La copa que empitjora la ressaca de Liverpool

ORIOL AGRAMUNT (@OriolAgramunt)

El València ha destronat el Barça com a campió de la Copa del Rei. L’equip taronja ha guanyat als blaugrana per 1 a 2. D’aquesta manera, ha impedit que els culers guanyessin el seu cinquè trofeu de forma consecutiva en aquesta competició.

De totes formes, el Barça es manté com a “Rei de copes”, com a club que més vegades ha estat campió de la Copa del Rei. Fins a un total de trenta vegades s’ha coronat, mentre que el València ha aconseguit avui el seu vuitè trofeu.

 

Lionel Messi, per la seva part, s’ha convertit en el primer jugador de la història en anotar un gol en sis finals de copa diferents. Superant així a l’històric Telmo Zarra, que ho va fer en cinc d’elles.

Read more

Joc de Trons s’acomiada amb un final que deixa molts detractors

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Després de vuit anys, vuit temporades i setanta-un episodis, aquesta matinada la sèrie que s’ha convertit en un dels majors fenòmens televisius d’aquest segle ha arribat a la seva fi. Joc de Trons ha posat punt final a una carrera de fons que la va situar al focus de l’atenció mediàtica, amb l’emissió del primer episodi de l’última temporada que va amassar un total de 17.4 milions d’espectadors en streaming, la millor dada que ha recollit la plataforma HBO en tota la seva història. Però quan el llistó està tan alt, és molt fàcil decebre l’audiència.

Les cinc primeres temporades -basades en la saga Cançó de Gel i Foc de George R.R. Martin- van ser les encarregades de construir una base de fans sense precedents; aconseguint enganxar a milions d’espectadors amb una història trepidant però sempre respectant els ritmes dels personatges, i deixant-los desenvolupar-se, relacionar-se i actuar d’acord amb les diferents personalitats i creences que a poc a poc presentava cadascun. Els guionistes van adaptar-se a la perfecció a un estil de creació més propi de les novel·les que de l’audiovisual, convertint Joc de Trons en un fenomen d’èxit mundial. Les bones crítiques van aguantar fins a la sisena temporada, que tot i que ja no es basava en cap història escrita -ja que R.R. Martin només ha arribat a publicar cinc llibres de la saga- va seguir encara el fil argumental i els tempos que proposava l’autor, mantenint l’essència, els grans diàlegs i l’estètica que havia encisat a tanta gent fins llavors.

Arran del gran èxit que presentava la sèrie, la plataforma HBO va donar a David Benioff y D.B. Weiss, creadors i guionistes de la sèrie, l’oportunitat de renovar el contracte per a quatre temporades més; això és, un total de deu temporades per poder enllestir cadascuna de les històries tal com havien començat, a foc lent i en el moment oportú. Però els creadors no ho van veure gens clar, i van preferir allargar la sèrie només dues temporades més. Això explica en gran mesura el perquè de la desastrosa rebuda.

Temps i ganes. Això és el que els fans de Joc de Trons consideren que ha brillat per la seva absència en les últimes dues temporades. Ritme precipitat, morts poc elaborades i sense pena ni glòria, i personatges que després de setanta episodis resulten quasi irreconeixibles acaben creant el còctel perfecte per l’allau de crítiques. La decepció va ser tal que s’obrí un Change.org per “demanar que es reescrigui la vuitena temporada amb guionistes competents”, i ja ha recollit prop d’1.300.000 signatures -i pujant.

És per això que totes les mirades estaven posades en l’últim capítol amb l’esperança que, d’alguna manera, pogués esmenar tots els errors comesos en els darrers episodis. Per desgràcia, aquest va resultar ser més del mateix, i ha deixat en l’audiència una sensació generalitzada no només que els creadors han desaprofitat l’oportunitat daurada d’acabar la sèrie com déu mana; sinó que a més l’han precipitada i han deixat la que podia haver entrat en el saló de la fama de les grans sèries de la història amb un gust amarg a la boca que serà difícil d’esborrar.

 

Read more

A un partit de fer història

CLÀUDIA LLENA PLACES

Dades Bàsiques

Aquest dissabte 18 de Maig el Barça s’enfronta amb l’Olympique de Lyon en la final de la UEFA Champions League Femenina.

L’equip barceloní va vèncer al Cèltic de Glasgow a vuitens de final, al Kvinner a quarts de final, i finalment al Bayern de Munich a la semifinal, batent el rècord d’assistència en el camp en un partit de l’equip català com a local. En els últims set partits europeus, el Barça i la seva portera Sandra Paños han mantingut la porteria a zero i han marcat 17 gols.

L’Olympique, però, ha guanyat cinc campionats, tres dels quals han estat consecutius. En aquestes tres victòries, l’equip ha necessitat penals (2016 i 2017) i pròrroga (2018). Així mateix, en els últims set anys, ha estat semifinalista dos cops.

Campions UEFA Champions League Femenina

Campiones de les edicions anteriors

El partit tindrà lloc al Ferencváros Stadium de Budapest, un estadi que té una capacitat per a 22.000 persones aproximadament, sent la primera final que no es juga a la mateixa ciutat que la final de la Champions masculina. Començarà a les 18 h, finalment no coincidint amb el partit de final de LaLiga masculina entre el Barça i l’Eibar, que es jugarà el diumenge a la tarda, ja que com no hi ha res en joc, no es farà al mateix temps que la resta de partits del campionat.

L’equip català disputarà la final amb algunes baixes, entre elles Kheira Hamraoui, exjugadora de l’Olympique, que va ser sancionada amb targeta vermella a la tornada de la semifinal contra el Bayern de Munich.

Jugadores

Sigui quin sigui el resultat, el Barça ja ha fet història, ja que és la primera vegada que un equip espanyol arriba a la final de la Champions femenina, unint-se a la llista que inclou Alemanya, França, Suècia, Rússia, Anglaterra i Dinamarca. Així mateix, si guanyés la final, seria l’únic club en la història en guanyar la final de la Champions femenina i masculina.

El club català ha reservat 100 places de l’estadi pels seguidors de l’equip, al preu simbòlic de 3,13 euros. Així mateix, es podrà seguir el partit des de casa a través de Gol i Goltelevision.com.

Read more

Últims bitllets per als vuitens de final de la Champions

A falta d’una jornada per finalitzar la fase de grups, 12 equips han aconseguit ja la classificació i 7 s’ho jugaran tot a l’última jornada

El bitllet per als vuitens de final de la Champions League és car. A falta d’una única jornada per tancar la fase de grups, només 12 equips han segellat la seva classificació, 3 d’ells com a primers de grup. Així doncs, amb l’objectiu posat a ser un dels equips que formarà part del sorteig del pròxim 17 de desembre a Nyon, set equips es jugaran el seu pas als vuitens de final en la decisiva última jornada de la fase de grups. Pel camí, 13 conjunts han caigut eliminats, però encara queda molt per decidir i alguns d’ells encara tenen opcions per entrar a l’Europa League. Tot es decidirà a l’última jornada.

 

Barça, Madrid i Oporto, primers classificats

Només són tres els equips que han aconseguit el primer lloc de la classificació i que s’asseguren, d’aquesta manera, disputar el partit de tornada dels vuitens de final davant la seva afició. El conjunt blaugrana va ser el primer equip a aconseguir la classificació per la següent ronda, a la quarta jornada de la fase de grups, i amb la victòria d’ahir per 1-2 al camp del PSV, el Barça es classifica com a primer de grup per 12è any consecutiu.

El Barça no és l’únic equip espanyol que ja s’ha classificat com a primer de grup, també ho ha fet el Madrid. La victòria del conjunt de Solari al camp de la Roma va permetre als blancs proclamar-se campions del grup G malgrat la irregularitat que estan protagonitzant aquesta temporada. Finalment, l’Oporto també finalitzarà la fase de grups com a primer classificat després d’una ronda quasi perfecta, en la qual no han encaixat cap derrota i només han concedit un empat.

fcb champions

Els jugadors del Barça celebren un dels gols ahir al Philips Stadion d’Eindhoven / F: Miguel Ruiz, FCBarcelona.

 

Tot o res al grup C

El grup de la mort encara no està sentenciat. Nàpols, PSG o Liverpool. Tres equips i només dues places pels vuitens de final, que es decidiran a l’última jornada de la fase de grups.  Nàpols i PSG depenen d’ells mateixos per accedir a la següent ronda, però el Liverpool encara no ha dit l’última paraula i buscarà una victòria històrica a Anfield. Per classificar-se, el club ‘red’ s’hauria d’imposar al conjunt italià per més d’un gol de diferència. La sorpresa saltarà al grup C, sigui quin sigui el resultat final.

GENIALLY CHAMPIONS

Read more

De l’Anfield barceloní a l’Olimp de Kiev

BIEL ROQUET-JALMAR  (@bielroquet)

El Liverpool jugarà una final de Champions onze temporades després, i els aficionats reds de Barcelona vibren amb la classificació

Llum tènue, decoració que transporta al país d’origen, cervesa importada, cambrers nadius. Les parets són un autèntic santuari de la societat i la cultura britàniques: un simpàtic cartell de Charles Chaplin al fons dóna la benvinguda als serveis. Falten pocs minuts per les 20:45h i el pub, que està de vintè aniversari, es va omplint a poc a poc. Anglesos i catalans es barregen indiferentment, units per un color, el vermell. Samarretes, caçadores i bufandes dels reds s’amunteguen en els escassos metres d’amplitud del local.

mde

L’ambient és distès, relaxat, de confiança, encara que amb un punt de tensió històrica. Entre pintes negres i rosses, es veu Kiev a tocar. El Liverpool defensa un 5-2 aconseguit en l’anada de semifinals de Champions. En la darrera dècada, la penya Barcelona Reds ha viscut pocs èxits dels seus entre les parets del Philarmonic, al número 240 del carrer Mallorca. Fa onze temporades que els britànics no juguen una final de la Lliga de Campions. El Reial Madrid els espera el 26 de maig per endur-se la seva tretzena Champions, mentre que el Liverpool buscarà la sisena.

L’ambient de gala a l’Olímpic de Roma imposa, i la sortida en tromba dels giallorossi desperta la inquietud al Philarmonic. El record de la gesta romana contra el Barça està ben viu, algunes cares dibuixen la ganyota d’un “avui patirem”. De sobte, però, l’eufòria esborra qualsevol intranquil·litat. Com ja és costum, contraatac magistral dels de Jürgen Klopp, una arma de destrucció massiva, la clau de la eliminatòria. Els reds exploten i lloen Sadio Mané amb un dels deus càntics. 0-1 només començar, i al minut 7 l’eliminatòria ja és de 6-2; la Roma n’ha de fer quatre. Tot d’una, però, només en queden tres. La incredulitat s’apodera del pub en veure que un rebuig de la defensa del Liverpool acaba al fons de la pròpia xarxa en rebotar a la cara de Milner: 1-1.

La muntanya russa d’emocions, però, sembla no tenir aturador. Mentre de la cuina surten típic plats anglesos, l’eufòria i els càntics aterren de nou al Philarmonic. “Yes!” a l’uníson, punys enlaire. Wijnaldum ha marcat de cap a la sortida d’un córner. Amb l’1-2, els italians necessiten una gesta encara més descomunal per ser a Kiev. Amb dues hores d’eliminatòria jugades, l’equip d’Anfield ja ha perforat set vegades la porteria d’Alisson, avisats queden els blancs per la final. “Mate, that was close”. La Roma acaba d’enviar un xut al pal; no està permès pestanyejar ni un instant. Abans del descans, mofes al bar quan els giallorossi envien un xut a can Pistraus.

Més cervesa anglosaxona i el cigarret de la mitja part. Entre converses disteses i relaxades, s’escolta un “I can see this team beating Real Madrid”, els anglesos tenen a prop la final. Ni molt menys, però, l’eliminatòria està sentenciada. Dzeko dibuixa l’empat a l’electrònic, mans al cap per una ocasió fallada, i a punt d’avançar-se els romans. L’ai al cor sobrevola el pub. El pànic truca a la porta quan l’àrbitre no veu un penal clar per mans del jove Alexander-Arnold. Els italians bombardegen una vegada i una altra la porteria de Karius. Els únics aplaudiments que s’escolten al Philarmonic són per encerts defensius del Liverpool i errades de la Roma. Queden pocs minuts i hi ha molt a perdre, però els tres gols de marge porten a un ambient festiu: “Salah! Oh Mane Mane! And Bobby Firmino, but we sold Coutinho”. Silenci i angoixa. Nainggolan envia un míssil ajustat a la base del pal, i repeteix de penal al cap de vuit minuts. 4-2, posa els giallorossi a un gol d’establir una nova nit històrica europea.

No hi ha temps per més. L’àrbitre assenyala el final del partit. Ha anat d’un pèl malbaratar l’exhibició a Anfield d’una setmana abans. Alliberament, eufòria i brindis. Càntics i més càntics, entre l’Olímpic de Roma i l’Olimp ucraïnès només hi ha un obstacle, que vesteix de blanc. Passats uns minuts i ja asseguts a les taules, amb còctels entre les mans i amb una rialla a la cara, els aficionats comenten el ritme frenètic de l’eliminatòria i com el 26 de maig de 2018 i Kiev poden esdevenir una nova pàgina d’or del club. El Liverpool torna a estar entre els gegants del continent.

Read more

Barça-Sevilla: reedició de la final de la Copa del Rei

La final de la Copa del Rei de la temporada 2015/2016 no porta bons records al conjunt andalús. El Barça, aleshores dirigit per Luis Enrique, va apoderar-se del títol després de gols de Jordi Alba i Neymar a un partit agònic que va acabar a la pròrroga (2-0). Dues temporades després, Barça i Sevilla tornen a trobar-se amb els seus equips totalment canviats.

Amb la victòria de l’equip de Valverde davant el València a les semifinals (0-2), aquesta suposa la cinquena final consecutiva de Copa del Rei que disputarà el Barça, una fita que, fins ara, no havia aconseguit cap equip. En un partit on Messi va tornar a brillar, Coutinho va marcar el seu primer gol amb la samarreta blaugrana i el recentment fitxat Yerri Mina va jugar els seus primers minuts com a ‘culé’. Rakitic´ va posar punt final a una eliminatòria on el Barça s’ha imposat amb un marcador global de 3 a 0, tot i que el conjunt de Marcelino va disposar d’ocasions per escurçar el resultat.

Per la seva banda, el Sevilla es va imposar dimecres al Leganés al Sánchez Pizjuán  amb gols de Correa i Vàzquez (2-0), després d’un complicat partit d’anada (1-1) que va deixar l’eliminatòria oberta fins a l’últim minut.

La incògnita a hores d’ara és quin serà el dia i el lloc on es celebri de la final. Tot apuntava que aquesta tindria lloc el dissabte 21 d’abril, però després de conèixer els finalistes de la competició és possible que Barça o Sevilla demanin que es canviï el dia. El motiu: l’acumulació de partits. En cas d’arribar a unes hipotètiques semifinals de la Lliga de Campions, Barça i Sevilla haurien de jugar tres partits de màxima exigència en tan sols una setmana. Un primer partit de Lliga el dimecres 18 d’abril, la final de la Copa de Rei del dia 21 i l’anada de les ‘semis’ de la Champions dimarts o dimecres següent.

Calendariabril18

D’altra banda, el dubte sobre on es jugarà la final es repeteix un any més. El proper dilluns Barça, Sevilla i la Reial Federació Espanyola de Futbol es reuniran per decidir quin és el millor estadi per disputar el partit en funció de criteris geogràfics i de capacitat. Els candidats principals són el Wanda Metropolitano (Atlètic de Madrid), el Santiago Bernabéu (Reial Madrid), Mestalla (València) o San Mamés (Athletic de Bilbao). Tot i així, l’estadi favorit per ambdós conjunts i alhora el que més probabilitats té d’acollir la final és el nou estadi Wanda Metropolitano.

L’únic que està clar és que el partit entre aquests dos gegants del futbol espanyol serà del tot competitiu. Així ho mostren, almenys, els antecedents. Des que va començar el segle, Barça i Sevilla s’han trobat a cinc finals. Dues finals a la Supercopa d’Europa, dues a la Supercopa d’Espanya i una a la Copa del Rei, sense comptar la de la temporada actual. Fins ara, els blaugrana s’han imposat a quatre de les cinc, deixant com a única derrota la final de la Supercopa d’Europa del passat 2006, on l’equip de Juande Ramos guanyaria el Barça de Rikjaard per 3 a 0. Sigui com sigui, els pròxims dies es definirà la que serà la seu i la data de la final. Mentrestant, ambdós equips continuaran la seva travessia en les altres dues competicions on segueixen ‘vius’: la Lliga i la Champions.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies