de la Generalitat han pres posicions al respecte.

Les normes gramaticals de la llengua catalana estableixen un principi general, un que no només es dona en el gènere. Aquest principi diu que existeixen categories marcades i no marcades. Les primeres inclouen a les segones, i no a la inversa. En el cas del gènere, el masculí és el marcat, i el femení, el no marcat.

Aquesta normativa s’ha portat a debat. Un dels posicionaments propugna que el llenguatge és androcèntric. Que invisibilitza les dones i les exclou. Aquest està, per tant, a favor de l’ús del femení genèric. Per contra, la postura oposada defensa que la realitat d’una societat masclista no té res a veure amb la llengua i que, en conseqüència, no té sentit parlar en femení genèric.

Maria Carme Junyent, professora titular de lingüística general de la Universitat de Barcelona, considera que parlar en femení és “una ingenuïtat i una opció política que no té res a veure amb la llengua”. El debat existent és, segons ella, “el resultat d’un mal entès i una desinformació”. Junyent, especialitzada en l’estudi de llengües amenaçades, opina que s’estan mal interpretant les normes gramaticals: “La suposada relació entre el gènere i el sexe és, més aviat, una entelèquia”. I és que, segons la lingüista, són molts els exemples de les confusions generades per aquest ús de la llengua.  

Junyent propugna que la llengua no pot transformar la realitat i que, en tot cas, ja s’hi adaptarà quan aquesta canviï. A més, afegeix que “la llengua ja és inclusiva quan ho ha de ser i quan no ho ha de ser no ho és”.

«La llengua ja és inclusiva quan ho ha de ser i quan no ho ha de ser no ho és»

Carme Junyent

L’origen de tot plegat, per la lingüista, és “dictatorial”. Assegura que l’ús del femení genèric no és una proposta de la gent, sinó que «és un canvi que algú s’empesca i vol imposar als altres». Junyent considera que es tracta d’un posicionament polític i, per tant, “no és espontani, és induït. Per què hauríem de cedir tots als canvis que proposa una persona?”.

La Montserrat Ribas, professora titular del departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, creu fermament que canviar el llenguatge pot transformar la societat “perquè dir és fer”. L’experta en Estudis de Gènere argumenta que utilitzant un llenguatge inclusiu les dones perceben que hi són i, en conseqüència, poden sentir-se protagonistes: «Sentiran que poden parlar i que la seva veu serà escoltada». Per altra banda, explica que “parlar en femení genèric ajuda a canviar les coses, però no canviaran gaire si ho fem de manera activista i després tenim actituds socials masclistes”. Considera, per tant, que l’ús d’aquest tipus de llenguatge és una eina més del feminisme activista.

«Utilitzant el femení genèric les dones perceben que hi són, se senten protagonistes. Sentiran que poden parlar i que la seva veu serà escoltada»

Montserrat Ribas

Ribas creu que “el llenguatge és una acció social”. Argumenta que quan parlem, interaccionem. A més, insisteix en el fet que si fem ús del codi amb les normes gramaticals establertes, amb el masculí genèric, invisibilitzem el femení i mantenim el masculí en una posició central.

La lingüista situa els inicis de l’ús del femení genèric en“ una iniciativa feminista que han incorporat alguns partits com la CUP o Unidas Podemos”. Opina que l’acció està vinculada a la política perquè la política és la gestió del social. «Els moviments feministes diem que el personal és polític», explica Ribas. Posa com a exemple la violència masclista, que no és una qüestió domèstica, sinó política.

Així doncs, les opinions són molt variades quan es tracta de l’ús del femení genèric, del llenguatge inclusiu i de les diferents iniciatives per canviar la llengua. Entenent els arguments a banda i banda del debat és ara tasca personal i intransferible, elaborar la crítica corresponent i extreure les conclusions oportunes. La llengua continua en debat.

Reportatge elaborat per Mar Bermúdez i Elena Urbán

Read more

L’educació sexoafectiva a Catalunya: una assignatura pendent?

AMÀLIA GARCIA, JOSEP TÀSSIES I AROA TORT

A nivell social, la sexualitat segueix sent un tema tabú. Encara costa parlar de plaer, de sexe, d’autoconeixença, de masturbació, de relacions no normatives… I si parlar d’aquests temes es fa difícil en general, parlar-ne amb infants i joves encara és més problemàtic. En aquest context, quin és el paper de les escoles? Com s’educa sobre sexe i afectivitats a Catalunya? 

Educant des d’una perspectiva feminista

Per entendre com es treballa l’educació sexoafectiva als centres educatius partim d’un cas concret. Es tracta de l’Institut Esteve Terrades i Illa, de Cornellà de Llobregat, un centre que treballa la coeducació i l’educació sexoafectiva d’una manera innovadora.

Un dels pilars fonamentals d’aquest projecte és la Xarxa Activa de Joves per la Igualtat (XAJI). Per saber de què es tracta, alumnes de segon de l’ESO ens expliquen en què consisteix la iniciativa i com valoren les seves experiències. 

El que expliquen aquestes adolescents, però, només és una part. A l’Esteve Terrades també treballen l’educació sexoafectiva des de l’assignatura Cultura i Valors, que és l’alternativa a Religió. Ho fan des de primer a tercer de l’ESO i aborden qüestions molt diverses: des d’entendre què és el sexisme, a temes pròpiament lligats a les sexualitats i a les afectivitats. Després, a 4t de l’ESO, ja no treballen el tema dins l’assignatura, perquè no els dona temps. 

Maite Chamizo i Rosa Maria Aznar, cordinadores del projecte de coeducació.

Segons el currículum escolar, dins de Cultura i Valors s’han d’encabir temes molt diversos. L’educació sexoafectiva només és un d’ells, i no es treballa en cap altra assignatura. Que l’Institut Esteve Terrades li doni tanta importància és gràcies a la motivació del centre i, en especial, de la professora Rosa Maria Aznar, que fins a l’any passat coordinava el projecte de coeducació de l’institut.

Per altra banda, al centre també busquen treballar des d’espais més transversals. La professora Aznar, per posar un exemple, explica que a l’hora del pati, dilluns i dimarts, tot l’alumnat sap que en una aula hi ha una professora referent a qui poden preguntar tot allò que vulguin. Sobre relacions, preguntes concretes de sexualitat que no gosen fer a classe, algun problema que tenen amb la seva parella… “En aquest espai podem detectar problemàtiques, per exemple, de violència de gènere, masclisme, o risc medico sexual”, diu la docent.

Les professores de l’institut valoren molt positivament la seva tasca. Segons la professora Aznar, “aquí, si passa alguna cosa que té a veure amb el masclisme o que hi té relació, tothom sap on anar. I saben que ens ho prendrem seriosament. Segur que se’ns escapen coses, i encara queda molt per fer, però, com a mínim, el primer pas a l’Institut Esteve Terrades està fet”.

Coeduca’t: la resposta a una normativa massa genèrica

Cal entendre que actualment treballar l’educació sexoafectiva depèn en gran mesura de la motivació i l’impuls de mestres particulars. Com que la normativa sobre educació sexual i afectiva és molt genèrica i no hi ha un control sobre què fan els centres, professores com la Rosa Maria Aznar es mostren crítiques amb el sistema: “l’educació sexual, o bé la fa gent externa al centre, perquè no es contempla dins del currículum, o bé es fa des de l’assignatura de biologia, sense parlar de plaers ni de desig, ni de col·lectius LGBTIQ+, ni diversitats… I de vegades ni això. Hi ha moltes alumnes que arriben a 2n de l’ESO i no saben ni com és la seva vagina. Nenes que em pregunten si s’han de treure el tampó per fer pipi.”

Sovint, la manca d’educació sexual fa que les adolescents no coneguin el seu propi cos.

Tanmateix, sembla que des de la Generalitat es vol treballar per millorar la situació. En concret, s’està impulsant el programa Coeduca’t, una iniciativa per ajudar els centres a treballar de forma explícita i transversal la coeducació i l’educació afectivosexual. La idea és que s’apliqui des de P-3 fins a 4t de l’ESO, a tots els centres públics i concertats.

Font: Departament d’Educació / Elaboració pròpia

El Departament d’Ensenyament vol formar a dues persones de cada centre, les quals seran responsables de coordinar el programa a les seves escoles o instituts. I és que la intenció és que el Coeduca’t s’adapti a cada realitat. L’Associació Drets Sexuals i Reproductius hi participa a nivell “teòric”, definint quins són els continguts que caldrà treballar a escoles i instituts. Jordi Baroja Benlliure, director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats —una entitat que pertany a aquesta associació— , explica que la idea és “poder fer una sèrie de propostes de quines serien les diferents competències i objectius o temes a abordar per cada tram d’edat, perquè els continguts puguin ser evolutius i adaptats a cada cicle vital”.

Calendari de les sessions formatives.

La intenció de l’associació és treballar la sexualitat en totes les seves dimensions. Baroja explica que parteixen de la idea que “molta gent associa la sexualitat només amb sexe i genitalitat”. Però, segons ell, “sexualitat és moltes més coses: és relacions, és autocura, és drets, és valors, és afectes, etc.”

Més enllà de Catalunya

Qui impulsa el programa Coeduca’t és la Generalitat i, per tant, aquest programa s’aplica a Catalunya. Malgrat tot, això no vol dir que a altres punts del territori no hi hagi iniciatives que busquen treballar l’educació sexoafectiva en profunditat, des d’una perspectiva transversal i feminista.

Un clar exemple és la Rosa Sanchis, professora de català a l’Institut Isabel de Villena a València. És també impulsora del blog Karicies, des d’on treballa l’educació sexoafectiva amb els seus alumnes. En aquesta entrevista explica la seva tasca:

L’inici d’un llarg camí

Per tant, existeixen diverses iniciatives personals i concretes que busquen donar a l’educació sexoafectiva l’espai que el sistema li nega. Un espai que des del moviment feminista fa temps que es reclama i que, ara, sembla que a Catalunya es podria fer realitat.

Tot i això, és evident que encara queda molt per fer i millorar. El camí per garantir a totes les escoles una educació sexoafectiva de qualitat és llarg i requereix esforços conjunts. Per a la Rosa Maria Aznar, a més, és important la mirada amb la qual cal enfocar el tema: “nosaltres entenem que hi ha d’haver una mirada feminista, sinó no estem educant. Sobretot si parlem d’afectivitats i sexualitats”. En Jordi Baroja hi està d’acord. Segons ell, “l’educació sexoafectiva s’ha de fonamentar en la mirada de gènere i feminista. Pensem que aquesta ha de travessar tot l’itinerari curricular, posant el plaer i l’autocura en un lloc predominant”.

Read more

5 qüestions a reivindicar en el dia mundial de l’eliminació de la violència contra la dona

Aquest 25 de novembre se celebra el dia mundial de l’eliminació de la violència contra la dona, un dia en el qual no es pot celebrar res si es miren les 51 dones mortes per violència de gènere en Espanya en el 2019 -malgrat que aquesta matinada s’ha trobat morta una dona que hauria estat presumptament assassinada per la seva parella, a Tenerife-, una dada que des del 2015 només ha fet que créixer.

Les víctimes dels femicidis però, no són les úniques víctimes de la violència masclista però, l’assetjament, la violència psicològica, la dependència econòmica imposada, la violència vicària o les mutilacions genitals femenines són algunes d’aquestes formes de violència masclista que a 2019 encara es segueixen donant arreu del món, cada cop més, i amb la pujada de l’extrema dreta als diferents països, cada cop més acceptades per certs sectors tradicionalistes, conservadors, i en paraules clares, masclistes.

51 mortes i 80.000 denuncieu que no arriben a mostrar tota la violència de gènere que es dóna cada dia a Espanya, i a tot el món. Per aquesta raó és necessari saber què es reivindcai i per què s’ha de reivindicar. Aquí van 5 de les moltes raons:

1. Dades que intenten il·lustrar la violència masclista el 2019

Des que el 2003 es va començar a fer el recompte de les víctimes de violència masclista, 1027 dones han mort assassinades. Aquestes morts però van més enllà, i és que amb aquestes agressions 275 infants han quedat orfes de mare, 34 morts per aquesta violència. Uns nens i unes nenes que moltes vegades queden oblidats quan es parla de la violència contra la dona, però que també són víctimes.

  • 51 dones assassinades
  • Andalusia és la comunitat autònoma en la qual més dones han estat assassinades, un 12 en total.
  • De les 51 dones assassinades, 20 tenien entre 41 i 50 anys. Nou tenien entre 21 i 20 anys.
  • 30 de les dones assassinades eren espanyoles.
  • Només 11 dones havien denunciat prèviament el seu agressor.
  • 5 dones tenien aplicades mesures de protecció prèvies.
  • 32 dones vivien amb els seu agressors, fos parella o familiar.
  • Segons estadístiques un 15% de les dones europees pateixen violència a les llars.

Hi ha molts casos de violència però que no estan registrades per les estadístiques però que existeixen i mereixen tenir veu.

2. La por a denunciar

De les 51 dones assassinades per violència de gènere aquest 2019 només 11, un 21,6% havia denunciat prèviament la seva situació de maltractament a les forces de seguretat. Una dada molt rellevant per observar un problema que no s’acaba de solucionar: la por a denunciar.

Ja sigui per l’estigma que pot acabar sorgint, o les represàlies que pugui haver-hi sobre ella o sobre els seus fills en el cas de tenir, el percentual de dones que fan el pas a denunciar el seu agressor no acaba d’estabilitzar-se.

A més a més, les denúncies rebudes pels jutjats espanyols aquest segon trimestre del 2019 per violència de gènere -sigui en la forma que sigui- ha baixat un 3,76% respecte el mateix període de l’any anterior segons les dades obtingudes per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènero del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

3. Una concepció obsoleta de la violència

La concepció de la violència masclista ha quedat obsoleta. Això s’ha vist en la reivindicació que al llarg dels anys es porta donant però que en el 25-N d’aquest any és encara més present. Violència masclista no és aquell abús físic i psicològic d’un home cap a una dona, si no totes les formes en les quals l’home oprimeix a la dona -la dona cisgènere europea, asiàtica, africana, heterosexual, asexual, transgènere i transsexual-. Ja sigui a través de la violència, de la dependència econòmica, de l’assetjament, de les amenaces… però també és violència masclista aquella foto d’un home despullat que s’envia a través d’aplicacions per trobar parella, el xantatge que s’exerceix sobre les dones amb els fills, el pesat que s’adopta massa en la discoteca… formes de violència que no són concebudes com a tal però que ho són. Els matrimonis forçats i les mutilacions genitals, pràctiques que a Espanya no són habituals però que en altres parts són una realitat present de la qual s’ha de conscienciar a la societat per tal de canviar les mentalitats més tradicionalistes. És per això que tots els grups i col·lectius que participen en aquest 25-N volen canviar aquesta concepció, per conscienciar, perquè la gent s’identifiqui i perquè es donin canvis legals. També per trencar l’estigma de víctima que pesa molt a alhora identificar-se i de denunciar.

Núvol de paraules (elaboració pròpia). Iceberg sobre tipus violència gènere (internet)

4. El cas de la Manada, llum sobre els problemes judicials

El 21 de juny de 2019 el Tribunal Suprem va reconèixer que la violació d’una noia als Santfermins de 2016 per part de La Manada no era abús sino era violació. Una diferència molt important i que va més enllà de la terminologia. Aquesta diferenciació no només va fer justícia a la noia violada, sinó també a tot el col·lectiu femení que durant mesos havia reclamat amb aquest mateix crit, que no havia estat abús, sinó una violació. Un canvi que eleva a 15 anys de presó les condemnes Dels cinc  membres de ‘la manada’ -Antonio Manuel Guerrero Escudero, Jesús Escudero, José Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, i Ángel Boza.

Aquest cas no és l’únic però, la condemna feta per l’Audiència de Barcelona de 10 anys per abús sexual a cinc dels membres de ‘La Manada de Manresa va tornar a aixecar la reivindicació del «no és abús sinó violació». Aquest grup d’homes va violar per torns a una menor de 14 anys veïna de Manresa l’octubre de 2016.

Aquests són dos dels casos que mostren la limitació que l’actual llei contra la violència de gènere presenta. Aquesta llei del 2004 va ser realitzada per govern de Zapatero, en un any on les dones mortes per violència de gènere van arribar a les 60, una dada només superada per l’any 2007. Aquesta llei 1/2004 té com a objectiu encarar la violència de gènere més enllà del codi penal, sensibilitzant a la societat.

«Com manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui sigui o hagin sigut els seus marits o de qui estiguin o hagin estat lligades a elles per relacions similars a l’efectivitat, tot i sense convivència».

Definició de la violència de gènere de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

Aquesta llei malgrat recollir i emparar la violència física i psicològica cap a les dones, al igual que els agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de la llibertat, no empara aspectes que el Conveni d’Istambul, rectificat el 2014 pel Consell d’Europa, sí inclou. Aquests aspectes són els matrimonis forçats, les mutilacions genitals femenines, la trata, l’avortament i l’esterilització forçosa, l’assetjament sexual , la violència sexual, i l’assistència, complicitat i temptativa d’algunes d’aquestes accions. És per aquesta raó, que avui en dia, a Espanya, la prostitució forçada, l’assetjament sexual, l’abús i agressions a un familiar, no estan considerades com a un tipus de violència de gènere, i pel que quan un cas com el de la Manada de Manresa arriba al jutjat, es considera abús i no violació malgrat que sí ho sigui.

Davant aquestes situacions i la limitació que la llei espanyola contra la violència de gènere presenta actualment, les diferents associacions, col·lectius, partits i grups feministes demanen un canvi en el codi penal perquè es posi èmfasi en el consentiment verbal explícita mantenir una relació sexual, i s’elimini la consideració d’abús d’una violació en els casos que la víctima no hagi forcejat amb els agressors, pujant així les penes en aquests casos, com el de La Manada.

Dones manifestant-se contra la sentència de La Manada. Diario.es

5. «Els homes també pateixen violència de gènere»

Malgrat que hi ha associacions que denuncien la desprotecció dels homes maltractats per dones davant l’actual llei de violència de gènere, com ho és l’Associació Europea d’Advocats de Família, que afirma que els homes pateixen igual que les dones, violència de gènere. Segons les dades donades pel Consell General del Poder Judicial, entre 2008 i 2015, 58 homes van morir en mans de les seves parelles o ex-parelles enfront de les 488 dones. Una diferència abismal que deixa veure que, malgrat existir homes maltractats per dones, és una minoria en comparació, al femicidi que es dóna en la societat actual.

En el 25-N d’aquest any a més, Espanya viu una situació delicada amb l’entrada amb 52 escons del partit ultraconservador i dretà, Vox. Un partit que es mostra a favor de l’eliminació de la llei de violència de gènere i que propaga missatges totalment masclistes. Així doncs, les diferents associacions, entitats i grups feministes han volgut fer que aquest 25-N no només sigui un dia de dol per les més de 1000 dones assassinades per violència masclista a Espanya des que el 2003 es va començar el recompte oficial. Si no també un dia de conscienciació social en la qual es dóna especialment veu en el paper que altres homes poden fer per frenar aquesta violència, sigui en la forma que sigui.

En aquesta línia va la campanya #ElPresenteEsFeminsta que Ada Colau, alcaldessa de Barcelona ha llançat aquesta darrera setmana en la capital catalana. La ciutat ara ondeja cartells en els quals es poden veure missatges dits per homes com: «tío, que la llames cada dos por tres para saber dónde está es control nivel 10» o «humillar así a tu parella es violencia machista», en els que se’ls interpel·la per recordar la seva responsabilitat per acabar amb la violència masclista.

Cartells de la campanya #ElPresenteEsFeminsita

Read more

‘UPF ESPAI SEGUR’: l’enquesta que et pregunta si t’has sentit assetjada

UPF Igualtat ha enviat un qüestionari a tota la comunitat universitària en què pretén mesurar la incidència d’assetjament sexual, violència masclista i LGBTIfòbia

Les estudiants i personal docent de la Universitat Pompeu Fabra han rebut un missatge en què es demana que responguin a una enquesta de manera sincera. Aquesta és anònima i pretén mesurar quantes estudiants s’han sentit en algun moment assetjades per la seva condició sexual o gènere. A més a més, és una eina que permetrà millorar la prevenció i la resposta per part de la universitat a les persones afectades. És per això que l’enquesta s’adapta al perfil de l’estudiant: si és home o dona o si forma part del col·lectiu LGTBI. El termini per enviar respostes s’acaba el 6 de novembre.

A més de preguntar sobre l’àmbit universitari, les preguntes també van encaminades a conèixer la situació de les estudiants i personal fora d’aquest ambient. Per això pregunta, per exemple, si pot expressar la seva identitat sexual amb naturalitat en el seu cercle d’amistats i familiar.

També hi ha un apartat en què es pregunta si han patit alguna situació d’assetjament en parella, com «amenaces» o «insistència [per part de la parella] a saber on eres en cada moment». També es mesura si l’estudiant ha passat per alguna situació de violència masclista.

L’enquesta també recull el grau en què les estudiants estan d’acord amb diferents afirmacions relacionades amb situacions patides pel seu cercle més proper, així com valora també l’opinió que les estudiants tenen sobre diferents aspectes relacionats amb el masclisme o la LGTBIfòbia.

Aquesta iniciativa forma part de les accions del Segon Pla d’Igualtat de la Universitat. Es tracta d’un projecte que la Unitat d’Igualtat de la universitat ha llençat amb ajuda de fons provinents del ‘Pacto de Estado contra la Violencia de Género‘ del govern espanyol.

Com és anònima, la Unitat d’Igualtat no pot donar suport a les situacions exposades al qüestionari. És per això que es convida a les i els estudiants que s’adrecin al despatx 40.067 de l’Edifici Roger de Llúria del campus de Ciutadella, truquin al telèfon 93 542 29 41 / 93 542 29 78 o enviïn un correu electrònic a igualtat@upf.edu si necessiten assistència en matèria de gènere o LGTBI. L’horari d’atenció és de 10.00 a 14.00.

Read more

Els lavabos de la UPF trenquen amb la divisió de gènere

Lavabos inclusius. Aquesta és la nova aposta que la Universitat Pompeu Fabra fa en pro de la normalització i tolerància de gènere. Uns únics lavabos per a tots els gèneres. Sense dicotomies, sense menysprear cap identitat. D’on sorgeix la proposta? Quines reaccions genera?

El Campus del Poblenou de la UPF de Barcelona s’ha sotmès a reformes durant els mesos d’estiu i, tot i que té un nou espai de coworking i una nova redacció integrada, el canvi que més ressò genera és el dels lavabos. Un nou símbol els identifica. Un que no és habitual.

Canvis socials, de marc mental, de rol. Trencament de l’establert. Lavabos inclusius.

Les reaccions que la presència d’aquests lavabos generen en els estudiants són molt variades. Alguns consideren que la proposta és molt positiva i transgressora. Altres, per contra, opinen que no es pot apostar per un canvi d’aquestes dimensions sense abans desconstruir el gènere. Creuen que la societat no està preparada per assumir-lo. Però tant uns com altres coincideixen en què cal un procés d’adaptació a la nova situació.

Adrià Soler, estudiant de la Universitat Pompeu Fabra

La iniciativa sorgeix durant el curs 2018-2019, quan diverses associacions estudiantils fan arribar la demanda de convertir la universitat en un espai d’inclusió. Així, des de la Unitat d’Igualtat s’emprèn la creació dels Lavabos Inclusius. Si bé, a causa de complicacions burocràtiques, el projecte encara no està finalitzat.

Declaració en representació de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra

Sigui com sigui, un cop finalitzat el projecte, les i els estudiants de la UPF no tornaran a anar al lavabo separats per gènere. Tampoc tornaran a regir-se pels quotidians símbols que identifiquen qui va a on. Una nova manera de fer que, potser, estableix un precedent per a futurs canvis impulsats per les joves generacions.

Read more

Iran torna a veure dones als seus estadis

Dijous l’Estadi Azadi de Teherán va viure la golejada de la seva selecció nacional de futbol a Cambodia per 14 gols a 0. Tot i el contundent resultat, la principal notícia del partit va ser que les dones van poder entrar lliurement a l’estadi per primer cop des de l’any 1979, quan el país es va declarar una república islàmica.

La Federació, a petició de la FIFA, havia posat a disposició unes 4.000 entrades (de les 90.000 localitats totals) reservades per a dones, en una graderia separada de la resta del públic. Tot i ser el primer cop que se’ls permetia comprar entrades, aquest no era el primer cop en els darrers 40 anys que les dones entraven als estadis del país. Sempre que ho havien fet eren convidades per algun tipus d’autoritat o disfressades d’home, corrent el risc de ser enxampades i condemnades pel fet.

El cas de Jodayarí

Un famós cas és el de Sahar Jodayarí. Aquesta jove va morir immolant-se després de conèixer que podia ser condemnada a 6 mesos de presó per haver assistit a un camp de futbol. La seva mort va crear una gran commoció al país i va fer revifar la demanda de l’associació Open Stadiums, que reclama la lliure entrada de les dones als estadis.

Aquesta és una de les raons per la qual la FIFA va decidir mediar en la situació i feia temps que amenaçava Iran amb sancions si no oferia entrades a les dones en els partits de classificació per al Mundial de Futbol. A més, en el parit de dijous va enviar una comissió experta en drets humans per comprovar que tot funcionés de forma correcta.

Normativa actual

Tot i l’avenç que suposa el partit contra Cambodia, això no suposa que la situació de les dones als estadis canviï a partir d’ara. Fonts del govern han negat tenir la intenció de canviar la normativa sobre l’entrada als estadis. Així, Iran segueix sent l’únic país al món que prohibeix l’entrada de dones als estadis de futbol -després que Aràbia Saudita aixequés la prohibició fa un any-.

Això també suposa un incompliment de la normativa FIFA, que obliga que les dones puguin entrar lliurement als estadis perquè una federació sigui membre de la Federació Internacional de Futbol. Tot i les amenaces, de moment, l’organisme internacional encara no ha imposat cap sanció a la Federació Iraniana pel repetit incompliment de la seva legislació. La imatge de l’últim partit sembla que allunya encara més aquestes sancions i suposa només un petit avenç en la situació.

Read more

Què és ser un home?

L’estigma de “tenir ploma” i la construcció de noves identitats de gènere

LAURA ROIG (@lauraroig48) i JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Fort, valent, sense por: ser home va lligat a una sèrie de comportaments. Ara, què passa quan es vol trencar amb aquests rols? Sí que és cert que, amb l’auge del moviment feminista els últims anys, cada cop està més normalitzada la imatge d’home cuidador i preocupat. Cal mirar però, fins a quin punt aquests comportaments són un canvi realment transformador o són merament superficials. El difícil aquí és maquillar-se, arreglar-se i adoptar actituds típicament femenines sense ser encasellat com a estrany.

Fes click a la imatge per a veure el contingut:

Què_Vol_Dir_Ser_Un_Home

Per a llegir el reportatge sencer, clica aquí!

Read more

Viquidones UPF: la lluita per a la igualtat

Ariadna Coma (@ariadna_coma)

“La Viquipèdia és com un mirall de la societat: si el reflex que hi veus no t’agrada i el vols millorar, t’hi has de posar”, explica Ester Bonet, lingüista especialitzada en l’anàlisi del discurs des de la perspectiva de gènere. I, amb aquesta premissa, el maig de 2016 va començar a buscar un espai per superar la bretxa digital a Internet, on la gent pogués anar i venir lliurement per treballar per un objectiu ferm: detectar la desigualtat i reduir la bretxa de gènere existent a Viquipèdia, l’enciclopèdia en línia més popular de la xarxa.

Així va néixer Viquidones UPF, un projecte impulsat per Bonet que, amb el suport de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra, organitza activitats de sensibilització i conscienciació en matèria de gènere. Obert a tothom, cada dimarts del curs acadèmic l’espai introdueix la perspectiva de gènere en els articles enciclopèdics per multiplicar els continguts relacionats amb les dones i les seves obres, així com qüestions vinculades a la cultura de les dones, els feminismes o la igualtat de gènere, amb el propòsit que no estiguin en una situació minoritària, tant pel que fa al contingut com a l’edició de la pàgina.

 

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ

“Les grans dones de la història ja hi són a la Viquipèdia, el repte és donar a conèixer aquelles que han quedat tapades”, assegura Bonet. I és que publicar entrades amb perspectiva de gènere a la plataforma no és una tasca fàcil. Cal trobar múltiples referències i publicacions sobre un personatge per tal de crear-li una pàgina a l’enciclopèdia web. És a dir, s’ha d’haver parlat d’algú prèviament abans que publicat a Viquipèdia. Però demostrar que les dones són rellevants per a intentar que hi apareguin és tota una batalla en un context on la majoria de revisors són homes.

Actualment només el 10% de les persones que escriuen i publiquen en aquesta plataforma són dones. Per tant, que hi hagi un 90% d’editors vol dir que el món s’explica des del punt de vista masculí. “Trobaràs moltes més referències relacionades amb un futbolista que ha guanyat una medalla que no pas d’una dona que ha passat desapercebuda socialment”, assenyala la responsable del projecte. Per aquest motiu, es treballa per augmentar el nombre d’editores “que revisin les pàgines i tinguin la capacitat crítica de canviar aquesta poca representació femenina”, afegeix.

Volem que hi hagi més biografies i temes de dones i volem també que aquesta representació estigui ben treballada. Però sobretot volem augmentar el nombre d’editores de la Viquipèdia, perquè només hi ha un 10%.  – Ester Bonet, responsable de l’espai Viquidones UPF.

UNA PROJECCIÓ INTERNACIONAL

Si bé és cert que la UPF és l’única universitat que disposa d’una unitat com Viquidones, hi ha una consciència internacional de la poca representació femenina a la plataforma que s’ha anat despertant en els darrers anys. Així, s’ha anat creant tota una xarxa universal de dones que treballen per reduir aquesta bretxa, compartir els seus projectes i explicar les activitats que van organitzant. Per exemple, el grup Wikimujeres. Perquè, encara que sigui una iniciativa completament voluntària, cada vegada està més clar que cal canviar les coses per seguir avançant.  

Read more

Etern desenllaç – #24

Un programa de Cristina Navarro, Xènia Vegas, Sandra Gómez i Maria Bragós.Acompanya’ns a conèixer les sèries més populars protagonitzades per dones com “Las chicas del cable” o “Borgen”. També, parlarem amb Mª Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere. Li preguntarem què opina sobre l’evolució del protagonisme femení a les sèries, i sobre el moviment “Me too”.

Read more

Les dones s’enlairen

La integració de la figura femenina en oficis masculinitzats i la seva lluita per fer-se un lloc al món laboral

ANTÒNIA CRESPÍ (@Crespi_Antonia) i MARINA BALLESTER (@marinaballsan)

Descarrega’t l’article en pdf

En ple segle XXI la divisió sexual del treball continua sent una realitat en la nostra societat. La presència de dones a sectors que tradicionalment han esta ocupat per homes, continua sent anedòctica.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies