Escac i mat a l’estil Aragonès

La Llei Aragonès ja és vox populi. La baixada de taxes universitàries que el mateix vicepresident ha anunciat recentment, també. La primera ha generat un ampli rebuig per part dels principals col·lectius afectats. La segona, amb menys transcendència, tampoc ha tingut una bona acollida. Per què? És una doble jugada mestra del govern?

La Llei de Contractes de Serveis per a Persones (Llei Aragonès), que el govern vol aprovar, fa temps que es cuina a foc lent. De fet, fou Raül Romeva quan era conseller d’Afers exteriors qui la va iniciar. Segons el govern, aquesta llei és una aposta per millorar la prestació de serveis «que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de la vida de la ciutadania, amb una especial atenció cap als col·lectius més fràgils i vulnerables». La reforma principal: treure el focus del preu en l’adjudicació dels contractes. És a dir, reduir la importància que té el preu a l’hora de valorar qui gestiona un servei.

Cartell per a la manifestació contra la Llei Aragonès, 17 de novembre

Per altra banda, sense cap relació aparent, Pere Aragonès anuncia una baixada del 30% a les taxes universitàries. Donant resposta a les contínues demandes dels col·lectius d’estudiants. Els rumors socials parlen d’una proposta destinada a acontentar als Comuns. Segons les explicacions d’Aragonès, els alumnes que ingressin a la universitat el curs vinent, 2020, ja pagaran un preu reduït. Els sindicats d’estudiants com ara la SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) s’han posicionat en contra d’aquesta proposta. No volen una menció als pressupostos sinó una reforma legislativa que aposti per una universitat gratuïta.

Són molts els col·lectius que s’han mobilitzat en rebuig a la Llei Aragonès. La Plataforma Unitària en Defensa de la Sanitat Pública a Catalunya (Marea Blanca) o la Federació d’Associacions de Mares i Pares (FaPac) en són exemple. Consideren que és una llei preparada per a facilitar la privatització de serveis. Els sindicats d’estudiants defensen aquesta idea. Des de la SEPC argumenten que aquesta llei «suposa una de les majors privatitzacions de serveis públics dels últims anys» i com a universitaris reclamen «una educació pública i de qualitat que no depengui d’entitats privades». Rebutgen, també, que es «coarti el dret a l’educació gratuïta que hauria de tenir tothom».

El debat continua obert. La Llei Aragonès segueix el seu curs. La declaració d’intencions d’abaixar les taxes universitàries, també. Uns i altres critiquen la gestió del govern de la Generalitat. Des de les Institucions es defensen unes propostes que diuen que són destinades «a la millora de la qualitat dels serveis prestats».

Però, podria ser tot un blanqueig? D’una banda, s’inverteix en universitats, de l’altra, es potencia la privatització de serveis reduint la despesa pública. Se soluciona un problema per generar-ne un de nou. O el que és el mateix, es canvia el problema de lloc. Els estudiants han demostrat en els últims mesos una gran capacitat de mobilització, una que resulta incòmode per al govern. Podria tenir a veure amb la decisió presa? L’educació, la sanitat i els serveis socials són els sectors més vulnerables i més amenaçats per la Llei Aragonès. Així, el govern fa una doble jugada que acaba en un escac i mat a la societat. Per molt que aquesta s’enroqui i lluiti el problema només fa que moure’s de casella, de sector en sector.

Read more

L’entrevista del President Quim Torra a RAC1

El president de la Generalitat de Catalunya defensa el referèndum pactat i el diàleg amb l’estat deixant clar que no es tornarà a presentar com a presidenciable

Aquest matí, dia 21 de novembre, el presentador català Jordi Basté ha entrevistat al president Quim Torra al programa El món de RAC1 per parlar sobre l’actualitat de Catalunya. En el context postelectoral i just en ple judici per no haver acatat la resolució sobre la simbologia en l’anterior campanya electoral, Torra es mostra convençut del seu paper com a president i entoma temes com els pressupostos, les protestes o la investidura espanyola.

Quim Torra no pensa en la inhabilitació. De fet, està convençut que la defensa en el cas dels llaços ha estat “molt robusta i sòlida” i ajuda a acreditar la falta d’imparcialitat del tribunal en “un cas sobre llibertat d’expressió”. El president espera tenir una altra querella relacionada amb els llaços. D’altra banda, ha defensat el paper dels Mossos en l’acatament de la resolució judicial i el fet de no haver-los donat ordres contradictòries per a no “posar-los en cap mena de risc”.

«Jo no em tornaré a presentar a cap elecció»

Mai s’ha plantejat la dimissió. Ni el president ni Puigdemont tenen present l’avançament electoral, encara que Torra reconeix que no depèn d’ell. Això no obstant, ha tornat a deixar clar que no es tornarà a presentar a cap elecció, ni en el cas que fossin anticipades. Ironitzant amb la situació política, ha deixat anar que acabarà fent “30 volums de memòries”. Ha defensat l’acció de govern donant exemples com la baixada de l’atur a valors del 2013. També ha recordat la voluntat de governar per a tots els catalans, no només els independentistes. Tot i això, ha confessat que “no és un moment plaent” en l’esfera política.

«La meva via és la lluita pacífica»

Sobre les acusacions que el relacionen amb els membres empresonats dels CDR, afirma no conèixer-los, ni a ells ni el suposat pla conjunt amb el Parlament. El president ha recordat que la seva via és “la lluita pacífica”, “el diàleg i la no-violència”. Creu que la presència de la seva filla al tall de l’AP-7 de la Jonquera no hauria d’haver estat notícia. Aboca per la defensa de la seva “vida privada”. Ha aprofitat l’ocasió per a destacar com se sent “d’orgullós” de la seva família.

Manifestants esperant la proclamació d'independència de Catalunya el 10 d'octubre de 2017 a Barcelona
Manifestants esperant la proclamació d’independència de Catalunya el 10 d’octubre de 2017 a Barcelona.
Autor: Amador Alvarez

El president defensa el paper de la ciutadania en les protestes per la sentència del procés. Tot i això, creu que s’ha de fer un esforç perquè les protestes no signifiquin un greuge per a la seguretat i la “lliure circulació de persones”. Pel que fa a les acusacions d’afectació sobre l’economia, el president ataca amb “problemes enquistats i d’arrel” com el dèficit fiscal.

Pel que fa als pressupostos està convençut que tiraran endavant tot i l’impediment que suposen les constants campanyes electorals. Les eleccions també han tensat la corda dins de l’independentisme, fent-ne més difícil la unitat d’acció. El president fa autocrítica per la manca de “complicitats” i entoma la seva responsabilitat, “malgrat tot, el govern de coalició segueix aquí”.

«En aquest any i mig no he rebut ni una proposta concreta del que hauria de ser una resposta al conflicte català per part del govern espanyol»

El President retreu a l’estat la manca de propostes concretes i aposta per la negociació amb l’estat recordant Pedralbes i la figura del relator. La seva proposta continua sent el referèndum pactat i “internacionalment validat”. Reconeix que Sánchez és president del govern gràcies al seu vot “de franc”. Avui dia, no li consta que ningú del govern català o dels seus partits hagin parlat amb Sánchez i ell personalment no ha parlat amb Iglesias, tot i que “estaria bé fer-ho”. Aprofita per recriminar la postura ambigua d’ERC i reafirmar la postura de JuntsxCat “compromesa” amb els electors.

Autors: Pere Mercader i Marta Bieto

Read more

Catalunya, més a prop dels esperats pressupostos?

L’expulsió de Carlos Carrizosa del debat de política general o l’al·lusió al terrorisme que va fer la dirigent del partit taronja, Lorena Roldán, van omplir titulars i hores de tertúlia. Però en aquell ple del Parlament també hi va haver espai per abordar necessitats socials, infraestructures, finançament. Tot i no tenir tant de ressò, Junts per Catalunya, Esquerra i els socialistes van aprovar una resolució dels comuns sobre les seves prioritats. «L’atenció primària sanitària, l’escola inclusiva, garantir el dret a la vivenda», «impulsar una reforma fiscal progressiva en l’impost de la renda i el de successions» o una «renda garantida per la ciutadania» semblen punts de consens, almenys sobre la taula.

Després de tres anys de pressupostos prorrogats, aquesta entesa pot ser el punt de partida d’una carrera de fons que culmini amb els esperats comptes, que el país necessita cada dia amb més urgència. Segons publica El Periódico de Catalunya, la setmana passada les formacions polítiques van celebrar una reunió a la Conselleria d’Economia per arribar a un acord de cara als pressupostos del 2020 «en la qual es va percebre cert progrés».

Des de la societat civil, fonts de la Taula del Tercer Sector reclamen que «els pressupostos s’aprovin d’una vegada» i és que els números que marquen les polítiques públiques actuals de la Generalitat responen a la situació, els reptes i les necessitats del 2017 i estan avui entre els pitjors de tot l’Estat. Hi ha estipulats 1.180,9 euros per càpita en despesa sanitària, 756,2 euros en educació i 270,1 euros en protecció i promoció social. La inversió respecte al PIB català és només del 7,4%, en comparació al 10,4% estatal o el 12,8% de Castella-la Manxa o el 12,4% d’Andalusia (12,4%).

Els partits polítics amb representació parlamentària no es posen d’acord sobre com estructurar els fons de la Generalitat. Entre totes les formacions, però, hi ha un consens clar: el full de ruta ha de ser actualitzat. Tal com indiquen des del paraigua d’entitats, «les prioritats canvien i la nostra realitat és ben diferent que la de fa uns anys«. En aquest temps, s’han accentuat qüestions que ara necessiten una resposta adequada. «El fenomen migratori ha aparegut amb molta força i aquesta és una nova realitat a la qual ens haurem d’adaptar», exemplifica la font.

Els pressupostos són segurament la llei més important de l’any perquè materialitzen les polítiques del govern i l’aplicació de la normativa aprovada pel legislatiu. Sense anar més lluny, el president del govern en funcions Pedro Sánchez va decidir dissoldre les Corts i convocar eleccions davant la impossibilitat d’aprovar uns números pel 2019 que fessin possible la governabilitat de l’Estat.

Read more

Les veus de l’1 d’Octubre

El segon aniversari de l’1 d’Octubre ha començat amb una reiteració de discursos, tant des del terreny independentista com des del constitucionalista. Puigdemont ha trencat amb el silenci mediàtic dels últims mesos amb una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio. L’expresident creu que no es pot aplicar el 155.

Però no opinen el mateix a Madrid, on Pedro Sánchez s’ha mostrat convençut –a CADENA SER– que la resposta serà l’aplicació del 155, encara que la fórmula és la «proporcionalitat, unitat de partits i fermesa democràtica«.

Per la seva part, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat que s’ha d’avançar «sense excuses» cap a la independència. Ho ha fet en una roda de premsa en què s’han reafirmat en la idea que el moviment independentista és pacífic. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet èmfasi en el fet que «les societats madures, responsables i compromeses, s’expressen de manera democràtica i pacífica i ho fan a través del vot».

Read more

Les universitats catalanes facilitaran el canvi de centre a les víctimes de violència masclista

En els primers dies de l’any, la violència de gènere ja ha deixat una víctima mortal a Espanya

Judit Huguet (@judit_huguet)

La Generalitat de Catalunya va signar el passat dijous un conveni amb els rectors de les universitats catalanes per engegar un procediment excepcional de canvi d’estudis de grau adreçat a dones que hagin estat víctimes de violència masclista i als fills i filles que en depenguin. D’aquesta manera, l’estudiant podrà continuar els seus estudis en qualsevol de les universitats de Catalunya. Mitjançant aquest acord, signat per la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, es pretén lluitar contra la violència de gènere i garantir els drets bàsics de les dones que la pateixen.

Aquesta nova llei arriba en l’inici d’un any plens que arrenca ple de casos de violència masclista i d’agressions sexuals. La primera víctima del 2019 va ser una dona de 26 anys que va morir apunyalada per la seva parella el dia 3 de gener. A més, la nit de cap d’any, una jove de 19 anys va ser violada per quatre homes en un municipi d’Alacant. A Catalunya, un noi de 25 anys va ser detingut el dia 2 per haver agredit a la seva exparella a Lleida i a Tarragona van detendre un altre home per apunyalar la seva exparella, que està hospitalitzada en estat greu.

Lleis i convenis com aquests podrien estar en perill amb l’auge de partits d’extrema dreta com Vox, liderat per Santiago Abascal. Aquesta formació demanava la derogació de la Llei de Violència de Gènere com a condició per investir el candidat del Partit Popular a la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno. Finalment, Vox va renunciar a aquesta petició en un acord amb el PP, junt amb altres demandes que volen retirar ajudes a immigrants il·legals i a associacions feministes.

En els següents gràfics, es pot veure la quantitat de feminicidis dins i fora de la parella que van tenir lloc el 2018 a Espanya i també un recompte d’aquests casos per mesos:

gràfic 1grafic 2

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies