De Berlín a Barcelona: els preus dels lloguers a les capitals europees

Anna Hernández / Serena Gabriela Iordache

Aquest mes de febrer un milió i mig de berlinesos veuran com el preu del seu lloguer es congela temporalment mentre el preu mitjà del metre quadrat queda establert als 9,8€. Aquesta és la primera fase de la llei impulsada pel Partit Socialdemòcrata, Die Linke i Els Verds, aprovada el darrer mes de gener al parlament alemany. La nova regulació dels lloguers, coneguda popularment com Mietendeckel, que vol dir literalment “tap als preus del lloguer”, tindrà una segona fase prevista per aquesta tardor, en la qual l’objectiu és baixar per llei els preus del lloguer.

El control de preus, no obstant, és molt criticat per economistes liberals sota l’argument de què els preus establerts per sota del preu de mercat real poden generar incentius de pagaments en negre. Així doncs, l’enfocament liberal proposa la desregulació per fomentar la construcció d’habitatge i fer front a l’augment de la demanda.

A Espanya, la dificultat d’accés a l’habitatge ha posat des de fa temps aquest debat damunt la taula. En el recent acord de govern entre PSOE i Unidas Podemos aquesta qüestió es veu reflectida en el punt dos, on s’acorda que es garantirà “l’habitatge com un dret i no com una mercaderia”. En aquest sentit, el president Pedro Sánchez s’ha compromès aquesta setmana en la reunió amb Ada Colau a impulsar mesures per posar límit a les pujades abusives dels preus de lloguer.

L’any 2019 Barcelona va ser per cinquè any consecutiu la província més cara de tot l’Estat, mentre que el preu mitjà de lloguer a la ciutat va ser de 13’94€/m2. És a dir, llogar un pis a Barcelona a finals de l’any passat costava uns 972€/mes de mitjana, mentre que el salari mínim interprofessional a tot l’estat espanyol era de 900€ (actualment 950€).

L’increment continuat dels preus del lloguer ha provocat que els desajustos entre els preus d’oferta i la capacitat econòmica dels llogaters sigui cada vegada més gran. Segons el darrer informe de l’Observatori de l’Habitatge Metropolità, el preu del lloguer ha pujat un 127,7% entre 2000 i 2018 a la ciutat de Barcelona.

Els preus dels lloguers de les diverses capitals té una variació d’entre 200 i 1000 euros de mitjana. Els preus acostumen a oscil·lar entre els 600 i els 900 euros per un pis amb una habitació i entre els 1.000 i els 2.000 euros per pisos amb 3 habitacions, ambdós casos al centre de la ciutat. Fins aquí es poden considerar xifres que una majoria de la població pot permetre’s. 

El problema arriba quan ens fixem amb la dada que revela la mitjana dels sous en aquestes capitals. És aquí on es produeixen les incongruències i és aquest l’epicentre de moltes de les protestes relacionades amb els preus dels lloguers. 

Per exemple, un pis de tres habitacions al centre de la ciutat de Berlín pot costar de mitjana uns 1.550 euros.  Lisboa presenta uns preus mitjans de 1.709 euros per un pis en les mateixes condicions (d’habitacions i localització). Finalment, a Madrid els preus es mouen entorn els 1.603 euros. Les diferències entre uns i altres països no sembla ser exagerada. Ara bé, com s’ha dit anteriorment, cal mirar el salari mínim i la mitjana de diners que cobren els ciutadans de cada localització per entendre que una mateixa xifra pot ser completament assequible alhora que totalment desorbitada. Tot rau en el context. 

Seguint en el mateix exemple, Alemanya té un salari mínim de 1.557 euros i una mitjana de salari net de 2.081 euros per persona. A Portugal, una persona treballadora ha de fer front a un sou mínim de 700 euros i a una mitjana de 879. Unes xifres incompatibles amb els preus del lloguer a Lisboa per un pis de tres habitacions, però també pel preu d’un pis d’una sola habitació, el qual oscil·la entre els 800 i els 1000 euros. Per últim, a Madrid els lloguers que no baixen dels 1000 euros mentre el salari mínim interprofessional a l’estat espanyol és de 950€

Read more

Els reptes de la zona euro

La Unió Europea va ser una bona idea? I l’euro? Eliminar totes les monedes pròpies de cada país i fusionar-les totes en una comuna està funcionant? La zona euro, com tot, té les seves coses positives i les seves negatives. És evident que gràcies a l’euro l’estabilitat és major i el risc monetari és menor. A més, els costos de transacció entre els països es redueixen i els preus són més fàcils de comparar, pel que possiblement augmenta la competència. Tanmateix, en els últims anys, sobretot a conseqüència de la recent crisi econòmica, les debilitats de l’Eurozona han començat a aflorar. La crisi del deute a Grècia n’és un clar exemple. Quina és la situació òptima? Estaríem millor si l’euro desaparegués?

L’estabilitat com a punt de partida

Si hi ha una premissa important en l’economia, aquesta és l’estabilitat. Qualsevol empresa vol reduir al màxim possible la incertesa en el seu negoci. Un clar exemple força recent és la caiguda que es produeix a la borsa cada cop que hi ha eleccions, a causa de la incertesa política. En tenir una moneda comuna, la inestabilitat econòmica es redueix dràsticament. Ja no és el banc de cada país qui decideix quines polítiques monetàries aplicar, seguint els seus propis criteris, sinó que és el Banc Central Europeu qui marca la pauta. Per tant, la credibilitat dels bancs centrals de cada país augmenta, ja que es pressuposa que no augmentaran els tipus d’interès o els baixaran de cop arbitràriament.

Per aquesta raó, l’estabilitat també es reflecteix en els preus. És el BCE qui tria la política monetària que cada banc central de cada país ha d’aplicar i, en conseqüència, estableix el tipus d’interès -i qui s’encarregarà de supervisar que això es compleixi. Per això, la inflació no pateix grans fluctuacions, sinó que tendeix a estabilitzar-se. Per tant, els preus són estables, cosa que genera certesa tant entre les empreses com entre la mateixa població.

A més, l’estabilitat permet millors negocis dins de la zona euro. Els costos de les importacions i exportacions es redueixen dràsticament, per la qual cosa el comerç augmenta. Això, lligat al fet que si tenim la mateixa moneda, és molt més senzill comparar els preus de dos productes, fa que la competència comenci a créixer. I, a escala general, si la competència augmenta, els preus seran més baixos i la qualitat del que es produeix serà més elevada. A més, l’estabilitat de l’euro també atrau capital de fora de l’Eurozona, cosa que fa que encara augmenti més el comerç.

Evolució de les exportacions a la Unió Europea (2002-2018)

Les crisis econòmiques: un problema afegit

Amb aquests punts damunt la taula, sembla que l’euro sigui la solució a tots els problemes econòmics que pugui tenir un país. Però, què passa quan arriba una crisi econòmica? Teòricament, quan les crisis no tiren endavant per si soles, l’estat ha d’intervenir per estimular i reactivar l’economia. I, a grans trets, té dues opcions: o canviar la política monetària o la fiscal. Totes dues tenen els seus arguments a favor i en contra. Però el problema que apareix amb la moneda comuna és que els països només poden tocar la segona opció, la política fiscal.

Com és el BCE qui estableix la política monetària, quan hi ha una crisi, és aquesta institució qui decideix si augmenta o disminueix el tipus d’interès i en quina quantitat. I això provoca grans disparitats entre els països de l’Eurozona. Per exemple, el BCE pot decidir baixar-lo poc, i per tant, que el creixement econòmic sigui més lent. Però això el que provocarà és que països com Alemanya segueixin el seu ritme de creixement habitual i que els països perifèrics, com Espanya, acabin estancant-se, perquè el que els convindria seria baixar molt més el tipus d’interès per estimular més ràpidament el creixement econòmic.

Estats Units vs. Unió Europea

El que aquí es fa evident és que les crisis econòmiques no afecten per igual a tots els països de l’Eurozona. Les heterogeneïtats són clares, perquè cada país i cada govern mira pels seus propis interessos i beneficis, per la qual cosa aplica polítiques fiscals al seu criteri. No és el mateix Alemanya que Grècia. I, amb cada crisi, les diferències entre els països s’accentuen més. Trobar una solució igual per a tots és més que complicat. Tanmateix, si prenem com a exemple els Estats Units, a més de la unió monetària -tots els estats tenen el dòlar-, també tenen integració fiscal, és a dir, apliquen les mateixes polítiques fiscals -augmentar o reduir la despesa pública o els impostos. D’aquesta manera, les crisis no afecten amb tantes diferències els diferents estats. Podria ser aquesta una solució per a l’euro?

A més, als Estats Units, les diferències entre els estats també es redueixen gràcies a la mobilitat laboral. És a dir, els treballadors i treballadores es mouen entre els estats. Per tant, ajuden a restablir l’equilibri, desplaçant-se dels que tenen taxes d’atur més baixes als que les tens més altes. Però a Europa això no succeeix. Ara per ara, els desplaçaments per motius laborals no estan generalitzats. Per la qual cosa, l’ajust entre països és lent i més complicat.

Comparació de la mobilitat entre països dins la Unió Europea i entre els estats dels EUA

L’Eurozona té molts deures pendents. La recent crisi econòmica mundial ha fet emergir les debilitats de l’euro. Tota l’estabilitat i certesa que genera, va quedar neutralitzada pels forts impactes que va tenir la crisi en alguns dels països de la Unió Europea, com Grècia. En part, perquè no van poder aplicar les polítiques monetàries més adients pel país i per al moment. Com afrontarà la zona euro la crisi econòmica que comença a fer-se sentir? Si superarà els seus reptes, encara està per veure.

Read more

Felip VI a Barcelona o la monarquia que perdura

La visita de Felip VI, rei d’Espanya, a Barcelona amb motiu dels Premis Princesa de Girona ha reviscut l’antic debat sobre les monarquies modernes. El fet que aquest acte tingués lloc tres setmanes després que el Tribunal Suprem fes pública la sentència als líders independentistes ha acompanyat l’ànim de protesta que es va viure a l’avinguda Diagonal la tarda del 4 de novembre.

Milers de manifestants per la República van rodejar el Palau de Congressos, on se celebraven els Premis.
ACN – a Vilaweb
La imatge destacada és d’Albert Salamé – a Vilaweb.

Dels 194 països reconeguts per l’ONU, 43 són governats per un règim monàrquic. A Europa, dotze. Si bé des de la segona meitat del passat segle aquest govern és gairebé sempre representatiu, no deixa de ser un poder real. Així i tot, situem abans els presidents o càrrecs polítics que les famílies reials dels països que ens envolten.

A més d’Espanya, a Europa trobem sistemes de govern monàrquics a Andorra (sense rei, però amb dos co-prínceps no electes), Bèlgica, Luxemburg, Mònaco, Liechtenstein, el Vaticà, els Paísos Baixos, Gran Bretanya, Dinamarca, Noruega i Suècia.

Creua el mapa amb el cursor per descorbir les monarquies europees. T’has adonat que la genealogia de les cases dinàstiques s’entrecreua?

*Mapa desactualitzat, funció únicament simbòlica. Les fronteres no es corresponen amb l’actualitat.

De tornada al regne d’Espanya

Felip VI va arribar a Barcelona acompanyat de la seva hereva, Leonor, princesa d’Astúries i Girona. Ambdós van participar en diversos actes durant els tres dies que va durar la seva visita a la ciutat. En especial, els premis Princesa de Girona, al Palau de Congressos de Catalunya.

Un cop finalitzat l’acte, els mitjans exposaven el contrast entre carrers i auditori.

L’altra gran critica de la tarda i nit de protestes va ser per als Mossos i la Policia Nacional, en referència a la violència viscuda als carrers de les capitals catalanes durant les darreres setmanes. A banda, alguns moments de tensió entre manifestants i polítics assistents a l’entrega de premis.

El Rei va arribar a l’aeroport d’El Prat diumenge 3 de novembre, al vespre. Va tornar a palau, a Madrid, dimarts. Durant aquests dies, va dedicar-se a les cerimònies oficials previstes, allotjat a l’hotel Juan Carlos I amb la seva filla gran.

Read more

JxCat guanya les eleccions europees a Catalunya i Puigdemont obté escó

Carles Puigdemont ha guanyat a Catalunya en les eleccions europees, al capdavant de la llista de Lliures Per Europa, amb el 28,53% dels vots. El PSC, encapçalat per Javi López, ha quedat com a segona força amb un 22,14%, mentre que el vicepresident pres a Soto del Real, Oriol Junqueras, ha obtingut un 21,19% dels vots amb la llista d’Ara Repúbliques. Ciutadans és la quarta força amb un 8,63% dels vots, seguit per En Comú-Podem amb el 8,44% i el PP amb un 5,17%.  El partit d’ultradreta VOX ha aconseguit un 1,99% dels vots.

 

Mapa resultat eleccions europees a Catalunya. EFE

Mapa resultat eleccions europees a Catalunya. EFE

L’independentisme ha assolit a Catalunya el 49,75% dels sufragis. La victòria de JuntsxCatalunya i el resultat d’Ara Repúbliques han fet els dos líders a l’exili i a la presó, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, obtinguin a les urnes els seus respectius escons al Parlament Europeu, junt amb l’exconseller Toni Comín, que també té un lloc a l’Eurocambra.

 

Carles Puigdemont a Brussel·les. EFE

Carles Puigdemont a Brussel·les. EFE

D’altra banda, és important destacar la victòria d’ERC en les eleccions municipals a Barcelona; Ernest Maragall ha superat a Ada Colau per poc més de 4.800 vots de diferència. Pel que fa a les europees, JuntsxCat també ha resultat ser la força més votada a la capital catalana.

Read more

Josep Borrell, l’home del PSOE?

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

El ministre d’exteriors, Josep Borrell, serà el candidat del PSOE  a les eleccions al Parlament Europeu del poper 26 de maig. La decisió de liderar les europees s’ha pres després d’una “llarga reflexió”, tot i que el seu perfil era l’opció més plausible. Ara bé, aquesta confirmació com a candidat al Parlament Europeu no impedirà que Borrell segueixi desenvolupant el seu càrrec com a ministre d’Exteriors, segons fonts del departament. Així, el seu càrrec seguirà vigent fins que legalment sigui el moment de retirar-se.

home psoeERC i PDeCAT no van tardar en aplaudir la notícia que el lleidatà fos enviat a Brussel·les. Per una part, el portaveu de PDeCAT en el Congrés, Carles Campuzano, va lamentar la seva marxa dient que “arribava tard”. A més a més, va afegir que el ministre d’exteriors havia estat un dels detonant que feia “impossible el diàleg” amb Catalunya, de manera que tenia “gran responsabilitat”. Per altra part, el portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, va assegurar que els socialistes es treien “un pes de sobre”. També, Rufián va bromejar preguntat si Borrell anava pel “PSOE o per Ciutadans”.

Tot i així, el qui s’havia convertit en el malson independentista no deixa de costat el seu arrelament per defensar la unió de l’Estat. Tot i que són múltiples els discursos de Borrell que denoten la seva afinitat nul·la a l’independentisme, aquest dimarts va tocar fons amb unes contundents afirmacions. I és que, segons Borrell, l’independentisme català té “molt a veure” amb el desencadenament de la Guerra Civil Espanyola. Quim Torra no va reaccionar en contestar les declaracions que havia fet la conferència en el Club de Premsa a Ginebra dient que ara ja no només era “lamentable”, sinó que aquesta vegada és “és gravíssim”.

Alguns dels últims tuits de Josep Borrell:

1- Donant suport a Guaidó i preocupació per la situació de la «colònia espanyola»

2-Fotografia dels diputats del PSOE juntament amb el text «com un «païs» lliure, plural i obert que és»

3-Fil crític amb la situació catalana, en el que es mostra «l’adoctrinament», i retuitejat per Borrell com a mostra de conformitat i suport a la causa

Read more

La UE avala l’acord pel Brexit

Llum verda de la Unió Europea al pla de Brexit de Theresa May. Els 27 estats membres restants de l’organització han aprovat l’acord presentat pel Regne Unit, fruit de més de disset mesos de negociacions i que ha culminat en dos documents de sis-centes pàgines en total. La mandatària britànica assegura que és “el millor acord possible”, una posició que també comparteix Antonio Tajani, president del Parlament Europeu. Michael Bernier, negociador del Brexit per a la UE, garanteix que tots dos costats seguiran sent “aliats, socis i amics” després de la ruptura.

may

Ara bé, aquesta jornada tan esperada no ha estat marcada per la celebració, sinó tot el contrari. Tant el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, com la cancellera alemanya, Angela Merkel, han qualificat el moment de “tràgic”. Per la seva banda, el president espanyol, Pedro Sánchez, també ha remarcat la “tristesa” que li provoca que “la Unió Europea de 28 passi a 27”.

El mateix Sánchez ha estat un dels protagonistes de la recta final d’aquestes negociacions, quan va amenaçar de vetar el pacte si no s’acceptaven les seves exigències respecte a Gibraltar. Finalment, però, el govern espanyol i la Unió Europea han arribat a un acord que, segons Sánchez, permet a Espanya una “posició històrica” i un “triple blindatge” sobre el territori britànic. En canvi, la Primera Ministra del Regne Unit ha advertit que el Brexit no canviarà l’estatus de Gibraltar, i que ella protegirà la “sobirania britànica” de la minúscula ciutat.

L’aprovació per part de la Unió Europea, però, no és l’únic obstacle que ha de superar Theresa May, ja que l’11 de desembre s’enfrontarà al seu Parlament, on aquest haurà d’aprovar el seu acord pel Brexit. Ara per ara, la líder conservadora sap que ho té molt difícil, ja que no disposa d’una majoria de diputats a la Cambra Baixa. A més, el seu partit està molt fraccionat, amb desenes de membres partidaris d’un Brexit més dur que asseguren que no li donaran suport a la votació parlamentària. Alguns, com Dominic Raab, afirmen que l’acord de May és fins i tot pitjor que quedar-se a la UE. La marxa del Regne Unit de l’organització internacional està, doncs, lluny de concloure’s.

Read more

Europa es prepara per a la gran festa de la música

CRISTINA NAVARRO (@criis_2997)

Arranca l’edició 63 del Festival d’Eurovisió a Lisboa amb Israel com la preferida

Comença la festa de la música a Europa que es prolongarà fins dissabte, a la Gran Final. Un total de 43 països participen en aquesta 63a edició, una xifra rècord que no succeïa des del 2011. Portugal es vesteix de gala a Lisboa, on es realitzarà el festival, per acollir per primer cop en la seva història Eurovisió.

L’any passat Salvador Sobral amb el seu “Amar pelos dois va conquistar el vell continent aconseguint la primera victòria d’una cançó en portuguès. El que ha provocat que aquest any el doble de països apostin per la seva llengua, respecte a l’edició anterior. Un total de 14 països cantaran en llengua no anglesa: cantaran en albanès, armeni, castellà, eslovac, francès, portuguès, italià, serbi, montenegrí, torlak, hongarès, grec i georgià.

«All abroad!» és el lema utilitzat. Conjuga el «Tots a bord!» amb l’emblema d’un cargol de mar per representar «la diversitat, el respecte i la tolerància», segons els organitzadors. A més, serà la segona edició en què només estigui presentat per dones, la primera va ser a Viena 2015.

 

Regressos al Festival i Israel líder en les cases d’aposta

Un total de vuit cantants repeteixen experiència i tornen a representar els seus països en el Festival Internacional de la Cançó més antic.

Per veure l'interactiu clica aquí

Per veure l’interactiu clica aquí

La gran preferida entre els eurofans és Israel, primera per a les cases d’apostes des que va sortir la cançó. Desconcertant, però amb un missatge molt clar: la gallina simbolitza la covardia d’alguns homes. “No sóc la teva joguina” és el que manifesta Netta, la cantant de ‘Toy.

La resta de posicions varien diàriament: una gran disputa hi ha entre Noruega, Bulgària, França, República Txeca i Estònia, que aposta pel gènere líric. De totes maneres, a partir dels primers assajos no cal treure l’ull de Xipre, Itàlia o Hongria, que estan escalant posicions.

La proposta francesa s’anomena ‘Mercy, i conta la història d’una bebè refugiada que va néixer enmig de la mar quan la seva mare fugia de la guerra. Similar en la temàtica és la cançó italiana, ‘Non Mi Avete Fatto Niente’. Els vencedors de San Remo alcen la veu davant el terrorisme: “No m’heu fet res”. Amb referències als atemptats del Bataclán, les Rambles, o Niça, la seva és, segurament, la cançó més emocional de tota l’edició.

La República Txeca es manté com a contendent tot i els contratemps. Mikolas Josef, el seu representant, va sofrir una lesió a la columna vertebral durant el primer assaig. Afortunadament ja ha recuperat la mobilitat i només ha estat necessari un canvi en la coreografia, donant més protagonisme als dos ballarins. Guanyi o no, espera aconseguir el millor resultat per al seu país—que només ha arribat a la final un cop, el 2016, però quedaren en la 23a posició.

Mentre la banda hongaresa AWS aposta per donar un aire diferent al festival amb hardcore metal, Xipre aposta pel pop amb toc ètnics. De fet aquest ha estat el país que més ha pujat en els darrers dies en les cases d’apostes. Les positives reaccions del primer assaig li han fet escalar més de 15 posicions, situant-la com una de les preferides per portar-se la primera victòria cap a l’illa amb el seu tema, ‘Fuego’.

Per veure l'interactiu clica aquí

Per veure l’interactiu clica aquí

Espanya, ¿què pot esperar d’aquest any?

Espanya participa ininterrompudament des del seu debut l’any 1961 al Festival de la Cançó. En aquella primera participació va acabar novena amb la cantant Conchita Bautista, ‘Estando Contigo’. El seu pas a la final està garantit gràcies al fet que forma part del Big Five amb Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya.

Encara que sembli mentida, Espanya ha aconseguit dues victòries en el certamen. La primera l’any 1968 amb Massiel i el seu ‘La, la la’. La segona vindria a l’any següent de la mà de Salomé. Tot i que, aquell 1969 va haver-hi quatre guanyadors. Mitjançant un sorteig es va escollir qui albergaria el festival l’any següent donant com a resultat els Països Baixos.

Des de l’any 1995, Espanya no queda en el TOP 3 gràcies a la cantant Anabel Conde. Aquest any representaran el país a Lisboa: Amaia i Alfred, tornant a la selecció mitjançant l’elecció d’un concursant del famós programa Operación Triunfo. Un total de quatre «ex-triunfitos» ens han representat a Eurovisió i aquest any serà el cinquè:

  • Rosa López amb ‘Europe’s living a celebration’ quedant sèptima
  • Beth Rodergas amb ‘Dime’ obtenint l’octava plaza. 
  • Soraya amb ‘La noche es para mí’ quedant en una discreta 23a posició
  • Edurne amb ‘Amanecer’ obtenint la 21a posició
  • Aquest any, la parella coneguda amb el sobrenom d’Almaia amb ‘Tu canción’.

En els últims deu anys només hem aconseguit estar en dues ocasions dintre el TOP 10. Tot i que les cases d’aposta ens situen en la posició 12, l’objectiu seria no quedar en les últimes posicions.

Read more

La plaza Europa, el pulmón económico de L’Hospitalet

La ubicación estratégica de la plaza Europa, entre el aeropuerto y el centro de Barcelona, convierte al distrito económico de L’Hospitalet de Llobregat en una de las zonas más atractivas para la inversión de toda el Área Metropolitana. Ello sumado a unos alquileres competitivos está provocando que cada vez más empresas dejen Barcelona y localicen su sede en el segundo municipio más poblado de Cataluña. La Vanguardia habla de éxodo.

La llegada de compañías ha hecho crecer en torno al 15 % el empleo localizado en una ciudad tradicionalmente dormitorio, lo que a su vez está enriqueciendo un presupuesto municipal en el que, especialmente por las características de los barrios del norte, el gasto social es elevado. La actividad económica, por otra parte, va aparejada con la presencia de hoteles que no hacen más que consolidar a la que es ya la segunda ciudad catalana que más recauda por tasa turística.

En 2008 se completaron las primeras promociones urbanísticas de un distrito que combina hoteles de lujo con viviendas de protección oficial, rascacielos con naves industriales. Allí se adentra el siguiente fotorreportaje.

 

Distrito económico L'H

Con una superficie de 240.000 metros cuadrados, el recinto ferial de Gran Via cuenta con ocho pabellones y dos helipuertos. Entre los cientos de eventos que allí se organizan, el más destacado es el Mobile World Congress, que atrajo a más de 100.000 personas en su última edición. Su diseño corre a cargo de Toyo Ito, ganador en 2013 del premio Pritzker, el más prestigioso en lo que arquitectura se refiere.

Distrito económico L'H

Justo enfrente del pabellón ferial está el hotel Fira Congress, de cuatro estrellas y con una imponente fachada curva.

Distrito económico L'H

También bajo el diseño del arquitecto Toyo Ito, el hotel Porta Fira (izquierda) y la Torre Realia (derecha) son dos de los edificios más emblemáticos del distrito. El primero de ellos es un hotel de 24 plantas que recibió en 2010 el premio Emporis al mejor rascacielos del mundo, y el segundo es una torre de oficinas en la que multinacionales como KPMG o farmacéuticas como Ipsen tienen plantas arrendadas.

Distrito económico L'H

Empresas como Porcelanosa, con una sede de 4.500 metros cuadrados, o Ikea, son algunas de las compañías que, atraídas por los alquileres y el entorno geográfico y arquitectónico, han instalado sedes en la plaza Europa.

Distrito económico L'H

El hotel Porta Fira, de 110 metros de altura, y la Torre Realia dominan el skyline de L’Hospitalet. Además, se sitúan entre los edificios más altos del Área Metropolitana, aunque lejos de los 154 metros del hotel Arts o de los 145 de la Torre Agbar, ambos en Barcelona.

Distrito económico L'H

La tecnológica Olympus (edificio negro) y el fabricante de material médico y científico WerfenLife (edificio grisáceo a la derecha) tienen su sede central de España (y Portugal, en el primer caso) en la plaza Europa.

Distrito económico L'H

La Torre Inbisa (la segunda por la izquierda) es otro de los edificios del distrito que alquila oficinas. Tiene 25 plantas y supera los 100 metros de altura.

Distrito económico L'H

Los tres edificios, de igual arquitectura, son de uso residencial.

Distrito económico L'H

El hotel Renaissance Barcelona Fira (izquierda) tiene 357 habitaciones y, pese a su altura, destaca más por el diseño de la fachada. A cargo del francés Jean Nouvel y del estudio Ribas & Ribas, motivos vegetales decoran tanto el exterior como el interior. La Torre Puig (centro), de 21 plantas, alberga la sede corporativa de la empresa de perfumería y moda Puig. Finalmente, el edificio situado a la derecha es de uso residencial.

Distrito económico L'H

El centro comercial Gran Via 2, el edificio más antiguo de todos los comentados, completa la variedad de usos del conjunto arquitectónico que compone la plaza Europa. Cuenta con más de 180 tiendas, con una amplia oferta de restaurantes y con un cine de 15 salas.

 

Si quieres visitar el distrito económico de L’Hospitalet puedes hacerlo mediante ferrocarril (estación Europa Fira o Ildefons Cerdà de la línea Llobregat-Anoia), metro (estación Europa Fira o Fira de la línea L9 Sur) o bus.

Read more

Catalunya es mobilitza pels drets humans

CRISTINA GIRONÈS

Europa està mobilitzada aquests dies en commemoració del Dia Internacional pels Drets Humans. Des de dilluns, l’Aliança europea d’organitzacions de servei voluntari (AEVSO) està duent a terme un seguit d’iniciatives i actes en relació a la temàtica de la migració a diversos punts del continent. El COCAT, la Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball de Catalunya, participa en una trobada internacional a Heidelberg (Alemanya) amb la intenció de formar als participants en la problemàtica política, jurídica i social de les persones refugiades.

Juntament amb organitzacions d’Escòcia, Finlàndia, Alemanya, França, Sèrbia, República Txeca i Itàlia, Catalunya se situa al mapa per denunciar l’immobilisme espanyol amb l’acollida de refugiats. Buscar solucions, proposar idees, tenir coneixement de les lleis i dels drets humans i saber liderar iniciatives cooperatives i organitzatives són algunes de les coses que estan aprenent els 17 voluntaris que es troben actualment a Heidelberg. A Barcelona, el mateix COCAT destina el cap de setmana a una convenció de voluntaris catalans amb la intenció de visibilitzar la feina que les organitzacions sense ànim de lucre fan dia a dia en vetllar pel compliment dels drets humans.

Read more

Cita amb Ç – #33

En aquest número de Cita amb Ç parlem sobre les crisis de la Unió Europea i els moviments de reforma que pretenen donar-hi resposta. És possible transformar Europa? Com fer-ho? Reflexionem sobre aquest tema amb polítics, activistes i acadèmics. Som en Santi Sánchez, l’Andrea Zamorano i en Marc Español.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies