Reptes d’ensenyar a distància

Les diferències entre alumnes en l’educació no presencial van més enllà de tenir ordinador.

MARTA BIETO MASSIP, ANDREA CUESTA DÍAZ I ARIADNA PÉREZ BARTOMEU

Les mares i pares han hagut d’agafar el rol de mestres durant el confi nament. ANDREA CUESTA

“Res és normal, no podem dir que l’educació que s’està fent sigui normal ara mateix”, explica la Núria Puch, mestra de primària i voluntària a l’Escola de Pau de La Mina de Barcelona. “Prioritzem les situacions personals i el contacte amb les famílies per sobre els deures”. Com comenta la Núria hi ha moltes “realitats diferents” i no tothom té accés.

Aquest és el cas d’en Dawook i la Lamis, dos germans de 10 i 13 anys que viuen amb els seus pares en un pis del Raval des que van venir a Barcelona des de Síria fa sis anys. Amb els pocs recursos amb què compten, no podien
fer front a la compra d’un ordinador. Així doncs, la Mariona Tellez i altres voluntaris del barri van organitzar una recollida de material escolar per a Dawook i la Lamis i altres infants del Raval que no han rebut les ajudes de la Generalitat.

La Mariona explica com s’han trobat “molts nens que no tenen ni fulls ni llapis a casa”, encara menys, ordinadors. Una situació que deixa en desavantatge l’alumnat més vulnerable que no pot continuar les classes amb normalitat i que haurà d’acabar el curs a través de les pantalles.

Educar a distància no és fàcil per a ningú. Aquesta és la conclusió a la qual molts mestres han arribat amb l’inici d’un tercer trimestre que a causa de la pandèmia del coronavirus no es podrà fer presencial. Això ha suposat un repte per a un sistema educatiu pensat en la presencialitat i que segons l’acadèmic d’innovació pedagògica Miguel Ángel Prats Fernández, “no estava preparat” per assolir les competències digitals. Aquesta situació. però, també ha visibilitzat una esquerda en l’alumnat: entre aquells que podran seguir les classes per internet i aquells que no tenen material TIC (ordinadors, connexió…).

Per pal·liar aquesta situació, el 14 d’abril, quan s’anava a complir un mes de confi nament i de les escoles tancades, la Generalitat va anunciar una col·laboració amb la Fundació Telefònica i La Caixa per dotar d’ordinadors i internet aquelles famílies amb mancances tecnològiques. Vuit dies més tard
es va començar el repartiment; però, per a la cap d’estudis de l’escola Salvador Sanromà de Llinars del Vallès (Barcelona) , Sílvia Díaz, la decisió anava tard: “Tenim dotze nens que porten un mes sense accés als deures”.

Davant d’aquestes circumstàncies la cap d’estudis del centre explica que, hores abans que s’anunciés el repartiment per part del govern, des de la seva escola ja s’havien mobilitzat per tal d’entregar a la regidora del municipi material TIC. L’equipament que es va distribuir a dotze nens del centre amb l’autorització del departament.

Competències digitals

Segons Miguel Ángel Prats aquesta primera esquerda digital que el mateix conseller d’Educació Bargalló reconeixia, no és el major problema ja que, amb l’entrega de material quedaria resolta. En aquest sentit, Prats considera que hi ha un segon i tercer cribatge digital que referència l’ús de les tecnologies que es té, el control que els pares fan d’aquest ús i el coneixement de les tecnologies aplicades a l’escola.

Com a cap d’estudis, la Sílvia considera que “malgrat la inversió de les escoles en ordinadors i material digital, a l’hora de la veritat els professionals no estaven preparats”. Després de Setmana Santa, el professorat ha hagut d’aprendre a crear webs i adaptar el contingut a la no presencialitat. Una manca de coneixements digitals comuna entre el professorat català que ha hagut d’aprendre a ensenyar a distància.

Com a coordinadora pedagògica, la Sílvia explica com la solució no és posar deures sense criteri, sinó “adaptar la feina perquè els nens puguin aprendre sense deixar a ningú enrere”. Continuar el curs sense deixar a ningú enrere s’ha convertit en tot un repte. Des d’aquells alumnes que no disposen d’ordinadors ni internet a aquells que malgrat tenir-ne, no saben utilitzar- lo per estudiar. Alumnes que necessiten l’atenció personalitzada per mantenir el ritme que se’ls demana o situacions familiars complicades impossibiliten un final de curs normal.

La crisi del coronavirus ha demostrat com el sistema educatiu regent pensat en la presencialitat té difi cultats per adaptar-se. Hauran de ser els professionals els que lluitin per reduir les escletxes digitals que existeixen ara mateix.

QUAN L’ESCOLA ARRIBA A CASA

El que tradicionalment havia estat una excepció s’ha convertit en la regla. L’escola a casa és ara una realitat que viuen les famílies des que va anunciar-se el tancament dels centres per la COVID-19. Acostumats a deixar als seus fi lls a l’escola, els pares ara han invertit rols i s’han convertit en “mestres” dels seus fi lls. Una nova realitat que han hagut de compaginar amb la seva feina, les tasques de casa i el seu rol com a pares.

Més enllà dels dispositius i les competències tecnològiques hi ha altres factors que afecten el rendiment acadèmic dels nens. Els problemes familiars s’han vist agreujats amb la crisi del coronavirus: els ERTE, els familiars malalts, els problemes econòmics, la convivència o l’angoixa del confi nament són alguns dels factors que també han entrat en joc els darrers dies.

Des del Ministeri s’ha assegurat que tots els alumnes arribaran al fi nal d’aquest trimestre tan poc convencional. Després que passi tot això faltarà veure si el model educatiu actual ha respost com hauria a l’emergència o si s’haurà de repensar en un futur.

Sense Internet ni dispositius
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) xifra en un 6% les famílies catalanes sense accés a la xarxa i fi ns a un 15% les cases que no disposen de cap ordinador. Segons la Generalitat, actualment hi ha un total de 55.000 famílies catalanes que no poden seguir el curs acadèmic. Organitzacions com Save the Children asseguren que aquest alumnat “corre el risc de desvincular-se de l’escola”.

Falta de coneixemnt digital
Malgrat que les competències digitals poden semblar un requisit indispensable al segle XXI, l’enquesta de l’INE sobre l’ús de les TIC evidencia que més de la meitat de les famílies que no tenen accés a Internet és perquè no saben fer-ne ús. Aquestes xifres mostren una realitat que també forma part de l’escletxa digital i correspon a les competències digitals que es tenen i l’ús que s’en fa.

”Una situació gens normal”
El desenvolupament del tercer trimestre és una situació anormal. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha remarcat l’esforç dels “equips directius i del professorat” en una entrevista per aquest suplement, on ha recordat que el curs “no ha de replicar el que es feia a l’aula”, sinó que ha d’entendre que “l’alumne està en una situació afectiva i emotiva diferent”
i necessita un major seguiment.

Read more

De l’escó al pupitre: el nou model educatiu

En ple procés d’aprovació de la vuitena llei educativa d’Espanya, el sector de l’educació continua en peu de guerra reclamant un model on la seva veu sigui escoltada

ARIADNA PÉREZ BARTOMEU, IMANOL OLITE CRISOL

Fa 30 anys, Nelson Mandela deia en un discurs a Boston que l’educació era “l’arma més poderosa per canviar el món”. Les proclames de l’emblemàtic líder sud-africà han transcendit fins l’actualitat, i la proposta educativa s’ha convertit en una de les cartes més importants a jugar per qualsevol govern o partit polític. El cas espanyol no n’és, ni de bon tros, una excepció. Des del restabliment de la democràcia, aquesta ‘arma’ de què parlava Mandela ha estat utilitzada pels diversos partits (UCD, PSOE i PP) fins a un total de set cops.

Les demandes del món de l’ensenyament per assolir un pacte d’estat en matèria educativa han sigut una constant, però les disputes ideològiques entre els principals partits polítics han impedit que s’arribi a un consens. Les dificultats per arribar a aquest pacte passen per aspectes tan polèmics com la presència de la religió a les aules, el finançament públic d’escoles privades i concertades o les polítiques d’austeritat, entre d’altres. 

La dinàmica bipartidista que regeix la democràcia espanyola des del seu renaixement ha fet encara més evident el vaivé que segueix el model espanyol, en què els partits lliuren una batalla constant per imposar el seu model educatiu. Ara, la pilota està en terrat dels socialistes. El 2018, amb l’arribada del PSOE a La Moncloa, l’executiu de Sánchez va posar-se mans a l’obra en la que, en cas de ser aprovada, seria la vuitena reforma educativa a Espanya en 40 anys.

La LOMLOE

Dos mesos després de l’arribada dels socialistes al govern, la ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, presentava el primer esborrany de l’avantprojecte d’una nova llei educativa: la LOMLOE. Malgrat ser ràpidament aprovada pel Consell de Ministres, la convocatòria d’eleccions generals pel 28 d’abril de 2019 va impedir que el text es pogués votar al Congrés dels Diputats. La Llei Celaá quedava paralitzada durant quasi un any, enmig d’un clima polític de bloqueig. Amb la constitució del govern progressista format per PSOE i Unidas Podemos el passat novembre, el projecte de llei es va posar un altre cop sobre la taula, i el 3 de març el Consell de Ministres l’aprovava per segon cop. El següent pas havia de ser la seva votació al Congrés dels Diputats, però l’arribada de la Covid-19 n’ha obstaculitzat els tràmits. Per tirar endavant la llei, el Govern haurà de buscar els suports d’altres formacions polítiques, ja que els 155 escons de la coalició PSOE-Unidas Podemos no arriben als 178 necessaris.

La nova llei educativa s’ha construït prenent com a model la LOE, creada per l’executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el 2006. Amb ella, Sánchez pretén derogar la polèmica LOMCE (també coneguda com a Llei Wert, en referència al Ministre d’Educació que la va crear), instaurada el 2013 sota el govern del PP liderat per Mariano Rajoy. 

Segons la ministra d’Educació, la LOMLOE es fonamenta en la inclusió i l’equitat, “sense deixar a ningú enrere”. Les mesures previstes pretenen revertir els aspectes més polèmics de la passada llei educativa: s’eliminen les revàlides i les proves de final d’etapa, s’instaura la religió com assignatura d’oferta obligatòria però voluntària i no computable, i es retira el finançament públic a les escoles que segreguin per sexe. 

Amb la proposta de llei, el govern vol millorar el nivell competencial dels alumnes, recuperar l’equitat perduda durant la crisi, modernitzar la professió docent, garantir una educació en valors cívics per una ciutadania crítica i participativa, i establir un sòl d’inversió mínim en materia educativa que es mantingui al marge de les alternances polítiques.

Un panorama de llums i ombres

Quan s’aprovi, la llei Celaá haurà de fer-se camí en un panorama educatiu amb una gran quantitat de problemes per resoldre. Segons la UNESCO, Espanya encapçala la llista de repetidors tant a l’educació primària (amb un 3%) com a la secundària (amb un 10,1%), només superada per Luxemburg. L’abandonament escolar, per altra banda, continua sent un dels talons d’Aquiles del model: el 2018 aquesta taxa se situava al 17,9% entre joves de 18 i 24 anys, la pitjor xifra pel conjunt de la Unió Europea. En el cas de l’educació obligatòria, el 2017 un 25% de l’alumnat no aconseguia superar-la. A més, Espanya continua sent un dels països de la Unió Europea que menys pressupost dedica a educació.

No totes les xifres, però, son negatives. Pel que fa al nivell educatiu, un 40% de la població d’entre 25 i 64 no disposa d’estudis més enllà de la primera etapa d’educació secundària, mentre que actualment el 75% de l’alumnat amb 15 anys supera aquesta fase. A més, amb el pas del temps l’escola s’ha democratitzat i un 42,4% dels ciutadans d’entre 30 i 34 anys han cursat estudis superiors. Les xifres mostren que al model espanyol li queda un llarg camí per recórrer, i caldrà veure si la LOMLOE és capaç de solucionar problemes tan enquistats com l’abandonament i el fracàs escolar. 

Les demandes del sector educatiu: rumb cap un nou model

Amplis sectors del món de l’educació fa anys que alerten de l’excessiva politització del sistema d’ensenyament a Espanya, i insisteixen que cal un canvi encapçalat pels professionals del sector, i no per les esferes polítiques. La necessitat d’un replantejament es fa ben palesa entre tots els sectors del món de l’educació: mestres, pedagogs, futurs docents… Però, segons ells, com hauria de ser? Com creuen que s’ha de modelar el nou sistema educatiu, aquells qui en son partícips?

La pedagogia reclama el seu lloc

Des del món de la pedagogia hi ha un ampli consens en què cal un canvi en el model educatiu. En Xavier Ureta i Buxeda, pedagog, doctor en Ciències de l’Educació i membre del Col·legi de Pedagogs de Catalunya sosté a les seves espatlles quasi 50 anys d’experiència professional, i la seva postura recolza la necessitat de renovació. “Fa molts anys que el sistema està en crisi. “El model no està ben plantejat, hi ha una desconnexió molt important etre etapes”, afegeix.

Per ell, un dels principals problemes és la volatilitat del sistema, que impedeix un progrés en matèria educativa. “Com pot anar bé un sistema on en 60 anys hi ha hagut 7 reformes educatives?”, pregunta, sense donar resposta. “El bloqueig ha provocat que a dia d’avui encara hi hagi unes lleis molt retrògades”, afegeix. Un altre dels punts en què es mostra més crític és amb la formació dels docents. “Els quatre anys d’universitat no son prou per preparar els mestres pel que és una classe real”, argumenta.

Com pot anar bé un sistema on en 60 anys hi ha hagut 7 reformes educatives?

Xavier Ureta i Buxeda, pedagog, doctor en Ciències de l’Educació i membre del Col·legi de Pedagogs de Catalunya

Durant els últims anys, els mestres d’educació primària han vist com, juntament amb les classes convencionals, han anat apareixent nous àmbits educatius com l’educació viària, la sexual o la de drets de la ciutadania. Com s’ha d’abordar aquesta creixent tematització? La manca d’un projecte ambiciós i robust per l’educació ha originat, a ulls d’en Xavier, un nou problema: els objectius de l’escola s’estan difuminant. “Què és una escola? Què s’espera d’ella? És la substituta dels pares?”. La seva percepció és clara: “se li estan fent jugar massa papers”.

Una altra de les seves principals preocupacions és la progressiva institucionalització del sistema. “L’escola s’hauria de concebre com un ecosistema, i l’estem convertint en un estament funcionarial que dificulta l’aprenentatge”, exposa. I afegeix: “Hem de tornar als grups flexibles i deixar espai a la creativitat i la pedagogia”. I és que, des de la seva perspectiva, el canvi en el model educatiu ha de passar obligatòriament per posar en valor la tasca dels pedagogs, un sector que se sent menyspreat i aïllat del nucli de la reforma. “El pedagog és l’expert en educació, i hauríem de ser el pal de paller en l’elaboració dels programes educatius”. 

Des del sector fa anys que reclamem un gran pacte d’Estat per l’educació, però els polítics ens sobrepassen

Xavier Ureta i Buxeda, pedagog, doctor en Ciències de l’Educació i membre del Col·legi de Pedagogs de Catalunya

Per en Xavier, la LOMLOE sembla un bon projecte. “Sembla que aquest govern pretén sortir del circuit dels bons i els dolents per arribar a una educació més inclusiva”. No obstant això, dins seu hi regna un cert escepticisme. I és que per ell, falta “arribar a l’arrel del problema”: l’excessiva politització de l’educació. “Des del sector fa anys que reclamem un gran pacte d’Estat per l’educació, però els polítics ens sobrepassen”, expressa amb certa resignació. “La mediocritat s’ha apropiat del poder, i no veuen més enllà de les seves banderes”, sentencia.

Per en Xavier, la resposta a tots els dubtes plantejats es resumeix en una idea : retornar a l’humanisme dels segles XV i XVI. “L’escola ha de ser un lloc per aprendre a pensar. Hem de tornar als valors dels coneixements amb criteri; educar és entendre el coneixement”, explica convençut. 

Un sistema educatiu “obsolet”

Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat ja fa anys que treballen amb la premisa “que el model educatiu està obsolet”. Segons explica Francina Martí, professora d’educació secundària i membre de l’associació, aquests dies més que mai ha quedat evidenciat que “no hi ha una idea compartida de quins han de ser els objectius de l’educació”. Per això, des d’associacions com la seva es treballa per millorar el sistema, aportant coneixement i noves metodologies i maneres de treballar.

Entre els aspectes a millorar del sistema educatiu espanyol, Martí destaca la desconnexió amb la realitat i afegeix que a la vida “les coses no estan dividides per assignatures”.  Per pal·liar la situació i acabar amb l’excessiva compartimentació del sistema caldria, segons Martí, una aposta més evident per l’aprenentatge competencial que avui dia encara no està del tot implementat.

Un altre dels problemes que detecta és que la inestabilitat dels equips de professorat dificulta que es pugui compartir amb l’equip docent el projecte educatiu en cada centre. Per això, la Francina creu que s’ha de fomentar la formació constant dels mestres i apostar per un cos únic de professorat que abarqui totes les etapes educatives. Actualment el sistema educatiu està formulat de tal manera que fins als dotze anys es preparen els mestres d’una manera i a l’ESO d’una altra. 

Per altra banda, des del col·lectiu de mestres s’insisteix en la diversitat de construir un sistema que presti atenció a la diversitat i garanteixi una educació de qualitat per a tothom. La Francina ho recolza: “Vivim en una societat molt diversa on cada alumne té unes característiques concretes. Tenint això en compte, el model educatiu no pot aspirar a ser homogeni”.

Per Martí aquest sistema és erroni i el que caldria és establir una formació truncal i bàsica per tota l’educació obligatòria. No obstant això, admet que aquests reptes no poden quedar-se en “una simple declaració d’intencions” sinó que “cal que tinguin conseqüències pressupostàries” i posar més èmfasi en l’educació pública.

Els futurs docents

Malgrat no formar part de manera directa del sistema educatiu, els estudiants que cada dia assisteixen a les facultats d’educació ja tenen les seves pròpies inquietuds sobre el funcionament del sistema. L’Adrià Roig (2n curs del grau en educació primària), la Mercè Ibáñez i la Mireia Bernal (3r curs del grau en educació primària), la Xènia Sánchez (4t curs del grau en educació primària) i la Laura Gómez (graduada del Doble grau en educació infantil i educació primària) son, entre molts d’altres, els docents del futur. En ells hi resideix una part important d’aquest canvi, i els hem preguntat la seva opinió sobre la situació del model actual, els problemes que afronta el sistema i què en canviarien.

L’educació a Espanya en quaranta anys ha estat sinònim de reformes constants que es succeien al mateix ritme que ho feien els governs a la Moncloa. Com a resultat, docents i professionals de l’ensenyament enfronten el dia a dia amb elsdubtes que genera un futur incert. I és que, avui dia, aquella “arma” de la que parlava Mandela per referir-se a l’educació ha sigut desenfundada per dos bàndols enfrontats ideològicament com si es tractés d’un duel entre pistolers. Faltarà per veure, però, si aquest duel acabarà algun dia, i si es cobrarà alguna víctima pel camí.

Read more

Educació per projectes: aprendre a aprendre

Les escoles i l’administració opten cada cop més per models basats en projectes. Els alumnes aprenen a base de fer i adquireixen els coneixements a llarg termini i de manera més significativa

Eloi de Miguel i Joana Garreta

Entre pissarres, taules i guixos, la Maria esbossava un somriure. “M’ho passava molt bé anant a cole i aprenent”, confessa. Fins a quart d’ESO, va estudiar a l’Escola El Puig d’Esparreguera, on s’aprenia per projectes. “Era una manera de treballar inspirada en les escoles de la república” explica l’estudiant universitària Maria Bach, de 20 anys. Allí, les directrius educatives del govern eren vistes amb un punt d’escepticisme.

El recel als mètodes educatius tradicionals s’estén, cada cop més, entre docents i centres que els consideren desfasats. “Tenim alumnes del segle XXI però aules del segle XIX”, exposa la Míriam Pérez, professora de secundària a l’Institut Pau Casals de Badalona. En aquest centre, des de fa un parell d’anys dediquen una setmana al trimestre a realitzar un projecte que aglutina totes les assignatures.

Pérez reconeix que als alumnes els costa adaptar-se a aquesta situació, però que guanyen molta motivació quan treballen en grup i aconsegueixen resultats propis. “La finalitat és arribar a treballar així”, explica. Però, afrontar un gir d’aquesta magnitud genera inquietud, més encara quan no senten la calor de l’administració.

“És un canvi de mentalitat radical”, afirma Juan José Vergara, especialista en innovació educativa i metodologies actives. Un canvi que passa per l’alumnat, el professorat i també la institució, com matisa la psicopedagoga Vanessa Sòria.

En consonància amb la crítica d’alguns professors, l’experta considera que s’haurien d’adaptar les aules si es vol treballar per projectes. La naturalesa d’aquesta metodologia implica treballar en grup, pensar, buscar, investigar. El moviment és necessari a la classe, els alumnes han de poder accedir al professor i viceversa. En aquest sentit, Soria llançava una pregunta: “si tu no et pots moure, com vols treballar en grup?»

L’actualització de les escoles a les noves maneres de treballar, però, va molt més enllà de la redistribució de les aules. A l’escola Fructuós Gelabert ho van tenir en compte des del primer moment. Quan van construir el centre, el 2009, van intentar supeditar l’arquitectura a les necessitats dels alumnes. Com explica la directora, Anna Micaló, van dissenyar passadissos més amples, que fossin un altre espai lúdic i d’aprenentatge. Però, donades les normatives estrictes del moment, no van poder materialitzar-ho.

La legislació, llavors molt rígida, va impedir que tot el col·legi es pogués aprofitar com a àrea educativa. Micaló admet que, actualment, la normativa és més laxa, permet jugar més amb els espais i no fer aules tan rígides, però que encara hi ha molt a fer.

.

.

Maria Bach
Estudiant Universitària

Estudiar diferent no significa aprendre pitjor

Són pocs els qui citen el col·legi quan mencionen allò que va marcar la seva manera de ser. La Maria, però, n’és una excepció.
“Si no hagués anat a l’escola que vaig anar, no pensaria de la manera que penso”, sentencia. Si el sistema educatiu pogués escollir un eslògan, potser seria aquest. Però, qui va matisar la seva consciència no va ser una escola clàssica, sinó una on s’aprenia per projectes.
A l’Escola El Puig d’Esparreguera s’inspiraven en les escoles de la república. “Li donàvem la volta als temes, tot era més obert”. I, tot i que ella era “feliç aprenent”, els prejudicis externs provocaven crítiques. “Ens deien que només fèiem plàstica, que vivíem en una bombolla”
Tot i això, quan va entrar a batxillerat i la bombolla va esclatar, el seu rendiment acadèmic va seguir sent excel·lent. “No em vaig fotre l’hòstia”, afirma mentre recorda que, d’entre els alumnes de l’institut, els qui havien estudiat a El Puig van obtenir millors resultats a la selectivitat.
La Maria espera tancar el cercle algun dia. “Sempre dic que als meus nens els intentaré portar a una escola com aquesta”.

El sistema, posat a prova

Un altre aspecte que posa fre a aquesta metodologia són les proves imposades des de fora del centre: les competències bàsiques i la selectivitat. Les competències bàsiques generen cada cop menys controvèrsia, ja que són molt competencials, segons explica la Mercè Vilalta, directora de l’escola Àngel Baixeras. La selectivitat, però, “sí que és una prova que, lluny d’avaluar competències, avalua els continguts adquirits”, diu Vilalta.

En aquest sentit, Pérez assegura que s’hauria de capgirar el batxillerat, malgrat que aquest canvi no es pot dur a terme fins que canviï la selectivitat. Aquesta prova, pensada per garbellar, és, per bé o per mal, l’objectiu i la finalitat del batxillerat.

Reflexionava Pere Mercader, professor de música que ha treballat per projectes, que quest mètode és una manera d’apropar la manera de treballar del món laboral a les escoles. Per ell, el focus no s’ha de posar en com lliga l’educació per projectes amb la selectivitat, sinó en com lliga la selectivitat amb el que els alumnes es trobaran al món laboral. “El sistema educatiu genera treballadors que avui han de poder adaptar-se a situacions diferents”. Així, considera que parcel·lar el coneixement ja no té cap sentit.

L’aprenentatge basat en projectes no és una cosa nova. Ja el van teoritzar, per separat, John Dewey i William Head Kilpatrik fa més de 100 anys. El mètode pretén contextualitzar els coneixements i fer-los significatius. Explicava Mercader, que “en lloc d’aprendre per aprendre, es busca un objectiu concret que motivi a la persona a aprendre-ho”. D’aquesta manera, assegura Sòria, “l’estudiant està molt més motivat. En estar al centre de l’aprenentatge aprenen d’una forma més significativa. Són aprenentatges que es recorden més al llarg del temps”.

Úrsula G. i Júlia C.

Fonaments

Aquesta metodologia es basa en un procés amb quatre punts diferenciats en els que l’alumnat hi té un paper clau. En primer lloc, es marca la intenció, es determina l’objectiu i la finalitat del projecte. Seguidament es prepara el projecte i es planifica com es realitzarà. Després, s’entra en el període de solució, en què s’executa aquest pla. Finalment s’han de divulgar els resultats del projecte, una fase anomenada apreciació.

L’educació per projectes és efectiva perquè, segons Vergara, el cervell és un òrgan plàstic modificat a través de l’experiència personal. De fet, hi ha una via neuronal descoberta pel neurocientífic Joseph LeDoux que connecta el tàlem amb l’amígdala. Aquesta connexió permet que algunes reaccions i records emocionals puguin tenir lloc de forma inconscient. D’aquesta manera, es contradiu la visió del coneixement racional, és a dir, es reforça la idea que “només s’aprèn el que emociona i només s’ensenya el que sedueix”, assegura Vergara.

Molts dels experts asseguren, però, que si bé l’educació per projectes és un mètode útil, aquest no és l’únic que existeix i és bo combinar-ne de diferents per formar de la millor manera possible a l’alumnat. En aquest sentit, Vergara exposa que cal incorporar, al procés d’aprenentatge, la raó, l’emoció, la relació i el cos, per tal de tenir un aprenentatge complet. Sòria, per la seva banda, assegura que “no hi ha un mètode millor que un altre” i que és el professorat qui ha de tenir “una caixa d’eines” i utilitzar “aquella eina més adequada en el context o l’objectiu que té”.

Read more

Educant en colors

L’escola barcelonina El Turó Blau és pionera en l’aplicació del Programa Educatiu d’Escoles Rainbow, que educa els alumnes en la diversitat per prevenir conductes lgtbifòbiques

CRISTINA POYATO, EMILI SERRA – La identitat de gènere i la orientació sexual són encara motius de discriminació i assetjament per al 47% de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de la Unió Europea. Així ho constata l’Agència Europea dels Drets Fonamentals en una enquesta en què també es rebel·la que un de cada quatre membres del col·lectiu ha estat agredit o amenaçat en els últims cinc anys i que les dues terceres parts procuren no agafar de la mà a la seva parella per por que les assetgin. Els enquestats també revelen que l’etapa més difícil són els anys escolars. El 60% reconeixen haver estat víctimes de conductes negatives pel fet de ser homosexuals i més del 80% recorden haver-ne estat testimonis.

En la preadolescència, amb l’inici de les relacions afectives i sexuals, es poden donar situacions de rebuig cap a aquests infants o joves per motiu de la seva orientació afectivo-sexual, la qual cosa genera un sentiment d’incomprensió i solitud per l’infant o jove que les pateix. L’adolescència és una època de canvis, de descoberta, de construcció de la pròpia identitat i la iniciació a les relacions afectivo-sexuals. A més dels evidents canvis físics i psíquics, hi ha un procés d’acceptació d’un mateix i una lluita per defensar la singularitat que esdevenen complexos si l’entorn proper, el grup d’iguals, no accepta la diversitat.

És per això que el 2017 el Departament d’Ensenyament va posar en marxa el Protocol de Prevenció, Detecció i Intervenció Enfront l’Assetjament Escolar a Persones LGTBI. S’aplica seguint la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, “per a garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia” i hauria de ser efectiu en tot el sistema educatiu. Per tant, s’han de posar eines i recursos específics per tal de promoure la conscienciació i la prevenció de l’assetjament a persones LGTBI dins de tota la comunitat educativa.

L’aplicació d’aquest protocol és encara més important si es tenen en compte les xifres que va donar a conèixer l’Observatori Contra l’Homofòbia el passat mes de juny, les quals indicaven que les agressions homòfobes havien augmentat un 40% a Barcelona respecte l’any passat. Des de l’1 de gener del 2019, a Catalunya s’han comès 129 incidències discriminatòries a causa de l’orientació o identitat sexual dels afectats.

Una escola pionera

Un exemple d’avenç en la normalització de l’educació sexual, en tots els sentits, el trobem al districte de Sant Andreu, a Barcelona. L’escola, d’infantil i primària, Turó Blau porta tres anys impartint un sistema de coeducació. Una proposta amb origen a l’associació de Famílies LGTBI que ha estat finançada per la Filadora, una associació de En Comú Podem. El pla que segueix l’escola Turó Blau és el Programa Educatiu Escoles Rainbow (PEER), que tal i com el seu nom indica, té l’objectiu de crear centres inclusius en l’àmbit de la diversitat afectiva i de gènere. L’actual director de l’escola, Ferran Català, va aclarir que l’objectiu principal és “que cap nen o nena ho passi malament per la seva identitat sexual o per la seva família”. 

A part dels augments de les agressions LGTBIfòbiques, un altre factor decisiu per la incorporació del PEER al Turó Blau va ser la manca de consciència en situacions com la separació dels lavabos entre els de nenes i els de nens. “No pensàvem que això fos un  problema, però si un nen o nena té la identitat canviada es veu obligat a anar al lavabo que no toca”, va explicar el director, afirmant que abans d’incorporar aquest programa no s’havia adonat de problemes com aquests. Detalls que la societat amb el temps ha normalitzat, com els pòsters dels nens jugant amb cotxes o de les nenes jugant amb nines. Com diu Català “són coses que si no tens la formació adequada no hi caus” i això pot provocar que es tracti el tema amb el nen o nena en qüestió de manera separada.

Prendre consciència

L’Associació recomana que totes les possibilitats es deixin obertes, per tal que els alumnes se sentin còmodes i aprenguin a conviure amb tot tipus de situacions. No sempre els nens viuen a casa amb un pare i una mare, i això s’ha de tenir en compte. El director del centre va expressar que “s’ha de parlar del tema, perquè si se’n parla molt, es converteix en una cosa habitual”, i hi ha diferents maneres de fer-ho. Al Turó Blau, per exemple, van fer un codi igualitari per classe i després un conjunt, on es donaven a conèixer totes les realitats. Són situacions que a les escoles s’eviten de manera involuntària, Català va assegurar que “si no ho tens a classe no ho tractes”. El director del centre va explicar que, mentre sí s’ha avançat en la conscienciació de la discriminació racial, “de la identitat gai o lesbiana o de l’orientació sexual no se’n sol parlar”. I es vol aconseguir que les paraules gai i lesbiana “siguin una cosa habitual i no insults”.

Per introduir el PEER a l’escola de Sant Andreu els professors van fer una formació de 15 hores dirigida per l’Associació de Famílies LGTBI. El primer que volien tractar al centre era el poder ajudar als alumnes donant-los les eines necessàries per fer-ho habitual: “si un nen es vol posar un vestit, que se’l posi tranquil·lament i que no se’n riguin d’ell”, el director del centre va aclarir que aquest és un dels primers passos per tal que en arribar a secundària ho trobin molt més habitual. Tant l’associació com Català consideren que l’ensenyament basat en la coeducació a les escoles és crucial. És a dir, educar de tal manera que es potenciï la igualtat d’oportunitats i que s’elimini la discriminació per qualsevol raó.

Els alumnes de Turó Blau  representen cada any una obra de teatre inclusiva, tenen una biblioteca  que inclou contes on es tracta  la diversitat sexual i van fer un projecte de plàstica basat en les obres de l’artista homosexual Keith Haring. ANNA HERNÀNDEZ

Amb projectes d’aquest caire sempre hi poden haver queixes, tant per part d’altres associacions com per part d’algunes famílies. Però aquest no va ser el cas al Turó Blau. Segons el director de l’escola, cap família es va queixar ni es va sentir ofesa, “sí que va haver un pare que es va sorprendre” va explicar, però això va ser degut a que la notícia va ser publicada primer a la gaseta de l’Ajuntament. En canvi, l’escola Turó Blau ocupa un lloc a la llista negra de l’organització Hazte Oír, una organització qualificada “d’ultracatòlica”. El director va comentar que els hi va arribar el llibre i no sabien perquè, fins que van veure que hi sortien. “Ens tenen com un exemple d’adoctrinament sexual”, va explicar, però davant això no van donar-los publicitat; van fer com si no hagués passat res i van seguir amb el seu projecte.

L’estructura del programa

El Programa Educatiu Escoles Rainbow va dirigit a tothom que estigui relacionat amb el sector educatiu, tant personal docent com no. L’Associació de Famílies LGTBI, per la seva banda, ha de proporcionar les eines possibles per poder establir el PEER a les escoles, tant eines didàctiques com pedagògiques. Ha d’avaluar els resultats i veure si són els mateixos que els desitjats per després difondre’ls en un informe web. Per implementar aquest programa educatiu calen dos anys entre els quals es reparteixen dues fases: el primer any es destina a una formació inicial i a la creació d’un grup que donarà els recursos necessaris; i el segon any es basa en l’aprofundiment en el coneixement d’aquest àmbit, la creació d’un Projecte Didàctic i l’avaluació final. A més, és necessària la intervenció de 3 formadors, 2 becaris universitaris i 1 dissenyador web.

Amb tot, el principal problema és que la realitat LGTBI no existeix en la consciència dels nens si abans no ho han parlat o no ho han tractat, i és per això que poden sobtar-se quan s’hi troben per primer cop a la preadolescència. Com explica Ferran Català, a la majoria d’escoles, tot i conèixer el protocol difòs pel Departament d’Ensenyament, si no hi ha implicació directa dels alumnes, no tracten el tema. El mateix passava abans d’introduir el sistema PEER a l’escola Turó Blau, però una vegada imposat, aquesta realitat va començar a formar part del seu dia a dia. 

Imposar aquest projecte no és fàcil, a més és necessària la subvenció de la Filadora i encara que té moltes demandes, no pot arribar a tot arreu. Per avançar en aquest aspecte caldria que institucions amb més poder aprovessin projectes d’aquest caire i dotessin les escoles i instituts dels recursos convenients. El director de l’escola reconeix que rep molts missatges d’escoles d’arreu de Catalunya que volen informar-se sobre el programa. Això no obsant, la realitat és que a Barcelona tan sols es fa a una escola més, la Sant Felip Neri.

Read more

Adoctrinament o altres formes d’entendre la vida

L’associació Hazte Oír es torna a ficar a les escoles acusant-les d’adoctrinament de gènere.

Dins l’etern debat sobre qui ha de decidir sobre l’educació que reben els seus fills, el sistema educatiu o els pares; l’associació Hazte Oír s’ha tornat a ficar a les escoles per afirmar que els centres adoctrinen en qüestió de gènere als seus fills.

Ja l’any 2016, l’associació d’ideologia conservadora i tradicionalista va intentar inserir-se en el sistema educatiu per poder garantir, segons ells, imparcialitat en el sistema educatiu en el qual les futures generacions creixeran. Ho van fer amb l’excusa que cap professional del camp de l’educació té potestat a l’hora de mostrar una diversitat sexual que a parer seu és inexistent i ensenyar, o en paraules seves, adoctrinar als alumnes sobre aquesta diversitat.

Ara, 23.000 escoles arreu del territori espanyol han rebut un sobre que contenia un llibret sobre l’adoctrinament de gènere que es viu avui en dia a les escoles espanyoles i una sol·licitud per demanar als partits polítics de Ciutadans (Cs), el Partit Popular (PP) i Vox que s’instauri el que ells anomenen el ‘Pin Parental’, que permet als pares escollir a quines xerrades o activitats i tallers participen els seus fills per així poder garantir la “imparcialitat educativa” que anhelen.

La presidenta de la Federació Espanyola LGTB, Visi González, considera però que no pot haver-hi una educació a la carta: 

L’escola Salvador Sant Romà de Llinars del Vallès (Barcelona) és una de les escoles que també ha rebut aquest sobre a nom de la direcció i no comparteix el missatge que aquesta organització està propagant. La cap d’estudis del centre, Sílvia Díaz ha raonat que considera que aquesta acusació és una «mal interpretació de la realitat», i que en la seva escola, com en la majoria de la zona i de Catalunya, només fan l’aplicació al currículum d’allò que marca al departament. En el currículum afirma, només s’ensenya que totes les persones són iguals, i no es tracta el gènere ni el sexe, almenys a la primària. Díaz va més enllà i ressalta que si fessin incidència cap a una banda, seria «una més tradicional».

La cap d’estudis raona que en el moment que algú apunta el teu fill a una escola i firma la carta de compromís, acceptant el projecte educatiu del centre. Partint d’això, Díaz no creu que s’hagi de fer una “educació a la carta”, ja que el currículum docent el marca el Ministeri d’Educació per totes les escoles i aquest és una garantia de professionalitat. 

A la seva escola, un alumne transgènere va viure aquesta transformació fora de l’escola. A dins, com a escola inclusiva en totes les matèries i aspectes, han d’acceptar a tots els membres de la comunitat educativa en tota la seva varietat. Díaz explica que hi ha hagut una diversificació de la societat que es plasma en les escoles, raó per la qual aquestes s’han d’adaptar i acceptar totes les formes de diversitat. Així mateix, la Cap d’Estudis del centre considera que l’associació d’Hazte Oír plasma uns valors de família tradicionalistes i conservadors que no s’adapten a aquest avanç, fent que la minoria que els dóna suport tampoc es vulgui adaptar.

A més, es posa accent en el paper de la dona per crear nous valors en els més joves per tal de vetllar per la igualtat en totes les seves formes. També declara que en els llibres de texts d’editorials grans, que són els que es compren generalment en les escoles, no es mostren imatges de persones transsexuals tal com afirma Hazte Oír. L’explicació que els professors com a subjectes amb les seves ideologies puguin fer, és un tema a part. Però ressalta que un cop els nens són suficientment madurs, ja a segon cicle dels instituts, les xerrades sobre LGTBI s’haurien de fer. Però no a primària on els nens encara no entenen les mateixes coses, ja que no es pot donar suficientment informació a nens que encara no estan preparats per entendre qüestions que van més enllà del visible. Díaz explica que a primària no es fan xerrades de sexualitat, però si xerrades amb llevadores per parlar de la menstruació.

Tot i els arguments que els centres educatius afirmen per defensar-se de les acusacions, Hazte Oír declara que han rebut 300 denúncies de pares de diversos centres que es queixen perquè els seus fills estaven sent adoctrinats dins el sistema educatiu en qüestió de gènere. 

A la ciutat de Barcelona trobem una denúncia a l’Escola Turó Blau de Sant Andreu. Es tracta d’un centre educatiu que es guia per una educació marcada pel projecte Escoles Rainbow. Aquest projecte neix com a resultat del compromís de l’Associació Famílies Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexual creada l’any 2012 i vol impulsar la celebració de la diversitat afectiva, sexual i de gènere a les escoles de Catalunya.  Amb un programa educatiu marcat per la coeducació, el projecte proporciona al professional docent les eines per garantir un vessant més igualitària. L’Escola Turó Blau va ser el primer centre a formar part d’aquest projecte l’any 2017 implementant el respecte a la diversitat mitjançant un pla educatiu transversal.

Sota la creixent preocupació que els membres d’Hazte Oír afirmen que existeix en relació amb la qüestió de gènere i l’adoctrinament, l’associació es reafirma dient que les lleis autonòmiques promocionen el tan suposadament donat adoctrinament LGTB sota la falsa intenció de promoure el respecte en la societat, cosa que veuen exemplificada, segons ells, mitjançant jocs de caràcter eròtic, segons els membres de l’associació, a menors d’entre zero i sis anys. D’aquest fet, no hi ha cap prova física o empírica. 

Lleis d’àmbit autonòmic: Catalunya, 2004 → Ley para garantizar los derechos de lesbianas, gays, bisexuales, transgénero e intersexuales y para erradicar la homofobia, la bifobia y la transfobia.  
Artículo 12.4 Ley C.Cat: “Los contenidos de los materiales escolares educativos y formativos, en cualquier formato, y el lenguaje que se utilice en los mismos deben tener en cuenta la diversidad en lo relativo a la orientación sexual, la identidad de género y la expresión de género y evitar cualquier tipo de discriminación por este motivo. 
Ley Estatal (2017): proposición de Ley contra la discriminación por orientación sexual, identidad o expresión de género y características sexuales, y de igualdad social de lesbianas, gais, bisexuales, transexuales, transgénero e intersexuales.

Tal com es veu, el desitjat progrés que la majoria d’una societat vol, pot ser mitigat per part d’un grup reduït de persones intolerants que creu convençuda que la legislació existent no garanteix el respecte. Un respecte que les escoles i el sistema educatiu tenen el deure d’assegurar i promoure dins la seva funció per la consolidació de la democràcia i una societat respectuosa. Pel que han de ser els centres educatius, els encarregats, com a professionals que són de marcar els valors que s’ensenyen, i no els pares i les seves ideologies personals.

Read more

Voluntariat universitari contra l’abandonament escolar

Espanya és el segon país de la Unió Europea amb una major taxa d’abandonament escolar

Una situació sociocultural no propensa als estudis pot acabar induint a un/a alumne a l’abandonament escolar, sobretot si aquesta situació no és compensada pel sistema educatiu. La imposició d’un currículum comú obligatori i rígid per a tots els estudiants, així com altres circumstàncies familiars i de l’entorn dels infants,  són algunes de les raons que poden portar a un jove estudiant a deixar els estudis. Així ho explica l’informe ‘Fracàs i abandonament escolar a Espanya publicat per La Caixa l’any 2010.

BONA

La taxa d’abandonament escolar a Catalunya se situa per sota de la mitjana d’Espanya

Segons les xifres d’un informe del Ministeri d’Educació i Formació Professional d’Espanya, al 2017 l’abandonament escolar prematur a Catalunya arribava a la xifra del 17%. Una xifra per sota la mitjana espanyola (18,3%), però lluny del País Basc, la regió amb menys abandonament escolar (7%). Amb aquestes xifres, Espanya se situa com el segon país de la Unió Europea amb major percentatge d’abandonament escolar prematur.

Amb l’objectiu de combatre aquesta situació, l’organització de voluntariat universitari AFEV va engegar el programa enTàndem. Es tracta d’un projecte de mentoria social, on estudiants universitaris fan de referent a un infant o jove en situació de dificultat personal o social. Durant una tarda a la setmana, els joves universitaris acompanyen a nois o noies per estimular-los l’autonomia, l’autoestima personal, i l’interès per estudiar i formar-se – no necessàriament per via de la universitat.

 

Olympia Arango: “Ella volia venir a veure el campus, em preguntava què havia fet a la universitat. Li feia il·lusió saber-ho”

DSC_0775-min

Olympia Arango a l’edifici Roger de Llúria de la UPF, al campus de la Ciutadella

Olympia Arango és una estudiant de segon curs d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra. L’any passat va conèixer la fundació AFEV, que té un conveni amb la universitat, i va fer de mentora a una noia durant 6 mesos. Malgrat que aquest any ho ha deixat per poder assistir a l’horari de tardes, es va engrescar en el projecte, i actualment és part de la comissió de voluntariat.

Què et va fer decidir participar en un voluntariat?

Ja havia participat en un voluntariat que havia fet a l’escola, on feia classes particulars a nenes tutelades per la Generalitat al Centre de Família Natzaret. Em va semblar molt interessant. També vaig participar en alguna campanya de recollida d’aliments. Aleshores ja vaig tenir clar que quan comencés la universitat voldria fer un voluntariat.

Com vas conèixer el projecte?

Aquí, a la universitat. Vaig descobrir AFEV per un stand que van posar al pati.

Et van fer algun procés de formació abans de començar amb la mentoria?

Sí, em van fer un curs introductori de 10h. Ens van explicar quin era el projecte de la mentoria, i les tasques que hauriem de fer per ser mentors. Una vegada t’assignen un horari i un barri, el treballador o la treballadora social que hi ha t’explica més detalladament quines activitats pots fer al barri.

En què consistia la teva tasca com a voluntària d’una mentoria?

La idea de la mentoria és un projecte a llarg termini, es tracta d’establir una relació entre la mentora i el nen o la nena – per això el projecte es diu enTàndem. La idea és que a curt termini, el menor surti del barri, vegi altres realitats més enllà del seu entorn. I a llarg termini, que s’interessi pel tema de l’educació, ja sigui per un grau, universitari o superior, per fer front a l’abandonament escolar. Però no com una cosa que s’hagi d’intentar imposar, sinó simplement mostrar-li l’opció perquè tingui interès. Per altra banda, també desenvolupar una relació personal, servir com d’ajuda fora de l’entorn normal de la persona en qüestió.

Com va ser la relació amb la jove a qui vas fer de mentora?

Vaig fer-li de mentora des del gener fins al juny. Al principi les coses no acabaven de funcionar bé, has d’agafar-li el truc a l’altra persona, i a tu mateix. Però crec que amb el temps va canviar la situació, sobretot en canviar la seva actitud vers les noves idees i les coses que no coneixa. Aquest canvi va ser un punt clau. I també l’interès pel tema de la universitat; ella volia venir a veure el campus, veure què feia, em preguntava què havia fet a la universitat, els exàmens i treballs, i jo li ensenyava. Li feia il·lusió saber-ho, i a mi em feia molta il·lusió que s’informés, o que volgués saber sobre això.

Com ho feies per connectar amb ella? Quins recursos tenies?

Al principi el que fèiem era passejar pel barri, parlàvem de coses potser tribials, per trencar el gel. O també jugàvem a un joc que a ella li agradava molt:  l’stop. A partir d’allà sorgien les diferents coses que podiem anar fent. Sí que hi havia dies que tenia programades les activitats, com anar a museus, o a la platja. Però a mesura que ens coneixiem més, la dinàmica era començar jugant al stop i després ja triàvem què fèiem.

Animaries als estudiants a participar al voluntariat?

Sí, la veritat és que estic molt contenta amb el programa enTàndem i amb l’associació, ens cuiden molt als voluntaris, teniem un treballador social que ens ajudava per si teniem qualsevol tipus de problema. Ens feien un seguiment, reunions trimestrals, etcètera. Fer un voluntariat en sí és un projecte que tant a curt com a llarg termini reps un feedback molt positiu. Tampoc pots anar allà pensant que canviaràs la societat i canviaràs el món, però sí que poses el teu granet de sorra.

Read more

Les universitats catalanes facilitaran el canvi de centre a les víctimes de violència masclista

En els primers dies de l’any, la violència de gènere ja ha deixat una víctima mortal a Espanya

Judit Huguet (@judit_huguet)

La Generalitat de Catalunya va signar el passat dijous un conveni amb els rectors de les universitats catalanes per engegar un procediment excepcional de canvi d’estudis de grau adreçat a dones que hagin estat víctimes de violència masclista i als fills i filles que en depenguin. D’aquesta manera, l’estudiant podrà continuar els seus estudis en qualsevol de les universitats de Catalunya. Mitjançant aquest acord, signat per la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, es pretén lluitar contra la violència de gènere i garantir els drets bàsics de les dones que la pateixen.

Aquesta nova llei arriba en l’inici d’un any plens que arrenca ple de casos de violència masclista i d’agressions sexuals. La primera víctima del 2019 va ser una dona de 26 anys que va morir apunyalada per la seva parella el dia 3 de gener. A més, la nit de cap d’any, una jove de 19 anys va ser violada per quatre homes en un municipi d’Alacant. A Catalunya, un noi de 25 anys va ser detingut el dia 2 per haver agredit a la seva exparella a Lleida i a Tarragona van detendre un altre home per apunyalar la seva exparella, que està hospitalitzada en estat greu.

Lleis i convenis com aquests podrien estar en perill amb l’auge de partits d’extrema dreta com Vox, liderat per Santiago Abascal. Aquesta formació demanava la derogació de la Llei de Violència de Gènere com a condició per investir el candidat del Partit Popular a la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno. Finalment, Vox va renunciar a aquesta petició en un acord amb el PP, junt amb altres demandes que volen retirar ajudes a immigrants il·legals i a associacions feministes.

En els següents gràfics, es pot veure la quantitat de feminicidis dins i fora de la parella que van tenir lloc el 2018 a Espanya i també un recompte d’aquests casos per mesos:

gràfic 1grafic 2

Read more

Gamificació, quan els jocs t’ajuden a aprovar

Leo Kiernan (@KiernanLeonardo), Arturo Pérez i Olga Fernández (@Olga_Fdez)

El fet de plantejar la classe des d’un punt de vista més lúdic fa que els alumnes estiguin més motivats i que millorin les relacions interpersonals, aprenent a treballar en equip. Però per a que la gamificació funcioni de manera adequada calen més eines que el joc en si; «una estructura que funciona a una aula d’una escola pot no funcionar a la clase del costat», diu González Tardón, Doctor en Psicologia, Oci i Desenvolupament Humà per la Universitat de Deusto i professor doctor associat al Tecnocampus de Mataró.

 

Read more

Quan un grau ja no és un passaport a la feina

Nil Montilla (@nilmontilla), Andrea Blázquez (@AndreaBlazqez) i Abel Vázquez (@AbelVazquezM)

Descarrega’t l’article en pdf

La sobrequalificació és un fenomen cada cop més present a la societat catalana, amb un 37% de joves que no treballen d’allò que han estudiat. Alguns experts expliquen que el sistema universitari ha de preparar els estudiants per un món laboral inestable, però altres consideren que la transmissió del coneixement és el seu objectiu principal.

 

 

Read more

La tensió i el temor envaeixen les aules catalanes

JUDITH ABELLÁN (@yudabellan)

Diversos docents expliquen com viuen les acusacions d’adoctrinament per part de l’Estat

Una por silenciosa recorre les aules, les escoles i els instituts catalans. Després de tres requeriments en els quals el ministeri d’Educació demana a la conselleria d’Ensenyament que investigui l’adoctrinament a les aules, Íñigo Méndez de Vigo ha publicat un llistat on apareixen 58 casos concrets d’alliçonament polític als alumnes.

A aquest clima cal afegir-li la publicació d’un article a El Mundo el passat 29 d’abril on s’explicitaven els noms i les fotografies dels nou professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca que han estat denunciats per la fiscalia. Les reaccions posteriors a la publicació de l’article no es van fer esperar i van culminar amb una queixa sobre l’article per part de CCOO Educació i un comunicat de l’Associació de Premsa de Madrid (APM) on es condemnava l’assetjament al redactor en qüestió, Javier Negre.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Però, com estan vivint la resta de docents catalans aquesta situació? Cetrencada ha parlat amb els mestres de dos centres maresmencs que han explicat quin és el seu mode d’actuació a les aules, si aquest ha canviat després dels requeriments del ministeri i si tenen por de fer les classes. Dos d’ells sí que s’han atrevit a donar els seus noms, però la resta han preferit restar en l’anonimat a causa de la situació complexa que estan vivint últimament.

Normalitat a batxillerat

Els professors de batxillerat Manel Trenchs i Jaume Font expliquen que el seu dia a dia al centre educatiu on són mestres d’Història no ha canviat després dels avisos del ministeri. Cap dels dos s’autocensura a les aules i, a més, ambdós coincideixen en el fet que aprofiten la situació política actual per obrir debat a les aules.

«En cap moment m’he sentit condicionat. Sí que aprofito les oportunitats que em donen els programes de les meves assignatures per a poder contextualitzar i en la mesura del possible ajudar als meus alumnes a comprendre la complexitat del moment”, explica Font. A aquesta afirmació Trenchs hi afegeix: «utilitzo exemples com Rivera és el Lerroux actual, parlo de l’evolució dels partits polítics i aprofito per mostrar les portades de tots els diaris, catalans, espanyols i europeus«. 

Autocensura i evasió amb els més joves

La situació és totalment oposada a les aules de primària i secundària d’una escola del Maresme que prefereix no revelar el seu nom. L’atmosfera entre els professors és densa i tot i que cap dels docents vol revelar els detalls de la situació en la qual es troben, afirmen que no tenen por de la situació. Un dels mestres més atrevits afirma que «si tenim por d’educar, deixem de fer-ho. No m’autocensuro, simplement mesuro molt les paraules, matiso les diferències«.

Malgrat que no hi ha hagut consens entre els professors sobre com han d’actuar, la tònica comuna del centre és reprimir-se certes paraules que potser abans sí que haguessin dit, i evitar o obviar la qüestió política quan aquesta surt a classe. «Si surt el tema a classe, deixo parlar i no tallo, intento no posicionar-me o donar-ne les dues versions», afirma una de les mestres de Ciències Socials del centre. En canvi, altres afirmen que intenten frenar el tema quan surt, «dir-los que no toca en aquell context. Els recomanem parlar-ho a casa i des del respecte».

El conjunt de professors declara que se sent en una sensació d’impotència, no han canviat la seva manera de fer les classes, però, alhora, tenen més consciència de les paraules que diuen i, a vegades, es reprimeixen segons quins comentaris. Les mirades que hi ha entre ells quan se’ls pregunta pel seu dia a dia delata un ambient carregat i tenyit per la por, «la cosa està molt complicada per parlar-ne», afirmen.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies