Filosofia i teatre en un espai compartit

BLAI BARBER (@blaibarber)

El món del teatre ha tingut des dels seus inicis històrics una forta relació amb la filosofia. Per veure-ho només cal fer una mirada endarrere i desplaçar-se fins a l’època de les grans obres clàssiques de Sòfocles, Eurípides o Èsquil. Els grecs van ser els inventors de la tragèdia i a través d’ella ja es posaren damunt la taula qüestions com la veritat sobre la naturalesa, l’existència o el destí de l’home.

Oriol Broggi i Josep Ramoneda estan convençuts que avui dia la filosofia necessita més que mai encarnar-se i que el teatre, superat el mite de l’acció, necessita retrobar les paraules. Ells dos estan al capdavant de la direcció d’Escenes de filosofia i teatre. Les nits de la Maleta a la Perla, un pretensiós festival que combinarà pensament i creació teatral i que se celebrarà durant el dijous 26, divendres 27 i dissabte 28 d’octubre al Teatre de la Biblioteca de Catalunya. Es tracta d’una activitat impulsada, coordinada i produïda per la companyia de teatre La Perla29 i la revista d’humanitats i economia La Maleta de Portbou.

WhatsApp Image 2017-10-24 at 10.10.42

L’escenari del Teatre de la Biblioteca de Catalunya ja està preparat per acollir el festival. | Font: LaPerla29

El filòsof i escriptor Enric Puig és el comissari d’Escenes de filosofia i teatre i ell mateix comenta que “s’han proposat vincular les dues coses tant pel que fa a contingut com la forma, creant així una mena d’espai híbrid on es fugi dels protocols habituals de cada àmbit”. És així com al llarg d’aquests tres dies, propostes teatrals contaminaran converses, diàlegs i tertúlies, al mateix temps que es produeixi el fenomen a la inversa.

Seguint la terminologia teatral, el programa està dividit en tres actes diferents, en comptes de parlar de tres dies. Un dels moments més esperats serà la conferència inaugural a càrrec de Jean-Guy Lecat, escenògraf de Peter Brook, on es farà reflexionar als espectadors sobre el poder del teatre en la transformació de l’espai públic. Un altre plat fort del festival serà la darrera conferència de dissabte a càrrec de José María Ridao sobre el teatre com a mirall de la societat.

Però entre aquest primer i últim esdeveniment, el festival tractarà temes com el concepte de la veritat, la construcció del personatge i el vincle amb la construcció dels subjectes individuals, la corporalitat de l’actor o la dimensió social i política del teatre. Paral·lelament estarà en funcionament un cafè filosòfic a l’estil francès en què es faran tertúlies més informals, on el públic podrà acostar-se als conferenciants i on, per exemple, intervindrà en una de les xerrades Francesc Orella, el professor Merlí a la coneguda sèrie de tv3.

És important tornar a trobar en l’actualitat la relació entre teatre i filosofia?

Enric Puig afirma que “actualment estem vivint una espècie de crisi de l’espai públic. En molts casos acabem entenent la xarxa com el nou espai públic, quan en realitat mai ho ha estat». Afegeix que “cal reivindicar el teatre no com un espai estrictament d’entreteniment sinó també de reflexió i d’experiència compartida enfront dels problemes que existeixen avui al món”.

A més a més, Puig afirma que «el festival està en marxa des de fa mesos i té un caràcter experimental. En aquesta primera edició veurem per primer cop com dialoguen filosofia i teatre i la intenció és repetir-ho anualment». Les entrades es poden comprar cada dia per separat a taquilla o per internet. 

 

Read more

Etern desenllaç – #20

Ariadna Bruguera (@AriadnaBruguera), Júlia Canals (@JuliaCanals2), Laura Gómez (@lauragobe96) i Nora Olivé (@noraolivev) comentem el boom que han patit algunes carreres universitàries a causa de l’èxit de sèries com Merlí o House. A més, sortim al carrer per saber quines motivacions van tenir els estudiants a l’hora de triar la seva carrera. I, com sempre, us expliquem les últimes novetats del món serièfil.

Read more

Una tarda d’anar més enllà

Hi ha un filòsof que quan se li pregunta si hi ha vida després de la mort, només arriba a una conclusió: “Home, m’agradaria que n’hi hagués i retrobar-me amb algunes persones. Però sobretot no trobar-me’n algunes altres, que a vegades ens n’oblidem!»

Joan-Carles Mèlich diu això però després, bromes a part, creu que més aviat “això s’acabarà aquí”. Per això la filosofia, diu, és la filosofia de la finitud: es basa en què la vida té un final. Però no us espanteu: ara no començarem a parlar amb paraules estranyes que ningú entén. “Quan dius que ets filòsof sembla que siguis qui sap què, però en realitat filòsof és una paraula molt modesta. Jo no sé res, sóc un ignorant! Però vull saber.” Ignasi Moreta de Fragmenta Editorial, diu que també és escriptor: “l’expressió del pensament s’ha fet amb bellesa.” I entre llegir i viure, Mèlich ja està presentant a Dòria Llibres La prosa de la vida, la segona part de La lectura com a pregària que va publicar fa un any.
A la presentació de l’any passat hi havia molta gent. Però avui som pocs. “Tothom fa moltes coses, i costa combinar-se. Potser volies venir i al final no pots” diu una dona del públic. I és ben cert. De fet, és la vida: fas moltes coses, i sempre penses que aniràs aquí i allà, i plans amunt i avall, i després molts acaben substituïts per un imprevist. Però facis el que facis, has de ser-hi, diu Mèlich. No és que ens haguem oblidat del ser, sinó del ser-hi. I a partir d’aquí, ningú s’ha adonat de com, que ja està parlant de la moral. L’existència humana implica una moral, diu. És com la gramàtica, són les normes. Per exemple: si estàs en un sopar i tens una safata amb talls de pollastre, quin has d’agafar? “El que tinguis més a prop! Ho vaig aprendre a un joc de quan era petit”, explica. La gent riu, però ell diu que això també és moral, igual que els Deu Manaments i totes les normes que ens diuen que hem de seguir sempre, en general. Però abans, la moral ens diu qui som: com que ets un nen, has de fer això; com que ets un treballador, has de fer allò. La moral està interioritzada en el nostre cos, la tenim. No robaràs. No mataràs. Però també hi ha l’ètica. I aquí és quan l’ésser humà no només és, sinó que hi és: quan entres en la situació en concret, quan t’hi trobes. A vegades, ser ètic vol dir haver de transgredir la moral. Per això hi ha moments en què tenim mala consciència, però “hem fet el que havíem de fer.” Hem estat morals, però no ètics.
I com si res, entre talls de pollastre, moral i ètica, Mèlich acaba parlant de Déu: “és la relació entre les persones”, diu. I la pregunta que tothom esperava: creus en Déu? “Sóc metafísicament agnòstic i èticament cristià.” És a dir, no pot dir si Déu existeix o no perquè no ho pot saber. Però sí que creu en l’ètica cristiana, en la manera d’actuar que proposa.
Només amb aquesta afirmació, es nota que Mèlich va més enllà. De fet, això és el que havia dit que feia un filòsof: replantejar-se els límits, qüestionar-se amb afany de saber. I amb les mateixes paraules que tots utilitzem i potser canviant-les una mica d’ordre, va aconseguir transportar-nos a una d’aquelles tardes en què per casualitat, acabes pensant una mica més enllà del que acostumes, i d’alguna manera, entre el que has viscut i el que en penses de tot plegat, tu mateix vas escrivint això que Mèlich n’anomena La prosa de la vida.
Read more

Barcelona Pensa en filosofia

MARINA VINARDELL I TROTA

El Barcelona Pensa és un festival promogut per la UB i té com a objectiu la difusió i transmissió de la filosofia. Enguany, el festival arriba a la tercera edició amb més d’una trentena d’activitats programades.

Merlí no és l’únic pensador filosòfic de Catalunya. Durant aquesta setmana, la filosofia serà protagonista a Barcelona, i sobretot a la Universitat de Barcelona. La tercera edició del festival Barcelona pensa va donar ahir dilluns el tret de sortida amb un conjunt d’activitats adreçades a fer arribar la filosofia a tot tipus de públic, per a convertir el discurs filosòfic en un “bé comú i compartit”. La UB acollirà durant aquesta setmana més d’una trentena d’activitats que comptaran amb la participació dels estudiants, ex-estudiants i persones interessades en la filosofia. El Barcelona Pensa pretén consolidar-se com un festival de filosofia de referència en aquesta edició, i per això ha proposat un programa ambiciós que uneix la filosofia amb altres disciplines com la història, l’art, la ciència política o la tecnologia.

Filosofia i l’any Llull
El festival va obrir portes ahir dilluns a les quatre de la tarda a la Sala Gran de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, amb un col·loqui sobre la vida i l’obra de Ramon Llull. El doctor Ignasi Roviró, el doctor Andreu Grau i el doctorant Pol Bridgewater van actuar van ser ponents d’alt nivell per un acte amb una bona acollida per l’art de la comunitat universitària de la UB.

whatsapp-image-2016-11-15-at-11-07-51

Acte d’obertura del festival Barcelona Pensa. Col·loqui sobre la vida i l’obre de Ramón Llull.

 

Especialment interessant va ser la intervenció del doctor Ignasi Roviró, qui va transportar l’anàlisi de l’obra de Llull al seu camp, l’estètica. Roviró va impartir una classe magistral sobre la iconografia en l’obra del pensador medieval, analitzant les figures emprades. “El llenguatge no pot dir tot allò que ha de ser dit”, explicava Roviró. Segons el doctor, Ramon Llull no podia explicar tot allò diví tan sols amb el llenguatge, i per això es valia de la imatge. Roviró va analitzar també algunes de les miniatures que apareixen a les obres de Llull i els seus significats

“El Barcelona Pensa és una iniciativa molt bona. És un festival ambiciós i amb moltes activitats”, explica Pol Bridgewater. “Va ser interessant, tot i que potser caldria aplicar-hi un model més participatiu i trencar la barrera entre el públic i els ponents per a fer-ho més dinàmic”, afegeix.

La sala La Cúpula del MNAC va acollir una altra activitat del festival: Geòmetres. A propòsit d’El Banquet de Plató. Una creació escènica a partir de la interpretació del text de Plató on intervenen diferents disciplines escèniques com el moviment, el text, el vídeo o la música.

festival filosofia barcelona pensa geometres

Imatge de la representació de Geòmetres. A propòsit d’El Banquet de Plató.

 

Read more

Atac a una mirada crítica

EVA RUZ (@evars21) I ROCÍO DÍAZ

Descarrega’t l’article en PDF

A partir d’aquest any, la filosofia queda més arraconada que mai. L’última reforma educativa (LOMCE) indica que les assignatures d’Ètica a quart d’ESO i Història de la Filosofia a segon de Batxillerat deixen de ser obligatòries. Per norma, els estudiants tan sols rebran formació filosòfica a primer de Batxillerat. Així, el pensament es reafirma com la matèria oblidada.

FOTO CENTRAL

A primera hora Matemàtiques, després Anglès i, més tard, Biologia. Els alumnes de col·legis i instituts tenen nous buits a omplir en els seus horaris. Buits abans dedicats a la reflexió i als interrogants que ara molts d’ells no s’entretindran en formular. Kant deia que no pot aprendre’s filosofia, sinó a filosofar, i l’abandonament de l’assignatura a les aules no suposa només prescindir de continguts teòrics concrets, sinó de reduir el ja de per sí petit espai que es dedicava al pensament.

El perquè
La qüestió clau és el motiu que s’amaga darrera d’aquesta decisió. Molts professors s’oposen a la mesura i especulen sobre el tema. Laura Llevadot, Professora de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona, ho atribueix a una concepció predeterminada de l’educació: “Hi ha una ideologia pragmatista basada en què l’educació serveix perquè els alumnes puguin obtenir feina”.

La filosofia no es considera una disciplina orientada a la formació professional i, per tant, deixa de ser útil. Segons María José Suárez, Professora de Filosofia de l’Institut Virgen del Soterraño, “es pretén preparar els estudiants per fer front a un món laboral cada cop més competitiu i amb finalitats mercantilistes”. D’aquesta manera pot explicar-se que cada cop es tendeixi més a l’especialització i es deixin de banda les matèries que, a priori, no tenen una aplicació tècnica immediata.

La teoria és avorrida
Per a molts, el problema rau en un model educatiu ja obsolet. Llevadot creu que els mètodes no motiven els alumnes: “S’imparteix una educació molt historicista. S’ensenya història de la filosofia, de la literatura i de l’art a mena de calaixos que s’aprenen de memòria i que avui dia ja no tenen sentit”. Així doncs, tenir un professor que ensenya el mateix que es pot trobar a la Viquipèdia no és eficient.

De fet, molts cops la filosofia es considera avorrida perquè s’associa a la teoria. Però el problema és separar teoria i pràctica. Llevadot afirma que no hi ha res natural en la pràctica: “L’error és no qüestionar la teoria que donem per natural. I d’això, precisament, s’encarrega la filosofia”.

Una de les pors majoritàries a l’hora de triar els estudis són les sortides professionals. Com que la filosofia no s’orienta directament a una finalitat laboral, les opcions són menors i suposen un impediment per als que desitgen estudiar-la. María José Gil, graduada en Humanitats, n’és un exemple: ”Volia estudiar Filosofia, però ho vaig deixar córrer per por a què em trobaria després”. Una experiència diferent és la d’Elisabet Vives, estudiant de Filosofia i Història que, en un principi, va començar fent Medicina fins que va adonar-se que s’havia equivocat de grau. ”Necessito fer les coses sentint que és el que estic cridada a fer. No podia seure davant d’un llibre a estudiar anatomia. Les preguntes que volia respondre’m no les trobava allà”, explica Vives.

Un altre cas és el de Cristina Avis, estudiant de Filosofia, que és conscient de les dificultats afegides de la carrera que ha escollit: “Sé que el panorama és complicat, però no em penedeixo de la meva decisió. No perdo l’esperança en poder introduir aspectes de la filosofia en la vida pràctica”. Les vies són escasses, però molts no perden l’esperança. “Sí que hi ha moments en què penso “què faràs després?”, però no és el patiment que sentia estudiant Medicina. Quan et dediques amb tot el cor a allò que estàs fent, costa més o menys, però suposo que al final te n’acabes sortint”, diu Vives.

Tanmateix, no tot són pedres en el camí. Arran del creixent rebuig a la filosofia, han sorgit iniciatives que pretenen fer-la reviure de diferents formes. Una d’elles és la recent sèrie de TV3, Merlí, el protagonista de la qual és un professor de filosofia atípic que capta l’atenció dels seus alumnes aproximant-se a la matèria de forma engrescadora. Una altra de les Flamants* alternatives és el Barcelona Pensa, un Festival promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Llevadot, Directora del Festival, explica que la iniciativa pretén apropar la filosofia a tots els públics: “El Barcelona Pensa defensa el dret a la filosofia com a dret democràtic, entès com un bé comú que pertany a tots. Si la filosofia continua essent només acadèmica, acaba convertint-se en elitista”.

El moment ideal?
Heidegger afirmava que la filosofia apareix quan alguna cosa no funciona. Resulta curiós, doncs, que en un moment polític i socialment convuls s’endureixin les mesures per arraconar l’exercici del pensament. Segons Suárez, “la filosofia no només ens prepara per ser autònoms, sinó que desestabilitza qualsevol sistema conservador que vulgui retroalimentar-se”. Gil tampoc troba casual el moment en què s’ha decidit marginar la matèria: “Si no hi ha lloc per la reflexió és molt difícil poder decidir qui ens governa o quines lleis volem complir”. I és que tant estudiants com professors coincideixen en què una societat sense filosofia demostra tenir alguna mancança. Per a Suárez, el pensament és absolutament necessari: “Dir que la filosofia és la sortida pot semblar presumptuós, però ignorar-la és encara més perillós; si els individus no pensen per sí mateixos, es veuran sotmesos a una dictadura del pensament que segurament no comparteixen”. Per tant, la reflexió és innata en l’individu, i anul·lar-la va en contra de la natura. Segons Vives, “és un fenomen propi de l’ésser humà, i apartar-lo és coartar una part del que som”. No deixa de ser significatiu, doncs, que en la situació actual s’opti per abolir el pensament crític.

És paradoxal que allò que alguns volen eliminar resti intacte i s’alci encara amb més força. Suárez ho té clar: “La filosofia continua essent la desconfiança enfront els dogmes”. És indiferent que s’emprin mecanismes d’aïllament; els interrogants no podran eliminar-se més enllà de les aules. “Penso, per tant, existeixo”, deia Descartes. Mentre hi hagi persones, hi haurà filosofia.

L’EXPERT: Héctor Lozano. Creador i guionista de Merlí.

Lozano ha trobat una fórmula per apropar la filosofia als joves. La rebuda del públic confirma que, sense grans teories, es pot despertar la curiositat.

Per què era necessària una sèrie de televisió que tractés el tema de la filosofia a les aules?
Per fer-la visible. La sèrie la fem gent d’esquerres, progres, que no ens fa por que la gent reflexioni i qüestioni les coses. No fem correcció política. Volem que la gent posi en dubte moltes qüestions i crec que ho hem aconseguit.

La filosofia se sol concebre com quelcom avorrit i poc útil. A través de quins mecanismes la feu jove, fresca i atractiva?
Presento la filosofia com una cosa propera, la intento fer visible en la nostra vida quotidiana. La idea és que els espectadors s’ho passin bé entenent-la com una cosa útil. El mecanisme que utilitzo és bàsicament el Merlí. El carisma, la forma d’expressar-se, el tracte directe amb l’alumne… I sobretot faig referència a temes que formen part de la vida de tothom.

Hector

Quin és el tret de Merlí que la distingeix de la resta de sèries?
És una sèrie de joves que no els tracta com a nens petits, sinó com a adults. No només estan pendents del sexe, les drogues i la festa. Tenen pors, inseguretats, desitjos, amors no correspostos… Tot el contrari que a Física o Química. La filosofia li ha donat un toc especial, i que a cada capítol es parli d’un filosof és novetat; li dóna una riquesa i consistència que altres sèries no tenen.

Quin és el problema d’eliminar la filosofia dels currículums escolars?
El problema és no donar importància a la reflexió i a l’anàlisi, cosa que ens converteix a tots en un ramat. Si el sistema sovint ja aconsegueix que tothom voti el que voten els altres sense cap criteri sòlid, ara encara més. El missatge em queda clar: no volem que reflexionis, pensis, i qüestionis, així tindrem menys ciutadans molestos.

 

En un moment polític i socialment convuls, la sèrie pot ser útil per desenvolupar el sentit crític de la societat?
Sí. Rotundament, i així està sent. Molta gent des de casa se sent representada. Alguns diuen: ‘Merlí for president’ mig en broma, mig en sèrio.

Serien necessaris més ‘Merlís’ per impulsar la filosofia?
Totalment, i no només la filosofia. Vivim en la crisi de les humanitats. Surt a compte per la butxaca fer empresarials, ESADE, etc… però llavors les professions que són envejades i més valorades són novel·lista, actor, pintor, guionista, professor… És a dir, les vocacionals. Els diners tiren molt, però llavors et trobes gent que diu: “jo sempre he volgut ser actriu”.

La pressió familiar a l’hora de triar estudis pot tenir relació amb aquesta crisi?
Cal no decidir mai una carrera segons el que vulguin a casa teva. Moltes famílies trien els estudis dels seus fills i aquests accepten per por a decebre’ls. A la merda els pares. Que es fotin. No s’ha de tenir por a les humanitats. Això que diuen de “no tindràs sortides” no és ni de bon tros així. Les sortides te les buscaràs tu, i el més important és que com que faràs una cosa que t’agrada, seràs més feliç que si estàs forrat de pasta però tancat en un despatx d’empresa financera.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies