Catalunya, més a prop dels esperats pressupostos?

L’expulsió de Carlos Carrizosa del debat de política general o l’al·lusió al terrorisme que va fer la dirigent del partit taronja, Lorena Roldán, van omplir titulars i hores de tertúlia. Però en aquell ple del Parlament també hi va haver espai per abordar necessitats socials, infraestructures, finançament. Tot i no tenir tant de ressò, Junts per Catalunya, Esquerra i els socialistes van aprovar una resolució dels comuns sobre les seves prioritats. «L’atenció primària sanitària, l’escola inclusiva, garantir el dret a la vivenda», «impulsar una reforma fiscal progressiva en l’impost de la renda i el de successions» o una «renda garantida per la ciutadania» semblen punts de consens, almenys sobre la taula.

Després de tres anys de pressupostos prorrogats, aquesta entesa pot ser el punt de partida d’una carrera de fons que culmini amb els esperats comptes, que el país necessita cada dia amb més urgència. Segons publica El Periódico de Catalunya, la setmana passada les formacions polítiques van celebrar una reunió a la Conselleria d’Economia per arribar a un acord de cara als pressupostos del 2020 «en la qual es va percebre cert progrés».

Des de la societat civil, fonts de la Taula del Tercer Sector reclamen que «els pressupostos s’aprovin d’una vegada» i és que els números que marquen les polítiques públiques actuals de la Generalitat responen a la situació, els reptes i les necessitats del 2017 i estan avui entre els pitjors de tot l’Estat. Hi ha estipulats 1.180,9 euros per càpita en despesa sanitària, 756,2 euros en educació i 270,1 euros en protecció i promoció social. La inversió respecte al PIB català és només del 7,4%, en comparació al 10,4% estatal o el 12,8% de Castella-la Manxa o el 12,4% d’Andalusia (12,4%).

Els partits polítics amb representació parlamentària no es posen d’acord sobre com estructurar els fons de la Generalitat. Entre totes les formacions, però, hi ha un consens clar: el full de ruta ha de ser actualitzat. Tal com indiquen des del paraigua d’entitats, «les prioritats canvien i la nostra realitat és ben diferent que la de fa uns anys«. En aquest temps, s’han accentuat qüestions que ara necessiten una resposta adequada. «El fenomen migratori ha aparegut amb molta força i aquesta és una nova realitat a la qual ens haurem d’adaptar», exemplifica la font.

Els pressupostos són segurament la llei més important de l’any perquè materialitzen les polítiques del govern i l’aplicació de la normativa aprovada pel legislatiu. Sense anar més lluny, el president del govern en funcions Pedro Sánchez va decidir dissoldre les Corts i convocar eleccions davant la impossibilitat d’aprovar uns números pel 2019 que fessin possible la governabilitat de l’Estat.

Read more

Eleccions municipals: el combat sobiranista a tres bandes

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Des de les últimes eleccions municipals l’any 2015, tres partits s’han disputat el vot independentista enmig d’una carrera d’obstacles entre diades, manifestacions, consultes, referèndums, exilis i empresonaments. Ara, quatre anys després, els partits sobiranistes tornen a preparar-se per conquerir alcaldies de cara al pròxim 26 de maig. Però, podran tan sols unes poques setmanes suposar un canvi substancial en la correlació de forces que es va construir en les eleccions espanyoles del 28 d’abril?

La primera de les formacions que busca l’electorat independentista és Junts per Catalunya -que al llarg de la seva trajectòria ha dut també els noms de Convergència Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, i Democràcia i Llibertat-; i que des de fa més de tres dècades s’ha posicionat com el gran referent de la dreta catalanista. Actualment, aquesta candidatura presidida per l’expresident de la Generalitat i exiliat Carles Puigdemont busca el seu lloc a les urnes locals després d’un espectacular resultat el 21D de 2017 que no es va repetir, però, el passat 28A.

Aquest declivi de la dreta juga en favor de la segona força independentista que entra en joc en aquests comicis municipals: Esquerra Republicana. Tot i que a les passades generals JxCat va perdre només un escó respecte de les de l’any 2016; ERC en va guanyar sis, fent palès que el partit presidit per Oriol Junqueras ha aconseguit monopolitzar l’auge del vot independentista. Aquest fet -al que se suma l’extensa campanya que està duent a terme la formació en favor dels presos polítics- pot fer perillar la posició dels convergents, que fins ara ha mantingut l’hegemonia municipal amb més de 400 ajuntaments sota el seu govern.

A tot duel de titans, però, manca el contrapès. La CUP, un conglomerat de partits i organitzacions que neix amb l’objectiu de dur els moviments i les lluites socials a les institucions, ha apostat des de la seva primera candidatura l’any 2007 per les eleccions i la política municipal com a eix principal de la seva actuació. Amb uns grans resultats als darreres comicis locals l’any 2015 -on van arribar a governar més de 15 ajuntaments arreu de Catalunya– però amb una crisi interna que sacsejà el partit en unes generals en què una de les formacions que compon la candidatura es presentà per lliure com a Front Republicà -sense arribar, però, a treure cap escó-, les simpaties i desconfiances que la CUP pot despertar en l’electorat en un context com l’actual són imprevisibles.

Dades extretes del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Dades extretes del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Però què ens augura aquest 26M? Els grans resultats d’ERC el 28 d’abril fan perillar una històrica Convergència molt assentada en els governs municipals; que tot i perdre butaques als ajuntaments catalans en guanyaria a Europa, després de la mediàtica pugna amb PP i C’s per la presentació de la candidatura Lliures per Europa encapçalada pel fugit Carles Puigdemont. I és en aquest limbo que la CUP es juga els seus regidors: si bé els mals resultats en les últimes autonòmiques i les discrepàncies arran del 28A van relegar la formació anticapitalista a un segon pla, aquesta s’erigeix com l’alternativa trencadora als dos partits sobiranistes tradicionals. La pilota, però, queda ara a la teulada dels votants.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies