Eleccions municipals: el combat sobiranista a tres bandes

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Des de les últimes eleccions municipals l’any 2015, tres partits s’han disputat el vot independentista enmig d’una carrera d’obstacles entre diades, manifestacions, consultes, referèndums, exilis i empresonaments. Ara, quatre anys després, els partits sobiranistes tornen a preparar-se per conquerir alcaldies de cara al pròxim 26 de maig. Però, podran tan sols unes poques setmanes suposar un canvi substancial en la correlació de forces que es va construir en les eleccions espanyoles del 28 d’abril?

La primera de les formacions que busca l’electorat independentista és Junts per Catalunya -que al llarg de la seva trajectòria ha dut també els noms de Convergència Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, i Democràcia i Llibertat-; i que des de fa més de tres dècades s’ha posicionat com el gran referent de la dreta catalanista. Actualment, aquesta candidatura presidida per l’expresident de la Generalitat i exiliat Carles Puigdemont busca el seu lloc a les urnes locals després d’un espectacular resultat el 21D de 2017 que no es va repetir, però, el passat 28A.

Aquest declivi de la dreta juga en favor de la segona força independentista que entra en joc en aquests comicis municipals: Esquerra Republicana. Tot i que a les passades generals JxCat va perdre només un escó respecte de les de l’any 2016; ERC en va guanyar sis, fent palès que el partit presidit per Oriol Junqueras ha aconseguit monopolitzar l’auge del vot independentista. Aquest fet -al que se suma l’extensa campanya que està duent a terme la formació en favor dels presos polítics- pot fer perillar la posició dels convergents, que fins ara ha mantingut l’hegemonia municipal amb més de 400 ajuntaments sota el seu govern.

A tot duel de titans, però, manca el contrapès. La CUP, un conglomerat de partits i organitzacions que neix amb l’objectiu de dur els moviments i les lluites socials a les institucions, ha apostat des de la seva primera candidatura l’any 2007 per les eleccions i la política municipal com a eix principal de la seva actuació. Amb uns grans resultats als darreres comicis locals l’any 2015 -on van arribar a governar més de 15 ajuntaments arreu de Catalunya– però amb una crisi interna que sacsejà el partit en unes generals en què una de les formacions que compon la candidatura es presentà per lliure com a Front Republicà -sense arribar, però, a treure cap escó-, les simpaties i desconfiances que la CUP pot despertar en l’electorat en un context com l’actual són imprevisibles.

Dades extretes del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Dades extretes del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Però què ens augura aquest 26M? Els grans resultats d’ERC el 28 d’abril fan perillar una històrica Convergència molt assentada en els governs municipals; que tot i perdre butaques als ajuntaments catalans en guanyaria a Europa, després de la mediàtica pugna amb PP i C’s per la presentació de la candidatura Lliures per Europa encapçalada pel fugit Carles Puigdemont. I és en aquest limbo que la CUP es juga els seus regidors: si bé els mals resultats en les últimes autonòmiques i les discrepàncies arran del 28A van relegar la formació anticapitalista a un segon pla, aquesta s’erigeix com l’alternativa trencadora als dos partits sobiranistes tradicionals. La pilota, però, queda ara a la teulada dels votants.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies