El llegat de Mandela

Sara Gómez, Alai Renteria i Orsolya Gazdagi

Fa trenta anys, Nelson Mandela va ser alliberat després d’haver estat reclòs 27 anys a la presó pel règim de l’Apartheid de Sud-Àfrica. El motiu era la defensa de la llibertat i la igualtat social. Ell va mobilitzar eficaçment el país i el món, per desmantellar el sistema brutal d’opressió racial.

Tot ell és una figura llegendària i admirada amb moltes característiques pròpies, com saludar amb el puny alçat. Va deixar enrere les portes de la presó de Victor Verster fent aquest gest, als 71 anys, demostrant que es comprometia a acabar amb l’apartheid i a establir el govern i els drets de la majoria per a tots els països de Sud-Àfrica.

Però Mandela va esdevenir un home neutralitzat convertit en un nombre: el 46664, el número que els carcellers van pretendre que fos la seva identitat durant els 27 anys en què va estar detingut. Sense comoditats, sense llibertat, sense poder comunicar-se amb l’exterior, el nom de Nelson Mandela va ser créixer i propagar-se per tot el món. Es va convertir en sinònim de lluita, igualtat i llibertat.

El seu alliberament va donar a molts sud-africans la seva primera visió de Mandela ja que, durant el seu empresonament, el règim va prohibir la publicació d’imatges relacionades a la seva obra i dels seus discursos. Però, de sobte, la seva influència ho va conquistar tot un altre cop. «Camarades i companys sud-africans, us saludo a tots en nom de la pau, la democràcia i la llibertat comunes», va dir Mandela hores després del seu alliberament, parlant davant multitud de simpatitzants a l’Ajuntament de Ciutat del Cap.

Dimarts, l’actual president Cyril Ramaphosa, que va parlar en referència al líder de masses per ratificar un «discurs que va fer néixer una nació». Poc més de quatre anys després del seu alliberament, Mandela va ser elegit president a les primeres eleccions lliures del país. L’objectiu era alliberar Sud-Àfrica de dècades de discriminació violentament imposada. Sota el seu lideratge, el país va redactar i aprovar una constitució molt elogiada per la defensa dels drets de tothom, convertint-se en un dels primers a avalar explícitament els drets dels gais.

Mandela i el president sud-africà F.W. de Klerk, qui el va lliberar, van guanyar el premi Nobel de la pau el 1993 «pel seu treball envers l’eliminació del règim dictatorial i repressiu de l’apartheid i per crear les bases d’una nova Sud-Àfrica democràtica».

L’arquebisbe anglicà Desmond Tutu, el premi Nobel de la Pau, va destacar el 30è aniversari de l’alliberament de Mandela. «Nelson Mandela va sortir de la presó per enlluernar Sud-àfrica i el món amb la seva calor i valors humans», van escriure Tutu i la seva dona, Leah, en un breu comunicat. «Les circumstàncies i les prioritats canvien amb el pas del temps, però els bons valors no passen de moda. El trobem a faltar. Amor i benedicció. «

Magnànim, carismàtic i inclusiu durant el seu primer mandat com a president, que va acabar el 1999, Mandela va conduir Sud-Àfrica a una nova era de la democràcia. A més, durant la seva jubilació es va mantenir actiu en fomentar els drets per a tots.

A l’actualitat, Sud-Àfrica està afectada per greus problemes de desigualtat, pobresa i violència, en gran part fruit del tossut llegat de l’apartheid. Alguns sud-africans han criticat Mandela per haver fet massa compromisos o favors, especialment a la minoria blanca, que continua gaudint de prosperitat. No obstant això encara s’insta tots els sud-africans a inspirar-se en el llegat de Mandela per treballar junts amb el propòsit d’ajudar a resoldre aquests problemes.

Altres personatges en defensa dels drets humans

Emparant la justícia racial

Un seient pels drets civils

Pare de la independència d’una nació

La vibrant veu de les minories

Força impulsora de la Declaració Universal dels Drets Humans

Read more

«Quedar-se callat és ser còmplice»

Natalie Barresi

Mayra Cisneros, una periodista convertida en activista que lluita pels drets humans dels ciutadans de Mèxic

12 anys dirigint un programa de ràdio a Mèxic, un dels països on més periodistes han estat brutalment assassinats o han desaparegut. Segrestada i amenaçada directament per l’alcalde a Mèxic. Refugiada a Barcelona. Mayra Mireya Cisneros: una periodista que lluita pels drets humans i defensa la llibertat d’expressió.

Cisneros treballava a l’emissora de ràdio «La poderosa» , de l’estat mexicà de Coahuila parlant sobre temes com societat, política i successos. Després de criticar membres del Partit Revolucionari Institucional (PRI) durant les eleccions, va rebre amenaces de l’alcalde i la periodista va ser acomiadada. Va denunciar les amenaces i poc després va ser segrestada per quatre homes amb armes.

A la V Simposi sobre Llibertat de Premsa, a Lleida, va explicar l’experiència. Així, va il·lustrar els fets de com va perdre el seu treball, la seva «passió»: 

No va retirar la denúncia perquè per Mayra Cisneros, » Quedar-se calla t és ser còmplice». En el seu treball deien que «per qüestions personals i per malalties, ella no estava a l’aire». Tanmateix, l’any anterior l’havien operat de la seva sisena cirurgia de càncer. Ara bé, segons afirma Cisneros, mai va ser un motiu per quedar-se incapacitada.

La gent preguntava el per què va criticar l’alcalde, els seus familiars no entenien la seva lluita:

El fill de Cisneros va morir en un tiroteig, però no només explica la veritat per ell, ho fa també pels periodistes assassinats que s’investiguin. Al simposi de Lleida, la periodista va explicar que a Mèxic es calcula «un índex de morts semblant al dels països que pateixen guerres”. Segons estadístiques de Forbes de 2018, Mèxic és el quart país més perillós del món per als periodistes després de l’Afganistan, Síria i l’Índia.

Capture

La Mayra Cisneros parla sobre la manipulació d’informació per part dels partits polítics i com els ciutadans no saben realment la quantitat de persones mortes:

L’any passat amb el programa de l’Ajuntament i la Taula per Mèxic, «Barcelona protegeix periodistes de Mèxic«, Mayra Mireya Cisneros va viatjar a Barcelona per poder treballar com a periodista i superar la seva situació. Cisneros va ser una de les primeres en beneficiar-se de la programació.

El passat 14 de maig va tornar a la capital de Mèxic però, abans del seu viatge, va confessar que tenia por de tornar, que tenia un «desig viure, no només sobreviure». La reportera que s’ha convertit en activista també va donar els seus agraïments als organitzadors d’esdeveniments on ella va tenir l’oportunitat de parlar durant el seu acolliment i on ha pogut «parlar del que de veritat està passant».

Per a ella, la tecnologia i la propaganda poden ser molt perilloses, ja que s’usen molt per «difondre informació falsa» i en la seva opinió «la desinformació els converteix en còmplices». Aquesta informació falsa fa molt de mal, explica Cisneros, però subratlla que són els mitjans de comunicació els qui tenen la responsabilitat d’investigar.

(más…)

Read more

Catalunya es mobilitza pels drets humans

CRISTINA GIRONÈS

Europa està mobilitzada aquests dies en commemoració del Dia Internacional pels Drets Humans. Des de dilluns, l’Aliança europea d’organitzacions de servei voluntari (AEVSO) està duent a terme un seguit d’iniciatives i actes en relació a la temàtica de la migració a diversos punts del continent. El COCAT, la Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball de Catalunya, participa en una trobada internacional a Heidelberg (Alemanya) amb la intenció de formar als participants en la problemàtica política, jurídica i social de les persones refugiades.

Juntament amb organitzacions d’Escòcia, Finlàndia, Alemanya, França, Sèrbia, República Txeca i Itàlia, Catalunya se situa al mapa per denunciar l’immobilisme espanyol amb l’acollida de refugiats. Buscar solucions, proposar idees, tenir coneixement de les lleis i dels drets humans i saber liderar iniciatives cooperatives i organitzatives són algunes de les coses que estan aprenent els 17 voluntaris que es troben actualment a Heidelberg. A Barcelona, el mateix COCAT destina el cap de setmana a una convenció de voluntaris catalans amb la intenció de visibilitzar la feina que les organitzacions sense ànim de lucre fan dia a dia en vetllar pel compliment dels drets humans.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies