El rugbi, un esport amb valors i per a tothom

Marta Bieto, Ainara Valadez i Alicia Salvatella

“El rugbi és per a tothom”  Aquest és el missatge que donen les jugadores de l’equip CEU de Barcelona. “Siguis com siguis, estaràs aportant”. A més, afirmen que es tracta d’un esport que promou valors com el respecte, la solidaritat i la constància.

Tot això contrasta amb els prejudicis que hi ha al voltant del rugbi. Per a aquelles persones que no hi juguen, el rugbi pot semblar un esport violent. A més, com també altres esports, el rugbi sempre s’ha associat als homes i a l’ideal masculí: força, agressivitat, potència.. i són molts els estereotips de gènere que condicionen a les persones a l’hora de practicar-lo.

Read more

Barcelona reivindica el Dia Contra la LGTBI-fòbia a l’esport

Les actituds lgtbi-fòbiques són especialment presents en l’àmbit esportiu i la manca de referents en les categories d’elit fa difícl que pugin desaparèixer

El 19 de febrer és el dia de naixement del futbolista Justin Fashanu, el primer esportista professional que va declarar públicament la seva homosexualitat. El maig de 1998, vuit anys més tard, va posar fi a la seva vida per la pressió que havia rebut. És per això que, arreu del món, avui se celebra el dia contra la LGTBI-fòbia a l’esport. Des de Barcelona, La plataforma LGTBICat, l’Observatori Contra l’Homofòbia i l’associació Panteres Grogues l’han reivindicat des del centre LGTB de la ciutat, inaugurat fa poc més d’un any.

Com expliquen les entitats en el manifest que avui han presentat, estudis oficials remarquen que les actituds LGTBIfòbiques i masclistes són especialment presents en l’àmbit de l’esport, tot i que els delictes d’odi per orientació sexual o identitat de gènere siguin dels més denunciats. Un dels factors que impedeix la millora d’aquesta situació és la manca de referents esportius, sobretot en els més populars.

Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori Contra l’Homofòbia, ha remarcat la necessitat de celebrar actes com el d’avui, tenint en compte l’augment en agressions lgtbi-fòbiques que s’ha produït recentment, tant a Barcelona com a la resta de l’estat espanyol. L’última d’elles, aquest cap de setmana a Madrid.

Panteres Grogues és una associació que promou espais on els membres del col·lectiu LGTBI puguin practicar esport lliurement. El seu president, Jonas Ljunggren, ha remarcat la necessitat que el món de l’esport s’adapti als temps actuals. Com ha explicat, el més comú és que els membres del col·lectiu visquin amb por les seves experiències esportives. De la mateixa manera que fan des de l’associació, Ljunggren ha fet incís en la necessitat de crear espais que afavoreixin la diversitat.

Víctor Gutiérrez, membre de la selecció nacional de waterpolo, ha estat l’encarregat de llegir el manifest. Gutiérrez va ser el primer esportista d’elit d’un esport en equip en sortir de l’armari públicament. Quant a l’augment de denúncies, el relaciona amb una major sensibilització del problema. “Estem anomenant les coses pel seu nom”, ha dit el jugador de waterpolo, fent referència als assaltaments “que abans no es denunciaven”.

Víctor Gutiérrez ha rebut, entre altres, el premi Premio a la diversitat en l’esport en els II Premis Alan Touring. Foto: Emili Serra.

Ara bé, pel que fa als referents LGTBI en l’esport d’elit, reconeix que “es poden comptar amb els dits d’una mà”. A més, Gutiérrez ha recordat que fer esport no és només arribar al primer nivell, sinó que és una activitat que “tots tenim dret a fer”. És per això que ha destacat la feina de plataformes com Panteres Grogues, que permeten gaudir de l’activitat física a persones que no van poder fer-ho durant la seva infantesa.

Des de les entitats també han remarcat la necessitat de garantir la pràctica esportiva de les persones trans i intersexuals d’acord amb el seu gènere sentit. També han demanat que totes les entitats esportives dissenyin i implementin un protocol per actuar davant les discriminacions per motius d’orientació sexual i per identitat o expressió de gènere. Altres esportistes de l’àmbit espanyol que han reconegut obertament la seva homosexualitat són Mapi León (futbolista), Javier Raya (patinador), Tyler Dunnington (jugador de beisbol), Vanessa Caballero (boxejadora) o Jesús Tomillero (àrbrite de futbol).

Read more

Virus esportiu

Els Jocs Olímpics de Tokyo 2020 i el GP de Xina de Fòrmula 1 són els primers esdeveniments esportius afectats per l’amenaça del coronavirus

Xangai ha anunciat que cancel·la tots els esdeveniments esportius fins que es controli l’epidèmia. El món de l’esport prioritza la prevenció de contagi a tots aquelles competicions que puguin concentrar possibilitats de provocar afectats pel coronavirus de Wuhan. El flux de participants xinesos a certamens desperta inquietud i confusió. A més, el desenvolupament de proves en territori xinès és impossible en les circumstàncies de quarantena actual. La salut és la prioritat humana i esportiva.

El mortal brot podria afectar els preparatius de la trobada esportiva més important: els Jocs Olímpics, celebrats al Japó -JJOO de Tòquio 2020- aquest estiu. El virus ha infectat a més de 28.000 persones de 25 països i ha cobrat més de 560 vides, la gran majoria dels casosa la Xina continental.

Els japonesos es protegeixen del perill de contagi pel coronavirus mentre augmenten les preocupacions entre l’organització del JJOO de Tòquio 2020.
FOTO: Jae C Hong/AP ( https://www.theguardian.com/world/2020/feb/01/tokyo-2020-organisers-fight-false-rumours-olympics-cancelled-over-coronavirus-crisis )

Al Japó s’han registrat almenys 45 casos, inclosos 20 ciutadans japonesos a bord d’un vaixell de creuer en quarantena a la badia de Yokohama. Els funcionaris van anunciar dijous que havien establert un grup de tasques internes de mesures pel coronavirus, encapçalat per Muto. «Hem d’assegurar-nos que el públic, els esportistes i els grups d’interès es sentin segurs i segurs», va dir.

«Estic extremadament preocupat perquè la propagació de la malaltia infecciosa pugui llançar aigua freda en aquest moment cap als Jocs», va dir Toshiro Muto, director executiu del comitè organitzador olímpic de Tòquio, segons la cadena pública japonesa NHK. «Espero que es pugui combtre tan aviat com sigui possible». No obstant això, el primer ministre Shinzo Abe va declarar dilluns que els jocs es procedirien tal com estava previst.

Declaracions de Toshiro Muto, director executiu del comitè organitzador pels JJOO de Tòquio.

Per una altra banda, la Federació Esportiva de Xangai ha publicat una declaració que insta la FIA a cancel·lar el Gran Premi de Xina del 17 al 19 d’abril a causa de l’alarma mundial sentenciada per l’Organització Mundial de la Salut. L’assumpte es va discutir en una reunió de caps de la F1. Aquesta temporada, amb 22 proves per realitzar, és difícil trobar una nova data i les esperances de reprogramar la carrera al setembre disminueixen després que Rússia es negés a intercanviar dates.

Diversos esdeveniments esportius ja han estat cancel·lats a la Xina, inclosos els Campionats Mundials d’Atletisme Indoor previstos al març. La normalitat, inclosa l’esportiva, no podrà dur-se a terme en cap àmbit de la vida fins que la propagació infecciosa no estigui estabilitzada i/o neutralitzada.

Read more

Les noies skaters, una realitat

“Ningú ha arribat al cim acompanyat de la por”. Una frase que s’avé molt a la personalitat de la Mariona Pujol, una barcelonina de 17 anys, amant dels esports.

Va començar a practicar skate als 14, quan la seva àvia n’hi va regalar un. Els primers trucs els va “planxar” amb l’ajuda de crosses per aguantar-se, des de la terrassa de casa, i ella mateixa afirma que mai ha tingut por de caure: “Em diuen que sempre estic a terra. Caic molt; en un dia puc caure 10 cops”.

Va començar a prendre’s l’esport més seriosament quan van entrar a robar a casa seva: els lladres es van deixar una taula d’skate de bona marca. A partir d’aquell moment, es passava les tardes a l’skatepark– disciplina que es distingeix de l’street pel fet que els trucs es fan en una pista, en comptes de per escales, pilones o qualsevol altre obstacle que es pugui trobar pel carrer – però se’n va acabar cansant, perquè havia d’anar-hi sola i, allà, no hi trobava cap noia. I és que la gran majoria dels practicants d’aquest esport són de gènere masculí.

Discriminacions

“Algun cop m’han dit: ‘L’skate és per als nens!’ o ‘Patines molt bé, per ser una noia’, com si nosaltres no ho poguéssim fer tan bé com els nois”. No obstant això, mai s’ha sentit pressionada socialment ni discriminada per aquest motiu. A més a més, el públic femení s’està expandint cada cop més dins d’aquest món. “Durant una competició em vaig adonar que hi havia moltes altres noies que patinaven, a part de les típiques que s’hi dediquen professionalment”. Van formar un grup de dotze nenes, que fan skate habitualment a Mar Bella, Barcelona; i que han anat fins i tot a Zarautz, per a patinar juntes.

La família

L’esport ha estat una constant en la seva vida: des de petita, quan anaven de vacances amb la seva família, llogaven un monitor, taules de surf i neoprens. La Mariona va començar a patinar amb el seu germà bessó, en Jan, amb qui té una gran competitivitat. “Quan jo aconsegueixo fer un truc, ell també el vol fer i sempre intenta superar-me”. Després de molta insistència, també ha aconseguit transmetre la seva afició al seu germà petit: “Sempre li deia que volia ensenyar-li a fer skate i ell no volia. Li feia vergonya caure i deia que es riurien d’ell. Ara fa poc temps que practica i ja baixa per la rampa. Li encanta”.

El surf

Una altra passió és el surf. Fa un any que el practica i, si li fessin triar, tindria molt clara la seva resposta: “Entre l’skate i el surf, triaria sens dubte la segona opció. Patinant tens sempre la mateixa rampa, amb la que pots fer sempre els mateixos trucs. Al mar, en canvi, mai faràs la mateixa onada dues vegades: cada onada és única, és l’onada”.

Li va costar molt prendre la iniciativa de començar per la falsa creença que “a Barcelona no es pot “surfejar”, perquè no hi ha ones prou altes. En aquest esport es torna a trobar amb el problema de la masculinització: “Hi vaig amb els amics però normalment sóc l’única noia”. Tot i això, té una amiga que havia viscut a Puerto Escondido, Sud-Califòrnia. Allà feia surf sovint i és molt bona. Li ha ensenyat diversos trucs i la va acompanyar a una competició que, després d’haver estat cancel·lada diverses vegades, es va realitzar amb onades d’una altura ínfima, de 30 cm.

La rivalitat dels skaters a Barcelona

Dins de l’àmbit de l’street hi ha una gran rivalitat entre els skaters que ocupen els espais de cada un dels barris de Barcelona. Els de Sants no poden anar a patinar al MACBA i viceversa. No obstant això, als skateparks no s’hi respira aquest ambient. No existeix la competitivitat, sinó que es viu l’skate amb col·laboració. Els “pros” ensenyen nous trucs als principiants i les úniques disputes que s’hi viuen tenen lloc quan scooters – els patinets – ocupen la rampa durant molta estona.

Read more

Djokovic i la reconquesta de Madrid

MARIA JIMENEZ FLORES 

El Mutua Madrid Open dona per finalitzada una edició amb rècord d’assistència i amb Kiki Vertens com a guanyadora de la categoria femenina, i Novak Djokovic com a guanyador de la categoria masculina. L’alt nivell del serbi sobre terra batuda s’ha demostrat un cop més, tot i que no ha sigut l’únic en brillar. El grec Stefanos Tsitsipas, després d’haver guanyat a Rafael Nadal al Trofeu Conde de Godó, s’ha graduat en aquest torneig, quedant finalista amb només 20 anys i demostrant que té un gran futur per endavant.

El retorn de Roger Federer a terra batuda després de tres anys ha estat un dels esdeveniments més esperats pels mitjans i aficionats. La derrota del suís a quarts no va trencar cap esquema després d’aquests últims anys d’absència a la competició. Ha confirmat també la seva presència a Roma per tal de preparar Roland Garros, el torneig que l’ha vist ser el número u.

Tot i anar millorant les sensacions a terra batuda, el nivell de Rafael Nadal no ha estat el mateix que altres anys; per primer cop des de 2004, a aquestes altures de la temporada l’espanyol no ha guanyat  cap torneig. Un altre punt a destacar, aquest més emotiu, és el comiat de David Ferrer del tennis professional.

Novak Djokovic, guanyador del torneig

Novak Djokovic, guanyador del torneig

Read more

Jaël Bestué: «La igualtat de gènere a l’atletisme és major que al futbol»

PILAR TOMÁS (@pilartomas_)


Descarrega l’entrevista en PDF

Els dies de la Jaël-Sakura Bestué semblen tenir el doble d’hores. Als seus 18 anys, fa vida entre la facultat de Medicina i la pista d’atletisme, on bat rècords a la mateixa velocitat que corre. Nascuda a Sant Cugat, la Jaël és una de les velocistes més prometedores del país.

Guillem Fabo

La Jaël-Sakura Bestué entrena al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) | Guillem Fabo i Emma Santanach

 

Read more

Ezequiel Troncoso: “Tenim tot el treball fet, només falta que ens escoltin»

Autor: Leo Kiernan

Barcelona és una ciutat en la que tenen lloc, tant pel seu pes cultural com pel seu clima, activitats molt diverses. Al marge d’aquest frenètic panorama destaca el Slackline, un esport que, com defensen els seus practicants, encara és suficientment jove i alternatiu per a ser reconegut oficialment com a esport. Parlem amb Ezequiel Troncoso, destacat slackliner argentí afincat a Barcelona fa més de una década i president de l’Associació Catalana de Slackline, per a conèixer l’actual estat del slackline barcelonés.

A nivell local, què creus que pensa la gent del slackline en Barcelona? ¿Hi ha hagut alguna mena devolució des del començament?

Ha crescut moltíssim. En arribar, vaig muntar el meu slackline per primera vegada al parc de la Ciutadella, on vaig trobar en Dani, un noi de Badalona que practicava circ, que ja coneixia el slackline i muntava la seva corda. Amb el temps ens vam fer amics i vam crear un grup i també l’associació de slackline de Barcelona (els slackliners s’agrupen al voltant del grup de Facebook anomenat Slackline Barcelona, des d’on organitzen totes les activitats i events). L’actitud dels ciutadans ha canviat moltíssim.

Qué es Can Batlló?

Can Batlló és el nostre lloc d’entrenament, una antiga fàbrica (la fábrica textil de Joan Batlló) convertida per l’Ajuntament en centre social. La nostra època és primavera. El slackline a Europa floreix a la primavera, quan comença el bon temps i la gent surt als parcs i a l’estiu tenen lloc les millors competicions internacionals. Per arribar bé a la primavera és necessari practicar al llarg dels sis mesos de fred per a no perdre el ritme. Per això Can Batlló ens ha salvat, doncs ens ha permès mantenir la pràctica a l’hivern. A més, durant aquest temps ens serveix d’escola. Al final d’aquests sis mesos, la gent que va entrar sense saber caminar (sobre la corda) surt fent trucs. Canvia força.

Però en Can Batlló, i això és important, no tot és tan maco, tenim data límit. No és una data exacta perquè no ens l’han dit encara, però si demà al matí l’Ajuntament vol fer-hi alguna gestió pot acomiadar-nos.

mediana

Tot i així continua sent un esport en l’aire i sense regular. LAjuntament no ha portat a terme cap iniciativa per regular el slackline?

Vas a l’Ajuntament, a l’oficina d’Esports, i parles del Slackline, i el primer que et demanen és que omplis un formulari com esport per a parlar amb la Comisió d’Esports, pero el Slackline encara no és un esport. En no ser considerat com a esport et consideren com a activitat d’oci i, com a tal, t’envien al departament d’oci del barri on és situa el teu lloc d’entrenament.

I què vas aconseguir?

Vaig aconseguir un permís per practicar a una hora determinada en un lloc de l’espai públic determinat, un dia establert. Això no és el que volem, això era sols per mi.

Aleshores, qué proposes?

Que arribi el moment en què l’Ajuntament, en tolerar l’existència del Slackline, busqui una associació i ens trobi i ens pregunti per una solució a aquesta situació. La resposta és senzilla: que construeixin un slackpark en la ciutat. Nosaltres tenim dissenyats els mòduls i les necessitats que el parc deu complir, tenim tot el treball fet, només fa falta que ens escoltin.

Read more

Ultra Clean Marathon, un gran repte pel medi ambient

ARIADNA REINA (@Ariii_Reina)

Els corredors, Albert Bosch i Nicole Ribera, correran set maratons seguides per netejar els espais naturals de Catalunya

L’Ultra Clean Marathon no és un repte fàcil. És la primera vegada que es fa a Catalunya i es tracta d’una modalitat de marató que s’allunya lleugerament de les tradicionals curses esportives, ja que conjuga esport i conservació del medi natural. La cursa engloba set etapes consecutives de 42 km cadascuna, durant les quals tots els participants han de recollir residus abandonats pel territori. Aquesta nova iniciativa neix amb la finalitat de conscienciar a la població, fomentar mesures de conservació de la natura i disminuir residus en espais naturals. Per aquest motiu, els premis s’atorgaran al final de cada etapa segons el volum i el pes de les deixalles, el residu més curiós i el més perillós per a la natura.

https://twitter.com/UCMarathon/status/989106211722231811

Dues de les set maratons ja s’han superat. Diumenge va arrancar la primera cursa, amb l’etapa entre Sant Feliu de Guíxols i Girona.  Els corredors Albert Bosch i Nicole Ribera van liderar la ruta com a ambaixadors de la cursa, juntament amb centenars de voluntaris que s’anaven sumant a mesura que passaven pels diferents pobles fins a arribar a Girona. Al llarg del primer recorregut es van recollir un total de 183,5 kg, entre els quals van abundar els residus llençats pels mateixos ciclistes i corredors. “No paràvem de recollir gels, embolcalls i begudes isotòniques del terra. Si els que practiquem esport no tenim consciència, ja em diràs”, va ironitzar la Nicole Ribera a l’arribar a la Devesa de Girona.

https://twitter.com/itsnicoleribera/status/995739807660892163

Dilluns ha tingut lloc la segona etapa de l’Ultra Clean Marathon. A les 6:30 de la matinada, els corredors ja estaven preparats per engegar la segona marató a la zona del Ripollès. Les següents curses tindran lloc al llarg de la setmana i passaran per Osona, Lleida, Montserrat i el Delta de l’Ebre. El gran repte s’acabarà dissabte que ve amb el tram entre Sant Cugat del Vallès i la platja del Somorrostro de Barcelona.

Aquest esdeveniment, organitzat per la Xarxa de Custòdia del Territori, la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, està acompanyat per 25 accions de neteja promogudes per diferents col·lectius que es realitzaran al llarg de tot l’any. A més, l’Ultra Clean Marathon s’emmarca dins la campanya Let’s Clean Up Europe (de l’11 al 13 de maig), i la Setmana de la Natura (del 25 de maig al 5 de juny), ambdues centrades en la conservació i neteja del territori.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Read more

Judith Vélez: «Encara segueixes sentint algun comentari desagradable pel fet de ser corpulenta, forta o contundent en el joc»

Parlem amb la jugadora de rugbi sobre el paper de la dona dins el rugbi femení i els estereotips que giren entorn aquest esport

Meritxell Deulofeu (@meriitxell16)

Judith Vélez, nascuda a Sant Feliu de Guíxols, és la capitana del GEIEG de rugbi femení i de la selecció catalana. Enguany ha sigut una temporada plena d’èxits per a Vélez. El Campionat d’Europa amb la selecció espanyola, com també la lliga Kopparberg amb el seu club són algunes de les victòries que s’han afegit recentment a la seva carrera esportiva. La temporada s’acabarà de culminar amb la disputa del GEIEG en la lligueta d’ascens a la Divisió d’Honor espanyola.

 

Quants anys fa des que practiques rugbi?
Des de petita jugava a tenis i tan sols fa 5-6 anys que competeixo a rugbi. Actualment a Girona amb el GEiEG, amb la Selecció Espanyola i amb la Selecció Catalana de rugbi XV i VII.

Per què et vas decantar per aquest esport?
Tot va començar a la Universitat de Vic quan estudiava la meva primera carrera de Mestra. Un dels meus professors, que en aquest moment és un dels meus entrenadors de Girona, em va insistir que anés a provar el rugbi, que m’agradaria molt i que se’m donaria molt bé. Em vaig animar perquè per a mi era un esport nou que mai l’havia practicat i em va agradar tant que em vaig federar a Girona.

Quins són els valors del rugbi?
En el meu esport, el rugbi, intentem exterioritzar una sèrie de valors que són: respecte, constància, disciplina, esforç, passió, etc. de manera que amb aquests valors i amb el treball en equip he pogut arribar a la Selecció Espanyola i a la consecució d’un Campionat Europeu molt important.

Com has viscut i vist l’evolució del rugbi femení des que vas començar fins avui en dia?
Normalment primer tenen en compte els nois i després, en un segon pla, les noies. Encara que nosaltres hàgim jugat un mundial, un europeu i els resultats hagin sigut millors. Però en aquests moments, amb el XV i amb això de l’Europeu amb la Selecció Espanyola, en les xarxes socials i els diaris se n’ha parlat molt i estem molt sorpreses i contentes perquè no han de deixar de sortir notícies.

Com es viu la figura de la dona dins aquest esport?
Molta gent encara pensa com una noia pot jugar en un esport de tant contacte. Però amb el pas del temps s’adonen que la diferència de gènere no és tant.

Tot i les campanyes que s’han promogut per tal de trencar els estereotips de gènere que giren entorn el rugbi, com ara la de Joma, sovint encara les jugadores de rugbi reben comentaris masclistes. En alguna ocasió alguna de les teves companyes o tu mateixa n’heu patit algun?
Hi ha masclisme a tot arreu. El món està canviant però encara segueixes sentint algun comentari desagradable pel fet de ser corpulenta, forta o contundent en el joc. De totes maneres, també sents com des de la grada hi ha els qui valoren que hi ha un esforç al darrere i això et reconforta.

I en els mitjans de comunicació, com es veu la presència del rugbi femení?
Gràcies a les xarxes socials i al fet que el rugbi a VII sigui un esport olímpic, s’està perdent l’estigmatització que acompanyava aquesta categoria des de fa anys.

Què els diries, a les dones, per a animar-les a començar a jugar a rugbi?  

El rugbi és l’esport més inclusiu que conec. No hi ha una talla concreta, tothom pot aportar alguna cosa a l’equip. L’important és l’actitud. Evidentment, també parlo dels valors positius lligats a aquest esport així com de l’aspecte social i els vincles que es generen. El rugbi t’atrapa, tant a dins com a fora del camp.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

(más…)

Read more

La NBA encara la recta final

JULIÀ LÓPEZ-ARENAS ENSEÑAT 

ELS PLAYOFFS  POSARAN FI A UNA DE LES TEMPORADES MÉS IGUALADES DE LA HISTÒRIA

Els playoffs de la NBA segueixen acaparant tota l’atenció del món del bàsquet, i és que aquesta temporada es presenta com una de les igualades dels últims temps. La fase final de la millor lliga de bàsquet va començar fa tot just 3 setmanes amb els enfrontaments de primera ronda.

Dels 30 equips que té la NBA només 16 entren als playoffs. Dins dels playoffs, els equips disputen eliminatòries al millor de 7 partits per passar de ronda. Dels 16 equips que van entrar a playoffs només en queden 8. Aquests estan disputant les semifinals de conferència per passar a la final de conferència i buscar un lloc a la gran final per aconseguir el prestigiós anell de campió. Les eliminatòries cada cop són més interessants i predir un guanyador pel campionat d’aquest any cada cop és més complicat. El nivell dels equips és molt alt i els favorits d’altres anys no estan jugant al seu millor joc.

La segona ronda dels playoffs fa una setmana que va arrencar. Les semifinals de conferència estan molt igualades i a cada jornada hi ha una sorpresa. Aquesta matinada s’han disputat dos bons partits a l’Oest.

El primer ha enfrontat els New Orleans Pelicans contra els Golden State Warriors, els vigents campions. El partit ha acabat 119 a 100, amb victòria pels locals, els Pelicans, fet que posa l’eliminatòria 2-1 a favor dels Warriors. Amb un gran partit de la seva estrella Anthony Davis, els de Nova Orleans han aconseguit batre els Warriors de Stephen Curry i Kevin Durant. Els Warriors han assaborit la derrota per primer cop en aquests playoffs contra uns Pelicans que encara no volen dir adéu a la competició. La sorpresa de la jornada dóna una mica més de vida a aquesta eliminatòria que, a priori, era vista com un mer tràmit pels campions de l’any passat.

En el segon enfrontament la victòria ha estat pels favorits. Els Houston Rockets han escombrat els Utah Jazz a casa seva i el resultat ha estat de 92 a 113. Els Rockets han estat molt superiors al llarg de l’enfrontament i han deixat sense opcions a un dels equips revelació d’aquest any. L’eliminatòria es posa 2-1 i el seu vencedor, després del partit d’avui, es comença a entreveure. James Harden ha liderat els Rockets sent el màxim anotador i assistent del partit.

Les altres eliminatòries, les de l’Est, enfronten els Boston Celtics contra els Philadelphia 76ers i als Toronto Raptors contra els Cleveland Cavaliers. Les dues eliminatòries estan 2-0 a favors dels Celtics i dels Cavaliers. En un principi els duels de l’Est eren els més igualats, pel nivell homogeni dels equips. No obstant això, en aquesta segona ronda s’està observant que l’experiència als playoffs dels Celtics, i sobretot del Cavaliers de Lebron James està sent un factor clau per guanyar els partits.

Com cada any la fase final de la NBA ens regala el millor bàsquet de la temporada. Jugades espectaculars, partits intensos, pròrrogues d’infart… A més, la competició d’aquest any pot presentar moltes sorpreses i costa molt predir el campió de l’anell, per primer cop en molt de temps.

Els de Houston, campions de la lliga regular d’aquest any, estan jugant el seu millor bàsquet des de fa molts anys i són candidats al títol. Per altra banda, els Warriors són un equip molt sòlid que pot guanyar a qualsevol contrincant. Finalment, Lebron James segueix firmant números de superestrella i no vol dir adéu a la competició.

El mes de maig acaba de començar però encara queda molta NBA per davant. Els playoffs no han arribat al seu equador, encara queden eliminatòries obertes. A més, els premis individuals d’aquest any encara no s’han donat. Queden moltes sorpreses per desvelar en aquest final de temporada. Qui guanyarà l’anell? Qui serà el MVP (millor jugador de l’any)? Qui serà el millor rookie (jugador de primer any)? Quins fitxatges hi haurà?

Els fans del bàsquet estan de sort, ha arribat el seu moment de l’any, amb grans partits i rivalitats cada matinada. La NBA comença a arribar a la recta final després d’una temporada marcada per les lesions, les jugades espectaculars i sobretot, per la igualtat i la competència entre els equips.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies