Un reportatge que descobreix les històries, situacions i sentiments que s’amaguen darrere l’experiència de marxar a estudiar a l’estranger durant una temporada
ANNA HERNÀNDEZ I GARRIGA – ELISENDA ROVIRA POBLET
Arriba l’hora de fer les maletes i camí a l’aeroport, joves i entusiasmats pensen que avui comença una nova etapa. Una etapa que sovint es tradueix en desprendre’s temporalment de «casa», dels amics i la família, de les activitats de lleure i, fins i tot, de les aules universitàries. És el moment de marxar i acomiadar-se de tot per viure una experiència totalment nova: continuar la carrera universitària a l’estranger.
Els intercanvis internacionals són etapes de la carrera d’un estudiant que es preparen amb molts mesos d’antelació, ja que comporten un seguit de decisions i tràmits burocràtics i també emocionals força extenses. És un procés llarg que sovint genera nervis i sentiments contradictoris, però que en la majoria dels casos s’acaba convertint en una «de les experiències més importants de la seva vida», diuen els que ja n’han tornat.
És necessari conèixer les dues cares de la moneda d’una estança a l’estranger. Cal estar informats de la felicitat que comporta però també de tot allò que queda amagat i que, lluny de ser innecessari, no es fa suficientment palès a l’hora d’informar els estudiants que volen marxar.
Les dues cares de la moneda, en primera persona
El que passa en una estança fora no sempre es queda allà. De fet, hi ha cares fosques que, tot i quedar difuminades per la bona experiència, segueixen existint. El procés d‘adaptació a vegades és difícil – sobretot quan es tracta de marxar a països amb cultures molt diferents.
A més, moltes de les persones, com les que es veuen representades en el següent mapa, han tingut problemes burocràtics, bé amb la universitat de destí com amb la UPF. Són vivències que fan de l’experiència de marxar a fora menys agradables però que, en la gran majoria de les persones a qui afecta, no els és causa suficient per valorar com a negativa l’experiència global.
Alguns d’aquests intercanvis, però, es veuen afectats per l’actualitat. En aquest cas, la crisi del coronavirus, una pandèmia que està cada vegada a més gent arreu del món. Per causes com aquesta, hi ha persones que s’han vist obligats a tornar a casa.

És tot un Erasmus?
La terminologia i l’ús del llenguatge és essencial també a l’hora de parlar de les estades a l’estranger.
La universitat, un fre de mà per la muntanya russa emocional
Marxar a l’estranger a fer una part de la carrera és un pas molt important i totes les decisions que això implica requereixen un assessorament concret. Ruth Rodríguez, coordinadora dels programes Erasmus i altres plans d’intercanvi a la Universitat Pompeu Fabra ens explica un seguit de recomanacions que ella fa als alumnes durant aquest procés de tràmits i dubtes.
La coordinadora Ruth Rodríguez també fa molt d’incís en el fet que ara l’Erasmus o altres opcions similars són cada cop més freqüents. En aquest sentit però, no es pot ampliar més l’oferta pel que fa a les xifres, però sí que busquen ampliar els convenis amb més universitats que tinguin una bona aposta en l’àmbit acadèmic.
A la facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, que engloba els graus de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques, prop de 100 alumnes han marxat o marxaran aquest curs a estudiar a l’estranger una part dels seus crèdits.
En aquest sentit, la facultat té dos òrgans que s’encarreguen de gestionar tots els tràmits burocràtics: la Secretaria de la Facultat i l’Oficina de Mobilitat i Acollida (OMA).
Read more
Para nadie es sorpresa que el Brexit ha generado gran incertidumbre a nivel global y, sobre todo, en el marco de los intercambios académicos. La ruptura del Reino Unido con la Unión Europea ha desembocado en la pregunta del millón: ¿Afectará esto a los programas de Erasmus+?. Y es que cada año, millones de estudiantes europeos solicitan becas para formarse en el extranjero, pero en las últimas convocatorias muchos alumnos españoles se han limitado a escoger Gran Bretaña como destino principal. Esto sucede porque la UE aún no ha puesto las cartas sobre la mesa y existen dudas que generan intranquilidad entre los estudiantes. El miedo a tener problemas con los papeles o con los créditos universitarios, ha afectado en la decisión de optar por una plaza en el Reino Unido.
Aunque los últimos años no ha habido problemas durante la estancia de los alumnos españoles en UK , y viceversa, si es cierto que se ha generado una gran disyuntiva entre la comunidad estudiantil. El decidir si irse o no, ha dependido mucho en la insistencia y el apoyo desde las instituciones.
La Coordinadora de Movilidad de la Universidad Pompeu Fabra, Ruth Rodríguez, ha explicado “a nosotros también nos ha dado la sensación de incertidumbre a la hora de planificar, y a la hora de dar mensajes a los estudiantes para transmitir un poco de seguridad y confianza, pero hemos logrado un equilibrio”. Ruth asegura que la situación aún no está clara pero que desde las instituciones se prevé que “tanto la Unión Europea, como el Reino Unido estarán interesados en mantener la cooperación que ha habido hasta ahora. Lo más probable es que si no se pueden perpetuar los convenios dentro del marco Erasmus, se dé la opcion de acuerdos con convenios bilaterales, como ya existe con otros países del mundo”.
El propósito es que el conflicto político no afecte a las oportunidades de educación e intercambio cultural, por ello, se espera que la UE se pronuncie pronto sobre el futuro del Erasmus con UK. De momento, aún se ofrecen las plazas con normalidad dentro de los programas, los alumnos siguen aplicando y las instituciones cuentan con que los intercambios se logren realizar con regularidad. “Durante los últimos dos años los estudiantes con plaza asignada al Reino Unido se han ido con miedo, pero han logrado disfrutar de su estancia sin ningún tipo de problema”, ha señalado Ruth Rodríguez.
Muchos estudiantes del Reino Unido continúan optando por Barcelona como ciudad de destino. En la UPF se siguen ofreciendo plazas y estudiantes como Cliodhna MacFarlane, alumna escocesa en el grado de periodismo, han disfrutado de la experiencia de Erasmus+ en la ciudad condal. “No he tenido problemas pero si tengo muchos amigos que decidieron no venir de intercambio por miedo al Brexit, es una pena”, ha explicado.
Las universidades y la comunidad estudiantil están a la espera de una resolución para las próximas convocatorias del Erasmus+. Se espera que las ayudas económicas sigan siendo opción una vez se llegue a un consenso entre la UE y UK.
Comunicado de la Unión Europea
Desde la web de la UE, se ha emitido un comunicado. El mismo explica que el 19 de marzo de 2019 el Consejo y el Parlamento adoptaron un reglamento para evitar la interrupción de las actividades de movilidad de Erasmus+ en las que participe el Reino Unido. Lo que garantiza que el programa no se verá afectado, ni las ayudas económicas serán suspendidas hasta que se hayan completado todas las actividades de movilidad educativa de Erasmus+ que hayan comenzado antes de que el Reino Unido abandone la Unión Europea, teniendo en cuenta que estas actividades de movilidad pueden tener una duración máxima de 12 meses.

Alai Renteria Durán
Read moreÁlvaro Gárate Vidiella
Les dates clau per anar-te´n d´Erasmus+ (UPF)
Ha arribat el moment de fer la sol.licitud per a aconseguir una plaça per a estudiar fora. Els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han d´escollir fins a 8 destinacions diferents entre un total de 51 països diferents per a fer la seva estada fora de casa, mitjançant el plan Erasmus+ o el Conveni Bilateral (més enllà d´Europa).
«Regne Unit és la primera destinació dels estudiants de la UPF». Així ho confirma Laia Martínez, treballadora de l´Oficina de Mobilitat i Acollida (OMA). Aquest organisme de la UPF s´encarrega de tramitar totes les sol.licituds de trasllat i gestionar la coordinació entre la Pompeu Fabra i la universitat de destí (o d´origen, per als estudiants estrangers). Els treballadors de l´OMA asseguren que el principal neguit dels estudiants que volen fer el seu Erasmus al Regne Unit és la possible supressió de l´ajut econòmic.
No obstant això, la Universitat Pompeu Fabra s´està preparant per fer front a aquesta possibilitat, i poder mantenir aquesta col.laboració amb les diferents universitats britàniques amb qui treballa des de fa anys. Aquesta voluntat és recíproca, ja que ambdues institucions es beneficien d´aquest acord. Malgrat tot, res és definitiu almenys fins a la celebració de les eleccions parlamentàries britàniques del pròxim 12 de desembre del 2019.
Video: Álvaro Gärate, Aitana Robey i Joan Sanchez
IRINA BALART CASANOVAS (@96Irinab)
Aquesta setmana s’han celebrat les jornades internacionals, organitzades per les oficines de mobilitat de la UPF amb l’objectiu de promoure l’intercanvi a l’estranger amb universitats d’arreu del món.
Enguany els International Days s’han centrat en la pròxima convocatòria d’estades a l’estranger (2017-2018). Les jornades han tingut lloc del 7 de novembre a l’11 de novembre i s’han dut a terme en els campus de Ciutadella i Poblenou. Els estudiants que han assistit han pogut conèixer de primera mà l’experiència d’ex alumnes de la Universitat Pompeu Fabra que ja havien realitzat el seu intercanvi i fins i tot d’estudiants d’altres països que actualment es trobaven fent la seva estada a Barcelona. A més de les sessions temàtiques de cada país, cada facultat ha organitzat unes sessions informatives per tal de donar a conèixer com s’ha d’emplenar la sol·licitud de convocatòria i quins ajuts tenen els estudiants al seu abast. Cada any, l’oferta universitària creix, així com els programes presentats. Així per exemple, aquest any s’han afegit països com Polònia, Bèlgica o Suècia i s’ha inclòs una xerrada sobre l’associació sense ànim de lucre AIESEC i la plataforma per trobar allotjament HousingAnywhere. A més, s’han canviat algunes universitats i s’han afegit de noves.
Sessions geogràfiques
Durant els cinc dies que han tingut lloc les sessions, les jornades han estat distribuïdes segons àrees geogràfiques. En primer lloc s’han dividit per continents -els dilluns Àsia i Oceania, el dimarts Amèrica i el dijous Europa. Després, cada dia estava repartit per països, de manera que a cada hora li corresponia un país diferent. Enguany han participat 26 països: d’Àsia i Oceania n’han participat 5 (Taiwan, Xina, Corea del Sud, Israel i Austràlia), d’Amèrica 7 (Estats Units, Canadà, Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia i Mèxic) i d’Europa 14 (Holanda, França, Polònia, els països del nord, Bèlgica, Àustria, Irlanda, Alemanya, Regne Unit, Suïssa i Itàlia). A més, el dimecres va participar-hi Rússia. En general els estudiants que ja havien realitzat la seva estada a l’estranger van destacar que es tracta d’una experiència única i que tot i que la majoria van anar a llocs on no tenien pensat anar-hi, al final va valer la pena. Van recalcar als estudiants que calia anar amb diners, doncs les ajudes no arribaven fins passat el primer mes. Gran part dels conferenciants, especialment els que havien viatjat a destinacions amb un nivell de vida elevat, van aconsellar reservar un pis enlloc d’una residència estudiantil. Segons ells, a més de ser més cara, la residència sovint es trobava plena, doncs s’ha de reservar amb molta antelació. Un fet a destacar és el bon tracte que van rebre per part del professorat i la seva professionalitat.
Xerrada d’estudiants per programes de mobilitat a l’estranger, fotografia de la UPF
Alternatives a l’Erasmus
Durant les jornades es van poder visualitzar diferents formes de marxar a l’estranger. A més, de l’Erasmus i els convenis bilaterals -adreçats a estudiants que vulguin marxar a països fora d’Europa- hi ha altres alternatives. Així per exemple, els dimarts es va presentar el programa UPF-UCLA Global Cities. Es tracta d’una escola d’estiu que permet als estudiants unir-se a uns cursos relacionats amb els seus estudis en les dues universitats (la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles). Amb la participació es convoquen 12 beques de 1.500 euros en les quals es descompte la matrícula de la UCLA. A més, amb el Global Cities ofereix l’oportunitat de convalidar crèdits per assignatures. Aquest programa s’ofereix principalment a alumnes de comunicació, ciències polítiques, humanitats i economia i administració.
Una altra opció és l’AIESEC, una organització sense ànim de lucre formada per joves estudiants. Els seus programes ofereixen voluntariats de 6 setmanes a diferents països poc desenvolupats com Nigèria , Perú o Sri Lanka. L’objectiu principal és que els joves es descobreixin a si mateixos i desenvolupin al màxim el seu potencial. D’aquesta manera, s’espera que tinguin un impacte positiu en les societats on conviuran. A més, ofereix les Global Talent, pràctiques internacionals en empreses i organitzacions de diferents sectors. Es tracta d’una de les associacions internacionals estudiantils més grans del món i inclou més de 100.000 membres de 128 països i territoris. Un dels principals valors que aquesta organització global intenta inculcar en els participants és el lideratge, l’emprenedoria i l’acceptació de la multiculturalitat.
Fira d’universitats
Les xerrades informatives dels diferents països s’han complementat amb una fira d’universitats que s’ha dut a terme el dijous entre les 9:30 a les 15h . Es tracta d’una exposició -organitzada per països i continents- amb documents i fulletons de totes les universitats associades a la Universitat Pompeu Fabra. Des del prestigiós Boston Collegue, passant per la Universitat d’Oxford, fins la Norwegian Business School. En aquests documents, els estudiants han trobat tota la informació que necessiten per poder fer l’estada a l’estranger, com per exemple, els idiomes necessaris per fer la sol·licitud, els graus impartits o fins i tot el nombre d’activitats ofertes per les universitats internacionals. Un cop acabades les jornades ara només falta embarcar-se a l’aventura de marxar a l’estranger.
Fira de les diferents universitats internacionals ofertadas, fotografia pròpia
Read more