Per què la precarietat laboral dels periodistes ens afecta a tots?

LAURA BARROSO (@barroso_laura)

Amb aquest tweet compartit a les xarxes socials per una periodista freelance es pot resumir la precarietat laboral que pateix el sector periodístic i que assota no només als seus treballadors, sinó també als ciutadans que consumeixen la seva informació. Ricardo Gutiérrez, secretari general de la Federació Europea de Periodistes, ha definit aquesta situació com un ‘repte democràtic’, perquè quan menys periodistes han de preparar més peces per a més plataformes, és fàcil que es distreguin de la missió principal i que perdin la funció de watchdog, és a dir, de controlar l’activitat de les institucions en favor de la ciutadania.

Gutiérrez, a més, comparteix amb altres periodistes freelance la necessitat d’explicar a la gent que la informació de qualitat suposa despeses, i que la ètica professional dels qui la produeixen s’ha de respectar. La cultura del «tot gratuït», defensen, no pot arribar fins aquests límits, perquè la qualitat ha d’estar per damunt de la immediatesa, fins i tot al periodisme generalista.

El Col.legi de Periodistes de Catalunya ha celebrat, com a conseqüència de les conclusions del VI Congrés de Periodistes de Catalunya, una Jornada sobre Precarietat Laboral amb propòsit d’analitzar entre tots, ponents i assistents, les inestables condicions laborals que viuen molts professionals del periodisme i la comunicació. La seva degana, Neus Bonet, va ressaltar l’enllaç entre el periodisme i la societat: «els ciutadans han de ser conscients que un periodisme precari deixa coixa la informació d’una societat democràtica».

En l’acte inaugural de la Jornada, Gutiérrez, ponent convidat, va ressaltar la retribució injusta dels periodistes i va destacar la sobrecàrrega de feina que suporten, la qual cosa suposa un deteriorament en la qualitat de les seves peces i una manca de creativitat:

Temes com la desigualtat de gènere o la gairebé supervivència dels freelance es van tractar a la taula rodona composada per Samuel Aranda, Mònica Bernabé, Angès Llorens, Isabel Muntané i Maria Garcia. Muntané va denunciar que la precarietat és encara més acusada quan les periodistes són dones, perquè «les redaccions no s’escapen de la societat patriarcal i masclista» quan posen excuses com les recollides en el ‘BINGO d’excuses’ que el col·lectiu #OnSónLesDones?, del qual n’és representant, ha redactat.

Laura Barroso

Laura Barroso

Mentre Mònica Bernabé, activa defensora de la retribució justa per a col·laboradors i corresponsals, proposava que tots els mitjans haurien d’estar obligats a fer públiques les tarifes que paguen als seus col·laboradors, Maria Garcia explicava les peripècies que duu a terme arreu de les comarques gironines per poder cobrir totes les feines que ha d’assolir. «El gran problema dels autònoms és que no tenim on anar a reclamar les injustícies que es cometen respecte als nostres sous», comentava Agnès Llorens, periodista local tarragonina.

Les respostes, tot i que incertes, es troben entre la proposta d’un nou model de negoci que doni el poder al lector i l’obertura de portes, tot extenent la cultura de seguretat i incorporant nous perfils de treballadors al sistema. «El periodisme no és el que està en crisi, sinó el seu model de negoci», comenta Gutiérrez en to optimista.

Reclamacions del manifest del Col·legi de Periodistes

Reclamacions del manifest del Col·legi de Periodistes

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies