FC St. Pauli – Hamburger SV: rivalitat més enllà del terreny de joc

Les diferències ideològiques entre les aficions han governat la competitivitat dels dos equips

Eva Jou (@evajp98)

Diumenge es va celebrar el derbi més polèmic de la segona categoria de la Bundesliga, la Lliga Alemanya de futbol. L’encontre entre el FC St. Pauli –un equip d’un barri obrer de la ciutat d’Hamburg- i el Hamburger SV –l’entitat més famosa de la ciutat i la tercera en nombre de socis a tot Alemanya- va finalitzar amb una victòria favorable a l’equip visitant, que no va encaixar cap gol i va aconseguir posar el marcador a quatre.

 

Però la rivalitat que es respira entre aquests dos equips de la ciutat d’Hamburg no es redueix a la seva proximitat territorial. El veritable origen de la seva competitivitat es troba a la ideologia de les seves aficions. Mentre que a l’Hamburg, històricament, l’han seguit aficionats que profereixen consignes nazis a les graderies dels estadis i llueixen símbols que es remunten a la mateixa època, el Sankt Pauli d’acord amb la ideologia de la seva afició va declarar-se, ja fa uns anys, un club antifeixista, antihomòfob, antisexista i antiracista. Però quina és la gènesi d’aquesta batalla ideològica entre les aficions?

 

L’Hamburger SV existia des de l’any 1887 i, amb el naixement del FC St. Pauli el 1910 a la mateixa ciutat, comença una rivalitat que avui en dia encara perdura. No obstant això, el primer enfrontament entre ambdós equips no va tenir lloc fins a la dècada dels 60. Van trobar-se a la Oberliga Nord durant tres temporades consecutives i dels sis partits disputats, l’Hamburg es va imposar en cinc, mentre que el St. Pauli només va aconseguir un empat. L’Hamburg, però, no només es trobava en una posició de superioritat respecte del St. Pauli en termes estrictament futbolístics, ja que portava el nom de la ciutat i disposava de més riqueses.

 

La dècada dels 80: la rivalitat traspassa el terreny de joc

El discurs nacionalsocialista va calar entre l’afició de l’Hamburg. Així, mentre el seu estadi  s’omplia de càntics i símbols que abanderaven l’Alemanya de Hitler, el Sankt Pauli obria les portes a tots aquells aficionats que s’oposaven al ressorgiment del nazisme. Aquest èxode d’aficionats va propiciar el creixement del Sankt Pauli, que durant aquesta dècada es declara oficialment un club antiracista, antihomòfob, antisexista i antifeixista.

 

Amb el pas dels anys, però, la ideologia feixista va quedar reduïda a un grup de seguidors ultres de l’Hamburg. El Sankt Pauli, en canvi, no ha perdut mai els valors que encarna des d’un principi.

 

Enfrontaments dins i fora del terreny de joc

Ambdós equips van estar un període de temps considerable sense enfrontar-se. Mentre que el St Pauli estava entre la segona i la tercera categoria, l’Hamburg no baixava de la primera divisió. Així, el rebombori no va reaparèixer fins l’any 2010, en què el St Pauli va aconseguir l’ascens a primera. Malgrat que el primer enfrontament no va destacar pels incidents, la tensió va augmentar exponencialment al partit de tornada, que s’acabaria ajornant a causa de la pluja. A la sortida, els ultres de l’Hamburg van atacar els aficionats del Sankt Pauli provocant destrosses al bar Jolly Rogers. Els hospitals de la ciutat es van omplir de ferits i les comissaries de detinguts. Finalment, va jugar-se el partit de tornada, en el qual el St. Pauli va guanyar l’Hamburg per 0 a 1. Es tracta d’un resultat històric, ja que no els guanyaven des del 1978. Tot i això, van tornar a baixar de categoria.

 

La violència entre aficions va tornar a prendre protagonisme l’any 2012, durant la celebració de la Copa Schweinske. S’enfrontaven el Nordsjaelland i el Respect United, en un partit simbòlic contra el racisme. A les graderies hi havia aficionats del Sankt Pauli, del Lubeck i de l’Hamburg. Els càntics i símbols feixistes propiciats pels seguidors del Lubeck i de l’Hamburg van provocar la reacció agressiva dels del St Pauli. Finalment, la policia va acabar intervenint i les baralles i els gasos lacrimògens que van disparar els cossos de seguretat van provocar desenes de ferits i 74 detinguts.

 

Les disputes, però, no s’acaben aquí. Alemanya es va proclamar campiona del món l’any 2014, però a Hamburg no van tenir la festa en pau. Durant la nit de la celebració del mundial, al crit de “Sou merda. El Sankt Pauli és una merda” van volar pels aires els vidres del Bar Shebeen de Hamburg, un antre freqüentat pels del St Pauli. Els clients del Shebeen van declarar que l’atac havia estat protagonitzat per un grup de neonazis de l’Hamburg. Es tracta del mateix que grup que penja pancartes amb lemes com HASS (odi) i Zecke Verrecke (mort a aquestes paparres) durant els derbis.

 

Després de 9 anys i a causa del descens sense precedents de l’Hamburg a segona divisió, s’ha tornat a celebrar un dels derbis més polèmics a escala històrica. Una vegada més, l’Hamburg s’ha sobreposat al St Pauli en un enfrontament que, sorprenentment, va desenvolupar-se sense incidents significatius tant dins com fora del terreny de joc.

 

deports

Read more

L’olimpisme es pronuncia sobre intersexualitat

Olga Folch (@olga_folch)

El  Tribunal d’Arbitratge Esportiu (CAS) s’enfronta aquesta setmana a les vistes del procés d’apel·lació de Caster Semenya contra la nova regulació de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) que apartaria de les competicions a les dones intersexuals. Les vistes han començat aquest dilluns a la seu del CAS, a Lausana, i s’allargaran fins divendres 22 de febrer.

Caster Semenya, atleta sud-africana i campiona olímpica dels 800 metres llisos, va néixer amb testicles interns i té un nivell de testosterona tres vegades superior a l’habitual en dones. Aquestes característiques són pròpies d’un Desenvolupament Sexual Diferent (DSD) anomenat hiperandrogenisme.

Captura de pantalla 2019-02-19 a les 16.40.45 

Semenya reclama el seu dret a seguir competint sense medicar-se o sotmetre’s a una cirurgia, solucions que proposa la federació per a aquelles atletes que es vegin apartades per la nova legislació. La nova normativa s’aplicaria en determinades proves, com en el cas de Semenya que corre els 800 metres llisos.

El canvi en la regulació s’havia de començar a aplicar l’1 de novembre de 2018, però s’ha aplaçat al 26 de març pel recurs de la sud-africana. Aquest retard tindria com a conseqüència que les atletes amb DSD i amb alta testosterona no podrien competir durant sis mesos des de l’aplicació del nou requisit- per tal de medicar-se- de manera que es perdrien la majoria de les competicions d’aquest 2019.

41318496760_1a6f612793_k

Els advocats de Semenya consideren que el seu cas és diferent dels d’altres atletes transgènere, perquè diuen que va néixer com a dona i legalment sempre ha estat reconeguda com a tal. Creuen que impedir que corri en categories femenines seria un acte discriminatori. A més, al·leguen que no ha estat científicament demostrat que un nivell més alt de testosterona sigui el factor més determinant en el rendiment esportiu de les dones.

La IAAF tampoc no ha aportat cap prova prou sòlida que demostri una relació directa entre el nivell de testosterona i l’avantatge competitiu. Tot i així, la federació sosté que la testosterona, tot i no ser l’únic element, sí que determina el per què de separar homes i dones en esports. Asseguren que tan sols vetllen per igualar les condicions competitives.

També cal tenir en compte que, mentre els homes amb un nivell de testosterona atípicament alt no són exclosos de competir en categories masculines – ni es considera que això suposi un avantatge injust- les dones veuen qüestionada la seva identitat i són apartades de la seva professió.

Nacions Unides i Human Rights Watch ja han demanat a la IAAF que no imposi la norma de la reducció de testosterona, considerant-la discriminatòria. Semenya també compta amb el suport del govern de Sud-Àfrica, que ha impulsat la campanya NaturallySuperior per donar ressò al cas per xarxes socials.

El cas de Caster Semenya no és l’únic pel que fa a atletes intersexuals que s’han vist vetades a les competicions. Al llarg de la història, des de la irrupció de les dones al món professional de l’esport, s’han dut a terme nombroses proves de verificació de sexe de les atletes, arribant a extrems humiliants i discriminatoris. Des de fer-les desfilar nues davant un “jurat” de ginecòlegs, a “certificats de feminitat” i proves de cromosomes.

Verificant el sexe de les atletes

Fes clic per descobrir altres casos històrics d’atletes intersexuals. 

El recurs de Semenya obligarà al màxim òrgan de govern esportiu a pronunciar-se sobre la intersexualitat, enfrontant-se a un debat que transcendeix el món de l’esport.

Read more

L’AAF, el nou entreteniment pels amants del futbol americà

Javier Pérez (@javierburfis)

L’AAF és, per les seves segles en anglès, la nova lliga de futbol americà denominada com Alliance of American Football, la qual ha despertat molta expectació des de la seva primera jornada. El 9 de febrer de 2019 es va disputar la primera jornada d’aquesta nova competició, la qual disputen vuit equips de tot el territori nord-americà, quatre de cada conferència. De la zona est del país competeixen els Birmingham Iron, els Atlanta Legends, els Memphis Express i els Orlando Apollos, mentre que les franquícies de la zona oest son els San Antonio Commanders, els Salt Lake Stallions, els San Diego Fleet i els Arizona Hotshots.

Només una setmana abans de l’estrena de l’AAF, s’havia jugat la SuperBowl LIII, en la que els New England Patriots capitanejats per Tom Brady van vèncer a Los Angeles Rams. Fins el setembre no tornarà la NFL (National Football League), i per omplir aquest buit Charlie Ebersol i Bill Polian, dos personalitats molt relacionades amb el futbol americà, han decidit fundar aquesta lliga que tindrà deu jornades regulars i es jugarà entre febrer i abril. També tindran una final de conferència i una final de campionat, d’on sortirà el equip més en forma de tota la competició.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No és el primer cop que s’intenta fer una lliga durant les vacances de la NFL: al 2001 ja es va provar fundant la XFL, un campionat impulsat per la NBC i la WWF (World Wrestling Federation), coneguda com a WWE a l’actualitat, que pretenia que el joc fos molt més brusc i agressiu. La proposta no va tenir gaire èxit, i al final de la mateixa temporada es va dissoldre; malgrat això, algunes informacions apunten que podria tornar al 2020. L’AAF es trobaria a mig camí entre la NFL i la XFL: reglament en mà, només es diferencia de la NFL en que no hi ha kickoffs ni extra-points, hi ha revisió arbitral en errors del col·legiat o en les possessions de les pròrrogues. Aquest cap de setmana s’ha jugat la segona jornada, i els espectadors ja han pogut acostumar-se a un joc molt més ofensiu i amb més punts: el partit entre els Orlando Apollos i els San Antonio Commanders va acabar 37-29 a favor dels de Florida.

 

 

Però sembla que els àrbitres son bastant més permissius i hi ha més espectacularitat quant a xocs i placatges. Això ha fet que les televisions s’interessin en aquesta competició i la CBS n’ha adquirit els drets, molt probablement després de veure la gran audiència que va suscitar ja al primer partit.

https://twitter.com/TheAAF/status/1094413521490632704

Alguns experts han afirmat que es tracta d’una lliga de preparació per als jugadors de cara a l’NFL. Tot i que és una lliga independent de la National Football League i, per tant, no és una lliga de creixement per jugadors com el cas de la NBA Gatorade League o la Minor Leage Baseball, hi ha molts jugadors que tindran el paper de reivindicar-se i que els equips de la NFL s’hi fixin. S’entén, llavors, com un complement a la màxima lliga de futbol americà i com una oportunitat per a joves promeses, ja que cada equip de la Association of American Football està vinculat a un equip universitari i a un equip professional de la NFL.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

D’aquesta manera, els equips de l’AAF seleccionen els jugadors en funció, primer, de si han anat a la universitat associada o si han jugat en els equips professionals vinculats a la franquícia. Així els jugadors joves tenen una finestra per demostrar el seu talent i aquells experimentats, que no han tingut bona temporada a la lliga americana o canadenca (CFL), una segona oportunitat per recuperar el bon estat de forma. La lliga regular finalitzarà la segona setmana d’abril, els play-offs de conferència es jugaran el cap de setmana del 20 i 21 d’abril i una setmana després tindrà lloc la gran final a Las Vegas. Els dies 25, 26 i 27, i coincidint amb la disputa del Alliance Championship, es celebrarà el draft de la NFL, on els equips de la màxima lliga escolliran quins son els jugadors joves que volen fitxar; alguns aficionats han relacionat aquests dos fets i han considerat l’AAF com una decisió final pels equips de la National Football League, els quals disputaran l’edició numero 100 de la NFL.

Read more

Super Bowl: els Patriots guanyen per sisena vegada

Els New England Patriots van guanyar per 13 punts a 3 a Los Angeles Rams

Fins a 188 milions de persones només als Estats Units – segons els càlculs de la NFL – han vist la 53a edició de la Super Bowl, l’esdeveniment esportiu més mediàtic del planeta. Enguany, els New England Patriots s’han endut la victòria per sisena vegada en les últimes 11 finals que ha disputat. El partit, que s’ha jugat al Mercedes-Benz Stadium d’Atlanta, ha comptat amb els tradicionals esdeveniments mediàtics, com el cant del National Anthem o el visionament d’anuncis i curtmetratges.

Els New England Patriots, un equip que causa cert recel entre l’afició nord-americana per les seves nombroses victòries a la final, aquest any ha vençut l’equip rival amb l’anotació més baixa de la història en una final. Des de l’any 2002 ha guanyat ja 5 Super Bowls. Pel que fa als jugadors, ha destacat el jugador dels Patriots, Tom Brady –aka el GOAT-, que s’ha convertit en el quarterback amb més edat (41 anys) en participar en una final. Un dels punts culminants del partit ha estat una jugada que va protagonitzar, juntament amb Rob Gronkowski, passats els 45 minuts de joc, i que han significat un punt determinant en el partit.

 

Enguany, ha estat l’emperadriu del soul Gladys Knight l’encarregada de cantar el National Anthem. També han destacat el grup Maroon 5, que va compartir escenari amb els rapers Travis Scott i Big Boi. Però hi ha altres personalitats que han declinat la invitació, com Rihanna, Pink, o Nicki Minaj; i Beyoncé i Jay-Z han criticat aquest esdeveniment.

 

Aquesta edició de la Super Bowl ha sigut retransmesa en 180 països, arribant a milions de seguidors arreu del món. A Barcelona, on es va poder veure, a partir de les 00.30 d’aquest dilluns (hora local), va aplegar nombrosos fans nord-americans i locals. Els llocs més populars són el Hard Rock Cafè de plaça Cataluya, el bar Belushi, o el bar George Payne.

El fort interès mediàtic que gira entorn de la final de la Super Bowl no té límits. Un any més, l’esdeveniment ha acabat recollint apostes de tota mena. Com per exemple, sobre quin serà el vestuari de Maroon 5 o la quantitat de tweets que farà Donald Trump, entre altres. En aquesta edició, les apostes no apuntaven cap a un equip favorit per guanyar. Una altra de les principals atraccions del partit han estat els anuncis: les empreses poden arribar a pagar fins a 5 milions d’euros per posar un anunci de 30 segons.

 

Read more

Barcelona no és només futbol: el cricket a la Ciutat Comtal

Emma Santanach (@emmasantanach)

És un dissabte al matí, fa fred i el dia no acaba d’acompanyar. Però poc importa, això. Amb puntualitat anglesa – mai millor dit – a dos quarts d’onze del matí, els jugadors del Barcelona Cricket Club i el Rising Stars Cricket Club arriben al camp. Van carregats amb bosses plenes de cascs, pilotes, genolleres i bats. Ho descarreguen tot al camp Julià Campmany de Montjuïc, on de seguida escalfaran per poder començar el partit amistós del dissabte. «Els anglesos són molt dolents jugant. Som millors els pakistanesos», bromeja un dels jugadors del Rising Stars. O potser no era cap broma sinó una confidència, perquè el cert és que l’International Barcelona Cricket Club és qui acabarà perdent el partit.

45

De Pakistan a Barcelona

El cert és que els orígens del cricket no estan documentats del tot. El que sí és segur és que es tracta d’un esport que va néixer a Anglaterra, probablement durant l’Edat Mitjana. Però a partir d’aquí només hi ha especulacions. Els lligams amb el Pakistan i l’Índia els trobem molt més endavant, cap al segle XVII. Concretament, l’esport s’hi va introduir a través de la Companyia de les Índies Orientals, la privilegiada companyia que va formar un grup d’empresaris anglesos l’any 1599 amb l’objectiu de dedicar-se al comerç de les Índies Orientals i acabar així amb el monopoli que les companyies neerlandeses havien exercit fins aleshores. Justament, cap al 1845 la pràctica totalitat de l’Índia ja estava sota control de la companyia, de manera que pocs anys després el país va passar a ser una colònia sota control directe de la Corona Britànica.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Així doncs, la petjada de la història colonial entre ambdós països ha quedat inevitablement plasmada en aquest esport. I és curiós observar les relacions al camp entre aquests, tenint en compte el rerefons polític i històric. Senzillament, onze membres de cada equip es reparteixen en el camp ovalat, i les següents dues hores es converteixen en un festival de corredisses rere pilotes que volen a cop de bat, crits en diferents idiomes i bromes entre rivals. En definitiva, la impressió final és que contemplar un partit de cricket és un espectacle garantit. I encara més quan els dos equips que competeixen amistosament resulten ser de les dues grans nacionalitats bressol d’aquest esport, l’anglesa i la pakistanesa.

Però, com es juga al cricket?

cricket (1)

Per ara, tot just està arrencant la nova temporada del cricket català, de manera que encara no hi ha partits oficials confirmats. Els aficionats poden gaudir dels partits amistosos que se solen celebrar els caps de setmana. De moment, pel proper 17 de febrer està previst un torneig de menors al camp municipals de beisbol de Montjuïc.

*Nota: Fotografies sota l’autoria d’Emma Santanach per a Cetrencada.

Read more

Ni la pluja ni la vaga de taxistes atura la cursa de Sant Antoni

Neus Masnou (@neusmasnou)

Aquesta edició ha reunit gairebé 5.000 corredors

El barri de Sant Antoni ha acollit el 20 de gener, un cop més, la Cursa Atlètica Moritz per a la seva festa Major. Ja en la seva 41a edició, és una de les més populars i la primera gran cursa que té lloc a Barcelona aquest 2019.

Passada per aigua però amb motivació, la cursa s’ha iniciat amb 4 trets de sortida en temps diferents, per tal que els participants surtin esglaonats, i ha finalitzat amb 4 cronòmetres a la línia de meta (un per cada sortida) amb la qual els corredors poden saber la seva marca al acabar la cursa; ambdues coses novetats d’enguany.

L’objectiu d’arribar als 500.000 corredors que des de l’organització proposaven no ha estat complert per poc, amb la quantitat de 4.356 corredors inscrits. Tot i així, la grata sorpresa d’aquesta edició ha vingut per part del col·lectiu de taxistes, que ha decidit, en el context de la seva protesta per regular les llicències de VTC, deixar lliure el carril bus-taxi de la Gran Via per tal de facilitar el bon funcionament de la cursa. Una decisió excepcional que ha estat públicament agraïda pels organitzadors de l’esdeveniment a les xarxes socials.

 

 

Gràcies a la col·laboració dels taxistes la ruta s’ha pogut mantenir exactament igual que al 2018. De la mateixa manera, també  s’ha pogut celebrar, dins el mateix barri, la 1a Milla Mundial de Miops,que partia de la intenció de conscienciar sobre la prevenció de la miopia i la qual requeria l’acreditació com a miop per a inscriure’s.

Un tret de sortida exitós per a estrenar un any que s’esdevé amb més curses que l’anterior.

img_ppunti_20190120-131702_imagenes_md_propias_ppunti_190120atletisme2045-kjmH--980x554@MundoDeportivo-Web

Mohamed el Ghazouani, guanyador d’aquest any (via Mundo Deportivo)

Read more

Un Girona històric també a la Copa

Martí Odriozola (@martiodriozola)

L’equip gironí ha fet història després de classificar-se pels quarts de final de la Copa del Rei i estén la bona dinàmica de la Lliga a la competició del KO

Girona torna a viure dies històrics. El club blanc-i-vermell va superar l’Atlètic de Madrid contra tot pronòstic el passat dimecres i ja enfila el camí dels quarts de final de la Copa. Inèdit. Mai abans havia arribat als vuitens de final, i ara jugarà els quarts. Després de trencar tots els pronòstics l’any passat en la primera temporada a Primera, el Girona es vol seguir fent un lloc al futbol d’elit espanyol, i ja pensa en el Madrid, el rival que intentarà batre a quarts de final.

I és que el Girona s’està acostumant en els últims anys a viure immers en la història. Els gironins passen, segurament, pel seu millor moment en els 88 anys de recorregut pel futbol català; un rendiment en alça i un joc que enganxa a l’afició es combinen en un equip que vol deixar empremta. Però quina ha estat la progressió de l’equip gironí en els últims divuit anys a la Copa del Rei? Des de principis de segle, ha tingut un paper més aviat secundari.

El Girona va començar el segle jugant a Tercera Divisió i la seva primera participació en la Copa del Rei del segle XXI no va arribar fins a la temporada 2004/2005, en la qual de manera força sorprenent va classificar-se pels setzens, on va caure contra un rival de Primera, l’Osasuna. La presència constant del Girona a la Copa va arribar a partir de la temporada 2008/2009, amb l’ascens de l’equip a Segona Divisió. D’aleshores ençà, ha encadenat onze temporades consecutives jugant la Copa –cal tenir en compte que tots els equips de Segona hi participen–, on ha exhibit un rendiment variat. Destaca l’accés a setzens de final la temporada 2013/2014, en què va caure contra el Barça del Tata Martino. La temporada passada, la de l’ascens històric a Primera, va perdre en la primera eliminatòria que va jugar, els setzens de final –on accedeixen tots els equips de Primera– i enguany, després de superar a l’Alabès a setzens, fa uns dies va derrotar a l’Atlètic de Simeone a vuitens amb un gran partit al Wanda Metropolitano (3-3). El següent escull serà el Real Madrid.

(Clica sobre la imatge per ampliar la infografia!)

Copa Girona 2

A set punts de les places europees a la Lliga i en una classificació força compacta i competida en aquesta zona, sembla que un dels camins més assequibles per jugar l’Europa League la temporada que ve és classificar-se per la final de la Copa –en cas de perdre-la contra un rival de Champions, el Girona accediria directament a competicions europees–. L’equip d’Eusebio ha demostrat que d’il·lusió i intensitat no li’n falten. El temps dirà.

Read more

Finalitza el Dakar més dur i femení

Helena Morera (@heleni_md)

El Dakar 2019 ja és història. Ahir, 17 de gener, va finalitzar una de les competicions de motor més importants i dures de l’any. Aquest cop s’ha celebrat únicament al Perú, ja que els antics amfitrions –Argentina, Bolívia i Xile– van decidir no participar-hi. A més, també per primera vegada, el Dakar s’ha dividit en 5 modalitats: cotxes, motos, camions, quads i SxS. Aquesta última categoria són els anomenats buggies, que han aconseguit ser independents en la 41a edició de la competició. 

Els guanyadors han sigut l’australià Toby Price en motos; el qatarià Nasser Al-Attiyah, en cotxes; l’argentí Cavigliasso, en quads; el rus Nikolaev, en camions i el xilè Francisco Lopez Contardo, de SxS. La gran sorpresa del Dakar 2019 va ser l’abandonament a la vuitena etapa del líder de motos del moment, Ricky Brabeck, a causa d’un problema tècnic. Amb aquest fet, l’australià Toby Price va tenir més fàcil la victòria. A més, Nicolás Cavigliasso ha batut tots els rècords en guanyar nou de deu etapes. 

En total, s’han disputat deu etapes en deu dies i s’han recorregut 5.000 quilòmetres. Una gran part del campionat ha tingut lloc en el desert del sud del Perú, ple de dunes i sorra, la qual cosa ha provocat diversos accidents i abandonaments. Alguns participants han manifestat que ha sigut un Dakar molt exigent, com el català Nani Roma, que finalment ha quedat en segona posició de cotxes.

16 competidores unides per una passió 

 

 

Enguany, al Dakar hi han participat un total de 537 corredors i, d’aquests, només 16 eren dones, una xifra que ha augmentat considerablement i aquest any ha batut el rècord de participació.

(Clica sobre la imatge per accedir a la infografia!)

Dakar

Read more

“El principal problema del periodisme esportiu és que fa pudor a calçotets”

Fonsi Loaiza als estudis de Cetrencada

Fonsi Loaiza als estudis de Cetrencada

*Entrevista feta amb la col·laboració de Clàudia Cebrian, Adrià Laborda i Javier Pérez

ENTREVISTA a Fonsi Loaiza, periodista esportiu amb gran presència a les xarxes socials, sobretot al seu Twitter @FonsiLoaiza. Blogger del Caminante del Balón i exrepresentant de Podemos Deporte, Loaiza ha tingut una trajectòria com a corresponsal esportiu, articulista i contertuli molt variada en els mitjans i sobretot, polèmica. Actualment, amb 70.000 seguidors a Twitter, Fonsi Loaiza utilitza les xarxes socials per difondre informacions que no destaquen als mitjans de comunicació. El seu to combatiu i crític amb els poders ha fet que Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional, li enviï missatges en contra de les seves informacions. Creu que el periodisme esportiu ha de canviar i, per aquest motiu, fa poc va presentar la seva tesi doctoral sobre periodisme esportiu, ja que considera que «l’única forma de canviar les coses és a través de les aules amb una nova generació  de periodistes».

Com es defineix?

De petit tots els meus companys volien ser futbolistes, però jo ja tenia clar que el que volia era ser periodista. Em podria definir amb l’expressió de Ramon Besa: ”Quiero ser un puto periodista”.

Com veu actualment la situació del periodisme?

Avui en dia, t’has de barallar amb els mitjans perquè et paguin. Vivim en un moment de molta precarietat laboral.

Què creu que s’hauria de fer per canviar aquesta situació?

Bé, jo vaig veure una altra oportunitat per canviar les coses seguint en l’àmbit acadèmic -en el meu cas en el periodisme esportiu-, i seguir estudiant perquè l’única manera de canviar els mitjans era amb una nova generació de joves periodistes. Si ens uníssim tots els periodistes combatius en contra dels poders podriem lluitar contra aquesta situació. Sols no ho podem fer, només per tenir seguidors. Calen projectes col·lectius.

La seva carrera està encarada al periodisme esportiu. Què n’opina d’aquesta disciplina en l’actualitat?

El principal problema del periodisme esportiu és que fa pudor a calçotets. Hi ha molt masclisme. Si ja hi ha masclisme a la societat, aquest masclisme encara es concentra més al periodisme esportiu. El primer que s’hauria de fer és feminitzar-lo [el periodisme esportiu].

Per què creu que la bretxa salarial entre homes i dones, en l’esport, és tan alta?

Creu que se li dóna poca cobertura als esports femenins, especialment al futbol?

Creu que des del periodisme s’està intentant canviar la situació?

Ara mateix hi ha moltes dones que estan intentant promoure aquests canvis. Penso per exemple en Mónica Marchante, una gran entrevistadora. Però la veritat és que el 90% dels mitjans de comunicació esportius estan formats per homes. A més, dia a dia hi ha comentaris masclistes que queden impunes. Si aconseguim substituir aquests masclistes i retrògrades per dones, el panorama serà totalment diferent.

Actualment a la dona se la utilitza més com imatge en l’àmbit del periodisme esportiu?

Sí. Hi ha molt poques dones opinant als mitjans. S’està produint una cosificació absoluta de les dones; se les utilitza com a esquer. Hi ha alguna cosa més lamentable que utilitzar una dona per llegir tuits, com es fa al programa de Pedrerol?

Què en penses d’aquest programa, El chiringuito de Jugones?

És un més de la mafia mediàtica del món del periodisme esportiu. Està molt lligat al president del Reial Madrid, Florentino Pérez, i a Javier Tebas. L’empresa del fill de Tebas li porta la comunicació al Chiringuito i si mirem qui formava part de Real Madrid Televisión l’any 2005-2006, tots aquells van acabar a La Sexta.

Has rebut amenaces?

Sí, cada dia. Però dels grans poders no. Quan rebo una amenaça de mort penso que no tindré problema, perquè quan algú et vol fer mal realment no t’avisa, ho fa amb més sang freda. També veig amenaçada la meva llibertat d’expressió. Actualment estic imputat per un tuit.

Actualment tens 70.000 seguidors a Twitter. Com vas començar en aquest món?

Els seguidors et poden augmentar el teu ego però no serveixen per a res. És com creure’s ric per tenir diners al Monopoli. Quan estudiava veia que el mitjans no vindrien a mi i vaig pensar que sent actiu a les xarxes socials podria iniciar-me al món del periodisme i alhora ser lliure, perquè veia com els mitjans estaven sent raptats pels bancs i els poders fàctics.

Creus que Twitter és una eina pel canvi?

Twitter és una eina individualista, tot i que crec que s’hauria d’utilitzar com a eina col·lectiva per aconseguir transformar la societat i als mitjans de comunicació, tal com va passar l’1-O. No obstant això, a Twitter també hi ha intents de control per part dels poders. Per exemple el dia 3 d’octubre, després del referèndum es va nomenar cap de Twitter a Espanya a una familiar del rei, Nathalie Picquot.

Als mitjans de comunicació hi ha màfia?

Sí, amb un exemple es pot entendre. Javier Iglesias, periodista d’OK Diario va estar vinculat a l’operació Púnica a través del mitjà fals que va crear Florentino amb l’objectiu d’extorsionar a Ancelotti per no fer jugar a Bale. Doncs bé, Iglesias encara avui segueix treballant als mitjans de comunicació, tot i estar vinculat a l’operació Púnica. Aquesta màfia existeix i està empapant els mitjans de comunicació.

I què en penses de la Lliga de Futbol Professional?

Dins del capitalisme qualsevol organització és una màfia, i la LFP no és una excepció. Tebas ha contractat a la filla d’un dels periodistes de ràdio que més cobra actualment, Ramon de la Morena. Això fa que hi hagi un amiguisme que impedeix un periodisme crític amb els poders, com en aquest cas la LFP.

Has tingut relació amb Javier Tebas, president de la Lliga de Fútbol BBVA?

Sí. Quan publico informació contraria a ell, m’envia missatges per Twitter i em diu que porto anys criticant la seva gestió, però la lliga segueix creixent.

Tebas, però també jugadors del Reial Madrid han contestat als teus tuits. Per què creus que ho fan?

Els molesta veure que la gent s’està adonant del que arrosseguen. Estan acostumats a uns mitjans que no treuen a la llum les seves misèries, però no poden controlar les xarxes socials, tot i que ho intenten. Els espanta l’aparició de gent a les xarxes que creu en l’essència del periodisme, que és investigar.

Read more

El Barça Lassa supera amb facilitat el Gran Canària en el debut a la Lliga (98-78)

Imatge del partit. Font; web oficial del F.C.Barcelona

Imatge del partit. Font:web oficialF.C.Barcelona

Els de Svetislav Pesic obren la competició amb una còmoda victòria contra els canaris, que gairebé van remuntar una diferencia de 20 punts al tercer quart.

L’enfrontament entre Barça Lassa i Herbalife Gran Canaria suposava dos reptes importants pels culers. El Barça Lassa encara la primera temporada després de l’adéu de “La Bomba” Navarro, el que suposa un buit més emocional que esportiu, degut a la escassa participació del de Sant Feliu la temporada anterior, però que cal veure com supleix l’equip blaugrana la baixa del que ha sigut jugador i emblema del primer equip fins a 20 temporades.

A més, catalans i canaris eren els encarregats de donar el tret de sortida a la Lliga Endesa, així que tots dos volien donar una gran imatge i aconseguir la primera victòria de la temporada, en un duel que es repetirà aquesta propera Eurolliga, en aquest cas a les Illes Canàries, el proper 16 d’Octubre.

Els blaugranes van començar el partit molt endollats, remuntant un parcial inicial de 0-5 i acabant el primer quart amb un resultat de 29-17 gràcies a un gran encert exterior, amb cinc triples en els primers deu minuts, reflectint la superioritat blaugrana, que pretenia refer-se de les dures derrotes contra MoraBanc Andorra a la final de la Lliga Catalana (76-94) i contra Baskonia a les semifinal de la Supercopa Endesa (76-79), i que havien generat molts dubtes en la pretemporada dels de Pesic, en la que ni les sis noves incorporacions, ni els que seguien de la temporada anterior van donar el rendiment esperat.

(Presentació de les sis cares noves del Barça Lassa 2018/19. Font: FC BARCELONA)

El segon quart seguiria la mateixa tònica, i després d’un intercanvi de triples entre els dos equips, el Barça Lassa eixamplaria la diferència aprofitant la qualitat interior d’homes com Claver, Singleton o Ante Tomic, el millor del partit amb 21 punts i un 29 de valoració. Amb un marcador de 49-32 s’arribava al descans.

Tot i que la segona meitat començava igual, amb els culers posant-se fins a 20 punts de diferència amb el 63-43, a la meitat del tercer quart, els canaris aconseguien retallar distàncies i posar-se a només quatre, 67 a 63, gràcies a la precisió exterior d’homes com Hannah, Strawberry i Bàez, el màxim anotador visitant amb 16 punts. S’arribava als últims deu minuts amb un 71-63 favorable als de Pesic, en un tercer quart on va debutar Rolands Smits, que era l’únic que faltava per jugar dels sis fitxatges del Barça Lassa 2018/19.

Al darrer quart, els barcelonins van tornar a mostrar la millor versió, com al principi del partit, i van poder acabar el partit amb un resultat final de 98-78, que mostra el domini que els blaugranes van exercir en la major part del duel.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies