Educant en colors

L’escola barcelonina El Turó Blau és pionera en l’aplicació del Programa Educatiu d’Escoles Rainbow, que educa els alumnes en la diversitat per prevenir conductes lgtbifòbiques

CRISTINA POYATO, EMILI SERRA – La identitat de gènere i la orientació sexual són encara motius de discriminació i assetjament per al 47% de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de la Unió Europea. Així ho constata l’Agència Europea dels Drets Fonamentals en una enquesta en què també es rebel·la que un de cada quatre membres del col·lectiu ha estat agredit o amenaçat en els últims cinc anys i que les dues terceres parts procuren no agafar de la mà a la seva parella per por que les assetgin. Els enquestats també revelen que l’etapa més difícil són els anys escolars. El 60% reconeixen haver estat víctimes de conductes negatives pel fet de ser homosexuals i més del 80% recorden haver-ne estat testimonis.

En la preadolescència, amb l’inici de les relacions afectives i sexuals, es poden donar situacions de rebuig cap a aquests infants o joves per motiu de la seva orientació afectivo-sexual, la qual cosa genera un sentiment d’incomprensió i solitud per l’infant o jove que les pateix. L’adolescència és una època de canvis, de descoberta, de construcció de la pròpia identitat i la iniciació a les relacions afectivo-sexuals. A més dels evidents canvis físics i psíquics, hi ha un procés d’acceptació d’un mateix i una lluita per defensar la singularitat que esdevenen complexos si l’entorn proper, el grup d’iguals, no accepta la diversitat.

És per això que el 2017 el Departament d’Ensenyament va posar en marxa el Protocol de Prevenció, Detecció i Intervenció Enfront l’Assetjament Escolar a Persones LGTBI. S’aplica seguint la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, “per a garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia” i hauria de ser efectiu en tot el sistema educatiu. Per tant, s’han de posar eines i recursos específics per tal de promoure la conscienciació i la prevenció de l’assetjament a persones LGTBI dins de tota la comunitat educativa.

L’aplicació d’aquest protocol és encara més important si es tenen en compte les xifres que va donar a conèixer l’Observatori Contra l’Homofòbia el passat mes de juny, les quals indicaven que les agressions homòfobes havien augmentat un 40% a Barcelona respecte l’any passat. Des de l’1 de gener del 2019, a Catalunya s’han comès 129 incidències discriminatòries a causa de l’orientació o identitat sexual dels afectats.

Una escola pionera

Un exemple d’avenç en la normalització de l’educació sexual, en tots els sentits, el trobem al districte de Sant Andreu, a Barcelona. L’escola, d’infantil i primària, Turó Blau porta tres anys impartint un sistema de coeducació. Una proposta amb origen a l’associació de Famílies LGTBI que ha estat finançada per la Filadora, una associació de En Comú Podem. El pla que segueix l’escola Turó Blau és el Programa Educatiu Escoles Rainbow (PEER), que tal i com el seu nom indica, té l’objectiu de crear centres inclusius en l’àmbit de la diversitat afectiva i de gènere. L’actual director de l’escola, Ferran Català, va aclarir que l’objectiu principal és “que cap nen o nena ho passi malament per la seva identitat sexual o per la seva família”. 

A part dels augments de les agressions LGTBIfòbiques, un altre factor decisiu per la incorporació del PEER al Turó Blau va ser la manca de consciència en situacions com la separació dels lavabos entre els de nenes i els de nens. “No pensàvem que això fos un  problema, però si un nen o nena té la identitat canviada es veu obligat a anar al lavabo que no toca”, va explicar el director, afirmant que abans d’incorporar aquest programa no s’havia adonat de problemes com aquests. Detalls que la societat amb el temps ha normalitzat, com els pòsters dels nens jugant amb cotxes o de les nenes jugant amb nines. Com diu Català “són coses que si no tens la formació adequada no hi caus” i això pot provocar que es tracti el tema amb el nen o nena en qüestió de manera separada.

Prendre consciència

L’Associació recomana que totes les possibilitats es deixin obertes, per tal que els alumnes se sentin còmodes i aprenguin a conviure amb tot tipus de situacions. No sempre els nens viuen a casa amb un pare i una mare, i això s’ha de tenir en compte. El director del centre va expressar que “s’ha de parlar del tema, perquè si se’n parla molt, es converteix en una cosa habitual”, i hi ha diferents maneres de fer-ho. Al Turó Blau, per exemple, van fer un codi igualitari per classe i després un conjunt, on es donaven a conèixer totes les realitats. Són situacions que a les escoles s’eviten de manera involuntària, Català va assegurar que “si no ho tens a classe no ho tractes”. El director del centre va explicar que, mentre sí s’ha avançat en la conscienciació de la discriminació racial, “de la identitat gai o lesbiana o de l’orientació sexual no se’n sol parlar”. I es vol aconseguir que les paraules gai i lesbiana “siguin una cosa habitual i no insults”.

Per introduir el PEER a l’escola de Sant Andreu els professors van fer una formació de 15 hores dirigida per l’Associació de Famílies LGTBI. El primer que volien tractar al centre era el poder ajudar als alumnes donant-los les eines necessàries per fer-ho habitual: “si un nen es vol posar un vestit, que se’l posi tranquil·lament i que no se’n riguin d’ell”, el director del centre va aclarir que aquest és un dels primers passos per tal que en arribar a secundària ho trobin molt més habitual. Tant l’associació com Català consideren que l’ensenyament basat en la coeducació a les escoles és crucial. És a dir, educar de tal manera que es potenciï la igualtat d’oportunitats i que s’elimini la discriminació per qualsevol raó.

Els alumnes de Turó Blau  representen cada any una obra de teatre inclusiva, tenen una biblioteca  que inclou contes on es tracta  la diversitat sexual i van fer un projecte de plàstica basat en les obres de l’artista homosexual Keith Haring. ANNA HERNÀNDEZ

Amb projectes d’aquest caire sempre hi poden haver queixes, tant per part d’altres associacions com per part d’algunes famílies. Però aquest no va ser el cas al Turó Blau. Segons el director de l’escola, cap família es va queixar ni es va sentir ofesa, “sí que va haver un pare que es va sorprendre” va explicar, però això va ser degut a que la notícia va ser publicada primer a la gaseta de l’Ajuntament. En canvi, l’escola Turó Blau ocupa un lloc a la llista negra de l’organització Hazte Oír, una organització qualificada “d’ultracatòlica”. El director va comentar que els hi va arribar el llibre i no sabien perquè, fins que van veure que hi sortien. “Ens tenen com un exemple d’adoctrinament sexual”, va explicar, però davant això no van donar-los publicitat; van fer com si no hagués passat res i van seguir amb el seu projecte.

L’estructura del programa

El Programa Educatiu Escoles Rainbow va dirigit a tothom que estigui relacionat amb el sector educatiu, tant personal docent com no. L’Associació de Famílies LGTBI, per la seva banda, ha de proporcionar les eines possibles per poder establir el PEER a les escoles, tant eines didàctiques com pedagògiques. Ha d’avaluar els resultats i veure si són els mateixos que els desitjats per després difondre’ls en un informe web. Per implementar aquest programa educatiu calen dos anys entre els quals es reparteixen dues fases: el primer any es destina a una formació inicial i a la creació d’un grup que donarà els recursos necessaris; i el segon any es basa en l’aprofundiment en el coneixement d’aquest àmbit, la creació d’un Projecte Didàctic i l’avaluació final. A més, és necessària la intervenció de 3 formadors, 2 becaris universitaris i 1 dissenyador web.

Amb tot, el principal problema és que la realitat LGTBI no existeix en la consciència dels nens si abans no ho han parlat o no ho han tractat, i és per això que poden sobtar-se quan s’hi troben per primer cop a la preadolescència. Com explica Ferran Català, a la majoria d’escoles, tot i conèixer el protocol difòs pel Departament d’Ensenyament, si no hi ha implicació directa dels alumnes, no tracten el tema. El mateix passava abans d’introduir el sistema PEER a l’escola Turó Blau, però una vegada imposat, aquesta realitat va començar a formar part del seu dia a dia. 

Imposar aquest projecte no és fàcil, a més és necessària la subvenció de la Filadora i encara que té moltes demandes, no pot arribar a tot arreu. Per avançar en aquest aspecte caldria que institucions amb més poder aprovessin projectes d’aquest caire i dotessin les escoles i instituts dels recursos convenients. El director de l’escola reconeix que rep molts missatges d’escoles d’arreu de Catalunya que volen informar-se sobre el programa. Això no obsant, la realitat és que a Barcelona tan sols es fa a una escola més, la Sant Felip Neri.

Read more

Adoctrinament o altres formes d’entendre la vida

L’associació Hazte Oír es torna a ficar a les escoles acusant-les d’adoctrinament de gènere.

Dins l’etern debat sobre qui ha de decidir sobre l’educació que reben els seus fills, el sistema educatiu o els pares; l’associació Hazte Oír s’ha tornat a ficar a les escoles per afirmar que els centres adoctrinen en qüestió de gènere als seus fills.

Ja l’any 2016, l’associació d’ideologia conservadora i tradicionalista va intentar inserir-se en el sistema educatiu per poder garantir, segons ells, imparcialitat en el sistema educatiu en el qual les futures generacions creixeran. Ho van fer amb l’excusa que cap professional del camp de l’educació té potestat a l’hora de mostrar una diversitat sexual que a parer seu és inexistent i ensenyar, o en paraules seves, adoctrinar als alumnes sobre aquesta diversitat.

Ara, 23.000 escoles arreu del territori espanyol han rebut un sobre que contenia un llibret sobre l’adoctrinament de gènere que es viu avui en dia a les escoles espanyoles i una sol·licitud per demanar als partits polítics de Ciutadans (Cs), el Partit Popular (PP) i Vox que s’instauri el que ells anomenen el ‘Pin Parental’, que permet als pares escollir a quines xerrades o activitats i tallers participen els seus fills per així poder garantir la “imparcialitat educativa” que anhelen.

La presidenta de la Federació Espanyola LGTB, Visi González, considera però que no pot haver-hi una educació a la carta: 

L’escola Salvador Sant Romà de Llinars del Vallès (Barcelona) és una de les escoles que també ha rebut aquest sobre a nom de la direcció i no comparteix el missatge que aquesta organització està propagant. La cap d’estudis del centre, Sílvia Díaz ha raonat que considera que aquesta acusació és una «mal interpretació de la realitat», i que en la seva escola, com en la majoria de la zona i de Catalunya, només fan l’aplicació al currículum d’allò que marca al departament. En el currículum afirma, només s’ensenya que totes les persones són iguals, i no es tracta el gènere ni el sexe, almenys a la primària. Díaz va més enllà i ressalta que si fessin incidència cap a una banda, seria «una més tradicional».

La cap d’estudis raona que en el moment que algú apunta el teu fill a una escola i firma la carta de compromís, acceptant el projecte educatiu del centre. Partint d’això, Díaz no creu que s’hagi de fer una “educació a la carta”, ja que el currículum docent el marca el Ministeri d’Educació per totes les escoles i aquest és una garantia de professionalitat. 

A la seva escola, un alumne transgènere va viure aquesta transformació fora de l’escola. A dins, com a escola inclusiva en totes les matèries i aspectes, han d’acceptar a tots els membres de la comunitat educativa en tota la seva varietat. Díaz explica que hi ha hagut una diversificació de la societat que es plasma en les escoles, raó per la qual aquestes s’han d’adaptar i acceptar totes les formes de diversitat. Així mateix, la Cap d’Estudis del centre considera que l’associació d’Hazte Oír plasma uns valors de família tradicionalistes i conservadors que no s’adapten a aquest avanç, fent que la minoria que els dóna suport tampoc es vulgui adaptar.

A més, es posa accent en el paper de la dona per crear nous valors en els més joves per tal de vetllar per la igualtat en totes les seves formes. També declara que en els llibres de texts d’editorials grans, que són els que es compren generalment en les escoles, no es mostren imatges de persones transsexuals tal com afirma Hazte Oír. L’explicació que els professors com a subjectes amb les seves ideologies puguin fer, és un tema a part. Però ressalta que un cop els nens són suficientment madurs, ja a segon cicle dels instituts, les xerrades sobre LGTBI s’haurien de fer. Però no a primària on els nens encara no entenen les mateixes coses, ja que no es pot donar suficientment informació a nens que encara no estan preparats per entendre qüestions que van més enllà del visible. Díaz explica que a primària no es fan xerrades de sexualitat, però si xerrades amb llevadores per parlar de la menstruació.

Tot i els arguments que els centres educatius afirmen per defensar-se de les acusacions, Hazte Oír declara que han rebut 300 denúncies de pares de diversos centres que es queixen perquè els seus fills estaven sent adoctrinats dins el sistema educatiu en qüestió de gènere. 

A la ciutat de Barcelona trobem una denúncia a l’Escola Turó Blau de Sant Andreu. Es tracta d’un centre educatiu que es guia per una educació marcada pel projecte Escoles Rainbow. Aquest projecte neix com a resultat del compromís de l’Associació Famílies Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexual creada l’any 2012 i vol impulsar la celebració de la diversitat afectiva, sexual i de gènere a les escoles de Catalunya.  Amb un programa educatiu marcat per la coeducació, el projecte proporciona al professional docent les eines per garantir un vessant més igualitària. L’Escola Turó Blau va ser el primer centre a formar part d’aquest projecte l’any 2017 implementant el respecte a la diversitat mitjançant un pla educatiu transversal.

Sota la creixent preocupació que els membres d’Hazte Oír afirmen que existeix en relació amb la qüestió de gènere i l’adoctrinament, l’associació es reafirma dient que les lleis autonòmiques promocionen el tan suposadament donat adoctrinament LGTB sota la falsa intenció de promoure el respecte en la societat, cosa que veuen exemplificada, segons ells, mitjançant jocs de caràcter eròtic, segons els membres de l’associació, a menors d’entre zero i sis anys. D’aquest fet, no hi ha cap prova física o empírica. 

Lleis d’àmbit autonòmic: Catalunya, 2004 → Ley para garantizar los derechos de lesbianas, gays, bisexuales, transgénero e intersexuales y para erradicar la homofobia, la bifobia y la transfobia.  
Artículo 12.4 Ley C.Cat: “Los contenidos de los materiales escolares educativos y formativos, en cualquier formato, y el lenguaje que se utilice en los mismos deben tener en cuenta la diversidad en lo relativo a la orientación sexual, la identidad de género y la expresión de género y evitar cualquier tipo de discriminación por este motivo. 
Ley Estatal (2017): proposición de Ley contra la discriminación por orientación sexual, identidad o expresión de género y características sexuales, y de igualdad social de lesbianas, gais, bisexuales, transexuales, transgénero e intersexuales.

Tal com es veu, el desitjat progrés que la majoria d’una societat vol, pot ser mitigat per part d’un grup reduït de persones intolerants que creu convençuda que la legislació existent no garanteix el respecte. Un respecte que les escoles i el sistema educatiu tenen el deure d’assegurar i promoure dins la seva funció per la consolidació de la democràcia i una societat respectuosa. Pel que han de ser els centres educatius, els encarregats, com a professionals que són de marcar els valors que s’ensenyen, i no els pares i les seves ideologies personals.

Read more

Voluntariat universitari contra l’abandonament escolar

Espanya és el segon país de la Unió Europea amb una major taxa d’abandonament escolar

Una situació sociocultural no propensa als estudis pot acabar induint a un/a alumne a l’abandonament escolar, sobretot si aquesta situació no és compensada pel sistema educatiu. La imposició d’un currículum comú obligatori i rígid per a tots els estudiants, així com altres circumstàncies familiars i de l’entorn dels infants,  són algunes de les raons que poden portar a un jove estudiant a deixar els estudis. Així ho explica l’informe ‘Fracàs i abandonament escolar a Espanya publicat per La Caixa l’any 2010.

BONA

La taxa d’abandonament escolar a Catalunya se situa per sota de la mitjana d’Espanya

Segons les xifres d’un informe del Ministeri d’Educació i Formació Professional d’Espanya, al 2017 l’abandonament escolar prematur a Catalunya arribava a la xifra del 17%. Una xifra per sota la mitjana espanyola (18,3%), però lluny del País Basc, la regió amb menys abandonament escolar (7%). Amb aquestes xifres, Espanya se situa com el segon país de la Unió Europea amb major percentatge d’abandonament escolar prematur.

Amb l’objectiu de combatre aquesta situació, l’organització de voluntariat universitari AFEV va engegar el programa enTàndem. Es tracta d’un projecte de mentoria social, on estudiants universitaris fan de referent a un infant o jove en situació de dificultat personal o social. Durant una tarda a la setmana, els joves universitaris acompanyen a nois o noies per estimular-los l’autonomia, l’autoestima personal, i l’interès per estudiar i formar-se – no necessàriament per via de la universitat.

 

Olympia Arango: “Ella volia venir a veure el campus, em preguntava què havia fet a la universitat. Li feia il·lusió saber-ho”

DSC_0775-min

Olympia Arango a l’edifici Roger de Llúria de la UPF, al campus de la Ciutadella

Olympia Arango és una estudiant de segon curs d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra. L’any passat va conèixer la fundació AFEV, que té un conveni amb la universitat, i va fer de mentora a una noia durant 6 mesos. Malgrat que aquest any ho ha deixat per poder assistir a l’horari de tardes, es va engrescar en el projecte, i actualment és part de la comissió de voluntariat.

Què et va fer decidir participar en un voluntariat?

Ja havia participat en un voluntariat que havia fet a l’escola, on feia classes particulars a nenes tutelades per la Generalitat al Centre de Família Natzaret. Em va semblar molt interessant. També vaig participar en alguna campanya de recollida d’aliments. Aleshores ja vaig tenir clar que quan comencés la universitat voldria fer un voluntariat.

Com vas conèixer el projecte?

Aquí, a la universitat. Vaig descobrir AFEV per un stand que van posar al pati.

Et van fer algun procés de formació abans de començar amb la mentoria?

Sí, em van fer un curs introductori de 10h. Ens van explicar quin era el projecte de la mentoria, i les tasques que hauriem de fer per ser mentors. Una vegada t’assignen un horari i un barri, el treballador o la treballadora social que hi ha t’explica més detalladament quines activitats pots fer al barri.

En què consistia la teva tasca com a voluntària d’una mentoria?

La idea de la mentoria és un projecte a llarg termini, es tracta d’establir una relació entre la mentora i el nen o la nena – per això el projecte es diu enTàndem. La idea és que a curt termini, el menor surti del barri, vegi altres realitats més enllà del seu entorn. I a llarg termini, que s’interessi pel tema de l’educació, ja sigui per un grau, universitari o superior, per fer front a l’abandonament escolar. Però no com una cosa que s’hagi d’intentar imposar, sinó simplement mostrar-li l’opció perquè tingui interès. Per altra banda, també desenvolupar una relació personal, servir com d’ajuda fora de l’entorn normal de la persona en qüestió.

Com va ser la relació amb la jove a qui vas fer de mentora?

Vaig fer-li de mentora des del gener fins al juny. Al principi les coses no acabaven de funcionar bé, has d’agafar-li el truc a l’altra persona, i a tu mateix. Però crec que amb el temps va canviar la situació, sobretot en canviar la seva actitud vers les noves idees i les coses que no coneixa. Aquest canvi va ser un punt clau. I també l’interès pel tema de la universitat; ella volia venir a veure el campus, veure què feia, em preguntava què havia fet a la universitat, els exàmens i treballs, i jo li ensenyava. Li feia il·lusió saber-ho, i a mi em feia molta il·lusió que s’informés, o que volgués saber sobre això.

Com ho feies per connectar amb ella? Quins recursos tenies?

Al principi el que fèiem era passejar pel barri, parlàvem de coses potser tribials, per trencar el gel. O també jugàvem a un joc que a ella li agradava molt:  l’stop. A partir d’allà sorgien les diferents coses que podiem anar fent. Sí que hi havia dies que tenia programades les activitats, com anar a museus, o a la platja. Però a mesura que ens coneixiem més, la dinàmica era començar jugant al stop i després ja triàvem què fèiem.

Animaries als estudiants a participar al voluntariat?

Sí, la veritat és que estic molt contenta amb el programa enTàndem i amb l’associació, ens cuiden molt als voluntaris, teniem un treballador social que ens ajudava per si teniem qualsevol tipus de problema. Ens feien un seguiment, reunions trimestrals, etcètera. Fer un voluntariat en sí és un projecte que tant a curt com a llarg termini reps un feedback molt positiu. Tampoc pots anar allà pensant que canviaràs la societat i canviaràs el món, però sí que poses el teu granet de sorra.

Read more

Les universitats catalanes facilitaran el canvi de centre a les víctimes de violència masclista

En els primers dies de l’any, la violència de gènere ja ha deixat una víctima mortal a Espanya

Judit Huguet (@judit_huguet)

La Generalitat de Catalunya va signar el passat dijous un conveni amb els rectors de les universitats catalanes per engegar un procediment excepcional de canvi d’estudis de grau adreçat a dones que hagin estat víctimes de violència masclista i als fills i filles que en depenguin. D’aquesta manera, l’estudiant podrà continuar els seus estudis en qualsevol de les universitats de Catalunya. Mitjançant aquest acord, signat per la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, es pretén lluitar contra la violència de gènere i garantir els drets bàsics de les dones que la pateixen.

Aquesta nova llei arriba en l’inici d’un any plens que arrenca ple de casos de violència masclista i d’agressions sexuals. La primera víctima del 2019 va ser una dona de 26 anys que va morir apunyalada per la seva parella el dia 3 de gener. A més, la nit de cap d’any, una jove de 19 anys va ser violada per quatre homes en un municipi d’Alacant. A Catalunya, un noi de 25 anys va ser detingut el dia 2 per haver agredit a la seva exparella a Lleida i a Tarragona van detendre un altre home per apunyalar la seva exparella, que està hospitalitzada en estat greu.

Lleis i convenis com aquests podrien estar en perill amb l’auge de partits d’extrema dreta com Vox, liderat per Santiago Abascal. Aquesta formació demanava la derogació de la Llei de Violència de Gènere com a condició per investir el candidat del Partit Popular a la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno. Finalment, Vox va renunciar a aquesta petició en un acord amb el PP, junt amb altres demandes que volen retirar ajudes a immigrants il·legals i a associacions feministes.

En els següents gràfics, es pot veure la quantitat de feminicidis dins i fora de la parella que van tenir lloc el 2018 a Espanya i també un recompte d’aquests casos per mesos:

gràfic 1grafic 2

Read more

Gamificació, quan els jocs t’ajuden a aprovar

Leo Kiernan (@KiernanLeonardo), Arturo Pérez i Olga Fernández (@Olga_Fdez)

El fet de plantejar la classe des d’un punt de vista més lúdic fa que els alumnes estiguin més motivats i que millorin les relacions interpersonals, aprenent a treballar en equip. Però per a que la gamificació funcioni de manera adequada calen més eines que el joc en si; «una estructura que funciona a una aula d’una escola pot no funcionar a la clase del costat», diu González Tardón, Doctor en Psicologia, Oci i Desenvolupament Humà per la Universitat de Deusto i professor doctor associat al Tecnocampus de Mataró.

 

Read more

Quan un grau ja no és un passaport a la feina

Nil Montilla (@nilmontilla), Andrea Blázquez (@AndreaBlazqez) i Abel Vázquez (@AbelVazquezM)

Descarrega’t l’article en pdf

La sobrequalificació és un fenomen cada cop més present a la societat catalana, amb un 37% de joves que no treballen d’allò que han estudiat. Alguns experts expliquen que el sistema universitari ha de preparar els estudiants per un món laboral inestable, però altres consideren que la transmissió del coneixement és el seu objectiu principal.

 

 

Read more

La tensió i el temor envaeixen les aules catalanes

JUDITH ABELLÁN (@yudabellan)

Diversos docents expliquen com viuen les acusacions d’adoctrinament per part de l’Estat

Una por silenciosa recorre les aules, les escoles i els instituts catalans. Després de tres requeriments en els quals el ministeri d’Educació demana a la conselleria d’Ensenyament que investigui l’adoctrinament a les aules, Íñigo Méndez de Vigo ha publicat un llistat on apareixen 58 casos concrets d’alliçonament polític als alumnes.

A aquest clima cal afegir-li la publicació d’un article a El Mundo el passat 29 d’abril on s’explicitaven els noms i les fotografies dels nou professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca que han estat denunciats per la fiscalia. Les reaccions posteriors a la publicació de l’article no es van fer esperar i van culminar amb una queixa sobre l’article per part de CCOO Educació i un comunicat de l’Associació de Premsa de Madrid (APM) on es condemnava l’assetjament al redactor en qüestió, Javier Negre.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Però, com estan vivint la resta de docents catalans aquesta situació? Cetrencada ha parlat amb els mestres de dos centres maresmencs que han explicat quin és el seu mode d’actuació a les aules, si aquest ha canviat després dels requeriments del ministeri i si tenen por de fer les classes. Dos d’ells sí que s’han atrevit a donar els seus noms, però la resta han preferit restar en l’anonimat a causa de la situació complexa que estan vivint últimament.

Normalitat a batxillerat

Els professors de batxillerat Manel Trenchs i Jaume Font expliquen que el seu dia a dia al centre educatiu on són mestres d’Història no ha canviat després dels avisos del ministeri. Cap dels dos s’autocensura a les aules i, a més, ambdós coincideixen en el fet que aprofiten la situació política actual per obrir debat a les aules.

«En cap moment m’he sentit condicionat. Sí que aprofito les oportunitats que em donen els programes de les meves assignatures per a poder contextualitzar i en la mesura del possible ajudar als meus alumnes a comprendre la complexitat del moment”, explica Font. A aquesta afirmació Trenchs hi afegeix: «utilitzo exemples com Rivera és el Lerroux actual, parlo de l’evolució dels partits polítics i aprofito per mostrar les portades de tots els diaris, catalans, espanyols i europeus«. 

Autocensura i evasió amb els més joves

La situació és totalment oposada a les aules de primària i secundària d’una escola del Maresme que prefereix no revelar el seu nom. L’atmosfera entre els professors és densa i tot i que cap dels docents vol revelar els detalls de la situació en la qual es troben, afirmen que no tenen por de la situació. Un dels mestres més atrevits afirma que «si tenim por d’educar, deixem de fer-ho. No m’autocensuro, simplement mesuro molt les paraules, matiso les diferències«.

Malgrat que no hi ha hagut consens entre els professors sobre com han d’actuar, la tònica comuna del centre és reprimir-se certes paraules que potser abans sí que haguessin dit, i evitar o obviar la qüestió política quan aquesta surt a classe. «Si surt el tema a classe, deixo parlar i no tallo, intento no posicionar-me o donar-ne les dues versions», afirma una de les mestres de Ciències Socials del centre. En canvi, altres afirmen que intenten frenar el tema quan surt, «dir-los que no toca en aquell context. Els recomanem parlar-ho a casa i des del respecte».

El conjunt de professors declara que se sent en una sensació d’impotència, no han canviat la seva manera de fer les classes, però, alhora, tenen més consciència de les paraules que diuen i, a vegades, es reprimeixen segons quins comentaris. Les mirades que hi ha entre ells quan se’ls pregunta pel seu dia a dia delata un ambient carregat i tenyit per la por, «la cosa està molt complicada per parlar-ne», afirmen.

Read more

I després de l’institut… què?

NIL MONTILLA i ABEL VÁZQUEZ

“El futur és exigent”. Amb aquest missatge lleugerament amenaçador, la Universitat Ramon Llull (URL) pretén atreure nous estudiants a les seves aules. Tanmateix, ahir l’eslògan no acabava de convèncer als assistents a l’edició 29 del Saló de l’Ensenyament, perquè es percebia un contrast evident entre les tranquil·les parades de les universitats privades i el xivarri i les llargues cues de la secció pública del Saló -especialment als estands de la UB, la UAB i la UPF-. També en aquesta banda, desenes d’estudiants feien cua a la parada de la Generalitat amb informació sobre beques i ajudes.

Amb tot, l’URL té raó en una cosa: aquest esdeveniment va del futur, el de milers d’estudiants de Catalunya, i també d’altres parts de l’estat, com les Balears i València. Celebrat a la Fira de Barcelona, el Saló de l’Ensenyament s’ha convertit en el referent de les sortides professionals i educatives a què poden optar els joves. Enguany ha crescut un 50% en superfície, i el nombre d’expositors presents ha augmentat un 21%, fins a les 230 parades.

Tota aquesta varietat es podia observar al Palau 1 de la Plaça de l’Univers, on s’unien totes les branques del saber amb l’objectiu de captar interessats. Per aconseguir això, totes les disciplines universitàries s’aplicaven de valent: a l’Escola Superior de Disseny hi havien maniquins amb roba feta per estudiants, uns zombis es passejaven entre la gentada donant ensurts i repartint informació dels estudis artístics superiors i la UPC oferia sessions amb ulleres de realitat virtual. Fins i tot la delegació xinesa es va animar: un dels seus integrants es va disfressar d’ós panda per atreure estudiants a la seva secció, formada per 29 centres de la província de Zhejiang, una de les novetats més celebrades per l’organització del Saló. “Xina és un país en desenvolupament que ofereix moltes oportunitats laborals”, van explicar els expositors de la Chinese Academy of Art a Cetrencada. “Volem fer veure als joves europeus que anar a estudiar a la Xina és una bona possibilitat”. Tanmateix, hi havia poca activitat als seus estands, potser pel poc nivell d’anglès que demostraven els informadors.

 

Dubtes i il·lusió

Amb tantes opcions al seu abast, eren molts els grups d’estudiants que, carregats de bosses amb els logotips de les diferents universitats, discutien sobre la idoneïtat d’un o altre grau. En canvi, alguns tenien clar la seva decisió des de molt abans de venir al Saló. Així ho expliquen les expositores de l’estand de Periodisme de la UPF: “Hi ha gent que només ve per informar-se, i li hem d’explicar tot des de zero. D’altres venen amb preguntes molt concretes. Però el que més espanta són els horaris i la nota de tall, que és molt alta”.

Una d’aquestes estudiants interessades en el Grau en Periodisme és la Mar, una alumna de segon de batxillerat que espera amb il·lusió la vida universitària. “Espero que m’agradi en tots els aspectes: vull sortir ben preparada, i que la gent i l’ambient estiguin bé”.

Com ella, són molts els alumnes que encaren aquesta nova etapa amb emoció. És el cas de la Paula i la Mireia, de primer de batxillerat, que esperen “poder viure una mica menys estressades”. Elles visiten el Saló per segon cop, i en un any els seus plans de futur han canviat: “Venir al Saló de l’Ensenyament t’ajuda a orientar-te i a tenir tota la informació necessària”, diuen.

 

Tornen les controvèrsies

Novament, el Saló de l’Ensenyament ha estat motiu de polèmiques, especialment per la presència de les Forces Armades al Palau 2, dedicat als cicles formatius i altres propostes educatives no universitàries. El 2016, Ada Colau ja va verbalitzar la posició de l’Ajuntament sobre el tema, en declarar que el Consistori no veu amb bons ulls la presència militar al Saló. Ahir, les autoritats de l’Ajuntament i la Generalitat van acordar no inaugurar el Saló en senyal de protesta, i tampoc van passar pel controvertit estand. Poc després d’això, la plataforma Desmilitaritzem l’educació va organitzar una petita protesta davant l’expositor de l’Exèrcit, utilitzant el mateix lema que han esgrimit en anteriors edicions: “Les armes no eduquen, les armes maten”.

En la 29ª edició, les universitats han presentat per primera vegada els graus de 3 anys que es començaran a impartir el curs vinent, a partir del polèmic decret del 2015 que permet als centres fer carreres de tres anys i màsters de dos. Així, s’han presentat 18 noves titulacions, entre les quals el grau d’Estudis de Gènere de la UAB, que compten amb 180 crèdits, a diferència dels 240 actuals.

El Saló de l’Ensenyament tancarà les seves portes el proper diumenge 18 de març, però el camí de tots aquests estudiants tot just acaba de començar. Ciències, comunicació, economia, art, noves tecnologies, serveis… Tots ells busquen entre estand i estand la clau per prendre una decisió que pot marcar el seu futur, en un context en què les empreses demanen a treballadors cada cop més preparats.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Read more

Ritmes per educar

ELISABET COLL VINENT I OLLÉ

«Veure el reportatge sencer»

Cada vegada són més les escoles catalanes que troben en la música una eina inclusiva i pedagògica.

Read more

Problemes en l’educació. Quina és la solució?

L’educació espanyola es troba en els nivells d’inversió de fa 25 anys. Els efectes en l’educació pública han estat nefastos: increment de jornades lectives, d’alumnes per classe, retallades salarials, etc. Quins problemes ha generat? Hi ha solució? Un reportatge de Natàlia Puigtió, Sara Tabelhachmi, Olivia Poirer d’Ange D’Orsay i Clara López emès a Beteve91fm.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies