Clinton, protagonista a la Berlinale

L’excandidata a la Casa Blanca presenta un documental de quatre hores sobre la seva vida

Mariona Sales i Anna Reig

L’edició d’enguany del festival cinematogràfic alemany Berlinale ha rebut a l’exsecretària dels Estats Units, que ha presentat una sèrie documental en la qual es parla de la seva vida, la seva condició de dona i les seves intimitats, odis i penediments. Clinton no ha desaprofitat l’esdeveniment cinematogràfic per fer declaracions punyents en contra de l’actual president nord-americà així com protestes contra Putin o Weinstein.

«La lliçó més gran de la meva vida ha estat encaixar les crítiques sense prendre-m’ho a nivell personal», així descrivia la política la seva situació quan presentava el documental Hillary al festival. Acompanyada de la directora de la producció, Nanette Burstein, Clinton afirmava que és un film que la descriu de manera excel·lent des de totes les perspectives.

No només parla de la seva vida sinó que aborda un gran nombre de temes com la política, la qüestió del gènere en la seva feina i en la de moltes altres dones i, en general, mostra els diferents desafiaments de la vida d’una persona. Ensenya qui hi ha darrere de Hillary Clinton, tocant tots els àmbits de la seva vida, des del cas Lewinsky fins a esdeveniments molt més íntims com són les nombroses infidelitats del seu marit.

Tràiler del documental Hillary

Crítica amb un món d’homes

La sèrie documental conté forces materials inèdits, entre ells algunes trobades amb el seu rival dins el partit, Bernie Sanders. Quan se li va preguntar sobre l’assumpte, Clinton va afirmar, sense nomenar el seu nom, que recolzarà a qui surti escollit a les primàries. És el primer cop que se la sent referir-se a Sanders sense dir coses negatives. El motiu: el seu principal objectiu és fer fora a Trump. Segons ella, és imprescindible que deixi de governar perquè «la campanya de Trump ha encoratjat a líders autoritaris i una política d’insults» que té com a objectiu a col·lectius discriminats; immigrants, minories, homosexuals, etc.

També va aprofitar per arremetre contra Putin, del qual va dir que estava segura que no l’havia malinterpretat i que havia anat contra ella per perquè la volia «derrotar».  Quan va ser preguntada pel tema de violació i agressió sexual de Weinstein, l’excandidata demòcrata va celebrar la condemna ressaltant que s’han de posar fi a aquest tipus de comportaments.

“La campanya de Trump ha alentat a líders autoritaris i una política d’insults»

Clinton no va deixar indiferent la catifa vermella de Berlín i, volent deixar molt clar que queden moltes coses per fer al seu país, va afirmar que, de moment, no té pensat retirar-se i que vol seguir a la vida política un temps més, tot i passar ja la setantena d’anys.

Amb la intenció de fer un retrat profund i humà, tal com descriu la seva directora, amb el film es mostra aquest caràcter fort i lluitador que la caracteritza i que la fa ser tan idolatrada per alguns però tan criticada per alguns altres.

Read more

Un problema informàtic dificulta el recompte de vots dels caucus de Iowa

EEUU compta amb un historial d’errors  en les votacions

Els resultats de les eleccions primàries a Iowa (EEUU), per decidir qui serà el candidat demòcrata a la presidència, han arribat amb retard per culpa d’un problema informàtic. Enmig d’un clima d’incertesa i enuig per part dels votants, els candidats han fet discursos positius on es proclamaven vencedors del caucus, però sense tenir resultats que ho poguessin avalar. El recompte de la votació celebrada aquest dilluns al petit Estat d’Iowa es va publicar dimecres, un dia més tard de l’esperat, a causa d’un problema en la codificació de l’aplicació que recopilava els vots, i no pas per culpa del tradicional sistema de caucus ni tampoc per culpa de Rússia, com va apuntar el president Trump en un tweet el mateix dimarts. 

Els 41 delegats que escull Iowa, dels 1.991 que fan falta per la nominació del candidat demòcrata guanyador, han estat repartits entre els tres candidats principals:. Pete Butigieg ha obtingut 11 delegats i un 26,8% dels vots, Bernie Sanders 11 delegats més i un 25,2% dels vots i Elizabeth Warren ha obtingut 5 delegats i un 18,4% des vots. La resta de candidats no han aconseguit cap delegat. 

El sistema demòcrata de votacions primàries d’Iowa, un Estat de poc més de tres milions d’habitants, no segueix el model d’urnes anònimes del partit Republicà. El “caucus” és una manera de votar assembleària i veïnal, que pretén donar molt valor a la veu dels votants de carrer. Els dos grans partits d’Estats Units no celebren unes primàries nacionals per escollir els seus candidats a la presidència, sinó que cada estat organitza i vota al llarg de diversos mesos, de febrer a juny. Com que no hi ha un sol dia de votació, els estats que organitzen les seves primàries en primer lloc reben molt interès mediàtic i polític perquè mostren cap on va la intenció dels votants. El primer Estat en votar és Iowa i ho fa a través de 1.774 juntes assembleàries organitzades a poliesportius, que configuren els caucus. Aquesta forma de votació posa a prova la retòrica dels candidats: els simpatitzants de base tenen més veu perquè són ells els que escullen amb els peus quin candidat tindrà més delegats. Quan s’inicia el caucus, cada candidat rep una zona assignada dins el poliesportiu; els votants, han de col·locar-se a la zona del seu preferit. Si hi ha persones indecises, els veïns poden tractar de convèncer-los amb arguments a favor del seu candidat. 

Iowa no és el primer en votar perquè sigui important (ni tampoc significatiu de que passarà després a la realitat plural del país); sinó que és rellevant per ser el primer en votar. El 90% de la població de l’estat d’Iowa és blanca, per tant, quan un candidat demòcrata de la part més esquerrana ja rep molt suport a Iowa, la seva posició en la cursa presidencial es catapulta. 

Això és el que passà amb la candidatura de Jimmy Carter el 1976, no era dels candidats preferits però el seu bon resultat a Iowa va fer que arribés a ser 39è president dels Estats Units. Després d’aquesta victòria, els candidats a la presidència han fet recaure molta atenció, recursos i esforços en els caucus d’Iowa. De fet, tots els candidats porten un any a la regió, organitzant esdeveniments, meetings i coneixent a la gent casa per casa. La tradició diu que la població eminentment rural d’Iowa es pren molt seriosament el seu paper decisiu en les eleccions: estudien els programes, van a veure a tots els candidats almenys una vegada, volen preguntar i repreguntar, assegurar-se de les seves intencions mirant-los als ulls. Carter va guanyar Iowa anant de casa en casa, de poblet en poblet, de comptat en comptat. 

Altres errors en les eleccions d’EEUU

Estats Units ha patit altres errors en la seva llarga història d’eleccions. En les presidencials de l’any 1960, on s’enfrontaven J. F. Kennedy, del partit demòcrata, i Richard Nixon, del partit republicà, es van trobar irregularitats en les votacions d’alguns Estats. Concretament a l’Estat d’Illinois, el qual estava sota el control de la mafia de de Chicago de la mà de Sam Giancana. Seymour M. Hersh assegura al llibre La massacre de My Lai que el pare Kennedy va fer tractes amb Giancana per assegurar la victoria del seu fill en aquell Estat, uns vots decisius que van portar a J. F. Kennedy a la victòria. 

A més, Robert Dallek a la biografia An unfinished life: John F. Kennedy, 1917-1963 revela com el candidat Kennedy va guanyar les primàries a West Virginia el 1960, tot gràcies a que el seu pare les va comprar, gastant-se milions de dòlars. 

Anys més tard, a les eleccions de l’any 2000, hi va haver irregularitats a les votacions de Florida a causa de les paperetes papallona. Aquest nou format de paperetes, i la diferència de sistemes de votació que tenia Florida en els diferents comtats, va provocar  que milers de persones votessin al candidat equivocat. Irònicament, més de de 20.000 ciutadans jueus de Palm Beach van votar per error al candidat republicà antisemita Pat Buchanan enlloc al demòcrata Al Gore. 

Exemple de papereta papalllona. Crèdit: Getty Images. Extret de Univision

Encara que el nou format de paperetes papallona s’havia fet amb la millor intenció, per facilitar marcar el candidat, va portar molts problemes. Sobretot gent gran o amb problemes de vista, els va costar identificar el punt que havien de foradar per tal de votar al candidat preferit, ja que els noms estaven disposats en dues línies (que formaven dues ales) i no pas en una única línia de dalt a baix. 

Aquest incident va fer enfurismar als habitants de Florida i al Partit Demòcrata, que van demanar a la Junta Electoral de Palm Beach de poder realitzar unes altres votacions. Amb tot, el jutge va negar-los el que demanaven. Per aquest motiu, Palm Beach va ser decisiu en la victòria del republicà George Bush, per sobre d’Al Gore. Com que el sistema americà otorga tots els representants de cada estat al guanyador del districte, Bush va arribar a la presidència havent aconseguit menys vots (47,9%) que el seu rival (48,4%).

Read more

La lluita contra la polarització 2.0

Un experiment fet als Estats Units ha explorat una nova tàctica per lluitar contra la polarització en xarxes

Helena Puig és emprenedora social d’Ashoka i cofundadora de Build Up, una organització sense ànim de lucre per fer de mitjancera en conflictes. Aquesta ONG americana es va adonar que a les eleccions presidencials dels Estats Units hi va haver un fenomen de polarització extrema. Les característiques de la polarització es podrien resumir en la desaparició dels actors neutres, un augment en la rigidesa de les posicions i un estancament en el diàleg. És a dir, cada cop hi ha menys canvis i més estereotips.

«La polarització és una advertència», explica Puig, ja que és un dels símptomes que ens indiquen que es podria arribar a la violència física. És per això que s’han de «traslladar les dinàmiques de diàleg que hem utilitzat en altres llocs a les xarxes socials», segons explica l’emprenedora social.

«Intentem transformar els conflictes perquè no siguin violents»

Helena Puig, cofundadora de Build Up

És així com va començar el projecte «The Commons«, una iniciativa de mediació en línia amb l’objectiu d’aconseguir alertar a la gent que forma part d’aquestes dinàmiques de polarització per fer que canviïn la forma amb què interactuen amb el problema –no la seva opinió.

Així funciona «The Commons»

Va ser diferent l’estratègia seguida a Twitter i a Facebook, ja que la forma d’interacció de totes dues xarxes és diferent.

El funcionament va ser complex: un equip de ‘facilitadors’ va començar a interactuar amb persones que –segons el perfil– estaven formant part de la polarització. I per això els hashtags i els actors polítics són importants. Mitjançant una escala d’1 a 5, van assignar una nota a cadascun dels actors polítics o socials que eren importants –com senadors– depenent la seva ideologia i grau de polarització. Després van identificar als usuaris de menys de 5.000 seguidors en funció del hashtag. El facilitador –mitjancer amb experiència en generar diàleg– es posava en contacte amb aquests usuaris: «Envia un missatge a l’usuari i li proposa una reflexió sobre el tema de l’etiqueta sobre el qual l’hem identificat», explica Puig. Aquest és el primer contacte. Si l’usuari accedia a reflexionar, començava una conversa. Quan ja portaven diverses interaccions, el facilitador «convidava a un canvi individual», relata Puig.

És així com van aconseguir incidir en el comportament de més de 1000 usuaris i 700 van accedir a fer un canvi individual.

L’inconvenient és clar: es tracta d’una població molt petita en comparació amb el total d’usuaris americans de Twitter. És per això que cal trobar alguna manera d’escalar els resultats. Això sí, segons Puig «és un senyal que anem cap a la direcció adequada».

Els resultats els van mesurar fent un seguiment dels retweets dels usuaris abans i després de la interacció amb el facilitador. I els resultats van ser bons: «Veiem que per al grup de tractament havien pujat els RT’s amb grups diferents amb opinions diferents»

A Facebook van cercar quines àrees geogràfiques estaven més polaritzades en funció de les cerques a Google relacionades amb el discurs d’odi

A Facebook, el funcionament va canviar radicalment. En comptes de seguir hashtags, van fer recerca per saber quines àrees geogràfiques estaven més polaritzades. Es basaven en els resultats electorals i les cerques a Google relacionades amb discurs d’odi. I creaven posts dirigits a aquesta població i els hi enviaven mitjançant anuncis estratègics. Als comentaris d’aquestes publicacions creades per l’ONG, els facilitadors responien els missatges dels usuaris.

Build Up és una associació sense ànim de lucre que ha ajudat en la instauració de processos de pau en diferents països, com Somàlia, Colòmbia o Síria. Helena Puig va explicar la seva experiència a «The Commons» en un acte de deba-t.org que va tenir lloc a l’Auditori de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies