L’alt cost de la vida universitària a Barcelona

74 hores de feina a la setmana durant l’estiu són insuficients perquè l’estudiant Romà Zapata afronti tots els seus costos universitaris

Lloret de Mar, municipi d’uns 40.000 habitants, es converteix en la capital del turisme a la Costa Brava durant l’estiu. Un milió de pernoctacions anuals fan de la ciutat selvatana un niu d’oportunitats laborals al món de l’hostaleria i els serveis. En Romà Zapata, lloretenc i estudiant universitari, aprofita la temporada estiuenca per treballar a una botiga de menjar, licors i souvenirs especialment pensada per a turistes. Ho fa des dels 16 anys, edat a partir de la qual ja es pot formar part del mercat laboral (legalment). S’hi veu pràcticament obligat per poder afrontar els costos de la vida universitària a Barcelona.

El seu horari és aproximadament de 74 hores a la setmana. De dilluns a dissabte s’hi està 11 hores diàries, mentre que els diumenges en treballa vuit. Durant més de dos mesos no té ni un dia de festa, ni tan sols la jornada de festa major local (Santa Cristina, 24 de juliol) o el dia de la Mare de Déu de l’Assumpció (15 d’agost). Unes condicions laborals si més no dures pels 1.600€ mensuals que cobra, el que suposa una remuneració de 5€/hora. Sacrifica el seu estiu per subsistir durant l’hivern i no renunciar a estudiar un grau en Química per la Universitat de Barcelona. Aquest és el seu segon any a la capital catalana.

Rumins

El supermercat on en Romà treballa es troba a primera línia de mar, bona localització pel reclam turístic. / INSTAGRAM

La beca general per a estudiants del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte li cobreix el cost de la matrícula de la carrera universitària, amb un suplement d’uns 700€ per les diverses despeses que es deriven d’estudiar a Barcelona. Però amb un càlcul ràpid del conjunt d’aquestes despeses resulta evident que l’ajuda econòmica de l’Estat és insuficient.

Viure per treballar durant l’estiu genera la mateixa quantitat d’ingressos que despeses desencadena la vida universitària barcelonina? La resposta a la pregunta es pot trobar amb una simple operació matemàtica. Restant els costos als ingressos d’en Romà, la solució és negativa:  –610€. El del lloretenc, doncs, és un cas real que exemplifica la impossibilitat per part dels universitaris d’afrontar econòmicament aquesta etapa estudiantil (ni treballant 74 hores a la setmana i destinant la integritat del salari d’estiu als estudis), si bé els seus horaris no li permeten compaginar-se les classes amb cap feina ara durant l’hivern.

Malgrat tot, en Romà ja fa segon de Química. Els seus pares poden costejar-li les despeses que ell amb els seus diners no pot. Però davant d’una situació com aquesta, un es pot plantejar què s’entén per universitat pública. Perquè en paral·lel al cost dels crèdits ECTS de la matrícula hi ha el lloguer del pis, el transport dins de Barcelona, el transport entre Lloret i Barcelona, l’aigua, el gas, el material escolar…

Existeixen entitats sense ànim de lucre i ONG que intenten tapar aquestes deficiències de l’Estat. BarcelonActua n’és un exemple: bequen estudiants que provenen d’instituts barcelonins d’Alta Complexitat (catalogació que fa la Generalitat) de manera que no hagin de renunciar a seguir eixamplant la seva formació per temes econòmics. La fundació fa tres anys que funciona i ja ha atorgat una quinzena de beques, en paral·lel a d’altres obres socials que també lideren.

Read more

Estudiar a l’estranger per trobar una feina millor

ALBERT JIMÉNEZ (@albertjimenez14) i SANTIAGO JOSÉ SÁNCHEZ (@santisanchez94)

Descarrega’t l’article en PDF

Una àmplia oferta de títols universitaris amb més sortides laborals actuen com a reclam per als joves que volen formar-se més enllà de les nostres fronteres.

La decisió de marxar a estudiar la carrera sencera a l’estranger és una opció que cada cop estan prenent més catalans. Marxar del sistema universitari català per trobar elements que manquen aquí, per conèixer altres cultures i per diferenciar-se dels seus iguals catalans en un sistema cada cop més competitiu.

Patrícia Ollé, Javier Verkaik, Matilde Suárez i Carlos Suárez ens expliquen com van prendre la decisió de marxar. Estudiants al Regne Unit, Holanda, Suïsa i Estats Units, cap d’ells lamenta haver marxat a estudiar fora però tots ells comparteixen la idea de tornar un cop acabada la carrera i amb uns estudis a l’estranger que els hi faciliti trobar feina prop de casa seva.

IMG_3311

En Javier, el dia de la seva mudança amb un dels set companys amb els que conviu a un pis d’estudiants a Holanda. JAVIER VERKAIK

Estudiar turisme fora d’Espanya
“Jo volia estudiar en anglès i veure món”. Matilde Suárez ho té clar: marxar a estudiar a fora era la seva única opció. La decisió la va prendre després d’una estada als Estats Units. Sorpresa pel fort sentiment de companyerisme, va decidir fer el salt. “Tothom estava allà per estudiar, cosa que a Espanya no passa”, apunta. Astudia un grau en gestió hotelera a la International School of Hotel Management de Les Roches (*), a Suïssa, que no s’imparteix a Espanya. “Quan vaig plantejar-li a la meva tutora de batxillerat em va preguntar si volia ser cambrera tota la meva vida”.

Matilde Suárez assegura que el grau que està cursant no té el suficient reconeixement a Espanya i que no existeix la mateixa titulació. “Suïssa m’ofereix tres coses que no em dona Espanya: primer, el grau, segon, els contactes i tercer les possibi laborals”, afirma la Matilde, tot i que no descarta tornar aquí un cop hagi fet currículum i hagi treballat.

En busca de l’excel·lència a Holanda
D’ascendència holandesa, Javier Verkaik ho va tenir clar a l’acabar el Batxillerat. Volia marxar a Holanda i seguir així els passos del seu germà que havia marxat a estudiar allà tres anys abans. La Universitat escollida va ser la de TU Delft, en una ciutat universitària a una hora d’Amsterdam. “Tenia l’oportunitat de marxar a una de les millors universitats tècniques del món i no la vaig deixar escapar”. Actualment cursa un grau que barreja Direcció d’Empresa amb Inginyeria, quelcom encara desconegut a Espanya.

Els tràmits van ser llargs, però el fet de tenir el nivell d’holandès convalidat gràcies a les classes que des de petit feia a una escola holandesa va ser un punt positiu. Un cop dins del sistema universitari holandès, tot va ser més fàcil. “A Holanda rebo una beca bàsica a la que tenim dret tots els estudiant i també una beca per viure fora de casa” explica Javier Verkaik. A més de les facilitats econòmiques, el preu del grau a Holanda és de 1.950 per totes les carreres i màsters per igual i es pot fraccionar en mensualitats.

Una Universitat nord-americana a Londres
Patrícia Ollé estudia Relacions Internacionals a la Richmond University of London. Blanquerna és l’única facultat de Catalunya que ofereix aquest mateix grau, però només ho fa des de fa un any. Patrícia Ollé ho va tenir molt en compte a l’hora de decidir què estudiar i a on. “També em vaig plantejar marxar als Estats Units, però per un tema de distància vaig acabant decidint-me per Londres”, afirma.

La decisió de marxar la va prendre a segon de batxillerat després de visitar el campus en unes jornades de portes obertes. A partir d’aquí, tot va venir rodat: “vaig fer la sol·licitud a l’octubre i em van tenir en compte les notes del batxillerat”.

El cost del seu grau és de 9.000 lliures a l’any. El govern britànic ha concedit a la Patrícia un préstec universitari, i gràcies a això el preu queda reduït a poc més de 3.000. A banda d’això, els costos als que ha de fer front són més elevats perquè el cost de la vida és més car que aquí.
“Una vegada vaig marxar vaig assegurar-li a la meva mare que tornaria a casa. Però una vegada has començat a estudiar i a fer pràctiques no ho tens tan clar. Ja he assumit que no tornaré immediatament”, sentencia.

El lloc ideal per un esportista
Combinar l’esport d’alt nivell amb la Universitat va arribar a ser molt difícil per a Carlos Suárez. Després d’un any estudiant ADE a la Universitat Autònoma de Barcelona, va decidir donar un gir a la seva vida: “no volia deixar de jugar a tennis i anar a Estats Units era una molt bona oportunitat per poder seguir estudiant també”.

L’accés va ser una odisea que va acabar realment bé. El jove tenista va haver de contactar amb una agència especialitzada que es va encarregar de difondre el seu rànquing i vídeos jugant. D’entre totes les universitats interessades va decidir marxar a Mars Hill, Carolina del Nord perquè “l’entrenador va mostrar molt d’interès en mi i la beca que em donaven era prou bona”.

Carlos Suárez té decidit tornar quan acabi Bussiness Administration l’any vinent. “Sóc una persona molt familiar i trobo a faltar Espanya. Crec que amb el plus d’haver estudiat a Estats Units tindré menys problemes per trobar feina”.

Read more

Dolç destí – #50

Avui portem un programa pels viatgers més arriscats i divertits! Les millors destinacions pel carnaval, les recomanacions bàsiques per triar un destí per anar a estudiar o treballar a l’estranger, i les postres d’arreu del món que heu de tastar obligatòriament! Us animeu a embarcar-vos a aquest viatge amb nosaltres? Un programa de Laerke Saura i Angela Nicolotti.

Read more

Sempre a temps de tornar a la universitat

AISSATA M’BALLO (@aimd94), ANNA SOLÀ i MAR LÓPEZ (@Kualalumpurer)

Descarrega’t l’article en PDF

Les universitats públiques catalanes obren les seves portes a la gent major de cinquanta anys amb programes especialitzats.

La meva dona em pregunta quan em jubilaré de jubilat”. En José Luis Marbán té 67 anys i és un estudiant sènior del grau d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Quan arriba a classe s’asseu al costat de nois i noies d’entre 18 i 23 anys. Va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostela ja fa cinquanta anys i ha recorregut el món com a funcionari de la Comissió Europea. Ha decidit reprendre la seva formació per pertànyer a un grup social actiu. “Seguim actius, tenim una jubilació activa. Som post-actius”.

No és un cas aïllat: totes les universitats públiques catalanes ofereixen formació dedicada a persones majors de cinquanta anys, ja sigui obrint els graus a aquest públic, per tal que cursin assignatures juntament amb els estudiants joves, com ara el programa UPF Sènior, o bé oferint cursos pensats especialment per ells, com per exemple la Universitat de l’Experiència, de la Universitat de Barcelona.

Aquests programes són triats per a gent de molt tipus, independentment del seu recorregut professional, tot i que la majoria tendeixen a escollir graus de l’àmbit de les lletres. Hi ha dos perfils totalment diferenciats: estudiants que, com el José Luis, ja tenien formació universitària, i estudiants que volen obtenir la formació que en la seva joventut no van poder rebre.

La Sílvia n’és un clar exemple: amb 58 anys va estudiar Psicologia a través de la Universitat de la Experiència, de la Universitat de Barcelona. “Sempre havia dit que quan acabés de treballar volia estudiar, però no vaig arribar a temps a fer una carrera convencional.” Actualment té 61 anys i estudia Medicina en el mateix programa.

estudiar

Els estudiants joves conviuen amb els sèniors a les aules diàriament. MAR LÓPEZ

Tot són avantatges
“Tenim la sort que no ens exigeixen fer exàmens i tot el que fem és voluntari”, destaca la Sílvia. De fet, els sèniors reben un tracte diferencial: poden escollir les assignatures que més els interessen, en l’horari que prefereixin i l’import de la seva matrícula és reduït. Quan acaben, reben un diploma que diu que han participat en la comunitat universitària. Tot i així, alguns estudiants sènior escullen fer els exàmens perquè consideren que és una part important de la formació. “M’examino perquè em posa examinar-me”, bromeja en Miguel Mercado, estudiant d’Humanitats de 79 anys, advocat i enginyer en telecomunicacions.

Noves experiències
En Miguel arriba a classe amb el seu maletí de pell, però en comptes de treure’n una llibreta i un bolígraf, com hagués fet en la seva joventut, en treu un netbook. El món universitari ha canviat molt des dels seus temps fins ara, tant pel que fa a les eines com per a la relació entre els alumnes i els professors. “Interrompeu i interveniu a classe si no enteneu alguna cosa. Això era impensable abans”, comenta Antonio Sánchez, estudiant d’Humanitats de 67 anys.

A més, molts sèniors que ja havien passat per la universitat en la seva joventut coincideixen en destacar les diferències estètiques entre la seva època i l’actualitat: “No porteu sabates, sinó bambes. Aneu tots amb motxilla i aneu vestits de forma diferent.”

Però la universitat és només una de les múltiples activitats que duen a terme els estudiants post-actius. La gran majoria també ocupa el seu temps de lleure anant al teatre o l’òpera, cuidant els néts i, sobretot, fent voluntariats de diversos tipus. És a dir, són persones actives, acostumades a portar un ritme de vida elevat des de sempre.

Convivència a les aules
Els programes dirigits als sèniors pretenen oferir un espai d’intercanvi i convivència intergeneracional de coneixements i experiències. En aquest sentit, l’Antonio destaca els avantatges d’anar a la universitat: “estar integrat amb els joves, amb gent que et dóna vida”.

Els professors sempre tenen en compte aquest tipus d’alumnat perquè contribueix a l’enriquiment de la vida acadèmica gràcies a l’experiència vital que poden aportar i al punt de vista que poden incloure a les aules.

Així mateix, la formació dirigida a aquest públic és vital per garantir un procés d’aprenentatge continu, que passa per la integració a la comunitat universitària, i amb tota mena de facilitats. “Ara és quan estic gaudint més dels estudis en tota la meva vida”, assegura en Miguel.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies