El centre d’acollida Assís reflexiona sobre el fenomen de l’aporofòbia; el rebuig a les persones pobres

BLAI BARBER (@blaibarber)

Cada deu d’octubre se celebra el dia internacional de les persones sense llar. Coincidint amb aquest esdeveniment, el centre d’acollida Assís de Barcelona va organitzar unes jornades sobre l’aporofòbia o, el que és el mateix,  el sentiment d’aversió cap a les persones en situació de pobresa. La trobada va aplegar un total de 125 assistents, inscrits prèviament, i es va desenvolupar a la sala La Cuina del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

Segons les últimes enquestes realitzades per la fundació Arrels a diversos ciutadans que dormen al ras de la capital catalana, el 31, 6% dels entrevistats afirmen que han estat víctimes d’agressions verbals o físiques alguna vegada; una xifra preocupant que en el cas de les dones puja fins al 40% i que entre els més vulnerables arriba al 60%. Així mateix, Amalia Bartolini, responsable del Voluntariat del centre Assis, recorda que “el 47% de persones sense llar entrevistades per l’Obeservatori Hatento el 2015 també van dir que havien estat víctimes d’almenys un episodi de violència”.

A l’acte hi va assistir en primer lloc Adela Cortina, filòsofa i catedràtica d’Ètica de la Universitat de València i autora del llibre Aporofobia, el rechazo al pobre. D’aquest darrer treball de l’escriptora valenciana se’n poden extreure diverses afirmacions sorprenents, entre elles que darrere l’ona de xenofòbia que existeix actualment a Europa o als Estats Units, en realitat el que hi ha és l’aporofòbia. Cortina afirma que moltes vegades “no marginem a l’immigrant si és ric, ni al negre que és jugador de basquet, ni al jubilat amb patrimoni. Als que marginem són als pobres”.

Al mateix temps, Amalia Bartolini, del centre Assís, declara que “el mecanisme de rebuig es posa en marxa generalment a partir d’una percepció visual. La persona que estant en un lloc públic provoca objeccions és aquella que té un aspecte que respon a l’estereotip construït socialment com a sospitós”. Per altra banda, recorda que “l’actitud de rebuig s’orienta cap a qualsevol persona més pobra, fins i tot persones de la mateixa família poden ser víctimes d’un tracte despectiu”. No obstant això, afirma que “les que viuen els atacs físics i/o psicològics més cruels són aquells que es troben a l’extrem de l’exclusió social, als quals se’ls visualitza a través d’un estereotip de gran degradació”. Una persona sense llar, que pernocta a la via pública, es troba exposada a qualsevol modalitat de violència.

La xerrada també va comptar amb la participació de Marta Llobet, professora del Dapartament de Treball Social i Serveis de la UB i Maite Mauricio, representant de la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar de Barcelona. Elles dues van ser les encarregades d’anar preguntant diverses qüestions a Adela Cortina, creadora del neologisme aporofòbia.

Amalia Bartolini creu que és “fonamental la conscienciació de l’existència d’aquest fenomen, tant en els mitjans  per la seva capacitat d’influència, com en els polítics, perquè la voluntat política juga un paper primordial en la desaparició de la pobresa. Que hi hagi gent dormint al carrer depèn de les accions que la societat emprengui per evitar-ho”. A partir del dimarts 17 d’octubre, que és el dia internacional de l’erradicació de la pobresa, estarà en funcionament la nova pàgina web www.aporofobia.info. Així ho ha afirmat Jesús Ruíz, director del Cente Assís de Barcelona.

Molta gent recordarà encara aquell grup de seguidors del PSV Eindhoven d’Holanda que humiliaven un grup de dones que demanaven almoina enmig de la plaça Major de Madrid. És un exemple gràfic molt clar de l’aporofòbia.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies