Amb l’aigua al coll

ALBERT BERROCAL I JULEN CHAVARRÍAS

L’últim mundial celebrat a Gwangju l’estiu passat deixa un balanç ben pobre per a la natació espanyola. Només una puntual i , aparentment, alliberadora guspira durant l’última jornada amb Joan Lluís Pons –que va aconseguir quedar quart en la final dels 400 estils– va aconseguir salvar sobre la botzina els mobles d’una delegació i uns resultats ben discrets. De fet, la cita mundialista va precipitar una sèrie de decisions que van acabar esclatant durant l’Open d’Hivern d’aquest mateix any, amb uns resultats molt per sota del que cabria esperar que van esgotar la paciència i van encendre totes les alarmes de les grans veus del món aquàtic nacional. La crisi es va precipitar i materialitzar assenyalant com a caps de turc algun dels alts càrrecs dins la cúpula d’una Federació que va es va veure obligada a renovar la seva imatge i capgirar la seva política d’acció.

Aquest declivi evident és resultat de la multitud de despropòsits que la institució encarregada de dirigir la natació a Espanya ha anat encadenant any rere any i que, a punt d’entrar dins la cresta del cicle olímpic, espera un autèntic miracle si vol complir uns mínims en la trobada més rellevant dels últims quatre anys. Sense anar més lluny, l’últim trobada internacional, l’Europeu de Glasgow en piscina curta, ha deixat com a única dada a destacar una final masculina.

De fet, les grans potencies de la natació nacional, com Jessica Vall, Mireia Belmonte o Joan Lluís Pons, van decidir prioritzar –al contrari de qualsevol altre selecció- el preclassificatori olímpic celebrat a Holanda, un nou invent de la Federació Espanyola de Natació. El director tècnic, Lluis Villanueva, va posar incomprensiblement tot el focus d’atenció en la cita d’Amsterdam, on els Criteris de Selecció de l’Àrea de Natació de la RFEN deien que era la primera oportunitat per fer mínimes olímpiques. Tot i així, crida l’atenció que, tot i que s’aconseguissin les marques durant la cita holandesa, els nedadors que volguessin ser a Tòquio haurien de fer sí o sí la mínima a principis de primavera a Sabadell.

En una entrevista cedida als mitjans de comunicació interns de la Federació, el Head Coach de la natació espanyola, Fred Vergnoux, aplaudia la creació d’aquesta nova competició, tot i que admetia que era “un repte matiner encara que els nedadors haguessin començat a entrenar a finals d’agost”. En aquesta dinàmica de deixar llibertat a nedadors i clubs per treballar cadascú a partir del seu propi projecte, com es ve defensant en aquesta nova etapa, Vergnoux agraïa “l’esforç” de tot aquells que havien viatjat a Holanda “en benefici de la dinàmica general de la nostra natació”. I, d’entre els quals, set han aconseguit rebaixar aquest primer criteri (Pons, Vall, Belmonte, Jimena Pérez, Hugo González, Lidón Muñoz i María de Valdés). Uns criteris que, tot i així, no exclouen als qui no l’hagin pogut complir ni asseguren la classificació als set nedadors mencionats pels Jocs Olímpics d’aquest any pròxim.

I tot això mentre gran part de la natació europea era a Glasgow. La Federació va prioritzar i costejar una competició que no té més transcendència de la que s’ha volgut vendre irònicament al públic seguidor. És més, les marques aconseguides pels nedadors a Holanda, com ja avançava i justificava Vernoux amb les seves declaracions anteriors a la competició dient que era un “repte matiner”, s’allunyen del potencial real de tots els nedadors. Abandonar un europeu per competir en un meeting trivial és una de les accions que posen en el punt de mira la natació nacional.

I és que alguna cosa no s’està fent del tot bé. Els esportistes que pugen des de les categories inferiors fins a l’absoluta pateixen un descens de rendiment i condició digne de ser estudiat. Els resultats assolits com a infantils o juniors honoren i protegeixen amb força bona nota la credibilitat i la imatge del projecte de natació espanyol. Però quan els nedadors arriben al punt més important de les seves carreres, el d’absoluts, que és quan es disputen les competicions més importants, les marques i els resultats no són com els d’abans.

Per exemplificar aquest debilitament i la conseqüent pèrdua de pes dins l’esfera internacional només és necessari viatjar fins als resultats que han obtingut els espanyols en competicions júniors i absolutes fora de les nostres fronteres. En el cas dels homes -on aquest descens és més evident- entre els mundials juniors que van del 2011 al 2019 (es celebren cada dos anys), el número de finals va arribar fins a 22, de les quals set van acabar en medalla. No obstant, als mundials absoluts disputats durant els últims set anys (també es celebren cada dos anys) els homes només han pogut accedir a les finals dos cops (Wildeboer al 2013 en 50 esquena i el ja mencionat Joan Lluís Pons aquest mateix any als 400 estils) i no s’ha obtingut cap medalla.

El cas de les dones, tot i ser menys pronunciat, també evidencia un declivi manifest. Els mundials junior disputats des del 2013 han comptat amb la participació espanyola de dones en fins a 27 finals (al mateix mundial de 2013 n’hi va haver fins a 13), de les quals una desena van acabar amb medalla. Tot i així, amb els campionats absoluts la cosa segueix el mateix patró que amb els homes. Tot i que amb una excepció, que és el mundial de Barcelona de 2013. Allà les dones van arribar fins a 12 finals, arribant a sumar quatre medalles. No obstant, si no tenim en compte aquest campionat, les dones han arribat a 14 finals des de 2011 i s’han aconseguit només quatre medalles.

L’arribada a l’èlit dels joves nedadors es fa molt dura i és motiu de preocupació en la Federació.

A partir d’aquí es descobreixen molts debats sobre com s’hauria d’haver planificat i portat als joves que prometien molt com a juniors i que poc a poc s’han anat desinflant i caient en l’oblit internacional. Molts d’ells han marxat cap a EEUU sense èxit aparent. D’altres no han acabat de funcionar en centres nacionals com el de la Blume, a Madrid. Alguns d’ells no han sabut compaginar com s’esperava estudis i resultats competitius. El cas és que, tret d’un parell d’excepcions, com el de Mireia Belmonte o el grup d’internacionals del Club Natació Sant Andreu, encapçalat per Jessica Vall o Lidón Muñoz, la natació espanyola té un paper més que discret en les grans reunions fora de les piscines domèstiques. I, com ja s’ha citat, el terratrèmol que viu l’eix central federatiu i les decisions que es prenen des del seu nucli organitzatiu no afavoreixen ni a clubs ni a nedadors, les dues peces que haurien de ser sempre l’essència de la natació. Una natació espanyola que, a Tòquio, pot acabar de tocar fons definitivament.

Read more

Llum verda al judici de Mina i Goldar per abús sexual

El jutge veu indicis per portar als tribunals els dos futbolistes per uns fets que es remonten al 2017

Després de la investigació realitzada, el Jutjat de Primera instància i instrucció d’Almeria ha considerat que hi ha proves suficients per portar a judici a Santi Mina, jugador del Celta de Vigo, i David Goldar, defensa del Nàstic de Tarragona.

La policia va detenir els dos canterans del Celta de Vigo el juny del 2017, després de rebre la denúncia per abús sexual per part d’una jove de Mojácar. Els dos acusats estaven fent una ruta en caravana per Andalusia i van ser alliberats poques hores després.

L’acusació assegura que David Goldar va conèixer la noia en un bar de la localitat almerienca i la va convidar a anar a la seva caravana. Pocs minuts després, Santi Mina va irrompre al vehicle completament despullat. El davanter gallec li va fer tocaments i va intentar mantenir-hi relacions sexuals no consentides sense èxit.

El cercle proper a Mina afirma que «els fets denunciats són exagerats» i neguen que l’acusació sigui certa.

Read more

Més de 40 anys d’història del bàsquet badaloní podrien acabar a causa d’una llicència

El club de bàsquet Sant Josep haurà de deixar les instal·lacions, que són propietat de l’Església

ADRIÁN SOLER I SERENA G. IORDACHE (BADALONA)

Emiro Guerrero fa 17 anys que és conserge i la meitat de la vida del pavelló Sant Josep de Badalona s’ha anat desenvolupant davant els seus ulls. Milions de bots i triples i milers de nens i nenes han passat per aquest emblemàtic edifici situat al centre de Badalona que acull al Club de Bàsquet Sant Josep -del qual participen uns 300 jugadors de bàsquet actualment, distribuïts en 22 categories.

Guerrero explica la importància que té aquest edifici per ells, també pel fet que no hi ha més pistes a Badalona. «Ha funcionat 50 anys sense llicència, ¿què guanyen tenint-lo tancat?», raona. «Si es tanqués per fer reformes, estaria bé; però estem tots a la corda fluixa», explica Guerrero, que sap ben bé que si l’ajuntament no mou fitxa, hauran de marxar el dia 30 de novembre.

L’arquebisbat de Barcelona és el propietari de les instal·lacions i ha promès que hi ha un projecte per construir un nou pavelló. Des del club es queixen que aquest no té data d’inici d’obres. Tampoc els han informat de les deficiències que impedeixen continuar-hi jugant.

Álex Mumbrú i Ricky Rubio van jugar al pavelló Sant Josep

D’una caixa de sabates, Emiro Guerrero treu piles de desenes de fitxes d’antics jugadors que han anat passant pel club. Allí hi ha la d’Álex Mumbrú, que va començar en aquest club i va arribar a jugar a la Lliga ACB. També Ricky Rubio va jugar algun partit al pavelló badaloní. Moltes històries que emocionen el conserge i també alguns dels entrenadors actuals, que han vingut a mig matí per preparar les pancartes de la manifestació que tindrà lloc a la tarda.

«No pot ser que ens deixin a meitat temporada sense pista», afirma Irene Carbonell. Ella és jugadora de bàsquet i no entén tampoc per què els fan fora. Un dels entrenadors afirma que l’Església -propietària dels terrenys- podria voler especular amb aquests per requalificar i treure benefici. També ho confirma un dels veïns, que viu al davant del pavelló i sempre ha estat vinculat a les instal·lacions: «Podria ser que vulguin especular».

Segons el veí, no és solament un pavelló: «Implica moltes activitats socials que no es poden substituir fàcilment». En els mateixos terrenys, l’Esglèsia també té un amfiteatre, un bar -que va tancar el setembre- i una pista de patinatge -amb un centenar de patinadors habituals. Fins i tot el club d’escacs es reunia en un dels locals.

Una denúncia d’un veí, l’inici de tot

Va ser un veí dels llindars del pavelló que va denunciar el soroll que sentia. L’Ajuntament de Badalona va obrir un expedient i va descobrir que les instal·lacions no tenien la perceptiva llicència per poder acollir activitats esportives.

Des del club no entenen per què els fan fora, ja que no hi ha cap informe relatiu al mal estat de les instal·lacions. Si no hi ha un canvi en la resposta del consistori, dissabte 30 el pavelló quedarà clausurat i, amb ell, la seva història quedarà tancada a la caixa de sabates.

Read more

El món virtual dels eSports és tota una realitat

Els Leo Messi del teclat i el ratolí Read more

La professionalització del futbol femení

CRISTINA BAUZÁ (@crisbauzajoy)

El divendres 7 es va donar el tret de sortida al mundial de futbol femení amb més repercussió fins aleshores. Els mitjans ho cobreixen amb més entusiasme que abans i hi ha un gran nombre d’aficionats que estaven expectants. Malauradament, la selecció nacional va quedar eliminada de la competició el dimecres 12 després de perdre 1 a 0 contra la selecció alemanya.

Tot i ser un esdeveniment de gran mediacitat, el que més impacte social provoca no és la qualitat de joc de les jugadores. En certa manera, el que crida més l’atenció és la comparativa que se’ns permet fer entre els homes i les dones futbolistes en tant que diners que mouen. El sou que cobren anualment presenta una diferència abismal entre uns i altres. Fins al 2018 les seves nòmines eren establertes d’acord amb el salari mínim interprofessional, que fins llavors era de 825,65€.

Actualment, el sou base dels futbolistes professionals és de 155.000€, mentre que el de les dones és de 14.000€. Davant aquestes xifres, de 136.000€ de diferència, ens plantejam fins a quin punt el futbol femení es pot considerar futbol professional. Hi ha jugadores que es veuen obligades a complementar-ho amb un treball extra, ja que cobrar 14.000€ anuals significa cobrar 1.167€ cada mes, el que és molt just.

Aquesta és la realitat de futbolistes d’equips més modests, però les jugadores que han participat en aquest mundial viuen una realitat una mica diferent. Però aquesta situació no es limita a Espanya, sinó que és una condició que es repeteix a gairebé tots els països on el futbol femení és considerat professional. Algunes seleccions ja han pres mesures per posar fi a la discriminació salarial que pateixen les jugadores. Per la seva banda, la Federació Espanyola no ha pres iniciativa per equiparar els salaris i les condicions dels futbolistes independentment del gènere.

Read more

La implosió dels jocs electrònics

Un reportatge d’Oriol Agramunt i Pedro Ruiz.

Un a Barcelona, el seu amic a Bangkok i una altra amiga a Nova York. Plegats han crescut jugant a la PlayStation 3 o fent partits de tennis a la Wii. Ara, diversos motius personals els han separat, però la distància no impedeix que continuïn tenint contacte i que puguin seguir jugant junts, des de la punta del món que sigui. Ara, els tres formen un equip, i competeixen amb altres conjunts de tres persones per aconseguir victòries al League of Legends. És la nova realitat de les competicions dels videojocs o, més ben dit, dels eSports.

Captura de pantalla 2019-06-13 a les 10.20.28

Per llegir el reportatge sencer, consulteu l’enllaç següent.
Read more

Comença la 46a edició del Trofeu Caixa Bank Conde de Godó

NURA PORTELLA GENESTAR (@nuraportella)

Demà divendres, a les 14:30, es donarà el tret de sortida a la 46a edició del Trofeu Conde de Godó de vela. Així, el port de Barcelona, serà testimoni un any més d’una de les regates més antigues d’aquest esport a Espanya, que alhora és la més representativa de les que conformen el recentment creat Circuit Mediterrani de Vela. Organitzat pel Reial Club Nàutic de Barcelona i rebatejat pel nou patrocini de Caixa Bank, el Trofeu es desenvoluparà durant els tres dies del cap de setmana, després de viure avui la jornada d’inscripcions.

En total, s’han registrat 70 participants que lluitaran per fer-se amb la coneguda “Sirena”, ja que els guardons de la regata tenen forma d’aquest animal mitològic. En total hi haurà quatre categories: J80, ORC, Drogon i J70. Aquesta última es tracta d’una categoria de monotips que s’han afegit a l’edició d’enguany, mentre que la Drogon, excategoria olímpica, tot i que portava uns anys absent al Conde de Godó, va ser la protagonista de la primera edició del torneig, el 1974.

La categoria més interessant, però, torna a ser l’ORC, en el qual competeixen els vaixells creuers, és a dir, els de major tamany, i per tant, més espectaculars. Entre aquests s’hi troben dues de les tripulacions més en forma de tot el panorama: l’Estrella Damm i la Rats on Fire. La primera va guanyar l’última Copa del Rei, la gran competició velera a l’estat espanyol que es celebra cada estiu a la badia de Palma, mentre que el Rats on Fire ha guanyat les sis últimes edicions del Conde de Godó, i aspira a aconseguir la seva desena victòria. D’aquesta manera, els patrons Luis Martínez Doreste i Rayco Tabares es veuran les cares abans de tornar-se enfrontar en aigües mallorquines.

Feu click aquí per trobar el calendari de les regates més destacades que tindran lloc els mesos vinents!

Genially

Read more

NBA Playoffs 2019: Bucks sota pressió mentre els Warriors descansen

Natalie Barresi

Els Raptors i els Bucks hauran d’enfrontar com a mínim dues vegades més per decidir el guanyador de la Conferència

Els Warriors guanyen la Conferència de l’Oest en quatre partits i tindran almenys una setmana més per preparar-se que no Toronto o Milwaukee per la Final

Els Toronto Raptors van aixafar als Milwaukee Bucks 120-102 per empatar la sèrie 2 a 2 en el partit 4 de la final de la Conferència de l’Est. Dijous tornaran a jugar, aquest cop a Milwaukee on els dos equips buscaran la victòria per estar un pas més a prop de les Finals NBA 2019 on un dels dos equips jugarà contra els Golden State Warriors.

En el partit de dimecres, els suplents de Toronto van marcar molta diferència amb el seu rival. Amb Marc Gasol, Serge Ibaka, Norman Powell i Fred VanVleet jugant, els Raptors sempre tenien almenys 20 punts més que els Bucks.

Per part de Milwaukee, l’estrella de l’equip, Giannis Antetokounmpo, no estava en el seu millor nivell. Encara que va tenir bons números personals amb 25 punts, cinc assistències i 10 rebots, els seus companys no estaven a la mateixa altura d’energia i el grec no va poder aconseguir la victòria sol contra la gran actuació de Toronto.  

Per primera vegada, els Raptors podrien arribar a les Finals de l’NBA si guanyen la Conferència. El 2016, l’última vegada que l’equip canadenc va estar en aquesta situació, no van poder passar les Finals de Conferència contra els Cavaliers. De sis partits contra Cleveland, en van perdre quarte i només van guanyar-ne dos.

Avui es jugarà el cinquè partit de la sèrie a Milwaukee

El guanyador de la Conferència de l’Est jugarà contra els Warriors, que van aconseguir la seva cinquena Final consecutiva. L’equip d’Oakland va superar als Portland Trail Blazers en els quatre partits i va confirmar la seva victòria guanyant 119 a 117 el dimarts.

El triomf va ser en gran part per les actuacions de Stephen Curry i Draymond Green, que es van convertir en els primers companys a obtenir un triple doble en un mateix partit en la història dels Playoffs.

Draymond Green va acabar el partit amb 18 punts, 14 rebots i 11 assistències. Stephen Curry va sumar 37 punts (7 triples), 13 rebots i 11 assistències.

Ha estat la segona vegada en la història de  l’NBA que un equip ha arribat a cinc Finals consecutives. La primera vegada va ser amb els Boston Celtics, que va arribar a les Finals deu vegades consecutives, aconseguint 9 títols des de 1957 a 1966.

Després del partit, l’entrenador dels Golden State Warriors, Steve Kerr, va expressar la importància de no infravalorar el prestigi històric que suposa aconseguir cinc Finals consecutives:«Arribar a cinc Finals consecutives és una cosa que no s’aconseguia des dels ’60, des de Bill Russell i els seus Celtics. I no s’aconseguia per una raó. És realment difícil d’aconseguir-ho.”

Golden State tindrà una setmana per preparar-se pel començament de les Finals NBA, dijous 30 de maig.

 

Read more

La Liga rectifica i endarrereix l’última jornada per la polèmica

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Javier Tebas, president de La Liga Santander de futbol, ha cedit finalment a les pressions i ha acabat per canviar els horaris d’inici de la 38ena jornada del torneig, després de les dures crítiques per haver programat els partits fent-los coincidir amb la final de la Champions League femenina, que s’ha de disputar dissabte entre el FC Barcelona contra l’Olympique de Lyon.

Aquest partit és clau per a les jugadores blaugranes, ja que tenen l’oportunitat de convertir-se en el primer equip femení espanyol en guanyar el títol de campiones d’Europa . Ho van aconseguir després d’eliminar en semifinals al Bayern de Munich, en un partit que va batre rècords d’assistència: 12.764 persones van omplir el Mini Estadi per veure com les culeres estaven cada vegada més a prop de fer història.

Tot això, però, no va semblar importar al president de La Liga Santander, que va programar l’inici de l’última jornada de la competició només 30 minuts després del Barcelona – Lyon femení. Si bé Tebas no estava incomplint cap normativa –ja que la UEFA prohibeix el solapament entre els partits de lligues europees amb els de tornejos continentals, però deixa fora d’aquesta classificació les categories femenines-; la seva decisió de fer coincidir els matxs va tenir molt mal rebuda per part de l’afició, que li va recrimina el seu menysteniment tant cap a les blaugranes com al futbol femení en general.

Arran de la polèmica, Javier Tebas ha anunciat un canvi en els horaris dels partits de la 38ena jornada de Lliga, que passaran de les 18.30h a les 20.00h, calmant així l’allau de retrets que li plovien des de dilluns i acontentant una afició que no vol haver de triar entre dos fronts que prometen donar molt de joc.

horaris_jornada38_laliga.png

 

Read more

L’Atlètic Balears no aconsegueix alçar-se com a campió a Badalona

TONI JAUME (@Toni_Jaume)

Amb un empat sense gols a Montigalà, l’Atlètic haurà de guanyar diumenge a casa contra el Lleida Esportiu si vol aconseguir el campionat.

 

Al voltant de 75 aficionats de l’Atlètic Balears varen formar una expedició per acompanyar el seu equip a la cita del diumenge passat a Montigalà. Podien ser campions i ho volien viure amb el seu equip. A la rodalia de l’estadi del Badalona, abans de començar el partit ja es vivien els nervis pel que estava en joc. I és que estar a punt de tocar el que seria el segon campionat de Segona Divisió B de la seva història no és un fet qualsevol.

 

Tot estava preparat. L’Atlètic venia de guanyar tres partits seguits i el Badalona, amb molt poques opcions d’arribar a la quarta plaça per poder jugar el play-off. Encara que el sol brillés amb una intensitat exuberant, el partit no va destacar per la seva especial lluminositat, ans al contrari. Va ser un partit molt gris dels dos equips.

 

El Balears, que suposadament havia de sortir a guanyar partit, estava absent d’idees. Semblava com si les forces no acompanyessin. Un xut del capità Fullana als núvols va ser l’única aproximació dels mallorquins. Per la seva part, els badalonins ho intentaven per les bandes amb centrades que no arribaven enlloc.

 

A la segona part, l’Atlètic Balears va crear més ocasions en els dos primers minuts que en tota la primera part. Centrada al segon pal de Kike Lopez i Sam Sashoua, remat de cap, però Morales l’envia a córner. Tot seguit, remat d’Alberto Canario i altre cop ha d’intervenir Morales. Però a partir d’aquí, res més. Els aficionats seguien animant sense parar amb la impotència de veure com anaven passant els minuts i no succeïa res. Fins i tot, al minut 90, el davanter del Badalona Chaco va tenir la millor ocasió del partit, a porta buida, enviant l’esfèric per sobre del travesser.

 

Final i repartiment de punts, que fa que l’Hércules s’acosti a 5 punts de distància. El diumenge a les 18.00h, l’Atlètic tornarà a tenir l’oportunitat de proclamar-se campió del grup tercer de Segona B contra el Lleida. Els del Segrià van perdre contra el Barça B aquesta jornada passada a casa i veu com les seves opcions de play-off s’allunyen molt.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies