Deu hores (o més) d’estudi diàries, sis dies a la setmana, amb un sol dia de descans – “que arribi ja el diumenge” – des del 23 de juny de l’any passat. Aquesta intensa rutina va acabar dissabte passat quan 16.176 llicenciats de medicina van realitzar el MIR 2020, amb l’esperança d’aconseguir una de les 7.512 places que s’ofereixen.
A les 20.00h, quan van acabar, milers de familiars o amics estaven a les portes de les Universitats on feien el MIR, esperant amb pancartes i globus la llibertat d’aquests doctors, després d’un dels exàmens més importants de la seva vida.
En aquest MIR 2020 tots coincideixen que ha estat una prova “desordenada i estranya”. Les queixes principals dels estudiants s’han basat en el canvi de col·locació de les preguntes. Els altres anys es feia amb blocs temàtics, i enguany no. “Estava tot barrejat i d’una especialitat saltava a una altra”. Una altra de les sorpreses ha estat el contingut: molta geriatria, quan pocs s’ho esperaven i poca estadística, medicina preventiva, hematologia, pneumologia o neurologia, en comparació amb altres anys. Finalment, una altra diferència, però aquesta ja sabuda, és que han tingut 50 preguntes i una hora menys que els altres exàmens de les antigues edicions.
El Ministeri de Sanitat va publicar aquest dimarts, 28 de gener, les respostes provisionals de l’Examen. Ara és el torn dels més de 16.000 aspirants que es van presentar a la prova per presentar totes les impugnacions que considerin oportunes sobre qualsevol de les 185 preguntes del test. El seu termini acabarà el divendres 31 de gener.
D’altra banda, els que no aconsegueixin una plaça o no aprovin la formació com a resident (que dura quatre o cinc anys) tenen altres opcions: poden ser metges generalistes i treballar en clíniques privades, residències d’adults, mútues o inclús presentar-se a properes oposicions.
Read more
El Sindicat d’Estudiants del Països Catalans (SEPC) ha convocat vaga indefinida a les universitats de Catalunya, a partir d’aquest 29 d’octubre. Als instituts de Secundària, l’aturada es convoca per al 30 i 31 d’octubre. El motiu, el fet que els centres universitaris no van garantir les demandes d’“avaluació única i anul·lació de les activitats” que el sindicat va demanar després de la publicació de la sentència del procés, el 14 d’octubre.
A la Universitat Pompeu Fabra, els estudiants s’han tancat a les tres facultats de Barcelona (Ciutadella, Poblenou i Campus Mar) i a la UPC de Manresa la nit del 28 d’octubre, per tal de preparar els piquets. Cap a les 08:00h d’aquest dimarts (les classes comencen a les 08:30h), professors i estudiants s’han acumulat a les portes dels tres campus. Els piquets han deixat entrar part del personal docent, així com treballadors associats a la universitat, com els de les diferents cafeteries.
Les declaracions del rector de la UPF, Jaume Casals, s’han fet esperar fins la 13:00h d’aquest dimarts. Ha reconegut el dret a l’avaluació única d’aquells alumnes que la sol·licitin, modificant el comunicat que la universitat havia publicat al seu Twitter les darreres hores del dilluns 28 d’octubre.
Els piquets de la facultat de Poblenou han protagonitzat uns minuts de tensió quan un estudiant en desacord amb la vaga ha intentat desmuntar les barreres fetes amb cadires i contenidors. Segons després, els estudiants tancats a la facultat han reforçat els piquets, col·locant taules contra les portes d’entrada.
ALS MITJANS: Els mitjans han realitzat una cobertura prou completa de la primera jornada d’aquesta vaga indefinida. Càmeres i reporters de TV3, Betevé, El Periódico, TVE i d’altres mitjans d’àmbit català i espanyol han estat pendents dels estudiants, dins i fora els campus de la UPF.
A LES XARXES SOCIALS: #VAGA INDEFINIDA i #EstudiantsHoAturemTot han estat les etiquetes promogudes des del sindicat estudiantil. D’aquesta manera, han aglutinat les publicacions de suport a aquesta aturada que, sense data d’acabament, s’ha prolongat durant la jornada del 29 d’octubre.
EVA JOU i NOÈLIA LLOBERA
Molts estudiants, especialment de carreres tècniques, necessiten ajuda per superar el curs i recorren a acadèmies privades que els suposen un greuge econòmic.
Read more
JOANA MAESTRE (@joanamccc)
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha iniciat una campanya sota el lema de “Fem Fora els Centres Adscrits de les Nostres Universitats” que critica la col·laboració de centres d’estudis superiors de titularitat pública arreu del territori -com ho són la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de València, entre d’altres- amb centres que operen mitjançant gestió privada.
Amb un 10% dels graus de centres públics impartits en aquestes entitats privades durant el curs 2017-2018, els estudiants denuncien que aquestes pràctiques porten a una “elitització” de l’educació, ja que en la majoria de casos, centres com la Barcelona School of Management, el Tecnocampus, l’Escola Superior d’Infermeria del Mar (UPF) o l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (URV) ofereixen carreres universitàries que tenen notes de tall molt altes en el sistema públic amb condicions més laxes d’accés però amb un preu més elevat, equiparable als dels centres privats. A més, també critiquen l’opacitat en la seva gestió, per exemple, en la tria del professorat; que no ha de seguir les normatives que fixen les institucions de titularitat pública.
Tot i que cap de les direccions dels centres adscrits afectats ni del rectorat de les universitats a què pertanyen s’ha pronunciat públicament ni ha emès cap comunicat al respecte; el sindicat estudiantil ha difós a través de les xarxes socials un manifest on exposen els motius de la campanya de denúncia, acompanyada de desplegaments de pancartes.
https://twitter.com/SEPC_Ciutadella/status/1133685485342212096
Aquesta acció se suma a les reivindicacions que el SEPC ha estat duent a terme durant els últims anys, que han estat notícia en diverses ocasions aquestes darreres setmanes amb motiu de diverses causes repressives obertes d’alguns dels seus militants. El més recent és el cas dels 9 imputats per una assentada de protesta davant de la Secretaria d’Universitats i Recerca per reclamar la rebaixa de les taxes universitàries, que els podria arribar a costar un total de 36 anys de presó; o el del Quim, ex-militant del sindicat a qui la Fiscalia demana una condemna de 6 anys per una ocupació simbòlica de la seu del partit polític UPyD l’any 2013.
🔴 [RODA DE PREMSA]
Som al Parlament per denunciar un cop més la repressió al moviment estudiantil, i recordar que aquest dijous 9 estudiants van a un judici on els hi demanen fins a 36 anys de presó 👇 pic.twitter.com/EN9v24wFcI— LaPúblicaAJudici (@PublicaJudici) May 28, 2019
Read moreLa Fiscalia reactiva sis anys després el cas de l'«escrache» a Rosa Díez (@rosadiezglez)… i demana presó per a un jove que va participar en l'ocupació simbòlica; ho explica en primícia d'@andreumerino https://t.co/IUdimW59bU
— NacióDigital (@naciodigital) June 4, 2019
La vaga d’estudiants de les universitats catalanes del 28 i 29 de novembre exigia el compromís del Govern de la Generalitat d’incloure la rebaixa de taxes del 30% en els pressupostos, tal com ha demanat el Parlament en més d’una ocasió.
Els estudiants universitaris catalans, en peu de guerra una vegada més. I, novament, per reclamar un millor accés públic (o un accés més públic, sigui com sigui) a l’educació universitària. Això és el que reclamava la vaga del passat dimecres 28 i dijous 29 de novembre a les universitats catalanes, amb un alt seguiment de l’alumnat, que va tornar a sortir al carrer. En aquesta ocasió, el lema de la manifestació era “Seguim pagant! Seguim lluitant!”, en referència a l’elevat preu que té una carrera universitària i a la negativa del Govern d’aplicar la rebaixa aprovada pel Parlament de Catalunya ara fa dos anys.
El precedent immediat es remunta al 2016. El Parlament va aprovar dues mocions en cinc mesos encaminades a la reivindicació que han abanderat els sindicats d’estudiants des de fa temps.
«Revertir en el curs 2016-2017 la pujada de preus universitaris que ha aplicat la Generalitat des del 2011, començant per una reducció d’un 30% en les taxes universitàries per al curs 2016-2017, reducció que la Generalitat haurà de compensar a les universitats mitjançant l’augment de la transferència pública que els destini en els pressupostos de l’exercici següent.» (Moció 15/XI del Parlament de Catalunya, del 7 d’abril del 2016.)
Aquesta moció va ser presentada per Catalunya Sí Que Es Pot i va rebre el suport de tots els grups parlamentaris, a excepció de Junts Pel Sí.
Al cap de cinc mesos, a inicis del nou curs polític, una moció presentada pel PSC anava en la mateixa línia i insistia en la necessitat de reduir les taxes universitàries. De nou, Junts Pel Sí es va quedar sol rebutjant la proposta.
«Reduir, per al curs 2017-2018, un 30% les taxes i preus universitaris aplicats per la Generalitat des de l’any 2011, i compensar a les universitats públiques aquesta reducció amb un augment de la transferència pública, que s’haurà d’establir i concretar en els pressupostos corresponents.» (Moció 65/XI del Parlament de Catalunya, del 20 d’octubre del 2016. Tots els grups parlamentaris menys Junts pel Sí hi van votar a favor.)
Llegeix íntegrament les mocions aprovades pel Parlament de Catalunya!
En relació a la vaga de la setmana passada, el sindicat convocant, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), exigia en un comunicat que s’escolti «la demanda del moviment estudiantil que, fart de pròrrogues i excuses, ha decidit tornar a buidar les aules i portar la reivindicació als carrers».
«Tornem als carrers per cridar que no acceptem més excuses.»
De fet, segons dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, a Catalunya és on cursar una carrera surt més car. La mitjana de preu d’un crèdit ECTS a Catalunya és la més alta de l’estat i el preu mínim d’un crèdit és superior a la mitjana estatal del preu màxim.
Font: Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Elaboració pròpia.
En qualsevol cas, queda clar que el Govern de la Generalitat continua fent cas omís a les mocions aprovades al Parlament en la línia de la defensa dels drets de tota la comunitat universitària, mentre que els estudiants continuen mobilitzats. Els Pressupostos per al 2019, que ha de presentar el Conseller Pere Aragonès en les properes setmanes, seran una nova oportunitat de l’executiu català per satisfer les demandes d’alumnat i rectorats.
Read more
Estudiants, professionals de l’educació i metges han coincidit en vaga aquest dijous per demanar canvis als pressupostos del 2019
Milers de persones han omplert els carrers de Barcelona, confluint en una vaga que ha aplegat professionals del món de l’educació, estudiants i metges d’atenció primària. Si bé aquests darrers portaven organitzant-se en manifestacions durant tota la setmana, avui s’hi han sumat els professionals de l’eduació i els estudiants —en vaga des d’ahir— per reclamar una major inversió en el sector públic en els pressupostos del 2019. Tot i que UGT i CCOO no han cridat a la manifestació d’aquesta setmana, sí que preparen una vaga general del sector públic el pròxim 12 de desembre.
Manifestació dels estudiants universitaris al passeig de Gràcia.
Els estudiants universitaris celebren el segon dia de vaga per demanar que els nous pressupostos apliquin la rebaixa del 30% de les taxes que es va aprovar al Parlament l’any 2015, i l’equiparació dels preus de grau i màster. Amb aquesta reivindicació, diversos sindicats d’estudiants han convocat una manifestació a les 10:30 als Jardinets de Gràcia, que a les 12:00 ha arribat plaça Universitat.
Moment de trobada de la manifestació d’estudiants i de metges d’atenció primària, al carrer de Balmes.
Ha estat en aquest punt on s’han unit diversos professionals de la comunitat educativa, alguns dels quals han fet avui una aturada de 24 h com a protesta. Agrupats en les coordinadores intersindicals, reclamen mesures com el restabliment de l’horari lectiu, la reducció de ràtios d’alumnes per professor/a, o la conversió dels terços de jornada en mitja jornada. Tot plegat es tradueix en la reclamació del 6% del PIB de Catalunya en educació pública (actualment només s’hi inverteix el 2,04%).
La manifestació ha acabat amb una concentració davant del Parlament.
Metges i metgesses de Centres d’Atenció Primària públics i concertats s’estan mobilitzant cada dia de la setmana en un punt diferent de la ciutat per exigir també un augment de la partida del pressupost en sanitat pública. Demanen que l’atenció primària ocupi un 25% del total destinat a la sanitat. I reclamen mesures concretes com millores en la càrrega i qualitat assistencial (límits en l’agenda: 28 visites diàries, 12 minuts de mínim per visita, major plantilla, etc.) i millores en la retribució laboral, retallada des del 2010.
Reportatge sobre com l’augment dels lloguers està propiciant que també augmentin els pisos compartits, sobretot d’estudiants o recents ex-estudiants que no poden afrontar una despesa tan elevada. ?Elaborat per Mariona Puig i Edgar Sapiña dins l’espai ‘Cetrencada’, producte de l’assignatura Taller Integrat de 3r de periodisme a la UPF, per a betevé91fm.
Read more
Paula Andrés, Ivet Armengol, Núria Poncela
«No veuré el Mundial perquè no m’interessa gens el futbol ni segueixo cap equip. Crec que és una de les manifestacions que més odio del nacionalisme”. Aquesta és l’opinió de l’Abel, un estudiant universitari de 20 anys. La Sara, també estudiant, afirma en canvi que seguirà el Mundial perquè li agrada el futbol i així podrà “veure els grans jugadors d’equips del món”. Estar amb amics al bar i passar temps junts pot ser un altre motiu, com en el cas de l’Àngela, per interessar-se pel campionat.
Fa més de vuitanta anys que se celebra la Copa Mundial del Futbol, i si a Espanya aquest esport ja arriba normalment a les quotes més altes d’audiència, el Mundial és l’esdeveniment que trenca rècords. L’or va ser pel Mundial de Sudàfrica de 2010, en el qual Espanya es va fer amb la copa després de guanyar l’equip de la selecció holandesa. Només la pròrroga d’aquesta final va ser vista per 15,6 milions d’espectadors, la xifra més alta de la història de la nostra televisió.
Els joves formen part, òbviament, de l’increment de les audiències del futbol. Segons una enquesta realitzada per Cetrencada a més de cent estudiants universitaris, el 68,5% dels enquestats segueix almenys un campionat.
Però no és només l’interès pel futbol el que mou les masses, sinó l’esdeveniment social que suposa. Per a més de la meitat dels enquestats el principal motiu per veure el Mundial és per estar amb amics i familiars o perquè el seu entorn el seguirà. Així, es posa de manifest que si els joves no tinguessin amb qui compartir l’experiència el percentatge de seguiment baixaria significativament, especialment en el cas de les noies. Per aquest motiu, nou de cada deu estudiants prefereix veure els partits en companyia i més de la meitat no els veuria mai sol. Quant a la localització per veure el partit, l’opció preferida pels joves sigui casa seva, en el 47% dels casos. La resta es reparteix per igual entre l’opció de veure’l a casa d’altres i al bar o similar. No és tan important, doncs, on es mira el partit, sinó amb qui comparteixes aquest moment.
Qatar podria tenir menys audiència
Segons l’enquesta, el 66% dels universitaris no seguiria el Mundial o ho faria en menor mesura si aquest se celebrés a l’hivern, com és el cas del Mundial de Qatar 2022. Es va decidir que aquest començaria el 21 de novembre del 2022, ja que durant l’estiu les temperatures poden ser extremes a Doha, la capital on ja s’estan construint els vuit estadis. L’augment del temps lliure, més que la temperatura, pot ser la causa d’aquesta diferència de seguiment. Per a l’Andrea, estudiant universitària, “és igual que faci calor o fred. La qüestió és que a l’estiu tinc vacances i a l’hivern estic estudiant i tindria molt menys temps”. Tot això, es pot observar que hi ha més noies que deixarien de mirar el Mundial a l’hivern que nois.
Els clixés continuen vigents
Tot i això, la majoria de resultats no estan equiparats entre nois i noies. Dins del fenomen social que és el futbol, la gran majoria de dones (un 85,4%) afirma que sempre mira els partits acompanyada, i només un 14,6% diu que prefereix acompanyada però que també els mira sola. En canvi, amb els nois això canvia: la majoria (un 62,7%) prefereixen fer-ho acompanyats però també miren el partit sols. Un 29,2% només els miren acompanyats, i hi ha un petit, però significatiu 8,3%, que prefereixen mirar els partits sols.
Segons l’enquesta, per tant, la majoria de dones miren partits de futbol només si estan acompanyades. De fet, les dues causes principals per les quals les dones segueixen el Mundial són per veure els partits amb amics i familiars (50%) o perquè el seu entorn el seguirà (23,9%). Queda en tercer lloc el motiu de “perquè m’agrada el futbol”, amb una adhesió d’un 21%, quan en el cas dels nois aquesta opció és clarament la primera, amb un 60% del suport.
Estem parlant d’un mundial únicament jugat per homes i totalment mancat de presència femenina. Més de la meitat de les enquestades no està interessada en el futbol i 7 de cada 10 afirma que no seguirà el Mundial. A la inversa, només un de cada quatre enquestats no està interessat en el futbol i 2 de cada 3 enquestats sí que seguirà el Mundial.
També es dobla la xifra quant al nombre de partits de futbol vistos per setmana, entre els que sí que seguiran el campionat. En el cas de les noies, el 80% de les que el seguiran no veuran més de dos partits per setmana. Per als nois la xifra és la meitat, el 40% veurà dos o menys partits per setmana. Gairebé 2 de cada 10 enquestats van respondre que veurien més de set partits a la setmana, resposta que no va ser triada per cap de les enquestades. Es demostra, un cop més, que el futbol és un esport masculinitzat en el qual la major part dels seguidors són homes i els seus protagonistes, també.
NIL MONTILLA i ABEL VÁZQUEZ
“El futur és exigent”. Amb aquest missatge lleugerament amenaçador, la Universitat Ramon Llull (URL) pretén atreure nous estudiants a les seves aules. Tanmateix, ahir l’eslògan no acabava de convèncer als assistents a l’edició 29 del Saló de l’Ensenyament, perquè es percebia un contrast evident entre les tranquil·les parades de les universitats privades i el xivarri i les llargues cues de la secció pública del Saló -especialment als estands de la UB, la UAB i la UPF-. També en aquesta banda, desenes d’estudiants feien cua a la parada de la Generalitat amb informació sobre beques i ajudes.
Amb tot, l’URL té raó en una cosa: aquest esdeveniment va del futur, el de milers d’estudiants de Catalunya, i també d’altres parts de l’estat, com les Balears i València. Celebrat a la Fira de Barcelona, el Saló de l’Ensenyament s’ha convertit en el referent de les sortides professionals i educatives a què poden optar els joves. Enguany ha crescut un 50% en superfície, i el nombre d’expositors presents ha augmentat un 21%, fins a les 230 parades.
Tota aquesta varietat es podia observar al Palau 1 de la Plaça de l’Univers, on s’unien totes les branques del saber amb l’objectiu de captar interessats. Per aconseguir això, totes les disciplines universitàries s’aplicaven de valent: a l’Escola Superior de Disseny hi havien maniquins amb roba feta per estudiants, uns zombis es passejaven entre la gentada donant ensurts i repartint informació dels estudis artístics superiors i la UPC oferia sessions amb ulleres de realitat virtual. Fins i tot la delegació xinesa es va animar: un dels seus integrants es va disfressar d’ós panda per atreure estudiants a la seva secció, formada per 29 centres de la província de Zhejiang, una de les novetats més celebrades per l’organització del Saló. “Xina és un país en desenvolupament que ofereix moltes oportunitats laborals”, van explicar els expositors de la Chinese Academy of Art a Cetrencada. “Volem fer veure als joves europeus que anar a estudiar a la Xina és una bona possibilitat”. Tanmateix, hi havia poca activitat als seus estands, potser pel poc nivell d’anglès que demostraven els informadors.
Dubtes i il·lusió
Amb tantes opcions al seu abast, eren molts els grups d’estudiants que, carregats de bosses amb els logotips de les diferents universitats, discutien sobre la idoneïtat d’un o altre grau. En canvi, alguns tenien clar la seva decisió des de molt abans de venir al Saló. Així ho expliquen les expositores de l’estand de Periodisme de la UPF: “Hi ha gent que només ve per informar-se, i li hem d’explicar tot des de zero. D’altres venen amb preguntes molt concretes. Però el que més espanta són els horaris i la nota de tall, que és molt alta”.
Una d’aquestes estudiants interessades en el Grau en Periodisme és la Mar, una alumna de segon de batxillerat que espera amb il·lusió la vida universitària. “Espero que m’agradi en tots els aspectes: vull sortir ben preparada, i que la gent i l’ambient estiguin bé”.
Com ella, són molts els alumnes que encaren aquesta nova etapa amb emoció. És el cas de la Paula i la Mireia, de primer de batxillerat, que esperen “poder viure una mica menys estressades”. Elles visiten el Saló per segon cop, i en un any els seus plans de futur han canviat: “Venir al Saló de l’Ensenyament t’ajuda a orientar-te i a tenir tota la informació necessària”, diuen.
Tornen les controvèrsies
Novament, el Saló de l’Ensenyament ha estat motiu de polèmiques, especialment per la presència de les Forces Armades al Palau 2, dedicat als cicles formatius i altres propostes educatives no universitàries. El 2016, Ada Colau ja va verbalitzar la posició de l’Ajuntament sobre el tema, en declarar que el Consistori no veu amb bons ulls la presència militar al Saló. Ahir, les autoritats de l’Ajuntament i la Generalitat van acordar no inaugurar el Saló en senyal de protesta, i tampoc van passar pel controvertit estand. Poc després d’això, la plataforma “Desmilitaritzem l’educació” va organitzar una petita protesta davant l’expositor de l’Exèrcit, utilitzant el mateix lema que han esgrimit en anteriors edicions: “Les armes no eduquen, les armes maten”.
En la 29ª edició, les universitats han presentat per primera vegada els graus de 3 anys que es començaran a impartir el curs vinent, a partir del polèmic decret del 2015 que permet als centres fer carreres de tres anys i màsters de dos. Així, s’han presentat 18 noves titulacions, entre les quals el grau d’Estudis de Gènere de la UAB, que compten amb 180 crèdits, a diferència dels 240 actuals.
El Saló de l’Ensenyament tancarà les seves portes el proper diumenge 18 de març, però el camí de tots aquests estudiants tot just acaba de començar. Ciències, comunicació, economia, art, noves tecnologies, serveis… Tots ells busquen entre estand i estand la clau per prendre una decisió que pot marcar el seu futur, en un context en què les empreses demanen a treballadors cada cop més preparats.
Read more
MARTA SANTACREU OLAYA (@msantacreeu)
Com cada divendres, la Carla es fa la maleta. És un hàbit que ha adquirit després de tres anys estudiant a Barcelona. Però el problema arriba quan es planteja com tornar a casa.
Read more- 1
- 2