Els llibres més venuts a Catalunya aquest 2019

Enguany destaquen en català autors com ara Rafael Nadal i Xavier Bosch, mentre que en castellà són Santiago Lorenzo i Dolores Redondo

Anna Reig i Cristina Batlle

El Gremi d’Editors ja ha fet pública la llista definitiva dels llibres més venuts l’any 2019 a Catalunya. En català, el llibre de ficció més venut ha estat la novel·la de Rafel Nadal ‘El fill de l’italià’ . Pel que fa a la no-ficció, el títol que va tenir més èxit va ser “Contes des de la Presó”, d’Oriol Junqueras i Neus Bramona. Dels títols escrits en castellà, la ficció més celebrada el passat 2019 va ser “Los asquerosos”, novel·la escrita per Santiago Lorenzo. En l’àmbit de la no ficció va triomfar “Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso”, de Gonzalo Boye. 

Respecte a Sant Jordi, la novel·la “Aprendre a parlar amb les plantes” de Marta Orriols ha passat de la quarta posició a la segona. Contràriament, “El millor d’anar és tornar” d’Albert Espinosa ocupa el setè lloc en comptes del cinquè, l’edició castellana de la novel·la, se situa en vuitè lloc, però per Sant Jordi s’havia posicionat en el primer. Aquesta davallada sorprèn perquè Espinosa es va posicionar com el més venut de la diada, si sumem les edicions catalana i castellana. 

Pel que fa als llibres de ficció en castellà, han irromput en el panorama lector diverses novel·les. Per exemple, La cara norte del corazón de Dolores Redondo (en segona posició), Lectura fácil de Cristina Morales (en tercera posició), Largo pétalo de mar de Isabel Allende (en cinquena posició) o Terra Alta de Javier Cercas (en setena posició). 

Pocs canvis en la llista definitiva de no ficció en català, el procés independentista segueix essent el tema més popular. Oriol Junqueras encapçala de nou el rànquing amb Contes des de la presó, seguit per Ferran Casas i Atienza Anchustegui amb Tota la veritat, Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart i Esperança i llibertat de Raül Romeva. Una de les lleugeres variacions és el descens de Tres dies a la presó, de Cuixart i Gemma Nierga, de la segona a la quarta posició.

Preferències lectores dels ciutadans

Hem parlat dels llibres més llegits a Catalunya en català i castellà l’any 2019. Però quines són les preferències dels ciutadans del carrer? Encara que hi hagi certes tendències lectores a la societat i hi hagi llibres que destaquin per sobre els altres per les ventes, els gustos dels ciutadans són molt diferents i variats. Escoltem les seves opinions.

Read more

Les editorials espanyoles inicien la conquesta dels webtoons

L’editorial asturiana Milky Way anunciava aquest octubre les seves noves llicències. Quatre mangues i un webtoon. Unes novetats que a simple vista seguien la línia d’aposta per autors independents i històries amb gran rerefons de mangakes japonesos. El webtoon ‘Killing stalking’ però, és el funeral d’aquestes «cuatro bodas»

I el terme «funeral» li queda bé al webtoon i és que aquesta història, amb guió i dibuix de l’artista coreana Koogi segueix la història de Yoon Bum, un noi tímid enamorat d’Oh Sangwoo, el noi popular de classe. Aquest enamorament desenvoluparà en una obsessió que el porta a colarse a casa d’Oh Sangwoo. A sorpresa de Yoon Bum – i dels lectors-, Sangwoo decidirà prendre captiu a Bum. Aquesta escena marca l’inici d’una història de tortura i relacions tòxiques en les quals el lector pateix amb el thriller psicològic i de terror en el qual es converteix aquesta història, que va deixar a més de — seguidores en un estat d’estupefacció, major que els assistents d’un funeral.

‘Killing Stalking’ s’ha publicat durant dos anys i mig en la plataforma Lezhin Comics, on s’ha convertit en el webtoon més llegit de la seva història. Lezhin Comics és una web fundada pel blogger sud-coreà Han Hee-sung el 2013 en la que es poden llegir més de 900 webtoons . La majoria d’ells d’artistes coreans, japonesos i xinesos, malgrat que també hi ha obres d’artistes d’arreu del planeta, que es poden llegir en coreà, japonès i anglès. Aquesta gran varietat d’obres cobreix tots els gèneres, des dels més tradicionals com el terror, fantasia o romàntic, fins als gèneres més característics del món del manga i el webtoon com el BL -o yaoi- I el GL -o yuri-, els gèneres que enquadren les històries en les quals la relació protagonista és entre nois i entre noies, respectivament.

Del manwha al webtoon, evolució i digitalització

El webtoon, o popularment conegut com a ‘manwha’ és el terme que defineix aquelles històries il·lustrades no animades que es pengen en línia i que estan dissenyades per ordinador. O simplement, aquelles històries il·lustrades produïdes a Corea.

El ‘manwha’ apareix al voltant del 1920, quan la península coreana estava ocupada per l’imperi japonès. Arran de l’ocupació, la influència cultural japonesa va arrelar en la cultura coreana, que va començar a produir el seu tipus de manga, fins i tot com a forma d’expressió contra l’ocupació nipona. Al principi el «manhwa» seguia l’estil del manga japonès deixant fins i tot expressions i són en japonès. Tot això ha anat evolucionant i, finalitzada la Guerra Civil Coreana la 1953 i amb la ràpida evolució tecnologia que va partir Corea del Sud, s’ha anat produint una digitalització del manwha.

El webtoon fa un pas més enllà i s’adapta a les noves tendències digitals i de consum de pantalla amb il·lustracions digitalitzades

Amb la tercera generació de manwhas consolidada a Corea del Sud, el manwha s’ha digitalitzat i ha evolucionat al webtoon, permetent una nova forma d’expressió i una nova forma de consum de les històries a través de l’ordinador o el mòbil gràcies a les aplicacions i plataformes que han anat sorgint.

Actualment hi ha tres plataformes principals en què es pot llegir webtoon, les tres de propietat coreana i amb un model de negoci en el qual els usuaris compren monedes virtuals amb les quals compren els capítols, que els autors i autores publiquen directament i de forma exclusiva en una de les plataformes. LINE Webtoon i Daum Webtoon són les dues primeres plataformes, la primera propietat del navegador principal del país, Naver, i la segona propietat del navegador Daum. Lezhin Còmics és però l’única plataforma que ofereix webtoons en hangul -llengua coreana-, japonès i anglès, el que ha permès que la seva presència global s’hagi consolidat i la presenti com a pionera en la indústria del webtoon, indústria que està contribuint a l’expansió de la cultura hallyu -nom amb el que es coneix la cultura popular sud-coreana.

Segons l’Institut de Recerca d’Economia i Adminstració de Corea, el valor del mercat de webtoon corea consisteix en 900 bilions de won anuals, dividit entre les plataformes de Line, Daum, Lezhin, Kakao Page i Tapas.

Un nou mercat: el webtoon en paper

A Espanya, la digitalització encara no és present. L’editorial Ivrea va començar a editar el 2006 vàries sagues de manwha com Wild School Metal Heart. El 2009 però, van anunciar que deixarien d’editar manwha, malgrat que acabarien d’editar els volums de les sagues ja començades. Panini Ediciones també va editar el 2008 ‘Seducció’, i Planeta Deagostini va editar Lotto Blues el 2010. Manwhes en paper, llicenciats a Espanya quan el mercat encara no estava consolidat, el que ha fet que les històries il·lustrades coreanes hagin arribat a la península però sense quedar-se.

Nou anys després que l’últim manwha es publiqués, Milky Way ha decidit ser la primera editorial en fer un pas endavant al comprar la llicència del primer webtoon coreà en tota Espanya, i en tota Europa.

Un fet noticiós, ja que no només marca l’inici de la conquesta del mercat dels webtoon, que es podrien sumar al boom del manga que s’està vivint a Espanya, sinó que podria obrir un nou mercat a explorar. Un mercat que no es consumeix generalment en paper, ja que trenca amb l’essència del digital que va de la mà amb aquest tipus d’il·lustracions, però que podria establir una nova tendència de consum a la que molts s’han sumat.

Read more

L’odissea de publicar un llibre

Escriure un llibre sempre costa, però aconseguir publicar-lo encara més… o no? En els darrers anys, han sorgit noves maneres per entrar al món editorial que han facilitat les coses. Però, què ha canviat? Què continua igual? Un reportatge d’Andrea Blázquez, Abel Vázquez i Nil Montilla emès a Beteve91fm.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies