Gameplay: Un repàs a la història dels videojocs

L’exposició es pot visitar al CCCB fins el 3 de maig

POL AGUILAR I MARC SEGUÉS

Fa més de 5 dècades que els vídeojocs van arribar al dia dia de la gent. Ara, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) els ha obert les portes dels museus, i sembla que han arribat per quedar-s’hi. Gameplay, la nova exposició del CCCB, proposa un viatge immersiu per la història dels vídeojocs. Des de les primeres màquines d’arcade dels anys 60, passant pels 80 amb Pac-Man i Mario Bros, fins arribar a l’actualitat amb la realitat virtual.

Vista general de l’interior de l’exposició / CCCB

L’objectiu de la mostra és analitzar el llenguatge dels videojocs i posar en evidència l’impacte social i cultural que han tingut a l’art i a la vida quotidiana. La proposta és trencadora. A banda d’incloure la temàtica dels videojocs als museus, ho fa amb una exposició que és un espai lúdic immersiu, on el públic pot jugar, redescobrir la cultura dels videojocs i reflexionar sobre la seva ètica.

Gameplay és un espai on el visitant pot interactuar amb les pantalles / CCCB

L’exposició, que es podrà visitar fins el 3 de maig, posa el focus a la producció catalana, concretament a obres pioneres, creacions recents i autors locals, com també a projectes universitaris. Durant la mostra el públic podrà gaudir del següent recorregut.

Read more

Les últimes hores de La Model, al descobert

Núria Vilamala (@nvilamala3)

L’exposició fotogràfica «Desconstruint La Model” recull, fins al mes de febrer, les imatges de Duaita Prats al Museu d’Història de Catalunya

El vestíbul del Museu d’Història de Catalunya acull des del mes de desembre l’exposició Desconstruint La Model”. La mostra és un recull d’imatges dels darrers dies del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona i permet, d’aquesta manera, que la societat es faci una idea de com es van viure els darrers dies d’una de les icones de la Ciutat Comtal. Situada en un indret històric de la capital catalana, l’exposició fotogràfica es pot visitar de dimarts a diumenge i estarà oberta fins a mitjans de febrer.

L’exposició “Desconstruint La Model” recull més d’un centenar de fotografies que Duaita Prats va capturar durant les tres visites que va fer al Centre Penitenciari l’any 2017. Les imatges expliquen les darreres hores dels 113 anys d’història de la presó i van ser capturades quan els presos ja no hi eren, és a dir, poc després que la presó quedés buida. La mateixa autora de les fotos, Duaita Prats, destacava, poc després d’inaugurar l’exposició, que encara que les imatges són de quan ja feia tres dies que els presos no hi eren, “les empremtes en restaven ben vives”. “Desconstruint La Model” és un clar reflex de l’estil de l’autora, qui a través de les seves fotografies busca “transmetre un missatge sense paraules”, tal com expressa Prats al seu web. Així doncs, les seves imatges solen ser experiències personals, històries que la fotògrafa ha viscut en primera persona i que plasma a través d’unes fotografies, acompanyades de petits textos que les descriuen.

(clica a la imatge per accedir a l’interactiu!)

 

Model

L’exposició recull imatges tant de l’interior com de l’exterior de La Model. Són fotografies del pati del centre penitenciari, així com d’algunes de les cel·les o d’espais comuns com el menjador o la cuina. Al mateix temps, també inclou imatges més concretes i personals, com algunes inscripcions que els presos van fer a les parets de la presó.

L’objectiu principal de l’exposició “Desconstruint La Model” és mantenir viu el record del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, un espai que durant molts anys va viure moments de tota mena: de drama, d’esperança o d’art, però que sobretot va recollir sentiments molt diversos al llarg dels seus 113 anys d’història. Amb aquesta exposició, el públic es pot endinsar a la presó a través dels records que els mateixos interns hi van deixar i conèixer què significava viure entre les reixes. “L’experiència de La Model ha posat en marxa un mecanisme interior que encara no s’atura”, conclou la fotògrafa.

Read more

L’art pels drets humans impregna el metro de Barcelona

Neus Masnou Llobera

El projecte Umbral recull 13 exposicions repartides per diverses parades del metro

Passos llargs i ràpids, corredisses fins i tot, són el més habitual als passadissos del metro de Barcelona. És per això que és possible que hagis freqüentat alguna parada de la Línia 1, 3 o 4 sense assabentar-te gaire del que hi ha de nou aquesta setmana.

DSC09405 (2)-min

Plaça Espanya sortint de la línia 1

 

Es tracta de l’art del projecte Umbral, un conjunt d’exposicions dirigit per Imma Prieto que busca crear en l’àmbit públic un espai per a la reflexió del fenomen de la migració, en motiu del 70è aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Del 10 de desembre al 6 de febrer, els passatgers del metro de Barcelona podran apreciar, o més aviat trobar per casualitat, les apostes artístiques d’autors d’orígens i estils molt diferents entorn del tema dels refugiats.

Algunes de les exposicions es camuflen en l’ambient del metro. És el cas de les obres dels andalusos Rogelio López Cuenca i Elo Vega, els quan han apostat per la creació d’obres visuals que imiten tots els aspectes estètics de la publicitat des d’un punt de vista crític.

DSC09414 (3)-min

La gent passeja per davant l’exposició sense assabentar-se

 

Altres apostes inclouen una llarga llista de noms de refugiats morts per diferents condicions, en un dels passadissos del metro de Passeig de Gràcia i la frase «és aquest món la nostra patria? a l’estació de Sants. Dues, d’entre moltes formes, de fer que tots junts parem una mica més d’atenció, no només a aquella estació que trepitgem diàriament, sinó també a una polèmica ciutadana que ens afecta a tots.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Read more

La cultura barcelonina es preocupa per la situació dels refugiats

Emma Santanach (@emmasantanach)

 El centre cívic Convent de Sant Agustí va inaugurar ahir a la tarda una exposició fotogràfica que mostra la vida quotidiana d’un camp de refugiats a Cherso, Grècia. L’exposició es titula Porta oberta, frontera tancada, i forma part de la campanya Casa Nostra, Casa Vostra en col·laboració amb Open Cultural Center. Situada al vestíbul del Convent, està oberta al públic des del 5 de desembre fins al 12 de gener. L’acte d’obertura es va celebrar ahir a les 19.30 h.
pano
L’objectiu de les fotografies és il·lustrar la realitat del camp per als refugiats que hi viuen. Per tal d’aconseguir-ho, les imatges s’ordenen en diferents apartats encapçalats per cartells explicatius, de manera que cada un d’ells dóna a conèixer un aspecte concret de la vida al camp. Per exemple, trobem seccions com ara «L’escola«, on s’explica que els refugiats han aconseguit crear una rutina escolar, malgrat que els professors canvien amb freqüència. Per la seva banda, «L’espera» reflecteix la indignació de moltes famílies, que no comprenen per què no se’ls dóna l’oportunitat de formar part de la societat europea. Un altre exemple és la sèrie «Lluitadors«, composta pels retrats de les persones que viuen al campament. I, per últim, les seccions «Interior del camp» i «Exterior del camp» expressen la dualitat que amaga el títol de l’exposició, és a dir, la perspectiva tant rere la tanca com més enllà d’aquesta.
Però el plat fort de l’exposició és un petit llibre que ha editat el voluntariat d’Open Cultural Center juntament amb els infants de Cherso. El llibre conté un pròleg escrit per Màrius Serra i es divideix en quatre parts: «La vida a Síria«, «De Síria a Grècia«, «La vida en un camp de refugiats» i «Futur«. En cadascuna d’elles, nens i nenes d’entre 7 i 14 anys han escrit breument sobre la seva experiència, i les notes van acompanyades d’un dibuix fet per ells mateixos.

Captura de pantalla 2018-12-13 a les 12.38.57

 

Cherso és un camp de refugiats sota el control i la gestió de les autoritats gregues, encara que aquestes prefereixen la terminologia de «camp d’acollida». Una de les finalitats d’aquest tipus de centres és oferir els recursos i la protecció suficients que no tenen, per exemple, els refugiats que malviuen als carrers d’Atenes o al camp d’Idomeni. I és que Grècia ha passat a ser un país de trànsit. L’agència per als refugiats de l’ONU, l’ACNUR, va calcular l’any 2016 que hi havia uns 46.000 migrants a Grècia a l’espera de poder travessar les fronteres. Molts refugiats tenen l’esperança de poder arribar fins a Europa, però l’espera pot allargar-se mesos.
Davant la complicada situació que suposa la gestió d’aquesta crisi, el Convent de Sant Agustí ha volgut fer «un pas endavant» i apropar la realitat d’aquestes famílies als barcelonins i barcelonines. I és que la problemàtica dels refugiats és un tema que cada vegada té més presència al món cultural de Barcelona, fet que demostra la preocupació de la ciutat per la crisi humanitària.
foto exemple
[Fotografies: Emma Santanach]
Read more

El CCCB exhibeix l’univers artístic de Kubrick

Autora: Ana Ibáñez

Aquesta setmana al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona inaugura una exposició dedicada a la trajectòria cinematogràfica del director nord-americà Stanley Kubrick (1928 – 1999), repassant el seu geni i evolució a través d’un recorregut cronològic de la seva obra filmogràfica, d’entre la qual destaquen pel·lícules com «2001: Una odissea a l’espai» (1968), «La taronja mecànica» (1971), o «El resplendor» (1980).

A la cronologia pots veure la seva evolució artística i cinematogràfica:

La mostra presenta una selecció de més de sis-cents ítems relacionats amb els dotze llargmetratges del director, així com els seus primers anys de fotògraf a la revista Look, a la qual va contribuir amb milers de fotografies, i com a realitzador de documentals curts. També exhibeix materials inèdits relacionats amb projectes de Kubrick que no van sortir a la llum mai, com la pel·lícula «AI Intel·ligència Artificial» (2001), que finalment va ser portada al cinema per Steven Spielberg després de la mort de Kubrick, o el film que sempre va desitjar realitzar , centrat en la figura de Napoleó Bonaparte. De fet, va ser tal la seva obsessió amb aquest emperador francès que el canal de televisió HBO ha decidit llançar d’aquí a poc una minisèrie relatant el treball de recerca realitzat per Kubrick sobre aquest personatge històric.

L’exposició, que s’exhibirà fins al 31 de març de 2019, conté, entre altres coses, unes quaranta audiovisuals dels seus films, correspondència privada del director amb certes personalitats de l’època, com l’escriptor Nabokov, objectes i materials com esbossos, guions, càmeres, objectius, i vestuari de les seves pel·lícules. Pel que fa al vestuari, podem trobar la disfressa d’home mono de «2001: Una odissea de l’espai»; la vestimenta dels drugos a «La taronja metàl·lica»; el casc amb el lema «Born to Kill», de «La jaqueta metàl·lica» (1986), i les màscares de Eyes Wide Shut (1999). Altres rareses que podem trobar en l’exposició són el guió de «Along came», o la maqueta de la sala de reunions presidencial de «Telèfon vermell? Volem cap a Moscou» (1964).

L’exposició, comissariada per Hans-Peter Reichmann i Tim Heptner, del Deutsches Filmmuseum de Frankfurt, ja s’ha pogut veure en diferents ciutats de tot el món com a Ciutat de Mèxic, Los Angeles, Seül o París. Ara, ha estat el crític de cinema i escriptor Jordi Costa el responsable de portar aquesta exposició por primera vegada a Barcelona, incorporant nous continguts, com una instal·lació audiovisual amb múltiples retrats de Kubrick, signada pel director de cinema, teatre i televisió Manuel Huerga.

A la galeria pots veure fotos dels diferents objectes de l’exposició:

Read more

El misticisme i la màgia arriben al CCCB

L’exposició La llum negra es podrà veure fins al dia 21 d’octubre

MARIA FERNÁNDEZ (@m_fdezz)

Aquesta setmana el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha estrenat nova exposició. Comissariada per l’escriptor Enrique Juncosa, La llum negra, Tradicions secretes en l’art des dels anys cinquanta, és un espectacle audiovisual que tracta de desentramar els motius més amagats dels quadres d’autors del segle XX tan diversos com Antoni Tàpies, William S. Burroughs, Joan Jonas o Jordan Belson.

El nom que dona títol a l’exposició, la llum negra, és un concepte del sufisme. Fa referència a un estat d’èxtasi absolut. Tal com s’explica al web del CCCB, el sufisme pensa que «la realitat no és sinó llum en diferents graus d’intensitat, parla de tot un sistema de visions interiors de colors que marquen el procés espiritual dels iniciats fins a esdevenir homes de llum. La intenció és aconseguir un estadi de supraconsciència que s’anuncia simbòlicament en aquesta llum negra».

Així doncs, el motiu de la mostra, i com bé anuncia el seu nom, és descobrir les tradicions secretes en l’art des dels anys cinquanta, les aspiracions dels autors d’aquella època, el perquè de les seves composicions, anar un pas més enllà i desdibuixar els simbolismes més ocults. De manera cronològica, l’exposició presenta obres en tot tipus de plataformes: pintura, audiovisuals, llibres, fotografies, dibuixos, etc.

Sempre sense perdre el fil narratiu, s’avança per la mostra descobrint la relació moltes vegades passada per alt de l’art i les tradicions secretes. Tot i la influència que les tradicions esotèriques han tingut en l’art durant el segle XX, «han estat menyspreades en la nostra època a causa de la influència dominant dels pensaments racionalistes, com també per la dificultat de parlar d’aquestes qüestions amb un llenguatge entenedor i directe».

Així, La llum negra busca desentramar aquests orígens. Anar al fons de la qüestió i deixar-se anar. Deixar de guiar-se per la racionalitat. Començar a guiar-se pel misticisme de les 350 obres que engalanen aquests dies el CCCB.

Read more

L’endemà del nostre planeta

MARTA SANTACREU OLAYA (@msantacreeu)

Descarrega’t l’article en pdf

El CCCB presenta “Després de la fi del món”, una exposició sobre el canvi climàtic i el futur humà, oberta al públic fins al 28 d’abril del 2018.

Read more

Brian Eno presenta la seva nova exposició «Lightforms/Soundforms» a l’Arts Santa Mònica

IRINA BALART (96Irinab)

El músic i artista Brian Eno ha presentat avui al Centre Arts Santa Mònica de Barcelona l’exposició «Lightforms/Soundforms«, que recull els treballs més recents de l’artista. Es tracta de la mostra més completa realitzada fins ara a nivell internacional d’Eno. Tal com apunta el comissari de l’exposició Lluís Nacenta «la mostra no pretén repassar exhaustivament la seva trajectòria creativa, sinó oferir una imatge detallada de la seva activitat actual i els seus plans pel futur».

La mostra, que ocupa les tres plantes del centre, inclou la nova peça creada expressament per a l’ocasió New Space Music –instal·lada al claustre de l’Arts Santa Mònica– i la presentació del seu darrer àlbum Reflection que es troba a L’Aeroport de Barcelona-El Prat.

L’exposició comença a la planta baixa de l’Arts Santa Mònica, al claustre Max Cahner amb la peça New Space Music. Es tracta d’una composició musical per ser escoltada al voltant del claustre en forma de música ambient generativa, ja que la peça és diferent a cada execució. L’artista ha creat un banc de sons i ha seleccionat els fragments que més li han agradat. «Aquesta peça, com altres que he fet recentment, utilitza múltiples canals. La música esdevé així tridimensional, un esdeveniment que té lloc a l’espai, tant com en el temps», diu Brian Eno.

A la primera planta, s’hi troben una mostra anomenada Notebooks. Es tracta d’una selecció acurada de llibretes que Eno ha mantingut durant l’adolescència, que recullen aspectes personals i del  seu treball. Així mateix, també s’hi troba les Light Boxes, unes pintures de llum que van canviant. Eno ha utilitzat en aquesta peça una sèrie de llums LED, acompanyades d’una composició musical. «Els meus vídeos canvien, però a poc a poc. I canvien d’una manera que, si te’n perds una mica, no passa res», diu Eno. El comissari de l’exposició ha confessat que «no volien fer una exposició plena de coses, per això hem restringit el mínim de peces per tal de dedicar l’espai necessari», ha dit .

Un altre obra icònica de l’autor, 77 Million Paintings, s’inclou en aquesta exposició.  Es tracta d’una gran instal·lació audiovisual amb imatges i sons que evolucionen gradualment. Com ha revelat Lluís Nacenta, cada combinació de llum i so trigaria milions d’anys a repetir-se. Segons els càlculs d’Eno, la peça produeix 77 milions d’imatges diferents.

L’exposició, que s’emmarca en el Festival del Sònar,  s’inaugurarà el 14 de juny i acabarà l’1 d’octubre. A més, posteriorment es presentarà un llibre que reflectirà el que ha estat aquest projecte, tal com ha explicat el director de l’Arts Santa Mònica, Jaume Reus.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Read more

Arquitectura espanyola des d’una òptica finlandesa

ARNALD PRAT BARNADAS (@arnaldpb)

Descarrega’t l’article en PDF

Façanes simètriques, escales que no se sap a on porten o mosaics fets amb miralls són només alguns dels elements amb què juga el fotògraf finlandès Ola Kolehmainen i que podem veure exposats a la galeria Senda de Barcelona fins el 18 de març.

Prat3

Archetype II i III, 2016. ARNALD PRAT

Read more

La litúrgia del menjar

CLARA MACAU

Descarrega’t l’article en PDF

“Santa Comida” d’Antoni Miralda (Terrassa, 1942) fa de la cuina una religió i un manifest anticolonial contra la barbàrie imperialista.

Macau2

Visió de les ofrenes ofertes als déus orisha; tòtems místics i racials que saturen la contemplació del visitant.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies