Students in reverse

ALBA RÍOS AND NORA TARNOW

Llegeix aquest contingut en català aquí
Translated by Álvaro Rodríguez Huguet

Spending the weekend in Barcelona and studying in other places of Catalunya. That is what thousands of people from Barcelona are forced to do because of minimum grades, the cliché of “studying in the capital” but the other way around.

Home Friday. Marina, the same as the major part of college people from Barcelona that studied outside the town, come back to her town to spend the weekend with her family and friends. MIQUEL PASCUAL

Barcelona have an offer of more than 300 degrees between the four public universities of the town: University of Barcelona, Autonomous University of Barcelona, Pompeu Fabra University and Polytechnic University of Catalunya. Every year, the capital receive thousands of Catalan people that are forced to change residence to be able to study what they wish. However, some young people from Barcelona are in reverse: they leave their town to study in centres of the rest of Catalunya.

The major part of students that decide to leave Barcelona is because of the minimum grades, since they do not reach to the grade they need to enter to the desired degree. Often, the demand is lower in universities outside the town and, thus, the grade is inferior. Some of these cases are Mar, Alejandra and Marina. The qualification they obtained from the addition of high school and the university entrance exam didn’t reach the minimum for them to enter to the degree they wished in Barcelona; but they refused to study any other degree, if they don’t want it.

Mar made her research work in second year of high school and she was sure that she wanted to study Biology, no matter what. As she didn’t make it to enter in the AUB, she decided to live in Girona to study the degree she wanted so much. She is currently studying 3rd degree of Biology and she thinks about it as a very positive experience that made her grow as a person and allowed her to go out the “box” to liven up and meet new friends.

Alejandra is in her first quarter studying Law in the University of Lleida and, with doubts in the beginning, she is sure that made a good decision. She didn’t make it to apply the preregistration on time and, as there was no places left for studying Law in Barcelona, she decided to go to Lleida. Spending a year to rest in doing something else as traveling or working was not an option; she knew that she wanted to keep studying and didn’t want to break her study routine.

Marina did not reach either the minimum grade to study in Early Childhood Education in Barcelona. She had a friend that also was studying the same in Lleida and, as always, she had vocation to become school teacher, the decision was not a problem at all. Although she recognizes that living in Lleida is quieter, even sometimes might be dull, she highlights the freedom she has for organising her free time and coexistence of not living with her parents.

Another motivation to study outside Barcelona is the fact that the degree to be coursed is very specific and it is only given in a university in particular. This was Jordi’s situation, he wanted to study Comunication and Audiovisual Journalism; a degree only offered in Lleida. He assures that it was not a difficult decision to make because it had many aspects in his favour. On one hand, when he finished high school, he decided that he wanted to change his lifestyle and mind set and, on the other hand, he had relatives living in Lleida and they offered him to go with them during the first year of the degree.

Some other frequent reasons between the youth also can be that the degree is private in Barcelona and public in other cities, or the academic training it is only given as a college degree in a particular university. It is the case of Berta, she studies Performing Arts in Eram, an assigned university to the UdG. This was the only option that she had to studying her degree in Catalunya, as a public one.

Barcelona, university town
These five university students are not special cases. They themselves assure us that in their courses people is from all over Catalunya and many few students in Lleida and Girona are actually from there. The last data of the Education Department of the Generalitat reports that 23,9% of students that live in Barcelona study in other Catalan regions.
However, the capital keeps gathering the major part of the enrolled students of all territory. According to the Statistics Institute of Catalunya, there were 208.511 enrolled students in the year 2017-2018 in degrees all over Catalunya, from which only a 16,12%, 33.613 students, went to a public university outside Barcelona.

Unlike other countries as Germany, where moving to another city is usual to course a degree, in Catalunya remains an important factor that is the territoriality of the universities. What motivates students is rather a consequence of the offer that a decision to changing cities.

Read more

Estudiants en sentit contrari

ALBA RÍOS I NORA TARNOW

Read this content in English here

Passar el cap de setmana a Barcelona i estudiar a altres indrets de Catalunya. Això és el que fan milers de barcelonins que es veuen forçats, per les notes de tall, a invertir el tòpic ‘d’estudiar a la capital’.

Divendres de tornada. La Marina, com la majoria d’universitaris barcelonins que van a estudiar fora de la ciutat, torna a Barcelona per passar el cap de setmana amb la seva família i amics. MIQUEL PASCUAL

Barcelona té una oferta de més de 300 graus entre les quatre universitats públiques de la ciutat: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Politècnica de Catalunya. Cada any, la capital rep milers de catalans que es veuen obligats a canviar de residència per poder estudiar el que desitgen.

No obstant això, alguns joves barcelonins van en contradirecció: abandonen la seva ciutat per estudiar a centres de la resta de Catalunya.

Principalment, els estudiants que decideixen marxar de Barcelona ho fan perquè no els arriba la nota de tall que necessiten per entrar al grau que volen. Sovint, en altres universitats fora de la ciutat la demanda és més baixa i, per tant, la nota és inferior. És el cas de la Mar, l’Alejandra i la Marina. La qualificació que van obtenir de la suma entre el batxillerat i la selectivitat no els arribava per poder entrar a la carrera que volien a Barcelona; però elles es negaven estudiar un grau que no els agradés.

La Mar va fer el seu treball de recerca a segon de batxillerat i va tenir clar que volia estudiar Biologia, sí o sí. Com que no va aconseguir entrar a la UAB va decidir anar a viure a Girona per cursar el grau que tan desitjava.

Actualment està estudiant tercer curs de Biologia i considera que és una experiència molt positiva que l’ha fet créixer com a persona i que li ha permès sortir de la ‘bombolla’ per espavilar-se i conèixer noves amistats.

L’Alejandra només fa un trimestre que estudia Dret a la UdL i, tot i dubtar una mica al principi, té clar que va prendre una bona decisió. Ella no va aconseguir fer la preinscripció a temps i, com que no quedaven places per estudiar Dret a Barcelona, va decidir marxar a Lleida.

Prendre’s un any de descans per fer una altra cosa com viatjar o treballar no va ser mai una opció; tenia clar que volia seguir estudiant i no volia trencar la seva rutina d’estudi.

A la Marina tampoc li va arribar la nota per estudiar Educació Infantil a Barcelona. Com que tenia una amiga que també estava estudiant el mateix a Lleida i com que des de sempre ha tingut vocació per ser mestra, la decisió no li va suposar cap problema. Tot i que reconeix que fer vida a Lleida és més tranquil i fins i tot, de vegades pot ser avorrit, destaca la llibertat que té per organitzar el seu temps lliure i la conveniència de no viure amb els pares.

Una altra motivació per anar a estudiar fora de Barcelona és el fet de el grau que es vol cursar és molt específic i només s’imparteix en una universitat en concret.

Amb aquesta situació es va trobar el Jordi, que feia molt temps que volia estudiar Comunicació i Periodisme Audiovisual; una carrera que només s’ofereix a Lleida. Ell assegura que no li va ser gens difícil prendre aquesta decisió perquè tenia molts aspectes al seu favor.

D’una banda, quan va acabar batxillerat va decidir que volia un canvi de vida i de mentalitat i, de l’altra, tenia familiars que vivien a Lleida i que li oferien poder-hi viure durant el primer any de carrera.

Altres raons freqüents entre els joves també poden ser que la carrera sigui privada a Barcelona i en altres ciutats l’ofereixin com a pública, o bé que el tipus de formació només s’imparteixi com a grau universitari en una universitat en concret. És el cas de la Berta, que estudia Arts Escèniques a l’Eram, una universitat adscrita a la UdG. Aquesta era l’única opció que tenia per estudiar la carrera a Catalunya, com un grau públic.

Barcelona, ciutat universitària
Aquests cinc universitaris no es troben fora de la norma. Ells mateixos ens asseguren que als seus cursos la gent és d’arreu de Catalunya i que molt pocs estudiants a Lleida i a Girona són realment lleidatans i gironins. Les últimes dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat diuen que el 23,9% dels universitaris que resideixen a Barcelona estudien a la resta de Catalunya.

Tot i així, la capital segueix concentrant la major part dels matriculats d’arreu del territori. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, al curs 2017- 2018 hi va haver 208.511 alumnes matriculats en graus universitaris arreu de Catalunya, dels quals només un 16,12%, 33.613 estudiants, anaven a una universitat pública fora de Barcelona.

A diferència d’altres països com Alemanya, on mudar-se de ciutat és habitual per a fer un grau universitari, a Catalunya hi segueix havent un gran factor de territorialitat de les universitats. Les motivacions dels estudiants són més aviat una conseqüència de l’oferta que una decisió per canviar de ciutat.

Read more

El que passa a l’Erasmus no sempre es queda a l’Erasmus

Un reportatge que descobreix les històries, situacions i sentiments que s’amaguen darrere l’experiència de marxar a estudiar a l’estranger durant una temporada

ANNA HERNÀNDEZ I GARRIGA – ELISENDA ROVIRA POBLET

Arriba l’hora de fer les maletes i camí a l’aeroport, joves i entusiasmats pensen que avui comença una nova etapa. Una etapa que sovint es tradueix en desprendre’s temporalment de «casa», dels amics i la família, de les activitats de lleure i, fins i tot, de les aules universitàries. És el moment de marxar i acomiadar-se de tot per viure una experiència totalment nova: continuar la carrera universitària a l’estranger.

Els intercanvis internacionals són etapes de la carrera d’un estudiant que es preparen amb molts mesos d’antelació, ja que comporten un seguit de decisions i tràmits burocràtics i també emocionals força extenses. És un procés llarg que sovint genera nervis i sentiments contradictoris, però que en la majoria dels casos s’acaba convertint en una «de les experiències més importants de la seva vida», diuen els que ja n’han tornat.

És necessari conèixer les dues cares de la moneda d’una estança a l’estranger. Cal estar informats de la felicitat que comporta però també de tot allò que queda amagat i que, lluny de ser innecessari, no es fa suficientment palès a l’hora d’informar els estudiants que volen marxar.

Les dues cares de la moneda, en primera persona

El que passa en una estança fora no sempre es queda allà. De fet, hi ha cares fosques que, tot i quedar difuminades per la bona experiència, segueixen existint. El procés d‘adaptació a vegades és difícil – sobretot quan es tracta de marxar a països amb cultures molt diferents.

A més, moltes de les persones, com les que es veuen representades en el següent mapa, han tingut problemes burocràtics, bé amb la universitat de destí com amb la UPF. Són vivències que fan de l’experiència de marxar a fora menys agradables però que, en la gran majoria de les persones a qui afecta, no els és causa suficient per valorar com a negativa l’experiència global.

Alguns d’aquests intercanvis, però, es veuen afectats per l’actualitat. En aquest cas, la crisi del coronavirus, una pandèmia que està cada vegada a més gent arreu del món. Per causes com aquesta, hi ha persones que s’han vist obligats a tornar a casa.

És tot un Erasmus?

La terminologia i l’ús del llenguatge és essencial també a l’hora de parlar de les estades a l’estranger.

La universitat, un fre de mà per la muntanya russa emocional

Marxar a l’estranger a fer una part de la carrera és un pas molt important i totes les decisions que això implica requereixen un assessorament concret. Ruth Rodríguez, coordinadora dels programes Erasmus i altres plans d’intercanvi a la Universitat Pompeu Fabra ens explica un seguit de recomanacions que ella fa als alumnes durant aquest procés de tràmits i dubtes.

La coordinadora Ruth Rodríguez també fa molt d’incís en el fet que ara l’Erasmus o altres opcions similars són cada cop més freqüents. En aquest sentit però, no es pot ampliar més l’oferta pel que fa a les xifres, però sí que busquen ampliar els convenis amb més universitats que tinguin una bona aposta en l’àmbit acadèmic.

A la facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, que engloba els graus de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques, prop de 100 alumnes han marxat o marxaran aquest curs a estudiar a l’estranger una part dels seus crèdits.

En aquest sentit, la facultat té dos òrgans que s’encarreguen de gestionar tots els tràmits burocràtics: la Secretaria de la Facultat i l’Oficina de Mobilitat i Acollida (OMA).

Read more

MIR 2020: «desordenat i estrany»

Deu hores (o més) d’estudi diàries, sis dies a la setmana, amb un sol dia de descans – “que arribi ja el diumenge” – des del 23 de juny de l’any passat. Aquesta intensa rutina va acabar dissabte passat quan 16.176 llicenciats de medicina van realitzar el MIR 2020, amb l’esperança d’aconseguir una de les 7.512 places que s’ofereixen.

A les 20.00h, quan van acabar, milers de familiars o amics estaven a les portes de les Universitats on feien el MIR, esperant amb pancartes i globus la llibertat d’aquests doctors, després d’un dels exàmens més importants de la seva vida.

Milers de persones esperen que acabin l'examen a la Facultat de Física de la UB.
Milers de persones esperen que acabin l’examen a la Facultat de Física de la UB. /MARGRAU

En aquest MIR 2020 tots coincideixen que ha estat una prova “desordenada i estranya”. Les queixes principals dels estudiants s’han basat en el canvi de col·locació de les preguntes. Els altres anys es feia amb blocs temàtics, i enguany no. “Estava tot barrejat i d’una especialitat saltava a una altra”. Una altra de les sorpreses ha estat el contingut: molta geriatria, quan pocs s’ho esperaven i poca estadística, medicina preventiva, hematologia, pneumologia o neurologia, en comparació amb altres anys. Finalment, una altra diferència, però aquesta ja sabuda, és que han tingut 50 preguntes i una hora menys que els altres exàmens de les antigues edicions.

El Ministeri de Sanitat va publicar aquest dimarts, 28 de gener,  les respostes provisionals de l’Examen. Ara és el torn dels més de 16.000 aspirants que es van presentar a la prova per presentar totes les impugnacions que considerin oportunes sobre qualsevol de les 185 preguntes del test. El seu termini acabarà el divendres 31 de gener.

D’altra banda, els que no aconsegueixin una plaça o no aprovin la formació com a resident (que dura quatre o cinc anys) tenen altres opcions: poden ser metges generalistes i treballar en clíniques privades, residències d’adults, mútues o inclús presentar-se a properes oposicions.

Read more

29-O: Primera jornada de vaga indefinida a la UPF

El Sindicat d’Estudiants del Països Catalans (SEPC) ha convocat vaga indefinida a les universitats de Catalunya, a partir d’aquest 29 d’octubre. Als instituts de Secundària, l’aturada es convoca per al 30 i 31 d’octubre. El motiu, el fet que els centres universitaris no van garantir les demandes d’“avaluació única i anul·lació de les activitats” que el sindicat va demanar després de la publicació de la sentència del procés, el 14 d’octubre.

A la Universitat Pompeu Fabra, els estudiants s’han tancat a les tres facultats de Barcelona (Ciutadella, Poblenou i Campus Mar) i a la UPC de Manresa la nit del 28 d’octubre, per tal de preparar els piquets. Cap a les 08:00h d’aquest dimarts (les classes comencen a les 08:30h), professors i estudiants s’han acumulat a les portes dels tres campus. Els piquets han deixat entrar part del personal docent, així com treballadors associats a la universitat, com els de les diferents cafeteries.

Les declaracions del rector de la UPF, Jaume Casals, s’han fet esperar fins la 13:00h d’aquest dimarts. Ha reconegut el dret a l’avaluació única d’aquells alumnes que la sol·licitin, modificant el comunicat que la universitat havia publicat al seu Twitter les darreres hores del dilluns 28 d’octubre.

Alguns professors tampoc han accedit al campus de Poblenou. Els estudiants no aturats han anat marxant: al voltant de les 10:00h del matí, només els vaguistes i alguns curiosos continuaven a les portes de la facultat.

Els piquets de la facultat de Poblenou han protagonitzat uns minuts de tensió quan un estudiant en desacord amb la vaga ha intentat desmuntar les barreres fetes amb cadires i contenidors. Segons després, els estudiants tancats a la facultat han reforçat els piquets, col·locant taules contra les portes d’entrada.

El campus de Ciutadella ha estat el més ocupat. El col·lectiu S’Ha Acabat, que reivindica el dret d’anar a classe, ha mostrat el seu desacord amb els piquets. Alguns estudiants han intercanviat insults i empentes a un costat i l’altre de les barreres.

ALS MITJANS: Els mitjans han realitzat una cobertura prou completa de la primera jornada d’aquesta vaga indefinida. Càmeres i reporters de TV3, Betevé, El Periódico, TVE i d’altres mitjans d’àmbit català i espanyol han estat pendents dels estudiants, dins i fora els campus de la UPF.

A LES XARXES SOCIALS: #VAGA INDEFINIDA i #EstudiantsHoAturemTot han estat les etiquetes promogudes des del sindicat estudiantil. D’aquesta manera, han aglutinat les publicacions de suport a aquesta aturada que, sense data d’acabament, s’ha prolongat durant la jornada del 29 d’octubre.

https://twitter.com/SEPC_Mar/status/1189062981830762496
Read more

El negoci d’ensenyar a aprovar exàmens

EVA JOU i NOÈLIA LLOBERA

Molts estudiants, especialment de carreres tècniques, necessiten ajuda per superar el curs i recorren a acadèmies privades que els suposen un greuge econòmic.

Descarrega l’article en PDF

Read more

El moviment estudiantil s’aixeca en contra dels centres adscrits a les universitats

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha iniciat una campanya sota el lema de “Fem Fora els Centres Adscrits de les Nostres Universitats” que critica la col·laboració de centres d’estudis superiors de titularitat pública arreu del territori -com ho són la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de València, entre d’altres- amb centres que operen mitjançant gestió privada.

Amb un 10% dels graus de centres públics impartits en aquestes entitats privades durant el curs 2017-2018, els estudiants denuncien que aquestes pràctiques porten a una “elitització” de l’educació, ja que en la majoria de casos, centres com la Barcelona School of Management, el Tecnocampus, l’Escola Superior d’Infermeria del Mar (UPF) o l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (URV) ofereixen carreres universitàries que tenen notes de tall molt altes en el sistema públic amb condicions més laxes d’accés però amb un preu més elevat, equiparable als dels centres privats. A més, també critiquen l’opacitat en la seva gestió, per exemple, en la tria del professorat; que no ha de seguir les normatives que fixen les institucions de titularitat pública.

 
Tot i que cap de les direccions dels centres adscrits afectats ni del rectorat de les universitats a què pertanyen s’ha pronunciat públicament ni ha emès cap comunicat al respecte; el sindicat estudiantil ha difós a través de les xarxes socials un manifest on exposen els motius de la campanya de denúncia, acompanyada de desplegaments de pancartes.

https://twitter.com/SEPC_Ciutadella/status/1133685485342212096

Aquesta acció se suma a les reivindicacions que el SEPC ha estat duent a terme durant els últims anys, que han estat notícia en diverses ocasions aquestes darreres setmanes amb motiu de diverses causes repressives obertes d’alguns dels seus militants. El més recent és el cas dels 9 imputats per una assentada de protesta davant de la Secretaria d’Universitats i Recerca per reclamar la rebaixa de les taxes universitàries, que els podria arribar a costar un total de 36 anys de presó; o el del Quim, ex-militant del sindicat a qui la Fiscalia demana una condemna de 6 anys per una ocupació simbòlica de la seu del partit polític UPyD l’any 2013.

https://twitter.com/PublicaJudici/status/1133321854515601409

Read more

La rebaixa del 30% de les taxes universitàries segueix en el punt de mira

La vaga d’estudiants de les universitats catalanes del 28 i 29 de novembre exigia el compromís del Govern de la Generalitat d’incloure la rebaixa de taxes del 30% en els pressupostos, tal com ha demanat el Parlament en més d’una ocasió.

Els estudiants universitaris catalans, en peu de guerra una vegada més. I, novament, per reclamar un millor accés públic (o un accés més públic, sigui com sigui) a l’educació universitària. Això és el que reclamava la vaga del passat dimecres 28 i dijous 29 de novembre a les universitats catalanes, amb un alt seguiment de l’alumnat, que va tornar a sortir al carrer. En aquesta ocasió, el lema de la manifestació era “Seguim pagant! Seguim lluitant!”, en referència a l’elevat preu que té una carrera universitària i a la negativa del Govern d’aplicar la rebaixa aprovada pel Parlament de Catalunya ara fa dos anys.

El precedent immediat es remunta al 2016. El Parlament va aprovar dues mocions en cinc mesos encaminades a la reivindicació que han abanderat els sindicats d’estudiants des de fa temps.

«Revertir en el curs 2016-2017 la pujada de preus universitaris que ha aplicat la Generalitat des del 2011, començant per una reducció d’un 30% en les taxes universitàries per al curs 2016-2017, reducció que la Generalitat haurà de compensar a les universitats mitjançant l’augment de la transferència pública que els destini en els pressupostos de l’exercici següent.» (Moció 15/XI del Parlament de Catalunya, del 7 d’abril del 2016.)

Aquesta moció va ser presentada per Catalunya Sí Que Es Pot i va rebre el suport de tots els grups parlamentaris, a excepció de Junts Pel Sí.

Captura de pantalla 2018-12-03 a les 13.30.25

Al cap de cinc mesos, a inicis del nou curs polític, una moció presentada pel PSC anava en la mateixa línia i insistia en la necessitat de reduir les taxes universitàries. De nou, Junts Pel Sí es va quedar sol rebutjant la proposta.

«Reduir, per al curs 2017-2018, un 30% les taxes i preus universitaris aplicats per la Generalitat des de l’any 2011, i compensar a les universitats públiques aquesta reducció amb un augment de la transferència pública, que s’haurà d’establir i concretar en els pressupostos corresponents.» (Moció 65/XI del Parlament de Catalunya, del 20 d’octubre del 2016. Tots els grups parlamentaris menys Junts pel Sí hi van votar a favor.)

Llegeix íntegrament les mocions aprovades pel Parlament de Catalunya!

Moció 15:XI

Moció 65:XI

En relació a la vaga de la setmana passada, el sindicat convocant, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), exigia en un comunicat que s’escolti «la demanda del moviment estudiantil que, fart de pròrrogues i excuses, ha decidit tornar a buidar les aules i portar la reivindicació als carrers».

«Tornem als carrers per cridar que no acceptem més excuses.»

De fet, segons dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, a Catalunya és on cursar una carrera surt més car. La mitjana de preu d’un crèdit ECTS a Catalunya és la més alta de l’estat i el preu mínim d’un crèdit és superior a la mitjana estatal del preu màxim.

Captura de pantalla 2018-12-03 a les 13.44.59

Font: Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Elaboració pròpia.

En qualsevol cas, queda clar que el Govern de la Generalitat continua fent cas omís a les mocions aprovades al Parlament en la línia de la defensa dels drets de tota la comunitat universitària, mentre que els estudiants continuen mobilitzats. Els Pressupostos per al 2019, que ha de presentar el Conseller Pere Aragonès en les properes setmanes, seran una nova oportunitat de l’executiu català per satisfer les demandes d’alumnat i rectorats.

Read more

El sector públic es mobilitza per reclamar més inversió

@lluis_bassa

Descarregla la notícia en PDF

Estudiants, professionals de l’educació i metges han coincidit en vaga aquest dijous per demanar canvis als pressupostos del 2019

Milers de persones han omplert els carrers de Barcelona, confluint en una vaga que ha aplegat professionals del món de l’educació, estudiants i metges d’atenció primària. Si bé aquests darrers portaven organitzant-se en manifestacions durant tota la setmana, avui s’hi han sumat els professionals de l’eduació i els estudiants —en vaga des d’ahir— per reclamar una major inversió en el sector públic en els pressupostos del 2019. Tot i que UGT i CCOO no han cridat a la manifestació d’aquesta setmana, sí que preparen una vaga general del sector públic el pròxim 12 de desembre.

IMG_20181129_111301

Manifestació dels estudiants universitaris al passeig de Gràcia.

Els estudiants universitaris celebren el segon dia de vaga per demanar que els nous pressupostos apliquin la rebaixa del 30% de les taxes que es va aprovar al Parlament l’any 2015, i l’equiparació dels preus de grau i màster. Amb aquesta reivindicació, diversos sindicats d’estudiants han convocat una manifestació a les 10:30 als Jardinets de Gràcia, que a les 12:00 ha arribat plaça Universitat.

IMG_20181129_115113

Moment de trobada de la manifestació d’estudiants i de metges d’atenció primària, al carrer de Balmes.

Ha estat en aquest punt on s’han unit diversos professionals de la comunitat educativa, alguns dels quals han fet avui una aturada de 24 h com a protesta. Agrupats en les coordinadores intersindicals, reclamen mesures com el restabliment de l’horari lectiu, la reducció de ràtios d’alumnes per professor/a, o la conversió dels terços de jornada en mitja jornada. Tot plegat es tradueix en la reclamació del 6% del PIB de Catalunya en educació pública (actualment només s’hi inverteix el 2,04%).

IMG_20181129_140640

La manifestació ha acabat amb una concentració davant del Parlament.

Metges i metgesses de Centres d’Atenció Primària públics i concertats s’estan mobilitzant cada dia de la setmana en un punt diferent de la ciutat per exigir també un augment de la partida del pressupost en sanitat pública. Demanen que l’atenció primària ocupi un 25% del total destinat a la sanitat. I reclamen mesures concretes com millores en la càrrega i qualitat assistencial (límits en l’agenda: 28 visites diàries, 12 minuts de mínim per visita, major plantilla, etc.) i millores en la retribució laboral, retallada des del 2010.

Captura de pantalla 2018-11-29 a les 1.13.53

Read more

Lloguers impossibles. Pisos compartits per necessitat

Reportatge sobre com l’augment dels lloguers està propiciant que també augmentin els pisos compartits, sobretot d’estudiants o recents ex-estudiants que no poden afrontar una despesa tan elevada. ?Elaborat per Mariona Puig i Edgar Sapiña dins l’espai ‘Cetrencada’, producte de l’assignatura Taller Integrat de 3r de periodisme a la UPF, per a betevé91fm.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies