El món virtual dels eSports és tota una realitat

Els Leo Messi del teclat i el ratolí Read more

La professionalització del futbol femení

CRISTINA BAUZÁ (@crisbauzajoy)

El divendres 7 es va donar el tret de sortida al mundial de futbol femení amb més repercussió fins aleshores. Els mitjans ho cobreixen amb més entusiasme que abans i hi ha un gran nombre d’aficionats que estaven expectants. Malauradament, la selecció nacional va quedar eliminada de la competició el dimecres 12 després de perdre 1 a 0 contra la selecció alemanya.

Tot i ser un esdeveniment de gran mediacitat, el que més impacte social provoca no és la qualitat de joc de les jugadores. En certa manera, el que crida més l’atenció és la comparativa que se’ns permet fer entre els homes i les dones futbolistes en tant que diners que mouen. El sou que cobren anualment presenta una diferència abismal entre uns i altres. Fins al 2018 les seves nòmines eren establertes d’acord amb el salari mínim interprofessional, que fins llavors era de 825,65€.

Actualment, el sou base dels futbolistes professionals és de 155.000€, mentre que el de les dones és de 14.000€. Davant aquestes xifres, de 136.000€ de diferència, ens plantejam fins a quin punt el futbol femení es pot considerar futbol professional. Hi ha jugadores que es veuen obligades a complementar-ho amb un treball extra, ja que cobrar 14.000€ anuals significa cobrar 1.167€ cada mes, el que és molt just.

Aquesta és la realitat de futbolistes d’equips més modests, però les jugadores que han participat en aquest mundial viuen una realitat una mica diferent. Però aquesta situació no es limita a Espanya, sinó que és una condició que es repeteix a gairebé tots els països on el futbol femení és considerat professional. Algunes seleccions ja han pres mesures per posar fi a la discriminació salarial que pateixen les jugadores. Per la seva banda, la Federació Espanyola no ha pres iniciativa per equiparar els salaris i les condicions dels futbolistes independentment del gènere.

Read more

La implosió dels jocs electrònics

Un reportatge d’Oriol Agramunt i Pedro Ruiz.

Un a Barcelona, el seu amic a Bangkok i una altra amiga a Nova York. Plegats han crescut jugant a la PlayStation 3 o fent partits de tennis a la Wii. Ara, diversos motius personals els han separat, però la distància no impedeix que continuïn tenint contacte i que puguin seguir jugant junts, des de la punta del món que sigui. Ara, els tres formen un equip, i competeixen amb altres conjunts de tres persones per aconseguir victòries al League of Legends. És la nova realitat de les competicions dels videojocs o, més ben dit, dels eSports.

Captura de pantalla 2019-06-13 a les 10.20.28

Per llegir el reportatge sencer, consulteu l’enllaç següent.
Read more

Comença la 46a edició del Trofeu Caixa Bank Conde de Godó

NURA PORTELLA GENESTAR (@nuraportella)

Demà divendres, a les 14:30, es donarà el tret de sortida a la 46a edició del Trofeu Conde de Godó de vela. Així, el port de Barcelona, serà testimoni un any més d’una de les regates més antigues d’aquest esport a Espanya, que alhora és la més representativa de les que conformen el recentment creat Circuit Mediterrani de Vela. Organitzat pel Reial Club Nàutic de Barcelona i rebatejat pel nou patrocini de Caixa Bank, el Trofeu es desenvoluparà durant els tres dies del cap de setmana, després de viure avui la jornada d’inscripcions.

En total, s’han registrat 70 participants que lluitaran per fer-se amb la coneguda “Sirena”, ja que els guardons de la regata tenen forma d’aquest animal mitològic. En total hi haurà quatre categories: J80, ORC, Drogon i J70. Aquesta última es tracta d’una categoria de monotips que s’han afegit a l’edició d’enguany, mentre que la Drogon, excategoria olímpica, tot i que portava uns anys absent al Conde de Godó, va ser la protagonista de la primera edició del torneig, el 1974.

La categoria més interessant, però, torna a ser l’ORC, en el qual competeixen els vaixells creuers, és a dir, els de major tamany, i per tant, més espectaculars. Entre aquests s’hi troben dues de les tripulacions més en forma de tot el panorama: l’Estrella Damm i la Rats on Fire. La primera va guanyar l’última Copa del Rei, la gran competició velera a l’estat espanyol que es celebra cada estiu a la badia de Palma, mentre que el Rats on Fire ha guanyat les sis últimes edicions del Conde de Godó, i aspira a aconseguir la seva desena victòria. D’aquesta manera, els patrons Luis Martínez Doreste i Rayco Tabares es veuran les cares abans de tornar-se enfrontar en aigües mallorquines.

Feu click aquí per trobar el calendari de les regates més destacades que tindran lloc els mesos vinents!

Genially

Read more

NBA Playoffs 2019: Bucks sota pressió mentre els Warriors descansen

Natalie Barresi

Els Raptors i els Bucks hauran d’enfrontar com a mínim dues vegades més per decidir el guanyador de la Conferència

Els Warriors guanyen la Conferència de l’Oest en quatre partits i tindran almenys una setmana més per preparar-se que no Toronto o Milwaukee per la Final

Els Toronto Raptors van aixafar als Milwaukee Bucks 120-102 per empatar la sèrie 2 a 2 en el partit 4 de la final de la Conferència de l’Est. Dijous tornaran a jugar, aquest cop a Milwaukee on els dos equips buscaran la victòria per estar un pas més a prop de les Finals NBA 2019 on un dels dos equips jugarà contra els Golden State Warriors.

En el partit de dimecres, els suplents de Toronto van marcar molta diferència amb el seu rival. Amb Marc Gasol, Serge Ibaka, Norman Powell i Fred VanVleet jugant, els Raptors sempre tenien almenys 20 punts més que els Bucks.

Per part de Milwaukee, l’estrella de l’equip, Giannis Antetokounmpo, no estava en el seu millor nivell. Encara que va tenir bons números personals amb 25 punts, cinc assistències i 10 rebots, els seus companys no estaven a la mateixa altura d’energia i el grec no va poder aconseguir la victòria sol contra la gran actuació de Toronto.  

Per primera vegada, els Raptors podrien arribar a les Finals de l’NBA si guanyen la Conferència. El 2016, l’última vegada que l’equip canadenc va estar en aquesta situació, no van poder passar les Finals de Conferència contra els Cavaliers. De sis partits contra Cleveland, en van perdre quarte i només van guanyar-ne dos.

Avui es jugarà el cinquè partit de la sèrie a Milwaukee

El guanyador de la Conferència de l’Est jugarà contra els Warriors, que van aconseguir la seva cinquena Final consecutiva. L’equip d’Oakland va superar als Portland Trail Blazers en els quatre partits i va confirmar la seva victòria guanyant 119 a 117 el dimarts.

El triomf va ser en gran part per les actuacions de Stephen Curry i Draymond Green, que es van convertir en els primers companys a obtenir un triple doble en un mateix partit en la història dels Playoffs.

Draymond Green va acabar el partit amb 18 punts, 14 rebots i 11 assistències. Stephen Curry va sumar 37 punts (7 triples), 13 rebots i 11 assistències.

Ha estat la segona vegada en la història de  l’NBA que un equip ha arribat a cinc Finals consecutives. La primera vegada va ser amb els Boston Celtics, que va arribar a les Finals deu vegades consecutives, aconseguint 9 títols des de 1957 a 1966.

Després del partit, l’entrenador dels Golden State Warriors, Steve Kerr, va expressar la importància de no infravalorar el prestigi històric que suposa aconseguir cinc Finals consecutives:«Arribar a cinc Finals consecutives és una cosa que no s’aconseguia des dels ’60, des de Bill Russell i els seus Celtics. I no s’aconseguia per una raó. És realment difícil d’aconseguir-ho.”

Golden State tindrà una setmana per preparar-se pel començament de les Finals NBA, dijous 30 de maig.

 

Read more

La Liga rectifica i endarrereix l’última jornada per la polèmica

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Javier Tebas, president de La Liga Santander de futbol, ha cedit finalment a les pressions i ha acabat per canviar els horaris d’inici de la 38ena jornada del torneig, després de les dures crítiques per haver programat els partits fent-los coincidir amb la final de la Champions League femenina, que s’ha de disputar dissabte entre el FC Barcelona contra l’Olympique de Lyon.

Aquest partit és clau per a les jugadores blaugranes, ja que tenen l’oportunitat de convertir-se en el primer equip femení espanyol en guanyar el títol de campiones d’Europa . Ho van aconseguir després d’eliminar en semifinals al Bayern de Munich, en un partit que va batre rècords d’assistència: 12.764 persones van omplir el Mini Estadi per veure com les culeres estaven cada vegada més a prop de fer història.

Tot això, però, no va semblar importar al president de La Liga Santander, que va programar l’inici de l’última jornada de la competició només 30 minuts després del Barcelona – Lyon femení. Si bé Tebas no estava incomplint cap normativa –ja que la UEFA prohibeix el solapament entre els partits de lligues europees amb els de tornejos continentals, però deixa fora d’aquesta classificació les categories femenines-; la seva decisió de fer coincidir els matxs va tenir molt mal rebuda per part de l’afició, que li va recrimina el seu menysteniment tant cap a les blaugranes com al futbol femení en general.

https://twitter.com/arthurmelocf/status/1125713179739414528

Arran de la polèmica, Javier Tebas ha anunciat un canvi en els horaris dels partits de la 38ena jornada de Lliga, que passaran de les 18.30h a les 20.00h, calmant així l’allau de retrets que li plovien des de dilluns i acontentant una afició que no vol haver de triar entre dos fronts que prometen donar molt de joc.

horaris_jornada38_laliga.png

 

Read more

L’Atlètic Balears no aconsegueix alçar-se com a campió a Badalona

TONI JAUME (@Toni_Jaume)

Amb un empat sense gols a Montigalà, l’Atlètic haurà de guanyar diumenge a casa contra el Lleida Esportiu si vol aconseguir el campionat.

 

Al voltant de 75 aficionats de l’Atlètic Balears varen formar una expedició per acompanyar el seu equip a la cita del diumenge passat a Montigalà. Podien ser campions i ho volien viure amb el seu equip. A la rodalia de l’estadi del Badalona, abans de començar el partit ja es vivien els nervis pel que estava en joc. I és que estar a punt de tocar el que seria el segon campionat de Segona Divisió B de la seva història no és un fet qualsevol.

 

Tot estava preparat. L’Atlètic venia de guanyar tres partits seguits i el Badalona, amb molt poques opcions d’arribar a la quarta plaça per poder jugar el play-off. Encara que el sol brillés amb una intensitat exuberant, el partit no va destacar per la seva especial lluminositat, ans al contrari. Va ser un partit molt gris dels dos equips.

 

El Balears, que suposadament havia de sortir a guanyar partit, estava absent d’idees. Semblava com si les forces no acompanyessin. Un xut del capità Fullana als núvols va ser l’única aproximació dels mallorquins. Per la seva part, els badalonins ho intentaven per les bandes amb centrades que no arribaven enlloc.

 

A la segona part, l’Atlètic Balears va crear més ocasions en els dos primers minuts que en tota la primera part. Centrada al segon pal de Kike Lopez i Sam Sashoua, remat de cap, però Morales l’envia a córner. Tot seguit, remat d’Alberto Canario i altre cop ha d’intervenir Morales. Però a partir d’aquí, res més. Els aficionats seguien animant sense parar amb la impotència de veure com anaven passant els minuts i no succeïa res. Fins i tot, al minut 90, el davanter del Badalona Chaco va tenir la millor ocasió del partit, a porta buida, enviant l’esfèric per sobre del travesser.

 

Final i repartiment de punts, que fa que l’Hércules s’acosti a 5 punts de distància. El diumenge a les 18.00h, l’Atlètic tornarà a tenir l’oportunitat de proclamar-se campió del grup tercer de Segona B contra el Lleida. Els del Segrià van perdre contra el Barça B aquesta jornada passada a casa i veu com les seves opcions de play-off s’allunyen molt.

 

Read more

Arrenca el camí cap a la World Series 2019

Gerard Comas Robert (@gerardcomas96).

Ja fa dues setmanes que va començar la nova temporada de la Major League Baseball, la lliga americana de beisbol, on 29 equips intentaran derrocar els Red Sox de Boston del tron del beisbol mundial en una nova edició de la World Series. Així, tornen els partits en els estadis d’arreu del país, després d’un hivern que ha estat marcat per les contractacions records de Manny Machado pels Padres de San Diego i de Bryce Harper pels Phillies de Philadelphia, ambdues superant els 300 milions de dòlars. D’altra banda, dos dels grans jugadors convertits en agents lliures, Dallas Keuchel i Craig Kimbrel, obriran la temporada des del sofà de casa seva, a l’espera de millors ofertes contractuals al llarg de l’any.

D’altra banda, i com a principal novetat, aquesta temporada estarà marcada per ser la primera de la història en jugar partits oficials a Europa. Serà el mes de juny a Londres, on els Yankees i els Red Sox disputaran dos partits de lliga regular.  Però això tan sols serà un breu parèntesi a una llarga temporada de 162 partits on tots els equips tindran l’objectiu d’allargar-la al mes d’octubre. Arribats a aquest punt, quins equips es classificaran per la post season? Quines seran les divisions més competitives? I sobretot, quins són els màxims candidats a fer-se amb la World Series 2019?

ALUn any més, les coses segueixen igual a l’Americana. Boston, Nova York i Houston es mantenen com les tres principals franquícies de la lliga i són les grans favorites per arribar a la World Series de l’octubre. Cleveland (campió dels últims 3 títols divisionals i amb Clorey Kluber) i Minnesota es postulen com a màxim candidats de la Divisió Central i es disputaran una plaça a la post season. D’altra banda, Tampa es perfila com a equip revelació, després d’un bon inici de temporada i de quedar-se a prop dels playoffs l’any passat. Així i tot, sembla difícil que els Rays puguin competir amb els gegants de la costa est (Red Sox i Yankees), tot i que el Wild Card seria un gran premi per un equip que, encapçalat pel Cy Young de l’AL 2018, Blake Snell, està cridat a grans coses. Per últim, Seattle es percep com a única alternativa a la dictadura dels Astros a la Divisió Oest, tot i la presència de Mike Trout als Angels.

 

NL

Pel que fa a la Lliga Nacional les coses no estan tan clares. Els Dodgers continuaran sent els principals favorits, sobretot tenint en compte que han estat finalistes en les últimes dos World Series, però equips com Philadelphia, Milwaukee, St. Louis o Washington són alternatives molt fiables.  Però comencem pel principi. La Divisió més desigualada és sense cap mena de dubte la de la costa oest. I és que a no ser que hi hagi una hecatombe, els de Los Angeles seran campions divisionals. Als Clayton Kershaw, Walker Buehler, Cody Bellinger i Max Muncy se’ls hi han sumat homes com Joe Kelly o A.J. Pollock. Un equip fiable i complet que no sembla tenir rival ni en els Padres del nouvingut Manny Machado ni en els Rockies de Nolan Arenado, potencial MVP, que han fet un inici de campanya per oblidar.

Pel que fa a la Divisió Central, les coses no estan tan clares. En un principi, sembla que el títol divisional se’l disputaran els Cardinals i els Brewers. St.Louis ha fet la feina a l’hivern amb el fitxatge del primer base Paul Goldschmidt, que complementa una plantilla que opta a tot i on destaca el pitcher Miles Mikolas. Així mateix Milwaukee ha tancat la contractació de l’ex catcher dels Dodgers Yasmin Grandal en un equip que continuarà estant liderat per l’MVP de la National League 2018, Christian Yeich, i que té l’objectiu de millorar la bona temporada de l’any passat. Per últim, mai es pot descartar als Cubs. Kris Bryant, Anthony Rizzo i una World Series ara fa tres anys en són suficient motiu, tot i la irregularitat de la temporada passada.

I per acabar, un autèntic meló per obrir. I és que això és una Divisió Est on l’única cosa que queda clara és que els Marlins no hi tenen res a rascar. Per la resta tot és possible. Els favorits seran els Phillies, després d’un mercat a través del qual han arribat a Philadelphia J.T. Realmuto, Andrew McCutchen i sobretot, després d’un etern serial i un contracte rècord de 330 milions de dòlars a raó de 13 anys, el jardiner Bryce Harper. Precisament a l’ex equip de Harper,  els Nationals, ha arribat un altre dels grans noms de l’hivern, el pitcher Patrick Corbin, a través del qual els de Washington han construït una rotació de somni, junt amb Max Scherzer i Stephen Strasburg. Una altra de les grans rotacions de la lliga és l’encapçalada per Jacob deGrom, en uns Mets que han incorporat a Robinson Cano i Jed Lowrie com a armes ofensives. L’últim equip en joc seran els Braves, que també s’han reforçat amb l’arribada del tercera base Josh Donaldson, a raó de 23 milions de dòlars per un any de contracte.

 

ELS GRANS CANDIDATS: EL «BIG THREE»

Els tres candidats per alçar la World Series 2019 seran, una temporada més, els Red Sox de Boston, els Yankees de Nova York i els Astros de Houston. És a dir, els dos últims campions i l’etern candidat. Tres equips de la Lliga Americana que l’any passat es van convertir en les tres primeres franquícies de la història en guanyar més de 100 partits en una mateixa lliga.

 

Boston Red Sox

Els de Boston buscaran convertir-se en el primer equip que aconsegueix repetir títol en el segle XXI, una fita que no s’aconsegueix des dels Yankees de 1998-2000. Les opcions les mantenen intactes. Els principals arguments: Una de les millors ofensives de les Grans Lligues encapçalada per Mookie Betts (MPV de la Lliga Americana 2018) i J.D. Martínez (43 HR, 130 RBI el 2018) i una rotació de garanties que inclou Chris Sale (renovat amb una extensió de contracte de 150 milions de dòlars), David Price, Rick Porcello i Nathan Eovaldi.

Tot i això, un punt on poden tenir problemes els de la costa est és al bullpen. La pèrdua de dos homes forts com Joe Kelly i Craig Kimbrel, convertits en agents lliures, tan sols ha estat compensada per la contractació de l’ex de San Diego Colten Brewer. A més, el manager Alex Cora haurà de buscar un nou closer, amb Matt Barnes i Ryan Brasier com a principals pretendents.

Amb tot, tot un inici de temporada dubitatiu on la rotació ha fet aigües, els de Boston es perfilen com un dels màxims candidats per alçar-se amb el títol de la Divisió Est, junt amb els Yankees de Nova York. La post season és una obligació i repetir títol un somni. Quatre World Series en els últims quinze anys els avalen.

 

New York Yankees

L’altre gran candidat de la Divisió Est. Els de Nova York obren la temporada amb la voluntat d’aconseguir un campionat divisional a la temporada regular que se’ls hi resisteix des de 2012. Però la realitat és que el gran objectiu és, sense cap mena de dubte, la preuada World Series. Un títol que ja es comença a observar amb certa obsessió des del Bronx, després del domini dels de Boston a l’actual segle.

Per aconseguir-ho seguiran comptant amb l’ofensiva capaç de situar en 267 el nou rècord de homeruns en temporada regular l’any passat. Les estrelles de l’equip, Aaron Judge (27 HR, 67 RBI) i Giancarlo Stanton (38 HR, 100 RBI), continuaran estant flanquejats pels Miguel Andújar (27 HR, 92 RBI), Didi Gregorius (27 HR, 86 RBI) i Aaron Hicks (27 HR, 79 RBI) que tan bons resultats van donar la temporada passada.

A més, l’equip dirigit per Aaron Boone ha incorporat el llançador James Paxton i el rellevista Adam Ottavino que, junt amb la firma de millores contractuals a pals de paller de l’equip com CC Sabathia i Luis Severino, han afermat la seva zona de llançament. Així, els del Bronx no haurien de tenir problemes per arribar a la post temporada, amb un equip més preparat i segur des del bullpen per fer front als partits decisius de l’octubre.

 

Houston Astros

El campió de la World Series 2017 buscarà repetir títol aquest 2019, després de quedar-se  a les portes la temporada passada. Tan sols els Red Sox van poder frenar un equip que fa dos anys que lidera la Divisió Oest amb mà de ferro (101 victòries el 2017 i 103 el 2018) i que un any més parteix com a màxim favorit a tot. Els de Houston han mantingut la seva columna vertebral, amb un dels millors infields de les Grans Lligues (Yuli Gurriel [1B], José Altuve [2B], Carlos Correa [SS] i Alex Bregman [3B]). A la zona exterior, seguiran comptant amb els jardiners George Springer i Josh Reddick, i han aconseguit suplir la baixa de Marwin González als Twins amb un home de garanties: Michael Brantley, fins ara als Indians.

Un aspecte en el qual poden tenir majors problemes els de Houston és a la rotació. Charles Morton (als Rays) i Dallas Keuchel (agent lliure) han deixat l’equip i Lance McCullers Jr. estarà fora de combat tota la temporada per una cirurgia Tommy John. En el seu lloc, Collin McHugh i Brad Peacock han passat a la rotació i s’ha tancat la contractació de Wade Miley, provinent dels Brewers. Així, queda l’interrogant de fins a quin punt aquestes novetats podran estar a l’altura d’uns Astros que, això sí, seguiran comptant amb dos segurs de vida com són Gerrit Cole i l’incombustible Justin Verlander.

 

BRACKET DE LA TEMPORADA 2019 DE LA MLB

BRAAACKETAPOSTA: Els Red Sox repeteixen títol, tot i entrar a la post temporada a través del Wild Card. Els Phillies arriben a la seva primera World Series des de 2009 i els Mets es converteixen en l’equip revelació de la temporada.

Read more

L’Uni Girona es retroba als playoffs i el Cadí La Seu haurà d’esperar a dimecres

Una de freda i una de calenta per als equips catalans en l’inici dels playoffs de la Lliga Dia, la màxima competició estatal de bàsquet femení. LSpar Citilyft Girona va aconseguir el bitllet per les semifinals després d’escombrar l’RPK Araski basc per un clar 2-0 en l’eliminatòria, mentre que el Cadí La Seu va veure com l’IDK Guipuzkoa s’enduia el segon partit de la sèrie -que es disputa al millor de tres partits- i haurà d’esperar fins dimecres al Palau d’Esports de la Seu d’Urgell per saber si passa ronda. En cas de fer-ho, es reeditaria la semifinal catalana entre gironines i urgellenques que ja es va viure a la Copa de la Reina. En aquella ocasió, la lògica va imposar-se i l’Uni Girona va desfer-se d’un Cadí que no va posar-li les coses fàcils (80-60).

L’equip dirigit per Eric Surís, que arribava al moment clau de la temporada en hores baixes després d’encadenar dues derrotes consecutives a la lliga, caure eliminat a les semifinals de l’Eurocup i perdre per lesió a la seva MVP, Nadia Colhado, va superar a casa en el primer partit a un Araski que no va perdre-li mai la cara al partit (69-59). Les vitorianes, després de remuntar un parcial de 8-0 inicial de l’Uni, van mantenir-se dins del partit fins a un tercer quart en el que les gironines, sense claredat en atac, es van posar la granota de feina en defensa i dins de la pintura. En el segon partit de la sèrie, disputat a Vitòria, el conjunt català ser molt superior a les de Made Urieta (41-68) liderat per unes pletòriques Laia Palau (11 punts, 6 rebots i 4 assistències) i Keisha Hampton (16 punts, 13 rebots i 1 assistència).

Per altra banda, el Cadí La Seu arribava als playoffs en el seu millor moment de la temporada, després d’encadenar sis victòries i d’assegurar-se el tercer lloc de la Lliga Regular -just darrere del mateix Uni Girona i del Perfumerías Avenida de Salamanca-. En el primer partit, les de Bernat Canut, liderades per una gran Andrea Vilaró (29 punts, 6/6 en triples), van imposar-se de forma convincent a un Guipúscoa que malgrat mantenir-se a prop en el marcador mai va posar en perill el triomf de les urgellenques (84-73). En el segon partit de la série, però, un gris Cadí va veure com les basques forçaven el tercer partit, que es jugarà dimecres a les 20.00 -en directe en streaming pel Canal FEB– a la Seu d’Urgell. Les dels Pirineus van sortir massa relaxades al parquet i van veure com les locals arribaven al descans amb un avantatge de fins a 10 punts. Les nord-americanes Merrit Hempe (12 punts) i Mehryn Kraker (11 punts) van sortir al rescat de les de l’Alt Urgell a la segona part, però no n’hi va haver prou davant l’encert de les jugadores del Guipúscoa.

139277_0
A l’altra banda del quadre, el totpoderós Perfumerías Avenida de Salamanca ja ha fet els deures i s’ha emportat la seva sèrie per la via ràpida davant del Mann-Filter Casablanca de Saragossa (77-51 i 56-79), mentre que l’eliminatòria entre Lointek Gernika i Valencia Basket es troba igualada 1-1 (69-76 i 54-66) i es decidirà el pròxim dimecres a la pista de les biscaïnes.

PO LD

Read more

El Barça alça la mà per arribar a quarts

EL F. C. Barcelona serà present al sorteig de quarts de la Champions League que es portarà a terme aquest divendres. L’equip blaugrana va deixar grogui l’Olympique de Lyon amb cinc gols (5-1) en el partit de tornada de l’eliminatòria després d’un partit d’anada que ho deixava tot per decidir (0-0). Messi amb dos gols, Coutinho, Dembelé i fins i tot Piqué es van sumar a la festa golejadora que va acabar amb la certificació del Barça com un dels vuit equips més en forma d’Europa per dotzè any consecutiu.

Barça

Clica per descobrir fins a on va arribar l’equip català a les últimes edicions de la Champions League

La primera part

Després de les inesperades eliminacions del PSG i el Real Madrid del torneig, el Barça va començar el partit amb les idees molt clares tot intentant evitar sorpreses. Calia fer gols per passar l’eliminatòria. Al minut 17 Messi va encetar el marcador amb un penal assenyalat de forma controvertida i transformat a l’estil Panenka. Els blaugranes van aprofitar els espais deixats per la defensa francesa i quinze minuts després Coutinho va anotar el 2-0 després d’una gran jugada de Suárez, molt actiu durant tot el match.

L’Olympique, a per totes

El Lyon va començar la segona part amb molta més força i valentia, obligat a fer algun gol per posar entre les cordes la continuïtat en la competició del Barça. El tercer de la lliga francesa ho va aconseguir fins a l’equador de la segona part, sobretot amb el gol del migcampista Tousart, al minut 58, que va ser revisat pel VAR per possible fora de joc però finalment va pujar al marcador. Quedaven més de trenta minuts i l’Olympique tornava a aferrar-se a les possibilitats de remuntada, però a poc a poc es van anar esvaint.

Huracà ofensiu final

El Barça va donar un autoritari cop sobre la taula als últims quinze minuts del partit, eliminant així tota l’esperança que encara tenia dipositada l’equip rival. Amb el 3-1, després d’una extraordinària jugada individual de Leo Messi, el Lyon va abaixar els braços. Seguidament, el crack argentí, totalment connectat al partit, va fabricar dues jugades que Dembelé i Piqué van culminar per aconseguir una maneta que va demostrar l’efectivitat de l’equip de Valverde: 10 xuts a porteria, 5 gols.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies