Regne Unit deixarà de formar part de la Unió Europea avui, i serà la primera vegada a la història que un estat s’hi desvinculi.
El Brexit es farà finalment efectiu tres anys i mig després del juny de 2016, quan el llavors Primer Ministre, David Cameron, va preguntar a britànics i gibraltarencs si “el Regne Unit ha de romandre com a membre de la Unió Europea o ha d’abandonar la Unió Europea” en un referèndum on la opció per la sortida va guanyar amb un 51,89% dels vots.
Al març de 2017 va ser Theresa May, elegida Primera Ministra després de la dimissió de Cameron, qui va formalitzar l’inici del termini de dos anys que preveu el Tractat de la UE en la seva Clàusula de Retirada a l’Article 50. Després de mesos de negociacions, canvis constants al govern britànic i que la Cambra dels Comuns refusés l’Acord de Retirada al qual d’havia arribat amb la Unió Europea, la sortida del Regne Unit s’hagués hagut d’eventualitzar el 29 de març de 2019, però dues setmanes abans, els diputats a Londres tornen a votar en contra, i May es veu obligada a demanar una pròrroga de tres mesos. Però l’acord és rebutjat al parlament per tercera vegada, la Primera Ministra pacta amb Europa una nova data per a la desconnexió –el 31 d’octubre- i dimiteix com a líder del grup conservador.
Boris Johnson, exministre d’exteriors i un dels principals promotors del Brexit, arriba llavors al 10 de Downing Street amb la promesa que la desconnexió de la Unió Europea es durà a terme amb o sense acord a la data fixada. A l’octubre, un nou acord és votat i refusat a la Cambra dels Comuns, el parlament obliga el Primer Ministre a sol·licitar una tercera pròrroga i convoca eleccions generals anticipades on obté la majoria absoluta.
Finalment, el passat 20 de desembre la Cambra dels Comuns va avalar l’Acord de Retirada proposat per Johnson, i un mes més tard, la reina Isabel II va donar el seu consentiment.
Paral·lelament a les tasques diplomàtiques, britànics i europeus s’han hagut d’adaptar a la nova situació legal del Regne Unit.
Els espanyols residents a Gran Bretanya i Irlanda del Nord, que van arribar-hi amb tots els drets i deures de qualsevol ciutadà de la Unió Europea han hagut de fer una sèrie de tràmits administratius per poder assegurar la seva permanència al país. Explica Elena Mariñán, una basca que viu i treballa a Londres des de fa més de dos anys, que adquirir el Pre-settled Status -permís de residència per als ciutadans europeus que visquessin al Regne Unit abans del Brexit- va ser molt fàcil per a tots aquells que comptessin amb els contractes de feina i lloguer, i que l’ambaixada espanyola va ajudar-la a alleugerir els tràmits. En Miguel Fuentes, gallec a Londres des de l’any passat, remarca que l’ambaixada espanyola ha treballat per alleugerir els tràmits als seus ciutadans. Però ambdós coincideixen en que la gestió per obtenir el número de la seguretat social britànica a l’administració anglesa -requeriment prèvi a la sol·licitud del Pre-settled Status- va ser més llarg i pesat.
El procés per a les empreses segueix sense estar gaire ben definit, segons ha explicat Alberto Oliva, XX de la Cambra de Comerç d’Espanya al Regne Unit, tot i que des d’aquesta institució no s’ofereix un servei específic en relació al Brexit, afirma que “el nostre objectiu es centra en disposar de la major informació possible per poder donar resposta als dubtes quan les empreses ens les plantejen; tot i així, una vegada es conegui el context final del Brexit, no descartem ampliar els nostres serveis d’assessorament”.
Fins el moment, les empreses espanyoles al Regne Unit que vulguin seguir exportant i important productes entre ambdós països, han hagut de gestionar la disposició d’un Economic Operator Registration and Identification -XX- per inscriure’s al pla de Transitional Simplified Procedures, que les permetrà seguir important productes des d’Espanya. Pel que fa a possibles aranzels i impostos d’aduana, la informació disponible és encara molt ambigüa i caldrà esperar un període d’uns mesos de transició per observar com es gestionarà finalment.
Read more
Les patronals catalanes exigeixen al Govern i a la Generalitat trobar una solució política al conflicte català
Julen Chavarrías i Aitana Robey
El reclam per trobar una solució política a la problemàtica catalana ha arribat al món de l’economia. Les patronals Foment del Treball i Pimec —presidides per Josep Sánchez Llibre i Josep González—, que juntes representen 600.000 empreses i uns 2,5 milions de persones, es van unir el passat dimecres en un acte que va comptar amb l’assistència de més de 300 empresaris. L’esdeveniment va tindre com a principal objectiu demanar que el govern de la Generalitat busqui una “sortida al greu conflicte que està vivint Catalunya”, que des d’aquestes institucions consideren que és responsabilitat de la classe política, i no de la Justícia.
El context d’aquest acte es troba en la preocupació que estan vivint sectors com l’hostaleria, el comerç o el turisme a causa de les imatges de protesta de l’última setmana arreu de Catalunya. Tot i que l’economia catalana no s’ha vist directament afectada, les petites empreses del centre de la ciutat reivindiquen la necessitat d’una solució negociada per evitar més pèrdues econòmiques en els negocis.
El president de Foment del treball Sánchez Llibre va afirmar que el President de la Generalitat pot comptar amb la complicitat de les patronals, però, al mateix temps, va insistir en la urgència de retornar a la seguretat jurídica a Catalunya. També van expressar rebuig per la violència, que consideren que deteriora la societat catalana: “pensem que aquest acte és molt important per evitar que es tornin a produir els actes de violència d’aquests dies, que són l‘autèntic enemic del progrés econòmic de Catalunya”, va declarar el president.
En una jornada que van qualificar d’històrica, Foment i Pimec van aprofitar la reunió per publicar el manifest «A favor del progrés de Catalunya» i reivindicar la necessitat de la negociació, de transacció i d’acord, ja que consideren que és l’única via en democràcia per a resoldre els conflictes.
La RGPD sancionarà amb multes de fins a 20.000.000 a les empreses que incompleixin la nova política de protecció de dades
IRENE SOLÉ
Portem diverses setmanes sent bombardejats per un munt de correus que ens avisen sobre la necessitat de donar el nostre consentiment a les empreses per canvis en la política de protecció de dades. Això és perquè el dia 25 de maig entrarà en vigor la nova llei RGPD. A partir de demà el reglament general de protecció de dades (RGPD) permetrà als ciutadans controlar de manera molt més exhaustiva la seva informació personal i restringirà a les empreses la seva utilització. Aquesta llei va ser aprovada ara fa dos anys perquè totes les empreses de la Unió Europea, independentment de la seva mida, apliquessin la nova llei obligatòriament per no ser sancionades.
Internet ja fa temps que s’ha convertit en un espai per fer gestions i on, inevitablement, s’hi acaba confiant molta informació personal. Doncs bé, amb l’aplicació de la RGPD les persones amb residència legal a la UE podran saber exactament quina és la informació que les empreses tenen sobre elles. Això comporta una ampliació dels drets de cada individu per decidir com vol que les seves dades siguin utilitzades, així com quines entitats tenen el permís per fer-les servir. Per altra banda, es prohibirà la discriminació algorítmica i tothom podrà determinar la manera d’accedir a la seva informació personal i, fins i tot, es podrà demanar que s’esborrin les mateixes dades exercint així el «dret a l’oblit».
Fins ara les empreses han pogut utilitzar les nostres dades pel que han volgut sense haver de donar massa explicacions a ningú. Això no obstant, amb l’aplicació de la RGPD es veuran obligades a protegir-les, ja que, si incompleixen la normativa, poden arribar a ser sancionades amb multes de fins a 20.000.000 euros o el que ve a ser el 4% del volum de negoci anual. A primera vista sembla quelcom molt positiu pels ciutadans però el cert és que la llei és molt complexa i no acaba de ser del tot clara és per això que abans de jutjar-la caldrà veure si realment funciona i té una bona aplicació a la pràctica.
