Un refugi anomenat futbol

La Unió Esportiva Sant Andreu acull cada dimecres els entrenaments d’un equip de futbol per a persones refugiades des de fa un any

POL AGUILAR DÍAZ I MARC SEGUÉS CODINA

La mercantilització del món del futbol en els últims anys ha suposat un detriment del valors del companyerisme, respecte i igualtat. Fitxatges milionàris i contractes estratosfèrics marquen l’actualitat esportiva. No obstant això, si ens allunyem del futbol d’elit, trobem històries que ens recorden que més enllà dels diners, els valors del futbol sobreviuen.

És el cas de la Unió Esportiva Sant Andreu, l’històric club de la capital catalana. Un equip de tercera divisió que amb petites accions intenta demostrar que l’esport pot ser una eina de canvi social. Un club de barri que a més de col·laborar amb Open Arms portant el seu logo a la samarreta, cada setmana dóna l’oportunitat a persones refugiades de jugar a futbol al seu estadi.

El jugador del primer equip del Sant Andreu, Joan Noguera durant un partit contra l'Hospitalet la temporada passada.
El Sant Andreu llueix el logo d’Open Arms a la samarreta / Marc Santaeugenia

Els inicis del projecte

Des de fa gairebé un any, l’equip andreuenc obre les portes del Narcís Sala, el seu camp, cada dimecres a persones refugiades que es troben a Barcelona. Tot va començar a través de l’associació Barcelona Actua. Hug Solà, voluntari de Barcelona Actua i soci del Sant Andreu, impartia classes de castellà a refugiats, i un dia va pensar que seria molt positiu que tinguessin l’oportunitat de realitzar una activitat esportiva. D’aquesta manera, Barcelona Actua va contactar amb el club barceloní per proposar aquesta activitat. A través de Josep Hormigo, responsable de l’àrea social de la junta directiva, el club va accedir a iniciar aquest projecte.

El voluntari del projecte, Hug Solà, assegut a un banc a la gespa del Narcís Sala ,durant l'entrevista amb Cetrencada
El voluntari Hug Solà a la gespa del Narcís Sala / Marc Segués

«És un primer pas per sentir-se arrelats a la societat i que vénen aquí per quedar-s’hi»

Durant els primers mesos, assistien entre 10 i 20 persones al Narcís Sala. Però al cap dels mesos «hi va haver un boca-orella molt gran», segons Hug Solà, i ara són fins a més de 30 persones. A més, el club els deixa samarretes per jugar i els ofereix un esmorzar al finalitzar l’entrenament. «Tot això és gràcies al president del Sant Andreu, Manuel Camino.» Josep Hormigo explica que el dirigent quadribarrat assumeix els costos íntegrament de la seva butxaca.

El responsable de l'àrea social de la junta directiva del Sant Andreu, Josep Hormigo, a la grada del Narcís Sala amb una agulla d'Open Arms enganxada a la roba
Josep Hormigo, amb una agulla d’Open Arms al jersei / Pol Aguilar

«Al principi, la majoria eren subsaharians, però en els últims mesos ha corregut molt la veu i hi ha molts marroquins«, diu l’Hug, sobre la procedència dels participants en aquest projecte. La diversitat existent entre ells, però, no suposa un problema, i tal com explica en Josep Hormigo, «alguns es troben que els seus països estan en conflicte entre ells, i malgrat tot al camp no hi ha diferències». «Per a ells l’activitat els ajuda a sentir-se arrelats a la societat i saber que vénen aquí per quedar-s’hi», recalca l’Hug.

«Més enllà de guanyar, el futbol va d’ajudar-se els uns als altres»

Pel que fa a l’estigmatització que pateixen les persones immigrants sobre la violència i la criminalitat, l’Hug defensa que «només cal conèixer-los per adonar-se que són bones persones i no es pot culpar a la majoria del que faci una minoria». «Des de que vam iniciar el projecte mai no hem trobat a faltar res ni tampoc hi ha hagut cap episodi de violència», assegura el voluntari.

Alguns dels jugadors fan un rondo durant l'escalfament de l'entrenament
Jugadors realitzant un rondo / Pol Aguilar

La iniciativa del club barceloní té les portes obertes a tothom, sense tenir en compte origens, religions, sexes o gèneres. «La iniciativa és un equip mixte obert a totes les persones refugiades. Malauradament, pocs dies hem tingut presència femenina. Hem de lluitar perquè vinguin més noies», admet Hug Solà.

Entrevista completa a Hug Solà.

Els protagonistes

Tots els refugiats que participen en aquest projecte estan agraïts al Sant Andreu per l’oportunitat. Tal com explica el Bassirou, se sent acollit pel club i en bona sintonia amb la resta de jugadors. «Ara ja porto gairebé un any a Barcelona i estic bé, molt millor que quan vaig marxar del Senegal», assegura. «Tots són els seus amics», afegeix també l’Oussama. A més, el Sant Andreu vol inculcar-los uns valors més enllà del simple fet de jugar a futbol: «Volem que entenguin que més enllà de guanyar, el futbol va de companyonia i d’ajudar-se els uns als altres», reivindica en Josep.

En Bassirou, el jove procedent del Senegal, a la gespa del Narcís Sala durant l'entrevista amb Cetrencada
En Bassirou durant l’entrevista per Cetrencada / Julen Chavarrías

«Ho passes bé, hi ha molta gent jugant i tots són els meus amics»

La dinàmica de cada dimecres funciona tal com un entrenament de futbol. Els jugadors arriben a les instal·lacions del Narcís Sala i els voluntaris, que fan d’entrenadors, els diuen quina samarreta es posen, la tradicional quadribarrada amb els colors de la senyera, o el segon equipament, amb les ratlles de color gris i negre. La pràctica comença amb un parell de rondos. Tot seguit, fan unes voltes al camp corrent, per acabar d’escalfar. Finalment, arriba el moment més esperat, el partit. «Segons els que siguem, fem un partit de futbol 11 o bé dos partits simultanis de futbol 7», comenta l’Hug. En acabar, els jugadors disposen d’un esmorzar que consisteix en un entrepà i begudes com sucs o batuts.

Un grup de refugiats asseguts a la banqueta de l'estadi, durant el descans del partit de l'entrenament
Els jugadors descansant asseguts a la banqueta / Marc Segués

Més enllà del Sant Andreu

Hi ha algun altre club a casa nostra que realitzi un projecte semblant al del Sant Andreu? «No conec cap equip d’aquí que faci res semblant. Només tinc constància que el Sankt Pauli alemany té un equip de refugiats a l’illa de Lampedusa». L’Hug ens parla del FC Lampedusa, un equip format per persones refugiades i que va ser adoptat pel FC Sankt Pauli, de la segona divisió alemanya. Repassem aquest i altres exemples de clubs que ajuden a persones refugiades i realitzen altres iniciatives socials més enllà dels interessos econòmics i competitius:

Damunt la gespa del Narcís Sala hi ha molt nivell. En Josep ens explica que «alguns d’ells han jugat amb les seleccions dels seus països d’origen» i que fins i tot «un dels jugadors té el títol d’entrenador de la FIFA«. Tot i la qualitat dels jugadors, la seva situació irregular els impedeix competir oficialment com a equip. De totes maneres, això no vol dir que algun d’ells no pugui arribar a l’elit del futbol. Hi ha exemples de jugadors i jugadores refugiades que competeixen al màxim nivell:

El Sant Andreu demostra que és «més que un club» amb aquesta iniciativa. A més, l’entitat té previst iniciar en breus un nou projecte amb menors no acompanyats. Malgrat tot, el futbol mai no ha deixat de ser un esport centenari amb uns valors que transcendeixen les fronteres i ajuden a millorar la vida de les persones a través de la pilota. Cada dimecres, desenes de persones, moltes d’elles amb dificultats per aconseguir la condició legal de refugiades, es troben sobre la gespa del Narcís Sala amb un refugi anomenat futbol.

Read more

Escurçant distàncies amb el tercer món

Un grup de voluntaris va viatjar al Senegal el novembre passat amb l’objectiu de veure de primera mà els projectes que les Jornades del Futbol Solidari de Mataró ha realitzat al país africà.

Les Jornades del Futbol Solidari (JFS), impulsades pel Grup d’Esplai l’Erol, ja fa més de vint anys que col·laboren amb l’Associació d’Amics de l’Escola Pia del Senegal (AAEPS) i la Fundació Educació Solidària (FES) per a aconseguir fons econòmics que els permetin realitzar projectes a l’Escola Pia del Senegal. Aquests han inclòs la reforma de la Granja Escola de M’lomp, la rehabilitació d’una casa d’acollida de Sokone, la renovació del mobiliari del Centre d’Estudiants de Toubakouta i la construcció d’un centre social i comunitari de Kabrousse, entre d’altres. Aquest any, les JFS seran el cap de setmana del 17 i 18 de desembre i el projecte anirà destinat a l’equipament de les aules de l’Escola de Thiaroye.

Descarrega el fotoreportatge en PDF

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies