La desacceleració de l’economia marca les dades de l’atur

Les dades de l’EPA mostren la creació d’ocupació més tímida des del 2012 al conjunt de l’Estat, mentre que a Catalunya s’aconsegueix reduir per sota el llindar de l’11%

Les xifres d’atur no donen cap sorpresa i confirmen el fantasma de l’alentiment que plana sobre l’economia espanyola. L’atur disminueix només una dècima fins al 13,92% en els que són els pitjors registres de l’EPA, l’enquesta de població activa, des de fa set anys, i la creació de 16.200 llocs de treball queda molt lluny dels 164.100 aconseguits en el mateix període de l’any passat. A Espanya actualment hi ha 3,2 milions d’aturats. Les xifres d’enguany han estat especialment colpidores pels joves que busquen feina per primera vegada i per l’agricultura i la construcció, on s’ha destruït ocupació.

Les dades de l’EPA també posen de manifest com el mercat laboral no aconsegueix recuperar-se de la crisi. El milió i mig d’aturats de més que hi ha ara en comparació el 2007 revelen la feblesa de l’ocupació espanyola, segurament el repte econòmic més important del país. La taxa d’atur descentralitzat, és a dir, aïllat de l’estacionalitat que predomina en l’ocupació, augmenta un 1,72% i mostra la tendència a la destrucció de llocs de treball.

Ja és habitual que institucions econòmiques internacionals cridin a la classe política a la necessitat de reformes estructurals. L’última, l’economista del Fons Monetari Internacional (FMI) Gita Gopinath, que en una entrevista a El País Semanal alertava que «el creixement econòmic per si sol no funcionarà». La incertesa política que viu Espanya, a les portes de les quartes eleccions en quatre anys i amb la qüestió catalana pendent de gestionar, no facilita el disseny d’aquest tipus de polítiques a llarg termini. En el context internacional, les previsions de creixement per Espanya demostren que és un dels països que de moment sembla que gestiona millor el refredament de l’economia global, enmig d’una guerra comercial oberta entre la Xina i els Estats Units i amb Alemanya -la locomotora de l’economia europea- en nombres negatius.

En contrast amb el conjunt d’Espanya, en el cas català el conseller de Treball, Chakib El Homrani, ha fet una valoració positiva de l’EPA malgrat reconèixer els reptes que enfronta el mercat laboral. «En el comportament global dels territoris de l’Estat, el català és dels més positius. Tenim una economia dinàmica i amb capacitat de creixement. Continua sent el territori amb més ocupats a l’Estat», ha tret pit el conseller.

A Catalunya el diferencial és positiu tant en termes de reducció de l’atur com de creació d’ocupació, i per primera vegada des del tercer trimestre de l’any 2008 la taxa d’atur se situa per sota de l’11%. Tot i reconèixer una baixada de la desocupació a nivells més moderats que en altres anys, El Homrani ho atribueix a l’augment de la capacitat de l’univers -població activa-. «Estem reduint l’atur de llarga durada», ha afirmat.

No obstant això, el mercat laboral català enfronta els mateixos reptes estructurals que l’espanyol. Com ja s’ha anat comentant des de fa temps des de les institucions públiques, El Homrani ha tornat a fer menció a la qualitat de l’ocupació creada. «Hi ha molta feina precària i temporal», adverteix, i posa l’accent en els mals resultats del sector industrial, que cau més d’un 16%. «Quan la indústria creix, també ho fan tots els sectors, és un sector motriu», explica. «Li hem de donar suport». Alhora, afirma que la desigualtat de gènere existent, reflectida en una major taxa d’atur en el cas de les dones (11,5%) que dels homes (10,3%), «no és raonable el 2019».

El Conseller de Treball també ha tornat a reclamar «el retorn d’algunes eines clau de cara a la gestió del mercat de treball, com pot ser l’autorització administrativa dels expedients de regulació». «No pot ser que la inoperància i la inactivitat dels governs estatals dels últims anys es portin a no fer els canvis de models bàsics per evitar la precarització del mercat laboral», ha criticat. Després d’alertar de la necessitat de «reformes estructurals normatives», ha carregat amb contundència contra les darreres reformes laborals. «Expliquen part del comportament de l’ocupació, especialment de la seva qualitat».

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies