Vic es transforma amb el Mercat Medieval

Els carrers de la capital d’Osona s’omplen amb parades, actuacions musicals i ambientació de l’època

MERCAT MEDIEVAL 3

Una de les actuacions del Mercat Medieval omple de gom a gom la Plaça de la Catedral.

Arriba el pont de la Puríssima, i com és tradicional, amb ell també arriba el Mercat Medieval de Vic, una fira multitudinària que any rere any omple de visitants la capital d’Osona. La 23a edició de la fira medieval va obrir les portes el dia 6 de desembre i s’ha allargat 4 dies, posant el seu punt final el diumenge dia 9, coincidint amb el darrer dia del pont. Centenars de parades i d’actuacions han omplert d’ambient els carrers de Vic, guarnits per l’ocasió.

El Passeig, la Plaça dels Màrtirs o la Rambla de Montcada, han estat alguns dels punts neuràlgics de la ciutat en els quals s’han aplegat les 358 parades, provinents d’arreu de Catalunya i també d’altres Comunitats Autònomes com les Balears, Astúries o Andalusia. Al llarg dels quatre dies, el Mercat Medieval s’ha omplert de parades amb tota mena de productes: gastronòmics i artesanals, però també tavernes o parades de complements, entre moltes d’altres.

Tot i això, el Mercat Medieval va molt més enllà, i un dels seus atractius principals són les activitats adreçades al públic familiar, i també les diferents actuacions que es poden trobar a qualsevol racó de la fira: actuacions musicals, cercaviles, titelles i moltes d’altres. En aquest sentit, ‘L’Assalt de l’Altarriba’, una representació teatral itinerant pels carrers de Vic, s’ha convertit en una icona del Mercat Medieval. Aquesta representació està basada en uns fets històrics que van tenir lloc al segle XV a la capital d’Osona i ha recorregut alguns dels espais més singulars de la ciutat com el Temple Romà o l’Orfeó Vigatà, convertint-se així en un dels plats forts de l’edició d’enguany de la fira medieval.

La zona de les Adoberies ha estat un altre dels punts importants del Mercat Medieval, on s’hi han agrupat algunes de les activitats més concorregudes com el tir amb arc o les passejades amb poni. A més, però, a la zona també s’hi han recreat alguns dels oficis característics de l’època medieval, així com un campament medieval, el qual representava l’essència de com vivien i com era el dia a dia de la gent que habitava en aquests campaments durant l’època medieval.

MERCAT MEDIEVAL 1

La zona de les Adoberies, un dels punts neuràlgics de la fira.

Com ja és habitual, el Mercat Medieval de Vic ha estat un èxit un any més. La gran afluència de gent ha estat constant al llarg dels quatre dies, i el trànsit també s’hi ha vist afectat. El primer dia de mercat hi va haver petites cues a la C-17, però aquesta carretera es va veure especialment afectada el dissabte, amb gairebé 18 quilòmetres de retencions. Tot i això, el trànsit, la boira i el fred no han impedit que milers de visitants omplissin els carrers de la capital d’Osona i que el Mercat Medieval es segueixi consolidant com una de les fires més multitudinàries de Catalunya. 

Read more

Els llibres d’ocasió marxen del Passeig de Gràcia amb regust agredolç

llibreocasio

Segons alguns llibreters, la Fira del Llibre d’ocasió antic i Modern de Barcelona, que va acabar el diumenge 7 d’octubre l’edició d’enguany, no està en els seus millors moments i en qüestionen la continuïtat. Per exemple, el propietari de Llibreia Ela, Francesc Requena, va dir que «ha anat millor que l’any passat (per les manifestacions), però no estem per tirar coets”. El llibreter Guifré Serra, confessa que les vendes «han anat molt fluixetes» i ha vist «poca gent i poc interessada«. D’altres, simplement, diuen que han complert amb les expectatives de venda.

Com a novetat, en aquesta edició es van organitzar dues xerrades, ambdues per recordar personalitats del món de la llengua i la literatura. Per una banda, es va parlar de Manuel de Pedrolo, amb motiu del centenari del seu naixement i, per l’altra, a Pompeu Fabra, ara que en fa 150 anys.

La 67a edició del certamen que organitza el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya es va inaugurar el divendres 21 de setembre, coincidint amb les festes de la Mercè, amb un pregó de l’escriptora Olga Xirinacs. Xirinacs va confessar ser una “gran generadora de llibres de segona mà” i va elogiar els llibreters de la fira per “allargar la vida dels llibres”. En acabar, va estampar la seva firma als peus del llibre gegant que hi ha a la cruïlla entre Passeig de Gràcia i Gran Via. Aquest monument de Joan Brossa homenatja la lectura i va ser un encàrrec que el gremi va fer el 1994 a l’artista.

Hi han participat 37 llibreriesamb un estand cada una, i majoritàriament són de Barcelona, però també d’altres territoris de Catalunya. L’oferta total de llibre era de més de 50.000 exemplars. Les paradetes estaven al Passeig de Gràcia i han obert els 17 dies de celebració de deu del matí a dos quarts de nou de la nit.

En aquesta Fira es pot trobar tota mena de lectures i per a tot el públic, des dels més petits fins als més entesos, passant per amants dels còmics o col·leccionistes. Es pot trobar des d’una butlla papal de Pius VII, que ronda els mil euros, fins a llibres de l’antiga col·lecció Austral o de butxaca d’Alzina per tres euros. Tampoc hi falten els clàssics, des de Josep Pla o Rodoreda fins a Cervantes o Shakespeare. Fins i tot, hi ha un exemplar del Diari de Barcelona del segle XIX o un cartell original de la rua de Carnaval de Barcelona de 1930.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Els orígens de la Fira es remunten a mitjans del segle passat. Durant la Segona República, va néixer l’Associació Professional de Llibreters de Vell de Catalunya però la seva activitat fou dissolta amb l’entrada de les forces franquistes a Barcelona. Amb la dictadura, alguns llibreters catalans es van integrar en el Gremio de Libreros del Sindicato de Artes Gráficas. D’altres, però, van dur a terme activitats autònomes o clandestines. L’any 1951 un grup de llibreters van decidir posar-se a vendre llibres en català de segona mà al carrer. Aquesta va ser la llavor de la Fira. Actualment és la fira de carrer més antiga d’Europa i enguany ha complert 67 anys.

Read more

La plaza Europa, el pulmón económico de L’Hospitalet

La ubicación estratégica de la plaza Europa, entre el aeropuerto y el centro de Barcelona, convierte al distrito económico de L’Hospitalet de Llobregat en una de las zonas más atractivas para la inversión de toda el Área Metropolitana. Ello sumado a unos alquileres competitivos está provocando que cada vez más empresas dejen Barcelona y localicen su sede en el segundo municipio más poblado de Cataluña. La Vanguardia habla de éxodo.

La llegada de compañías ha hecho crecer en torno al 15 % el empleo localizado en una ciudad tradicionalmente dormitorio, lo que a su vez está enriqueciendo un presupuesto municipal en el que, especialmente por las características de los barrios del norte, el gasto social es elevado. La actividad económica, por otra parte, va aparejada con la presencia de hoteles que no hacen más que consolidar a la que es ya la segunda ciudad catalana que más recauda por tasa turística.

En 2008 se completaron las primeras promociones urbanísticas de un distrito que combina hoteles de lujo con viviendas de protección oficial, rascacielos con naves industriales. Allí se adentra el siguiente fotorreportaje.

 

Distrito económico L'H

Con una superficie de 240.000 metros cuadrados, el recinto ferial de Gran Via cuenta con ocho pabellones y dos helipuertos. Entre los cientos de eventos que allí se organizan, el más destacado es el Mobile World Congress, que atrajo a más de 100.000 personas en su última edición. Su diseño corre a cargo de Toyo Ito, ganador en 2013 del premio Pritzker, el más prestigioso en lo que arquitectura se refiere.

Distrito económico L'H

Justo enfrente del pabellón ferial está el hotel Fira Congress, de cuatro estrellas y con una imponente fachada curva.

Distrito económico L'H

También bajo el diseño del arquitecto Toyo Ito, el hotel Porta Fira (izquierda) y la Torre Realia (derecha) son dos de los edificios más emblemáticos del distrito. El primero de ellos es un hotel de 24 plantas que recibió en 2010 el premio Emporis al mejor rascacielos del mundo, y el segundo es una torre de oficinas en la que multinacionales como KPMG o farmacéuticas como Ipsen tienen plantas arrendadas.

Distrito económico L'H

Empresas como Porcelanosa, con una sede de 4.500 metros cuadrados, o Ikea, son algunas de las compañías que, atraídas por los alquileres y el entorno geográfico y arquitectónico, han instalado sedes en la plaza Europa.

Distrito económico L'H

El hotel Porta Fira, de 110 metros de altura, y la Torre Realia dominan el skyline de L’Hospitalet. Además, se sitúan entre los edificios más altos del Área Metropolitana, aunque lejos de los 154 metros del hotel Arts o de los 145 de la Torre Agbar, ambos en Barcelona.

Distrito económico L'H

La tecnológica Olympus (edificio negro) y el fabricante de material médico y científico WerfenLife (edificio grisáceo a la derecha) tienen su sede central de España (y Portugal, en el primer caso) en la plaza Europa.

Distrito económico L'H

La Torre Inbisa (la segunda por la izquierda) es otro de los edificios del distrito que alquila oficinas. Tiene 25 plantas y supera los 100 metros de altura.

Distrito económico L'H

Los tres edificios, de igual arquitectura, son de uso residencial.

Distrito económico L'H

El hotel Renaissance Barcelona Fira (izquierda) tiene 357 habitaciones y, pese a su altura, destaca más por el diseño de la fachada. A cargo del francés Jean Nouvel y del estudio Ribas & Ribas, motivos vegetales decoran tanto el exterior como el interior. La Torre Puig (centro), de 21 plantas, alberga la sede corporativa de la empresa de perfumería y moda Puig. Finalmente, el edificio situado a la derecha es de uso residencial.

Distrito económico L'H

El centro comercial Gran Via 2, el edificio más antiguo de todos los comentados, completa la variedad de usos del conjunto arquitectónico que compone la plaza Europa. Cuenta con más de 180 tiendas, con una amplia oferta de restaurantes y con un cine de 15 salas.

 

Si quieres visitar el distrito económico de L’Hospitalet puedes hacerlo mediante ferrocarril (estación Europa Fira o Ildefons Cerdà de la línea Llobregat-Anoia), metro (estación Europa Fira o Fira de la línea L9 Sur) o bus.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies