Iran torna a veure dones als seus estadis

Dijous l’Estadi Azadi de Teherán va viure la golejada de la seva selecció nacional de futbol a Cambodia per 14 gols a 0. Tot i el contundent resultat, la principal notícia del partit va ser que les dones van poder entrar lliurement a l’estadi per primer cop des de l’any 1979, quan el país es va declarar una república islàmica.

La Federació, a petició de la FIFA, havia posat a disposició unes 4.000 entrades (de les 90.000 localitats totals) reservades per a dones, en una graderia separada de la resta del públic. Tot i ser el primer cop que se’ls permetia comprar entrades, aquest no era el primer cop en els darrers 40 anys que les dones entraven als estadis del país. Sempre que ho havien fet eren convidades per algun tipus d’autoritat o disfressades d’home, corrent el risc de ser enxampades i condemnades pel fet.

El cas de Jodayarí

Un famós cas és el de Sahar Jodayarí. Aquesta jove va morir immolant-se després de conèixer que podia ser condemnada a 6 mesos de presó per haver assistit a un camp de futbol. La seva mort va crear una gran commoció al país i va fer revifar la demanda de l’associació Open Stadiums, que reclama la lliure entrada de les dones als estadis.

Aquesta és una de les raons per la qual la FIFA va decidir mediar en la situació i feia temps que amenaçava Iran amb sancions si no oferia entrades a les dones en els partits de classificació per al Mundial de Futbol. A més, en el parit de dijous va enviar una comissió experta en drets humans per comprovar que tot funcionés de forma correcta.

Normativa actual

Tot i l’avenç que suposa el partit contra Cambodia, això no suposa que la situació de les dones als estadis canviï a partir d’ara. Fonts del govern han negat tenir la intenció de canviar la normativa sobre l’entrada als estadis. Així, Iran segueix sent l’únic país al món que prohibeix l’entrada de dones als estadis de futbol -després que Aràbia Saudita aixequés la prohibició fa un any-.

Això també suposa un incompliment de la normativa FIFA, que obliga que les dones puguin entrar lliurement als estadis perquè una federació sigui membre de la Federació Internacional de Futbol. Tot i les amenaces, de moment, l’organisme internacional encara no ha imposat cap sanció a la Federació Iraniana pel repetit incompliment de la seva legislació. La imatge de l’últim partit sembla que allunya encara més aquestes sancions i suposa només un petit avenç en la situació.

Read more

«Em diuen friki fins que em veuen la nòmina»

ALEX BENITEZ (@alexvine897)

PERE SIMON (@peresimon93)

Descarrega l’article en PDF

Com és la vida d’un gamer? Ruben ‘Kensuke’ Ripoll (Terrassa, 1988) porta 15 anys dins el món dels videojocs, concretament dels eSports. Campió de tornejos com l’WCG Barcelona o l’EA Sports Master Club, entre d’altres, fa escassos mesos que ha decidit enrolar-se com a entrenador en la secció del FIFA de l’Asus ROG Army.

«En el meu equip disposem d’una casa a Bellaterra, amb cuiner, psicòleg i piscina»

Ho tenen tot per intentar ser els millors. Disposen d’una casa a Bellaterra, amb cuiner, psicòleg, piscina, sales enormes amb pantalles i butaques… Qui diria que s’inverteixen tants diners perquè uns nois juguin a videojocs després de sentir tota la vida les nostres mares insistir que deixem ‘la maquineta’? I és que els eSports s’han convertit en un dels negocis més lucratius de l’era digital. I més quan apareixen figures com ‘Kensuke’, que no els concep com a entreteniment, sinó com una forma més de competició, anàloga a l’esport físic. No només en adrenalina, també en diners.

El gran negoci dels eSports

L’aparició de patrocinadors com Movistar o Vodafone és una mostra de l’oportunitat de mercat que suposen els eSports: un ecosistema accessible i popular, poblat per joves amb estatus d’influencers. No és d’estranyar, doncs, que entrenadors i jugadors es prenguin tan seriosament les competicions, fins al punt que graven els partits dels rivals per analitzar el seu estil de joc i les alineacions. Tot acompanyat d’un important treball de motivació que, en paraules de Ripoll, va ser clau perquè un dels seusjugadors es classifiqués pel Mundial d’Amsterdam remuntant un partit que perdia 3-1 al 90’.

Segons ‘Kensuke’, l’auge dels esports electrònics queda definit a partir dels premis. Si bé anys enrere els jugadors competien per un MP3, ara les recompenses han passat a ser milers d’euros en metàl·lic. Plats suculents que posen a prova l’essència del joc: divertir-se. Enmig d’aquest batibull de pantalles, tornejos i premis, Ripoll assegura que, sigui per falta de temps o per la ferotge competència interna, no sap quan haurà de deixar aquest món. Arriscar-se a seguir és renunciar a l’estabilitat de la seva feina fixa com a informàtic.

«Anys enrere els jugadors competien per un MP3, ara per milers d’euros»

Ara bé, no totes les iniciatives vinculades al món dels eSports persegueixen el guany econòmic. El mateix Ripoll es va comprometre amb el Terrassa F.C. a desenvolupar la seva secció d’aquesta disciplina. Mentre el club va habilitar la seva sala VIP, ‘Kensuke’ va tirar d’agenda de contactes per aconseguir televisors,
consoles i patrocini. La meta és clara: presentar un altre mitjà socialitzador a la canalla.

En busca d’una diferenciació

El boom abrupte experimentat pels eSports fa plantejar-se quin és el seu futur. Molts pronostiquen que els esports electrònics arribaran a ser olímpics a curt termini. Caldrà veure llavors com es diferencien dels esports físics. Potser sota el paraigua d’entreteniment, sospita Ripoll.

De fet, la cerca d’una categorització que els diferenciï de l’esport físic ja ha començat a la seu de l’LFP, on mediten crear la seva pròpia lliga de FIFA. No desvincular- los podria ser perjudicial, ja que una partida entre dos bons jugadors d’Espanya podria tenir més audiència que un partit de futbol de mitja taula.

El que és segur és que per pressió popular els eSports acabaran ocupant una posició rellevant en les agendes temàtiques.

 

De la gespa a la pantalla 

L’auge dels eSports és evident. El Bayern de Múnic ja ha creat el seu propi equip, el Bayern Ballers Gaming. En aquest cas, però, el club bavarès s’iniciarà en aquest terreny a través del bàsquet, i començarà a disputar els primers partits oficials a l’NBA 2K League aquest estiu. La incorporació d’un equip de primera línia com l’alemany en aquest món pot provocar un efecte dòmino i fer que pròximament altres clubs s’endinsin en un ecosistema on ja es troben el València, el Manchester City i l’Sporting de Portugal. De fet,el F.C.Barcelona ja ha anunciat que participarà en una lliga de Pro Evolution Soccer (PES). I tot i que encara és un rumor, segons informa la pàgina oficial de Weibo, el Real Madrid està a punt de crear un equip competitiu de FIFA Online 4: l’etern rival del PES.

 

 

Read more

«Com quan vas a buscar la vespa i te l’han robada»

ALEX BENITEZ (@alexlevine897)

ORIOL GORDILLO (@OriolGordillo97)

PERE SIMON (@peresimon93)

Descarrega l’article en PDF

El passat dimarts 14 de novembre Itàlia es llevava consternada. ‘Apocalipsis’ i ‘Vergonya nacional’ eren les portades de La Stampa i Il Messaggero respectivament. Victor Hasbani, periodista esportiu italià, ho descriu com “una sensació de buit, com anar a buscar la teva ‘vespa’ i que te l’hagin robat”. O la bici, en el cas holandès.  La premsa treia fum. El país no havia estat envaït per extraterrestres ni tampoc s’havia perdut cap guerra. La selecció italiana no jugaria el Mundial de futbol per primera vegada des del 1958 després d’empatar a 0 amb Suècia a San Siro. Una autèntica catàstrofe nacional per un país on el futbol és una forma d’identitat. La patacada va ser tan forta que alguns comentaristes parlaven de “la nit més trista de la història del futbol italià”.

losersQui també va perdre el vol cap a Rússia és Holanda. Situacions així donen peu a què els nostàlgics pensin que altres temps eren millors. Després de 30 anys vivint a Espanya, Edwin Winkels, escriptor i periodista d’origen holandès, explica que va celebrar el gol d’Iniesta a la final del 2010 a Sud-àfrica. “Holanda havia arribat a la final traint un estil de joc amb una història importantíssima a darrere que ara havien adoptat el Barça de Guardiola i l’Espanya de Del Bosque”, lamentava Winkels. Als ‘70 els taronges van meravellar el món del futbol. Ara estan de caiguda lliure. Els problemes del canvi generacional ja fa anys que es noten, fins al punt que han arribat a criticar que alguns jugadors no cantin l’himne en els partits.

Al seu torn, la baixa d’Itàlia sempre sorprèn, però en cap cas podem parlar de fracassos sobtats. Hasbani desmitifica la victòria d’Itàlia al Mundial del 2006 i descriu el transcurs d’una davallada progressiva: “El Mundial d’Alemanya va ser enganyós. Van guanyar patint i amb sort. Després, es va voler mantenir una generació que demanava una renovació imminent”. Potser aquesta decisió explica el desastre italià a la fase de grups dels Mundials del 2010 i 2014, i la posterior desfeta a la fase classificatòria de finals del 2017. A Itàlia el problema és cultural. “No ens agrada fer autocrítica i tendim a culpar els altres”, assumeix un Hasbani crític amb els organismes italians, principals responsables del rumb de la selecció. A més, el periodista assegura que, orfes de representació, els italians se sumaran a la causa islandesa “pel fet que la seva equipació s’assembla a la nostra”. Ell, però, reconeix que la seva selecció aquest mundial serà l’espanyola.

graficUn desencís mundialista que, si bé també s’està vivint a països com Xile, Estats Units, Equador o Camerún, a Europa assoleix unes dimensions incalculables. Hasbani i Winkels coincideixen a l’hora de descriure un ecosistema urbà anàleg a Holanda i Itàlia: els carrers es buiden i tothom es tanca a veure els partits de la selecció com si d’un mandat religiós es tractés. “Fins i tot aquells que no saben ni què és el fora de joc s’empassen campionats sencers per l’equip nacional”, sentencia Hasbani.

Els estadis de Sant Petesburg o Luzhniki no veuran aquest estiu les parades de Gianluigi Buffon o les diagonals d’Arjen Robben. Qui sap quan haurem d’esperar per veure Itàlia aixecar la seva cinquena Copa del Món o a Holanda estrenar el seu palmarès i fer justícia amb la ‘taronja mecànica’ de la dècada dels 70. De moment, ens trobem cara a cara amb dues tragèdies modernes que posen de manifest la gran importància de l’esport rei a Europa. El món del futbol plora les absències de la ‘azurra’ i la ‘oranje’ com si d’un fenomen antinatural es tractés. I ben pensat, potser ho és. D’elles depèn ser a Qatar o començar a obrir pas a seleccions més joves i amb gana.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies