Estudiar a l’estranger per trobar una feina millor

ALBERT JIMÉNEZ (@albertjimenez14) i SANTIAGO JOSÉ SÁNCHEZ (@santisanchez94)

Descarrega’t l’article en PDF

Una àmplia oferta de títols universitaris amb més sortides laborals actuen com a reclam per als joves que volen formar-se més enllà de les nostres fronteres.

La decisió de marxar a estudiar la carrera sencera a l’estranger és una opció que cada cop estan prenent més catalans. Marxar del sistema universitari català per trobar elements que manquen aquí, per conèixer altres cultures i per diferenciar-se dels seus iguals catalans en un sistema cada cop més competitiu.

Patrícia Ollé, Javier Verkaik, Matilde Suárez i Carlos Suárez ens expliquen com van prendre la decisió de marxar. Estudiants al Regne Unit, Holanda, Suïsa i Estats Units, cap d’ells lamenta haver marxat a estudiar fora però tots ells comparteixen la idea de tornar un cop acabada la carrera i amb uns estudis a l’estranger que els hi faciliti trobar feina prop de casa seva.

IMG_3311

En Javier, el dia de la seva mudança amb un dels set companys amb els que conviu a un pis d’estudiants a Holanda. JAVIER VERKAIK

Estudiar turisme fora d’Espanya
“Jo volia estudiar en anglès i veure món”. Matilde Suárez ho té clar: marxar a estudiar a fora era la seva única opció. La decisió la va prendre després d’una estada als Estats Units. Sorpresa pel fort sentiment de companyerisme, va decidir fer el salt. “Tothom estava allà per estudiar, cosa que a Espanya no passa”, apunta. Astudia un grau en gestió hotelera a la International School of Hotel Management de Les Roches (*), a Suïssa, que no s’imparteix a Espanya. “Quan vaig plantejar-li a la meva tutora de batxillerat em va preguntar si volia ser cambrera tota la meva vida”.

Matilde Suárez assegura que el grau que està cursant no té el suficient reconeixement a Espanya i que no existeix la mateixa titulació. “Suïssa m’ofereix tres coses que no em dona Espanya: primer, el grau, segon, els contactes i tercer les possibi laborals”, afirma la Matilde, tot i que no descarta tornar aquí un cop hagi fet currículum i hagi treballat.

En busca de l’excel·lència a Holanda
D’ascendència holandesa, Javier Verkaik ho va tenir clar a l’acabar el Batxillerat. Volia marxar a Holanda i seguir així els passos del seu germà que havia marxat a estudiar allà tres anys abans. La Universitat escollida va ser la de TU Delft, en una ciutat universitària a una hora d’Amsterdam. “Tenia l’oportunitat de marxar a una de les millors universitats tècniques del món i no la vaig deixar escapar”. Actualment cursa un grau que barreja Direcció d’Empresa amb Inginyeria, quelcom encara desconegut a Espanya.

Els tràmits van ser llargs, però el fet de tenir el nivell d’holandès convalidat gràcies a les classes que des de petit feia a una escola holandesa va ser un punt positiu. Un cop dins del sistema universitari holandès, tot va ser més fàcil. “A Holanda rebo una beca bàsica a la que tenim dret tots els estudiant i també una beca per viure fora de casa” explica Javier Verkaik. A més de les facilitats econòmiques, el preu del grau a Holanda és de 1.950 per totes les carreres i màsters per igual i es pot fraccionar en mensualitats.

Una Universitat nord-americana a Londres
Patrícia Ollé estudia Relacions Internacionals a la Richmond University of London. Blanquerna és l’única facultat de Catalunya que ofereix aquest mateix grau, però només ho fa des de fa un any. Patrícia Ollé ho va tenir molt en compte a l’hora de decidir què estudiar i a on. “També em vaig plantejar marxar als Estats Units, però per un tema de distància vaig acabant decidint-me per Londres”, afirma.

La decisió de marxar la va prendre a segon de batxillerat després de visitar el campus en unes jornades de portes obertes. A partir d’aquí, tot va venir rodat: “vaig fer la sol·licitud a l’octubre i em van tenir en compte les notes del batxillerat”.

El cost del seu grau és de 9.000 lliures a l’any. El govern britànic ha concedit a la Patrícia un préstec universitari, i gràcies a això el preu queda reduït a poc més de 3.000. A banda d’això, els costos als que ha de fer front són més elevats perquè el cost de la vida és més car que aquí.
“Una vegada vaig marxar vaig assegurar-li a la meva mare que tornaria a casa. Però una vegada has començat a estudiar i a fer pràctiques no ho tens tan clar. Ja he assumit que no tornaré immediatament”, sentencia.

El lloc ideal per un esportista
Combinar l’esport d’alt nivell amb la Universitat va arribar a ser molt difícil per a Carlos Suárez. Després d’un any estudiant ADE a la Universitat Autònoma de Barcelona, va decidir donar un gir a la seva vida: “no volia deixar de jugar a tennis i anar a Estats Units era una molt bona oportunitat per poder seguir estudiant també”.

L’accés va ser una odisea que va acabar realment bé. El jove tenista va haver de contactar amb una agència especialitzada que es va encarregar de difondre el seu rànquing i vídeos jugant. D’entre totes les universitats interessades va decidir marxar a Mars Hill, Carolina del Nord perquè “l’entrenador va mostrar molt d’interès en mi i la beca que em donaven era prou bona”.

Carlos Suárez té decidit tornar quan acabi Bussiness Administration l’any vinent. “Sóc una persona molt familiar i trobo a faltar Espanya. Crec que amb el plus d’haver estudiat a Estats Units tindré menys problemes per trobar feina”.

Read more

Hyers: “Sempre hi ha una campanya en marxa als Estats Units”

El consultor polític destaca la importància de la comunicació política en un escenari de ‘campanyes permanents’

POL FERNÀNDEZ (@pol_North02)

Descarrega’t l’article en PDF

foto

Bill Hyers durant la introducció de la conferència, a càrrec del professor Carles Pont, a l’IDEC. POL FERNÀNDEZ

Bill Hyers, consultor polítics del Partit Demòcrata, va donar la classe magistral per dos màsters de la Universitat Pompeu Fabra sota el títol “Les campanyes polítiques als Estats Units- Estudis de cas”, el passat dimarts, a la facultat de l’IDEC-UPF. La conferència  va girar entorn a la importància de la comunicació política en els processos electius, amb nombrosos casos pràctics a tots els nivells administratius nord-americans, davant d’uns 100 assistents.

El ponent va fer una primera aproximació als elements claus per la preparació d’una campanya electoral. “Els diners són un factor decisiu, però no és l’únic factor clau: importa més la claredat del missatge”, digué Hyers. ”Actualment no hi ha inici o final de les campanyes: són permanents”.  A continuació exposà les principals claus de l’èxit en la campanya de l’alcalde de Nova York Bill de Blasio. “Havíem de construir qui era Bill de Blasio: volíem que semblés un home normal d’un barri normal, lluny de la classe rica que havia governat la ciutat habitualment” declarà.

 

Sobre els discursos dels republicans

Hyers no va tenir cap mirament a dedicar dures crítiques cap als republicans i el seu ús “constant del discurs negatiu”. En referència a l’ex-alcalde de La Gran Poma, Rudolph Giuliani: “És un home terrible. Calia fer canvis en el model business de Manhattan”. En el torn de preguntes, va ser preguntat per les primàries del Partit Republicà, on va afirmar que, malgrat que no coneix el funcionament intern dels seus oponents, era “poc realista pensar en Donald Trump com a un possible candidat; és una persona ridícula”.

Una carrera en alça

Hyers és una figura en auge en les campanyes polítiques del Partit Demòcrata. Des de 2001 es dedica a temps complet a la preparació de comicis. A més de les campanyes d’Obama i de Blasio, n’ha portat altres com la de John Fetterman pel Senat dels Estats Units, o la de Martin O’Malley per les primàries dels demòcrates de cara a les presidencials del proper any.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies