El que passa a l’Erasmus no sempre es queda a l’Erasmus

Un reportatge que descobreix les històries, situacions i sentiments que s’amaguen darrere l’experiència de marxar a estudiar a l’estranger durant una temporada

ANNA HERNÀNDEZ I GARRIGA – ELISENDA ROVIRA POBLET

Arriba l’hora de fer les maletes i camí a l’aeroport, joves i entusiasmats pensen que avui comença una nova etapa. Una etapa que sovint es tradueix en desprendre’s temporalment de «casa», dels amics i la família, de les activitats de lleure i, fins i tot, de les aules universitàries. És el moment de marxar i acomiadar-se de tot per viure una experiència totalment nova: continuar la carrera universitària a l’estranger.

Els intercanvis internacionals són etapes de la carrera d’un estudiant que es preparen amb molts mesos d’antelació, ja que comporten un seguit de decisions i tràmits burocràtics i també emocionals força extenses. És un procés llarg que sovint genera nervis i sentiments contradictoris, però que en la majoria dels casos s’acaba convertint en una «de les experiències més importants de la seva vida», diuen els que ja n’han tornat.

És necessari conèixer les dues cares de la moneda d’una estança a l’estranger. Cal estar informats de la felicitat que comporta però també de tot allò que queda amagat i que, lluny de ser innecessari, no es fa suficientment palès a l’hora d’informar els estudiants que volen marxar.

Les dues cares de la moneda, en primera persona

El que passa en una estança fora no sempre es queda allà. De fet, hi ha cares fosques que, tot i quedar difuminades per la bona experiència, segueixen existint. El procés d‘adaptació a vegades és difícil – sobretot quan es tracta de marxar a països amb cultures molt diferents.

A més, moltes de les persones, com les que es veuen representades en el següent mapa, han tingut problemes burocràtics, bé amb la universitat de destí com amb la UPF. Són vivències que fan de l’experiència de marxar a fora menys agradables però que, en la gran majoria de les persones a qui afecta, no els és causa suficient per valorar com a negativa l’experiència global.

Alguns d’aquests intercanvis, però, es veuen afectats per l’actualitat. En aquest cas, la crisi del coronavirus, una pandèmia que està cada vegada a més gent arreu del món. Per causes com aquesta, hi ha persones que s’han vist obligats a tornar a casa.

És tot un Erasmus?

La terminologia i l’ús del llenguatge és essencial també a l’hora de parlar de les estades a l’estranger.

La universitat, un fre de mà per la muntanya russa emocional

Marxar a l’estranger a fer una part de la carrera és un pas molt important i totes les decisions que això implica requereixen un assessorament concret. Ruth Rodríguez, coordinadora dels programes Erasmus i altres plans d’intercanvi a la Universitat Pompeu Fabra ens explica un seguit de recomanacions que ella fa als alumnes durant aquest procés de tràmits i dubtes.

La coordinadora Ruth Rodríguez també fa molt d’incís en el fet que ara l’Erasmus o altres opcions similars són cada cop més freqüents. En aquest sentit però, no es pot ampliar més l’oferta pel que fa a les xifres, però sí que busquen ampliar els convenis amb més universitats que tinguin una bona aposta en l’àmbit acadèmic.

A la facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, que engloba els graus de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques, prop de 100 alumnes han marxat o marxaran aquest curs a estudiar a l’estranger una part dels seus crèdits.

En aquest sentit, la facultat té dos òrgans que s’encarreguen de gestionar tots els tràmits burocràtics: la Secretaria de la Facultat i l’Oficina de Mobilitat i Acollida (OMA).

Read more

Ignasi, impulsor d’Ethical Time: “em vaig adonar que les persones no estaven comprant coherentment amb els valors que tenien”

@mireiaBMA

La iniciativa suposa la primera xarxa de consumidors de roba sostenible a Espanya

Manifestar rebuig contra el treball esclau però vestir roba confeccionada amb mà d’obra esclava, malgrat semblar una antítesi, és, avui en dia, una realitat en la nostra societat. Ethical Time arriba de la mà del jove i emprenedor Ignasi Eiriz per trencar amb aquesta realitat i permetre’ns a tots comprar com pensem. És estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra i a més, té en les seves mans un dels projectes més reveladors dels últims anys: una aplicació gratuïta que permetrà crear un espai on marques de roba sostenible i els consumidors es puguin trobar. 

 

 

Parla’m una mica d’Ethical Time. Com vas començar i per què?

Fa cosa de dos anys vaig decidir que no volia, amb les meves compres, fomentar el treball esclau. A partir d’aquí vaig començar una investigació i em vaig adonar que, realment, hi havia moltes alternatives a les grans empreses tèxtils. Aleshores, la gent del meu entorn, que em veia comprar en aquestes botigues, em va començar a preguntar: on puc comprar una samarreta? On puc comprar uns pantalons? I va haver-hi un moment que va passar de ser una persona qui m’ho demanava a deu, quinze… I va ser aleshores que em vaig adonar que la gent està en contra del treball esclau però que no compra coherentment amb els seus valors.

 

Un dels arguments per a no canviar on comprar és que la roba sostenible és molt més cara i no és del mateix estil. Això és així realment?

Això és també el que volem reivindicar: tenim la percepció que la roba és hippie perquè es diu “roba alternativa” i pensem que és molt més cara. Però això no és així. Si ho compares amb una samarreta del Zara que et pot costar 4 € doncs sí, és més cara i mai trobaràs una samarreta per 4 €. Però és que això, si ho penses, no pot ser sostenible per enlloc, a saber què estan cobrant les persones per poder vendre una samarreta per 4 €. Però si ho compares amb roba de marca, que moltes persones en compren, és fins i tot més barata. Hem de canviar una mica el xip i dir: enlloc de comprar 10 samarretes, me’n compro 5 i que siguin bones i que siguin coherents amb els meus valors.

 

Què vols oferir tu, doncs?

Parlant amb aquestes marques sostenibles m’he adonat que el que més els costa és el tema del màrqueting, donar-se a conèixer. Aleshores, si no existeix una plataforma que faciliti posar en comú aquestes marques amb les persones, s’ha de crear. I això és el que he fet: crear-la.

 

Com funcionarà?

La idea que vaig pensar que seria millor és una pàgina web amb una aplicació mòbil. Que les persones puguin dir la peça de roba que busquen, a quin preu, on la volen trobar i també amb un apartat de què li exigeixen a la seva roba: el bàsic seria el treball digne de les persones, però a partir d’aquí també poden decidir que volen producció local, teixits sostenibles i darrerament també hem afegit un paràmetre per a persones veganes.

 

Es podrà comprar des de la mateixa web aleshores?

No. Sortirà un mapa de les diferents botigues físiques on pots trobar la roba amb aquestes característiques o la mateixa web et redirigirà a les pàgines web d’aquestes marques on pots comprar.

 

Com heu finançat el projecte?

Per tirar-ho endavant hem fet una campanya de crowdfunding amb micromecenatges. El que demanàvem a través d’aquesta campanya eren 20.000 € i teníem quaranta dies. Vam començar el 10 de desembre i el dia 9 de gener es van aconseguir. Han participat més de 500 mecenes i a més, ens queden 9 dies de campanya encara. Per tant hem posat un nou objectiu de 30.000 € i si s’aconsegueix, també entraran motxilles, bosses de mà i carteres, que des d’un inici només es contemplava roba i calçat.

 

I aquests mecenes qui són?

Hi ha l’apartat de persones individuals que qualsevol pot entrar i donar diners i aleshores aquestes persones obtenen una recompensa i l’apartat per a empreses, marques de roba, amb altres tipus de recompenses.

 

Quan veurem disponible la web d’Ethical Time?

A finals d’abril, principis de maig.

 

Serà pagant l’aplicació?

Sempre hem volgut que sigui el millor tant per les marques com pels consumidors. Per tant farem que sigui gratuït per ambdós.

 

Aleshores, com el projecte podrà ser sostenible econòmicament?

El que fem és crear la primera xarxa de consumidors de roba sostenible. Farem que les persones que estan interessades en comprar aquest tipus de roba es puguin fer sòcies d’Ethical Time, la qual cosa costa 20 € l’any. Amb això aconsegueixen descomptes a les botigues i per tant, quan hagin de comprar, ja aniran a aquelles botigues. Així, a elles els sortirà bé pagar els 20 € perquè quan comprin, els sortirà més econòmic.

 

Amb quin equip comptes?

Ara mateix treballem amb voluntaris però sí que tenim previst que, quan tiri endavant la iniciativa, si funciona bé, passin a ser treballadors assalariats, per tant, també crearem llocs de treball.

 

El tema màrqueting com el porteu?

Ha sigut la part més rodada perquè és el que estic estudiant. Vam fer un pla per aconseguir sortir als mitjans i hem aconseguit sortir a més de 60 mitjans de tot Espanya. Realment ha sigut el que ha fet que la idea s’expandeixi del tot i es faci efectiva.

 

 

Read more

Dolç destí – #46

En el programa d’avui fem una parada al sud-est asiàtic. Anem ni més ni menys que al Vietnam. Quatre estudiants de la UPF ens expliquen un grapat d’històries sobre la seva experiència al país aquest estiu. Els vietnamites mengen gossets? Viatgen 5 persones sobre una moto? Les cerveses valen 10 cèntims? Us descobrim tot això i molt més a Dolç Destí! Un programa de Núria Falcó, Gemma Sagrera i Ester Torras.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies