Quan el talent és més que això

ARIADNA PÉREZ BARTOMEU

IRIS TIÓ CASAS
INTEGRANT DE L’EQUIP NACIONAL DE NATACIÓ ARTÍSTICA

Quan neda sembla que la piscina sencera aguanti la respiració. Ella no és només talent i facilitat per a aquest esport. Hi ha tres coses que també la defineixen: cap, humilitat i senzillesa.

Tió Casas en l’Europeu Absolut a Glasgow on va quedar quarta en la modalitat de solo lliure. GIORGIO SCALA

Com passa sovint en els esports minoritaris i sobretot femenins, el seu nom és desconegut. Però s’acosten les Olimpíades i normalment, això es tradueix en més visibilització per la seva feina. Ella representa l’anonimat per a aquells que no estan lligats a la natació artística i alhora el ressò d’una de les grans promeses d’aquest esport. Amb el cap per avall però tocant de peus a terra l’Iris Tió Casas és d’aquelles persones que es mostren tal com són. D’ella diuen que és molt més que talent i la seva feina fins ara l’avala.

La Sara Levy, exnedadora de l’equip nacional creu que en ella es consagren “potencial innat i treball” dues qualitats per ser una “fora de sèrie”. L’Iris té disset anys i fa tot just dues temporades que va entrar a formar part de la selecció. Aquests dies, però, es fan estranys per una persona acostumada a estar més de set hores dins de l’aigua. Fora del seu medi habitual l’Iris continua entrenant les mateixes hores que abans i treballant amb un objectiu ben clar: els Jocs Olímpics.

No pot amagar la il·lusió que té pel que és un dels esdaveniments més importants per la carrera d’una esportista. L’exigència d’aquest no és menor però intenta no pressionar-se i “pensar que els Jocs són una competició més”. Han entrenat molt dur per arribar on són i si no fos
pel coronavirus, ara mateix estarien al Preolímpic.

L’ajornament de les Olimpíades ha fet que l’Iris s’hagi de replantejar l’any acadèmic. Està estudiant segon de batxillerat i de fet, s’ha dividit el curs en dos per concentrar-se totalment en els Jocs. Per a ella que es facin l’any que ve també implica augmentar altre cop les hores d’entrenament, més exigència i en conseqüència, menys temps. Però té clara una cosa: avui dia la ‘sincro’ és la seva prioritat i amb els estudis no té pressa, si pot entrenar
al màxim i anar estudiant a poc a poc per a ella “ja està bé”.

Una més de la selecció
Quan la van seleccionar al Centre d’Alt Rendiment (CAR) just estava en un Europeu a Glasgow. Aquesta va ser la primera competició absoluta on va aconseguir ni més ni menys que 89.600 punts en el solo lliure i va quedar
quarta. Però malgrat que responia a cada repte que li posaven al davant, hi havia gent que creia que amb 15 anys no estava preparada per al canvi. Però tal com explica ella, cada persona és diferent i ser la petita de l’equip “em va ajudar a espavilar-me”.

Amb més de 100 medalles al seu palmarès l’Iris ha escoltat des de petita que té potencial però creu que el més important és “estar contenta amb la teva feina, que et diguin que ets bona és extra”. Potser no és conscient del tot, però quan neda la gent la mira. Un cop toca l’aigua es fa gran i sembla que tota la piscina aguanti la respiració amb ella. Però com diu el lema olímpic encara es pot fer més de pressa, més alt i més fort, ja que el seu camí en l’alt rendiment tot just acaba de començar.

«Em feia mandra matinar»

L’Iris va començar a practicar a sincronitzada gairebé de manera anecdòtica. Amb cinc anys va veure a la televisió la Gemma Mengual, una de les millors nadadores que ha donat aquest esport, i va dir als seus pares que volia provar. Va començar a entrenar els dissabtes en un dels millors clubs d’Espanya (Kallípolis). Però amb el temps, llevar-se d’hora un cap de setmana li “va fer mandra”. Per això, va demanar al club entrenar entre setmana. Així va entrar a la competició. De la categoria alevina a la júnior va destacar des del primer moment fins avui, que es prepara per participar en els Jocs Olímpics.

Read more

Massa supercampiones?

La Supercopa femenina ha generat controversia a causa del 10-1 de la final que posa en debat el model de competició a Espanya

Diumenge 9 de febrer al matí, l’estadi Helmántico de Salamanca va viure una jornada pel record. No només perquè va acollir la final de la primera Supercopa d’Espanya femenina de la història, sinó pel que va significar el propi partit. El matx enfrontava el FC Barcelona contra la Reial Societat i va acabar amb un marcador final de 10 a 1 a favor de les blaugrana. 

Aquest resultat significa el marcador amb més diferència de gols en qualsevol final de futbol espanyol, tan masculí com femení. L’anterior precedent data de l’any 1988, quan l’Oiartzun basc es va imposar per 8 a 0 al CF Porvenir de Madrid, a la final de Copa de la Reina femenina. 

El Barça havia arribat a la final després d’imposar-se a les semifinals a les campiones de lliga, l’Atlètic de Madrid, per 2 a 3, mentre que la Reial Societat va eliminar el Llevant per un ajustat 1 a 0. Tot i que al maig, les de Donosti van guanyar la final de la Copa de la Reina davant de l’Atlètic de Madrid, la final del diumenge no va tenir color. Ja al minut 5 de partit, el Barça anava guanyant per 2 a 0 i a la mitja part s’hi va arribar amb un resultat de 6 a 0. 

«La Federació haurà de valorar si volia que l’única opció fos que patíssim aquesta humiliació»

Gonzalo Arconada
Entrenador Reial Societat.

La golejada ha suscitat un debat sobre el nivell dels diferents equips i el format de la competició que va iniciar el tècnic de la Reial, Gonzalo Arconada, en la roda de premsa posterior al partit. “Tots els equips sentim que no podem competir contra aquest Barça”, l’únic equip completament professional del país. 

Seguidament, va apuntar a la Federació, dient que haurien de valorar si volien que el “seu equip patís aquesta humiliació”, en relació al format de la competició, amb dos partits en una mateixa setmana. L’ex-jugadora del Barça Vero Boquete anava en aquesta línia en unes declaracions al diari El País: “s’enfrontaven el Barça contra la Reial, que en realitat es un equip semiprofessional. Amb un onze tan just, jugar dos partits en quatre dies els va costar car”.

Superioritat només nacional

Les diferències entre els equips de futbol femení es fan evidents quan s’analitzen els pressupostos que dels clubs de la lliga femenina espanyola. El Barça sosté el pressupost més alt del futbol espanyol, amb uns 3.5 milions -de base, sense comptar les aportacions dels patrocinadors i dels premis UEFA-. Els següents a la llista són els dos semifinalistes de la Supercopa, l’Atlètic i el Llevant amb 1,8 milions. A continuació els segueix la Reial Societat, amb un pressupost aproximat de 1,2 milions. 

No obstant això, la diferència més notable apareix amb els equips femenins independents que no compten amb el suport d’un equip masculí. Aquest és el cas del club tinerfeny del Granadilla i el Logroño, els pressupostos dels quals no pugen dels 600.000. 

Tot i sustentar el pressupost més alt en l’àmbit dels equips femenins espanyols, si s’amplia la mirada cap a la resta d’equips femenins internacionals, els 3.5 milions d’euros del Barça perden força quan es comparen amb els 8 milions d’euros que conformen el pressupost del Olympique de Lyon, equip que va derrotar al Barça a la final de la Champions amb un 4-1.

L’equip francès compta amb la davantera Hegerberg, que va sumar 53 gols a la temporada anterior. El seu salari mensual brut és d’uns 50.000 euros. Aquesta dada evidencia la diferència amb els salaris de les jugadores espanyoles, que estan pactant al conveni col·lectiu un salari mínim de 16.000 euros anuals. Les jugadores de la lliga femenina estat-unidenca tenen un salari anual base de 100.000 dolars. Les jugadores alemanyes, per una altra banda, és de 4.000 aproximats al mes.

Una diferència massa gran?

Arrel de l’impactant resultat de la final de la Supercopa femenina, on el Barça va marcar 10 gols a l’equip basc, ha derivat una polèmica mediàtica en relació a la distinctiva diferència econòmica i de recursos de l’equip blaugrana sobre la resta de clubs que conformen el conjunt d’equips de la lliga femenina. Aquest resultat ha estat interpretat de diverses maneres, com es pot veure amb les declaracions de Gonzalo Arconada i amb la resposta de Maria Teixidor -responsable de la secció femenina-. 

«El futbol femení encara està en creixement i al màxim rendiment, les realitats encara no estan prou igualades»

«És qüestió de temps que les forces s’igualin més. És com sempre ha funcionat: equips dominadors que deixen de ser-ho quan els rivals guanyen experiència i poder”

Natalia Arroyo
Periodista del diari ARA i seleccionadora catalana

En relació a aquest resultat i les conclusions del 10-1, Natàlia Arroyo -ex-jugadora de futbol, periodista i actual seleccionadora de la Selecció femenina de Catalunya- determina que el resultat de la final no s’ha d’entendre necessàriament com un fet positiu o negatiu ni és greu, humiliant o perillós, és, explica, esport al màxim nivell. La redactora de l’’Ara’ assenyala l’exageració que s’ha realitzat del resultat, com si fos un marcador que es veu exclusivament al futbol femení. Exposa que aquestes golejades també tenen lloc a la Champions masculina, i que aquesta tendència és fruit de les diferències econòmiques entre els equips, que van en augment. 

“El futbol femení encara està en creixement i al màxim rendiment, les realitats encara no estan prou igualades”, manifesta l’ex-jugadora, “és qüestió de temps que les forces s’igualin més”. Segons Arroyo, la superioritat actual del Barça s’ha d’entendre com un desafiament perquè la resta d’equips apliquin les mesures necessàries per a equiparar-s’hi. Atribueix aquest fenomen a cicles esportius: “és com sempre ha funcionat: equips dominadors que deixen de ser-ho quan els rivals guanyen experiència i poder».

Un mateix format, moltes diferències

El passat desembre, la RFEF va acordar celebrar per primera vegada la Supercopa Femenina, amb el mateix format que s’havia acordat per la masculina: una final a quatre, on hi havien de participar les finalistes de copa (Reial Societat i Atlètic de Madrid) i el Barça i el Llevant, com a segon i tercer equips de la classificació de Lliga de l’any passat -el campió Atlètic de Madrid ja tenia dret a participar-hi com a finalista de copa.

La idea de la federació era la de “fer més atractiva la cita” i fomentar l’esport”. A la pràctica, aquestes dues competicions han tingut diferències notables, començant per la localització escollida. La Supercopa Masculina va viatjar fins l’Aràbia Saudita, mentre que la femenina s’ha disputat a l’Helmántico de Salamanca.
En ambdós casos es va aturar les seves respectives lligues per tal que no s’haguessin de posposar partits. Tot i això, en aquest aspecte també hi ha una diferència important. A la Supercopa masculina es van quadrar els horaris perquè no coincidissin amb cap partit, ni de Copa del Rei masculina ni de 1a. Divisió femenina. En canvi, la situació de la Supercopa Femenina ha estat diferent. La primera semifinal (Reial Societat-Llevant) es va disputar dimecres a les 20.00, coincidint amb un Mirandés-Villarreal de Copa del Rei masculina, competició organitzada per la mateixa Federació. El dijous a la mateixa hora es disputava la segona semifinal, entre Barça i Atlètic de Madrid. No va coincidir amb un, sinó amb dos partits de la Copa del Rei: el Reial Madrid-Reial Societat i el propi Barça-Athletic Club.
La final entre Barça i Reial Societat es va programar diumenge a les 12.00, horari de poca audiència televisiva i coincidint amb un Espanyol-Mallorca de Primera Divisió masculina.

Read more

Els mitjans també s’ho estan perdent

La celebració de la primera Supercopa d’Espanya de futbol femení de la història evidencia la invisibilització informativa que pateixen les dones esportistes

MARC SEGUÉS CODINA I MIQUEL PASCUAL I PRAT

Diumenge al matí l’estadi Helmántico de Salamanca va viure una jornada pel record. No només perquè va acollir la final de la primera Supercopa d’Espanya femenina de la història, sinó pel que va significar el propi partit. El matx enfrontava el F.C. Barcelona contra la Reial Societat i va acabar amb un marcador final de 10 a 1 a favor de les blaugrana. Aquest resultat significa el marcador amb més diferència de gols en qualsevol final de futbol espanyol, tan masculí com femení.

Darrerament, molts mitjans s’han sumat a la campanya «T’ho estas perdent» , iniciativa que pretén «posicionar l’esport femení com un contingut d’interès i capaç d’atraure grans audiències» . La voluntat expressada pels grups comunicatius sumant-se a la campanya i l’històrica primera final de la Supercopa d’Espanya de futbol femení feien pensar que els mitjans canviarien el rumb i apostarien per oferir una àmplia cobertura de l’esdeveniment. Almenys els esportius. Res més lluny de la realitat.

Els principals diaris de comunicació esportiva de l’estat van fer una cobertura molt pobra del partit en comparació al gener passat, quan es va celebrar la Supercopa de futbol masculí, tal com es pot veure a l’Infogràfic.

La portada de Superdeporte no va fer ressò de la final de la Supercopa femenina. Ni una paraula. En comparació, la darrera guanyada pel Reial Madrid masculí, malgrat ocupar un petit lloc en un racó, almenys hi era.

Per altra banda, la victòria dels blancs a la Supercopa masculina del gener va protagonitzar el 100% de les portades del Marca i l’As. Dilluns passat, després de la Supercopa femenina, les portades d’aquests mitjans van estar ocupades principalment per el partit de l’equip de Zidane contra l’Osasuna. La victòria de les blaugranes no ocupa ni un 10% de l’espai.

Per acabar, les portades dels grans mitjans blaugranes, Sport, Mundo Deportivo i l’Esportiu, han cedit el mateix espai a la victòria del Madrid masculí el darrer gener que a la victòria del femení del Barça. Podria semblar que el seguiment és equitatiu pels dos gèneres, però quan es compara amb les victòries del Barça masculí a les Supercopes d’altres edicions es fa evident que no. Les portades dels mitjans blaugranes són ocupades per una victòria gens lluïda i intrascendent de l’equip de Setién i no per la fita històrica de l’equip femení.

Read more

La Volta Ciclista de Catalunya se suma a la reVolta

ELISABET COLL-VINENT I OLLÉ

La competició donarà el tret de sortida aquest 19 de març i estrenarà una prova femenina l’últim dia de la Volta

Per primera vegada en les 98 edicions que ja suma la Volta Ciclista de Catalunya, aquesta contemplarà una prova dirigida únicament a les dones. Al llarg d’aquests últims anys el ciclisme femení està creixent i com afirma Rubén Peris, director i president de la volta, des de l’organització es vol apostar per ell. Fins i tot es planteja l’opció de consolidar-la com a Volta femenina oficial d’aquí a uns 3 o 4 anys.

Captura

Imatge 1. Mapa de Catalunya. Font: Google Maps.

Etapes de la Volta:

1a etapa: Calella – Calella 152,300 (19 de març)

2a etapa: Mataró – Valls 175,600 (20 març)

3a etapa: Sant Cugat del Vallès – Vallter 2000 / Setcases (21 de març)

4a etapa: Llanars (Vall de Camprodon) – La Molina (Alp) 170,800 (22 de març)

5a etapa: Llívia – Viella – Vall d’Aran 212,900 (23 de març)

6a etapa: Viella – Vall d’Aran – Torrefarrera 194,200 (24 de març)

7a etapa: Barcelona – Barcelona 154,800 (25 de març)

Aquesta nova edició arrencarà el dilluns 19 de març i acabarà el diumenge 25. La ronda catalana reunirà alguns dels millors ciclistes del panorama nacional, com per exemple Marc Soler, Alejandro Valverde (que buscarà revalidar el títol de la temporada passada), José Joaquín Rojas, Mikel Nieves i Carlos Verona.  A nivell internacional aquesta vegada la Volta no comptarà amb la presència de Chris Froome (tal com ho havia fet el 2017), però sí que hi haurà altres cares conegudes: Nairo Quintana, Bob Jungels, Wilco Kelderman o els germans Yates i Esteban Chaves.

El recorregut de la prova tornarà a trepitjar les 4 províncies catalanes i també passarà per la Val d’Aran (després de 25 anys sense fer-ho). La darrera etapa serà, com sempre, les tradicionals 8 voltes del circuit de Montjuïc, on s’hi sumaran també les dones al que serà la principal novetat d’aquest any: la «reVolta». Segons explica Ruben Peris, el nom ha estat escollit per votació popular i és un primer pas per donar més protagonisme al ciclisme femení, un esport que no deixa de millorar amb el pas dels anys.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies