El primer hola i l’últim adeu

La mort perinatal continua sent un tema invisibilitzat en la nostra societat. Cada vegada hi ha més figures que treballen per trencar el silenci i acompanyar el dol de les famílies que pateixen la mort d’un infant durant la gestió o els primers dies de vida

Elisenda Rovira i Poblet / Anna Hernàndez i Garriga

«Tant mare és una dona que porta els seus fills al parc com una mare que els plora i no els té», segons la doula de dol Noelia Sánchez. Cada dia es produeixen a Espanya unes 6 morts gestacionals i neonatals, és a dir, entre les 22 setmanes de gestació i els 28 primers dies d’edat segons l’Institut Nacional d’Estadística. Una xifra que s’enfila fins als 2.500 al final de l’any. No obstant, es calcula que en serien moltes més, si es comptessin aquelles pèrdues anteriors a les 22 setmanes. Moltes d’aquestes morts no són verbalitzades per part de les famílies per motius culturals i per tant, se’ls fa complicat fer una bona gestió del dol i la pèrdua.

Dades extretes del portal Umamanita, a partir de les informacions de l’INE.

Arran d’aquest dol i de l’anhel de visibilitzar-lo, neix la figura especialitzada de la doula de dol. Tenint en compte que una doula és aquella dona que acompanya una altra durant la gestació, part i postpart, la doula de dol ha agafat el rol d’orientar i fer costat a les mares que han vist interromput el seu embaràs per la mort del bebè. És el cas de la Noelia Sánchez, una treballadora social que després de la mort de la seva primera filla Cora, va començar a formar-se en aquest àmbit.

Em vaig formar per poder repartir entre les mares tot l’amor que no li vaig poder donar a la meva filla.

Noèlia Sànchez, doula de dol.

Noelia Sánchez treballa en un local a Barcelona, Cor a Cor (nom dedicat a la seva primera filla Cora), on atén famílies que han patit i viuen la mort d’algun fill. En les seves sessions, acompanya la benvinguda i el comiat del nadó, cosa que molts pares que han patit una pèrdua no fan i que, segons Sánchez, és un procés primordial per integrar aquest dol en la seva vida.

La doula de dol també reivindica que aquest servei hauria d’estar integrat en els hospitals públics perquè des que es comunica als pares que ja no hi ha batec del fill o filla que esperaven, rebessin automàticament l’assistència i acompanyament d’una figura – en aquest cas, una doula de dol- per conèixer tot el ventall de possibilitats que des d’aleshores poden seguir.

Fragment de l’entrevista a Noelia Sánchez, doula de dol a Barcelona

Clicar aquí per veure l’entrevista completa

Com es gestiona amb la parella?

Tot i que és la mare biològica qui viu el procés de la pèrdua de manera física, podent passar per intervencions quirúrgiques i altres dolors, normalment hi ha una parella, home o dona, que també esperava aquest infant. «Una pèrdua pot unir molt però també pot separar molt». Així ho exposava Carlota Iglesias, psicòloga especialitzada en teràpies de parella i que també ha passat per un dol perinatal. Ara també treballa amb parelles que han perdut els fills, donant-los eines per cuidar-se i acomiadar conjuntament aquell infant.

Una de les causes que pot incidir negativament en la relació, i que Iglesias remarca que cal treballar, és que la parella pugui quedar en segon pla durant la pèrdua i el dol. També el fet de passar per fases del dol diferents pot generar incomprensió i distanciament entre els pares.

No diguis per la mort d’un fill [que ha nascut mort] el que no diries per la mort d’un avi.

Carlota Iglesias, psicòloga especialitzada en les parelles.

Iglesias ja tenia una filla de poc més de dos anys quan va perdre el seu segon fill. Des de l’experiència pròpia, encoratja a les famílies que ja tenen altres fills que expliquin també la mort del seu germà o germana. Per una banda, això pot facilitar la integració del dol a la família perquè els més petits «no tenen la concepció del mai més», segons la psicòloga. En aquest sentit, comenta que cal adequar l’explicació sobre la mort a cada edat, però mai s’hauria d’amagar: privar els infants d’aquesta informació no és una manera de protegir-los, sinó tot el contrari.

Associar-se pel dol

Un altre pilar que és essencial per aquest tema, del qual se’n parla poc per la inseguretat social que genera, és el de les associacions: famílies que han patit la pèrdua d’un infant i que es troben per canalitzar el seu dol i acompanyar noves famílies que passin per la mateixa situació. Hi ha associacions pel dol perinatal per tot el territori i la de la Cataluya Central s’anomena Little Stars. Una de les fundadores és Núria Caberol juntament amb el seu marit que, després de perdre la seva filla Aina al cap de pocs dies de néixer, va trobar a faltar aquest servei a la seva comarca.

Entre altres activitats, Little Stars ha desenvolupat un projecte que s’anomena “L’arbre dels records”, un espai als cementiris locals dedicat al record als infants no nascuts o morts durant els primers mesos de vida. S’hi planta un ametller, ja que és una espècie que tarda nou mesos a fer el seu fruit i que, històricament ha estat símbol d’alegria, felicitat i protecció. “Un ametller que tots els pares podran veure créixer, cosa que no han pogut veure a fer els seus infants”, sentencia Caberol.

Altres cementiris catalans estan implantant aquesta mesura que serveix per plorar i exercir el dol d’aquestes famílies.

Crear l’associació m’ha ajudat a poder parlar de la meva filla i a poder anar tancant el meu dol

Núria Caberol, cofundadora de l’associació Little Stars

Feina feta i tota la que queda per fer

Entre totes aquestes, són moltes les eines que ara mateix estan a l’abast de les famílies que passen per la mort d’un fill. Amb l’esperança que cada vegada es faci més visible la gestió d’aquest dol, les diferents figures estan satisfetes de la feina feta, tant en l’àmbit de la visibilització com de la gestió emocional de les pèrdues.

El llenguatge més enllà de les paraules

Tots els actors que treballen al voltant d’aquesta causa, fan incís en la importància d’utilitzar unes paraules concretes i evitar-ne d’altres per tal de cuidar l’espai de benestar de les famílies que viuen aquest dol.

Per Noelia Sánchez, és imprescindible tenir cura de les paraules que s’utilitzen a l’hora de parlar de temes com la mort i del dol. Tenint en compte que són uns fets que causen molt dolor a les famílies que ho pateixen, l’especialista en dol perinatal assegura que part de la teràpia consisteix a analitzar el llenguatge i canviar aquelles paraules que impedeixen desenvolupar el dol de la manera més sanadora possible.

El següent interactiu mostra un conjunt de paraules o expressions que s’acostumen a fer servir de manera interpersonal (fora d’un ambient mèdic) i que, segons Sánchez, caldria analitzar com s’utilitzen i si és realment adient fer-les servir.

Tota aquesta informació pot no ser compartida per a tothom, sinó que es fonamenta en l’opinió basada en l’experiència vital i professional de la doula de dol Noèlia Sánchez.

Read more

Es reactiven les adopcions a Catalunya

L’Institut Català d’Acollida i Adopcions torna a valorar peticions després d’una aturada de 7 anys

Els processos d’adopció sempre són lents, però des de fa uns anys ho eren encara més per a les famílies catalanes que volien adoptar un nen sense moure’s del país. L’any 2011 es van suspendre temporalment els processos de valoració per a adopcions a Catalunya, ja que el nombre de famílies que havien rebut l’aprovació per acollir infants sobrepassava en gran mesura el nombre d’adopcions que s’havien dut a terme l’any anterior. Ara, després d’una aturada de 7 anys, s’ha reactivat l’estudi de les sol·licituds. Actualment, hi ha més de 900 demandes d’adopció a Catalunya, però només 64 infants susceptibles de ser adoptats.

L’elevat nombre de peticions es deu a que, tot i que durant els darrers 7 anys la Generalitat de Catalunya no estava valorant noves peticions, les famílies podien seguir apuntant-se a la llista d’espera. Tanmateix, l’Institut Català d’Acollida i Adopcions (ICAA) espera que el nombre de sol·licituds es redueixi al llarg de les properes setmanes. L’ICAA està contactant amb les families registrades i és possible que algunes es trobin en situacions diferents o hagin canviat d’idea des del moment en què es van apuntar.

Una realitat diferent pels infants amb necessitats especials

La paral·lització de l’estudi de les sol·licituds d’adopció del 2011 només afectava a la «llista ordinària». Els nens amb problemes de conducta, deficiències físiques o mentals, problemes de desenvolupament o majors de 7 anys s’inscriuen en una llista separada per a nens amb «condicions especials» i la realitat és diferent per a ells. En el seu cas no hi ha un excés de demanda, de fet, en aquests moments només hi ha 10 candidats a Catalunya disposats a adoptar nens amb necessitats especials, ja que requereixen una major atenció per part de la família. Tanmateix, els tràmits d’adopció en aquests casos acostumen a ser més àgils.

La realitat també és diferent en el camp de les adopcions internacionals. Molts països estan modificant la legislació de manera que els requisits que han de complir les famílies per poder adoptar són cada vegada més i més estrictes. Alguns països, com Etiòpia, fins i tot han prohibit l’adopció. Tot això ha provocat un descens en les sol·licituds d’adopció internacional a Catalunya.

Requisits adopcions

Read more

La pedagogia de la vida i la mort en els infants

L’escola i la família tenen un paper essencial en la preparació i la vivència del dol.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies