Els ocells de la discòrdia

Ja fa anys que les cotorres s’han apoderat dels carrers de Barcelona, però quin perill representen? Què cal fer amb elles?

Miguel Gómez, Albert Berrocal, Marc Segués i Joan Simó

Aquesta és una història d’amor i odi. Tot va començar a finals dels vuitanta, quan, entre els barcelonins, va néixer una nova afició: la de les cotorres. Els exòtics animals ho van tenir fàcil per entrar al cor dels ciutadans i, de la nit al dia, van passar a ser un element més del paisatge urbà.

Però aquest idil·li no duraria per sempre. L’any 2005 la Unió Europea va passar a considerar les cotorres com una espècie invasora i el Govern Espanyol acabaria fent el mateix el 2011. Quedava prohibida la compra d’aquests animals i s’iniciava així una lluita cara o creu contra ells.

Les mesures de control poblacionals no van ser suficients i, tot i que l’Ajuntament no compta amb dades exactes, s’estima que el nombre d’aquestes aus supera els 7.000 exemplars a la Ciutat Comtal.

Mira aquest vídeo per conèixer millor la situació de la plaga a Barcelona:

Quan parlem de cotorres (nom genèric d’aquest tipus d’animals), estem parlant de dos espècies diferents: la Myiopsitta monachus (originària d’Amèrica del Sud) i la Psittacula krameri (provinent de l’Àfrica subsahariana i de la Índia). Ambdues representen un perill per la fauna autòctona i per als barcelonins, els seus gegantescs nius podeu caure al cap dels vianants causant-los severs traumatismes.

Cotorra

Tenint en compte això, quina és la solució? A Madrid ho tenen clar. Davant la «plaga», el consistori de la capital espanyola ha decidit condemnar a mort a 12.000 cotorres (operació que tindrà un cost de 3 milions d’euros). Aquesta proposta ha despertat la fúria entre el col·lectiu animalista, que ha aconseguit reunir 32.000 firmes demanant que s’opti per vies «més ètiques» com és el cas de l’esterilització.

Salvar la natura o els animals?

Polèmiques com la de les cotorres ens son útils per exemplificar un debat que, tot i no estar present en les converses del nostre dia a dia, enfronta a ecologistes i animalistes. Malgrat el tòpic ens porta a creure que aquestes dues ideologies van de la mà, el fet és que no podrien ser més contradictòries.

Mentre els ecologistes parlen de conservar els ecosistemes naturals (eliminat a les espècies invasores si fos necessari), gran part dels animalistes tenen com a objectiu acabar amb el patiment de tots els éssers que senten. S’oposen, per tant, a qualsevol mesura que atempti contra la integritat física o psicològica dels animals no humans, víctimes d’un sistema al qual consideren especista.

Propaganda antiespecista

Més enllà de la simple lluita contra l’explotació animal, l’antiespecisme suposa un plantejament teòric radicalment nou que enten els animals com a «subjectes polítics amb interessos que han de ser tingut en compte en la determinació del bé comú«. No proposen que les vaques puguin votar però sí que ens situen en una visió del món que trenca tots els esquemes coneguts anteriorment. Qui sap si, d’aquí a un segle, matar cotorres serà vist com un genocidi…

Per a més informació podeu llegir «Muerte entre las flores: el conflicto entre el ecologismo y la defensa de los animales no humanos» de la filòsofa i activista Catia Faria.

Read more

És possible viure a Barcelona i no generar residus?

AMÀLIA GARCIA i AROA TORT

Residu Zero

Read more

Un menú per reaccionar

Un grup d’estudiants de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Barcelona vol impulsar un menú sostenible en benefici del planeta, les persones i els animals

Viure sense cotxe i tenir una dieta d’origen vegetal són accions considerades de gran impacte a l’hora de frenar el canvi climàtic. Totes dues coses poden semblar complicades en el sistema que vivim, però alguns joves semblen disposats a renunciar a certes comoditats que tenim al món occidental en favor del planeta.

La majoria d’universitats catalanes va declarar el curs passat l’estat d’emergència climàtica, al qual l’Associació Catalana d’Universitats Públiques s’ha afegit aquest any. Concretament, la Universitat Politècnica de Catalunya va ser la primera universitat de l’Estat espanyol en fer aquesta declaració d’emergència que ha estat seguida d’altres entitats públiques. Però, quins canvis ha comportat això?

La UPC ha creat un grup de treball per fer un pla d’emergència climàtica, la URV de Tarragona ha realitzat unes jornades de reflexió sobre aquesta crisi i a les cafeteries de la Universitat Pompeu Fabra, per exemple, ja no es pot optar per botelles i bosses de plàstic, sinó que el vidre i el paper han agafat el relleu. A més, universitats com la UPC i la UPF han encarregat que es realitzi un càlcul de la petjada de carboni de les respectives universitats per treballar en reduir-la. Tot i així, per un grup d’estudiants mesures com aquestes no han estat suficients, i per això han decidit impulsar la iniciativa Menú Por El Planeta, sota el lema ‘de la declaració a l’acció’.

Estat d’emergència climàtica

Davant l’estat d’emergència climàtica declarat per les universitats, Menú Por El Planeta proposa a les institucions compromeses amb aquesta declaració incloure en la seva oferta un menú basat en aliments d’origen vegetal per disposar d’una alternativa beneficiosa per al planeta, les persones i els animals. Tot i que, actualment moltes universitats ofereixin plats vegans en els seus menús, segons explica la portaveu de l’organització i estudiant d’Enginyeria Biomèdica, June Monge, això no és suficient per abordar la crisi climàtica. El que proposen amb aquesta iniciativa és que les universitats incloguin en la seva oferta un primer plat, un segon plat i unes postres d’origen vegetal i que existeixi una planificació nutricional al llarg de la setmana, és a dir que aquest menú variï cada dia i compleixi amb els requisits nutricionals.

Per entendre la proposta de Menú por el Planeta és essencial entendre l’impacte que té allò que mengem en el medi ambient, i així ho volen fer entendre des de l’organització. Per això, s’impulsarà una campanya de conscienciació a tota la comunitat universitària a través de la qual es vol fer arribar als estudiants que les decisions que prenen a diari en relació a la seva dieta tenen un impacte directe en el medi ambient. Les dades, com demostren a la seva pàgina web, són un bon indicador en aquest cas i poden ajudar a entendre millor aquesta connexió. 

Relacionar els prop de 92.000 incendis d’aquest any a l’Amazones amb el que ens posem al plat cada dia no és senzill. The Guardian va revelar aquest estiu en un article que grans empreses dins del sector càrnic podrien estar darrere de la desforestació de prop del 30.000 hectàrees del bosc amazònic, i recents estudis científics parlen de que les pastures i la producció d’aliment per al ramat són responsables del 80% de la desforestació de l’Amazones en la última dècada. Així doncs, la relació entre els incendis, la desforestació i la producció ramadera és difícil de qüestionar.

D’altra banda, els estudiants no són els únics als qui s’ha de fer arribar la proposta. El servei de restauració en la majoria d’universitats públiques catalanes està a càrrec de l’empresa Universitas, que té un conveni diferent amb cada universitat. Per tant, incloure la proposta de Menú Por El Planeta com una opció més dins la carta podria implicar que algunes universitats haguessin de modificar el conveni que tenen amb l’empresa concessionària.

Recollida de firmes

Per avaluar el suport que tenen i per saber els centres on hi ha més demanda de que s’implementi la iniciativa, Menú Por El Planeta està realitzant una recollida de firmes a la seva pàgina web que recull les dades per universitat. Des de l’organització deixen clar que una de les demandes per implementar la seva proposta és que aquest menú tingui exactament el mateix preu que el menú convencional, perquè com apunta Javier Rando, fundador de la campanya, una dieta 100% vegetal pot estar basada en productes “bàsics i de proximitat, com els cereals o els llegums, que són dels més econòmics del mercat”. I recorda que, el cost dels aliments no és solament el preu al qual es venen, sinó que el nostre consum també té un cost per al planeta.

Read more

Seguint els passos de Greta Thunberg: els ‘Fridays for Future’ arriben a Barcelona

«El 2078 celebraré els meus 75 anys. Si tinc fills, potser passin el dia amb mi, potser em preguntin per vosaltres i… potser també em preguntin perquè no vau fer res quan encara hi havia temps». Amb aquestes paraules Greta Thunberg es va dirigir a l’audiència d’una conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic que va tenir lloc el passat desembre a Katowice, Polònia. L’activista ecològica de tan sols 16 anys des de fa uns mesos porta a terme una sèrie de reivindicacions sobre la precària salut del medi ambient del planeta.

Amb l’objectiu de despertar consciències, Thunberg va deixar d’anar a l’escola cada divendres per plantar-se davant del parlament suec i exigir mesures per fer front el canvi climàtic. El moviment que va iniciar la jove, anomenat Fridays for Future, l’estan seguint una gran quantitat d’estudiants d’arreu del món. I el passat 22 de febrer també s’hi van sumar un centenar de joves de Barcelona, amb la primera concentració espontània per a la causa que es va realitzar a la plaça de Sant Jaume, davant de l’Ajuntament.

Guillermo Chirino, un dels portaveus de Fridays for Future Barcelona, va valorar molt positivament les primeres concentracions: «Va anar millor del que esperàvem. Ens havíem reunit només una setmana abans de la primera concentració! La idea és convocar cada divendres d’aquí al 15 de març, menys el dia 8, per respectar la vaga feminista».

D’altra banda, s’espera que el dia 15 hi hagi una multitudinària manifestació de cara la gran vaga climàtica que s’ha convocat internacionalment, l’anomenada Global Strike for Future, i que serà seguida molt de prop per part de totes les organitzacions estudiantils que segueixen la plataforma.

La ràpida expansió del moviment

Les concentracions setmanals ja han arribat també a altres zones d’Espanya, com poden ser Madrid, València o Màlaga, i també a Catalunya, amb ciutats com Tarragona o Girona. En aquest sentit, segons el mapa oficial de Fridays for Future, a hores d’ara existeixen una vintena de grups estudiantils adherits a la campanya per tota Espanya. I s’espera que la llista augmenti en les pròximes setmanes.

El boca-orella ha sigut clau per la ràpida organització del moviment. Les xarxes socials també han jugat un factor primordial: en el cas de Fridays for Future Barcelona, amb poc més de dues setmanes de vida ja sumen més de 1.200 seguidors al seu compte d’Instagram.

Fridays for Future Cronologia

Fes clic per descobrir més sobre el camí de la plataforma fins a l’actualitat

Les demandes dels joves estudiants

Amb lemes com «si el planeta fos un banc ja l’hauríeu rescatat», «no cremeu el nostre futur», «hi ha més plàstic que sentit comú», o «de què serveix anar a l’escola si no tenim futur?», els joves estudiants demanen tenir en compte les mesures mediambientals necessàries per poder posar fi a l’actual situació climàtica.

Demandes_estudiants

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies