“Som un més de la plantilla”

Els estudiants del món de la salut sumen esforços per fer front a la Covid-19

La crisi del coronavirus ha posat en tensió el sistema sanitari. La situació davant la pandèmia és excepcional i, per fer-hi front, s’han hagut de prendre mesures en altres moments inimaginables. Per exemple, la contractació d’estudiants i personal en formació de medicina, infermeria o altres àmbits de la salut com la investigació científica o la farmàcia. Alguns d’ells, després d’oferir-se voluntaris, s’enfronten a la realització de tasques que, en un altre context i davant la seva inexperiència professional, haurien d’estar supervisades.

El personal mèdic de l’Hospital Clínic preparant-se per atendre als malats de Covid-19. |FRANCISCO ÀVIA (ACN)

El 14 de març, el govern espanyol va fer públic un Reial Decret on s’establia que l’administració podia comptar amb estudiants i personal sanitari per fer reforçar els centres mèdics. Seguint aquesta direcció i, a petició del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el govern català està mobilitzant metges titulats l’any passat i estudiants d’últim any de Medicina i Infermeria, entre d’altres. La convocatòria també ha anat dirigida al personal sanitari recentment jubilat.

Malgrat la crida a la col·laboració, en alguns casos són els mateixos professionals qui s’han de mobilitzar. Aquest és el cas de Miquel Ariño, llicenciat en Medicina. Després d’aprovar l’examen MIR a finals de gener, es va apuntar a una borsa de voluntaris per ajudar durant la pandèmia. La resposta, però, no va ser la que esperava: “Vam començar a rebre trucades de Madrid i del País Basc oferint-nos places de metges a centres públics abans que a la nostra pròpia ciutat”. Finalment, va saber que a l’Hospital de Barcelona necessitaven personal i ara treballa en aquest centre privat.

“Mai hauria imaginat que els meus primers passos al món de la Medicina serien així.”

Miquel Ariño, metge MIR.

La situació de la Laura Albert és força similar. Després d’enviar un correu a Suport Covid-19, un grup de coordinació organitzat pel Col·legi de Metges de Girona, treballa com a suport d’urgències a una clínica privada. El seu objectiu és donar un cop de mà, “sentconscient que em queda molta formació per davant”. I és que cal entendre que aquests joves es troben a mig camí entre la formació i la professió. Com explica en David Fernández, resident d’infermeria, “ara mateix som un més de la plantilla i no estem supervisats de manera contínua”.

Un estudiant de medicina fent tasques de suport telefònic. Imatge de l’1 d’abril del 2020. |ACN

Tot i les noves responsabilitats, però, sovint segueixen cobrant el sou de resident. “Prenem les nostres pròpies decisions”, declara en David Fernández. I, per tant, demana que aquests nous infermers cobrin com a tal, ja sigui per l’elevat risc de contagi o per la realització de tasques que, en una situació normal, haurien d’estar controlades de prop.

Segons els mateixos testimonis, els Centres d’Atenció Primària i els hospitals catalans generalment tenen mascaretes, bates i pantalles protectores suficients. Però, no tot el personal sanitari corre la mateixa sort. L’Alejandro Aguilar, estudiant de tercer de Farmàcia, treballa ara a una petita oficina farmacèutica d’Arenys de Munt on, segons explica, porta tota una setmana amb la mateixa mascareta. “No ens podem permetre el luxe de llençar-les”, es queixa. A més, afirma que “el degoteig de gent és constant” i que “el desgast emocional sempre està molt present”

“Al final som persones ben preparades, que podem aportar, amb moltes ganes d’ajudar a la societat.»

David Fernández, resident d’infermeria.

En definitiva, aquests joves estudiants s’enfronten a un procés d’aprenentatge accelerat a marxes forçades. Miquel Ariño destaca aquesta dualitat. “D’una banda, estic content d’haver començat a treballar, de guanyar experiència. Però, de l’altra, la situació en què ens trobem és d’una duresa immensa”. Tot i això, són conscients de la rellevància de la seva contribució. “Al final som persones ben preparades, que podem aportar, amb moltes ganes d’ajudar a la societat”, conclou David Fernández. Mai s’haurien imaginat que aquesta fos la seva primera experiència professional.

Read more

L’angoixant jornada d’un doble grau

PAU BEYA ACERO (@pbeya96) i DANIEL ORTÍN POLO (@danielortin)

Descarrega’t l’article en PDF

Andreu és el nom fictici d’un personatge real que cursa dos graus simultàniament a la Universitat Pompeu Fabra. Estudia Periodisme i Economia. La seva atrafegada jornada, doncs, es divideix entre el Campus del Poblenou i el de la Ciutadella.

El dia comença a les 7:45, quan l’Andreu es lleva. Surt per la porta de casa a les 8:30. L’esperen 12 hores d’intens estudi. Té un seminari de Teoria de Jocs, una assignatura d’Economia, a les 9:00 al Campus de la Ciutadella. Agafa el metro i arriba just quan el professor és a punt de començar la classe.
L’Andreu surt a resoldre exercicis a la pissarra, que ha resolt prèviament a casa. El professor puntua la seva intervenció, resol els dubtes que puguin haver-hi i la classe acaba cap a les 10:30.

L’Andreu, aleshores, ha d’anar a classe de Periodisme, a preparar el present número del Cetrencada. La classe ha començat a les 9:30 però ell, degut a la classe d’Economia, pot arribar com molt d’hora a les 11:00. El professor permet a l’Andreu arribar més tard. Altres companys de l’Andreu també fan doble grau i es troben en la mateixa situació. No tots, però, combinen Periodisme amb Economia. N’hi ha que fan Humanitats, Ciències Polítiques o Dret.

Durant les dues hores que és a classe, l’Andreu contacta amb fonts i prepara entrevistes que li serviran per a poder preparar una de les peces que sortiran al Cetrencada. Ara mateix estàconfeccionant un reportatge.

L’horari del Taller acaba a les 13:30, però l’Andreu ha de marxar mitja hora abans a dinar. Va al bar de la universitat, ja que no té temps d’anar a casa. Té classe a Ciutadella a les 14:30. Un altre cop d’Economia, i de la mateixa assignatura que tenia el seminari.

Aquesta vegada la classe és magistral, o sigui que l’Andreu pren apunts durant una hora i dos quarts sense parar, mentre presta atenció a les explicacions del professor i li fa alguna pregunta. La classe acaba a les 16:00.

30 minuts més tard ja és un altre cop a la Facultat de Comunicació. Hauria de ser-hi fa una hora, ja que la classe de Seminari d’Anàlisi de l’Actualitat comença a dos quarts de quatre.

Acaba la classe a les 17:30. Aleshores se’n va a la bilbioteca i fa deures. Quan acaba, cap a les 20:30, és l’hora de marxar a casa.
L’Andreu passarà sis anys realitzant aquesta dura jornada, però es llaurarà un futur millor.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies