La ramaderia invisibilitzada

Les dones ramaderes pateixen diàriament el ser minoria dins d’un sector dominat per homes

LAIA SOLÉ / JÚLIA CLARAMUNT

El dia a Can Mimó (Vacarisses, Barcelona) comença ben d’hora: cap a les vuit del matí la Merlès Martínez ja és al corral per donar esmorzar a totes les cabres i després munyir aquelles que els toca. Quan acaba, el seu soci i ella es reparteixen les tasques principals del dia: pasturar i elaborar els formatges artesans. El primordial, però, són les cabres, que han de pasturar entre quatre i cinc hores diàries. A la tarda les cabres sopen, i la Merlès i el seu soci aprofiten per fer diferents feines al corral. Aquesta és la rutina que es repeteix diàriament a la vida de la Merlès, que des de fa tres anys va engegar el projecte de Can Mimó. Actualment compta amb 120 cabres i cabrits; i se’ls coneix a tots. “El que més m’agrada de la ramaderia és el contacte amb els animals i amb la natura”, explica somrient. 

La història de l’Eulàlia Picas és força diferent de la de la Merlès: té 19 anys i ha de combinar en la mesura del possible la ramaderia, els estudis i la feina. Tota la vida ha viscut envoltada d’animals: els seus avis ja tenien bestiar, després se’n va cuidar el seu pare, i ara en són responsables ella i el seu germà: “la ramaderia és la meva forma de viure. Em fa sentir lliure i em permet ser jo mateixa”, comenta. 

La Raquel Camps viu gairebé una doble vida. Cada dia s’aixeca a les cinc del matí, i a dos quarts de sis ja està amb el bestiar: comprova que tot estigui a punt, que les vaques tinguin menjar… Cap a les set del matí torna a casa i es prepara per encarar la resta del seu dia: la Raquel és neuropsicòloga, i per tant, ha de combinar aquesta professió amb ser ramadera. I a més, treballa en temes de desenvolupament rural. El seu dia laboral acaba a les vuit de la tarda, quan torna a la granja a fer la ronda de nit. 

La Merlès, l’Eulàlia i la Raquel són ramaderes, però cadascuna viu el seu dia a dia d’una manera totalment diferent. Ara bé, les tres coincideixen en una cosa: la dona es troba en una situació d’inferioritat respecte a l’home en el sector ramader. 

La Merlès pasturant les cabres a la muntanya.

Les dones tenen una representativitat més aviat baixa en el món de la ramaderia i l’agricultura. Segons dades obtingudes a partir de la DUN -la declaració anual que obligatòriament ha de fer tota persona titular d’una  explotació agrària- de les persones que treballen en el sector, un 32 % són dones davant d’un 68 % d’homes.

El terme explotació agrària fa referència a la unitat tècnica-econòmica pròpia de la base del sector primari la producció del qual són els productes agropecuaris (derivats de l’agricultura i derivats de la ramaderia)

Esquema del perfil protípic majoritari d'agricultor.
Perfil prototípic majoritari d’agricultor

En relació a la distribució per sexes i edats, les dones tenen més presència a mesura que l’edat dels agricultors augmenta. Independentment de l’edat però, les dones sempre són minoria dins del sector i queden invisibilitzades pel perfil prototípic majoritari.

Tot i que hi ha hagut alguns avenços, la societat segueix atribuint a les dones treballs domèstics i relacionats amb les cures. Això es tradueix que les condicions d’accés i permanència de les dones al mercat de treball no es produeixen en igualtat de condicions en relació amb els homes. Aquesta realitat és extensiva a tot el mercat laboral, així i tot, es dóna encara amb més intensitat en el món rural. «En el primer lloc on vaig fer pràctiques no em deixaven agafar el tractor, em deien que era una feina d’homes» explica frustrada la Merlès, «em va costar moltíssim que m’acceptessin a algun lloc, sempre em retreien el fet de ser una dona i, a més, venir de la ciutat». 

La ramadera Rosa Vilalta també coincideix: “fins i tot, quan vas a comprar el material per les cabres o per sembrar, moltes vegades no et miren o no et prenen seriosament”. I es lamenta que “hi hagi la percepció que les feines de comercialització, de fer el formatge o de posar menjar als animals les han de fer les dones, mentre que sembrar, segar i portar els animals amunt i avall les hagin de fer els homes”. 

La mare de la Raquel ha estat ramadera tota la seva vida però mai se l’ha considerat com a tal sinó com a dona del seu home. Una etiqueta que no té cap mena de valoració ni reconeixement. Les dones del sector agrícola i ramader han estat històricament invisibilitzades i infravalorades. I encara ara, en ple segle XXI, se segueixen vivint situacions de discriminació. La Raquel destaca una reunió amb ramaders on un d’ells li va oferir comprar-li el producte a canvi «d’anar-se’n a dormir amb ella».

Segons Magda Gutiérrez, membre del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (DARP) però, afortunadament, cada cop són més les dones que es llencen de cap a combatre vells estereotips i tradicions obsoletes. «Hi ha una generació de dones que està decidida a aconseguir el protagonisme del qual és mereixedora i, des de les administracions tenim l’obligació de donar-los-hi suport. Sense dones no hi ha relleu generacional ni desenvolupament en els entorns rurals i marítims del nostre país. La igualtat d’oportunitats entre homes i dones és una necessitat per garantir la viabilitat del sector agroalimentari, forestal i pesquer».

Ramadera amb cabres a contrallum.

Des de l’administració, s’és conscient d’aquesta desigualtat, i és per això que s’han pres una sèrie de mesures. D’una banda, el DARP articula les seves polítiques de gènere a través del Programa de dones del món rural i marítim de Catalunya 2016-2020. Un programa que pretén promoure una política activa i visible d’integració de la perspectiva de gènere en tots els àmbits d’actuació del sector ramader i agricultor. A través de la iniciativa es busca assolir majors quotes d’igualtat entre dones i homes i garantir el benestar de les dones del sector. Gràcies a la seva aplicació, s’ha impulsat un potent treball en xarxa que ha estat clau per a la creació de dues associacions en l’àmbit civil: l’Associació Catalana de Dones de la Mar (juliol de 2018) i l’Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya (gener de 2019).

D’altra banda, el DARP també ha posat en marxa un projecte pilot de mentoratge professional adreçat específicament a dones del sector primari. Una eina mitjançant la qual una mentora, d’àmplia trajectòria en el sector ramader, agrari o marítim, comparteix els seus coneixements, habilitats, i aprenentatges a una mentorada que està a punt de començar a desenvolupar la seva activitat professional.

El problema del sector ramader i agrícola però, no és només la desigualtat existent entre homes i dones. S’està produint un despoblament del sector; cada vegada és menor la població jove que decideix dedicar-s’hi. És per això que el programa de mentoratge també lluita contra aquest despoblament, una lluita que no serà victoriosa si no s’arreglen tots aquests conflictes relatius a la igualtat de gènere. «No s’aconseguirà vèncer aquesta situació si renunciem a la meitat del talent per qüestions de gènere. El projecte de mentoratge professional ha de ser una eina que serveixi per trencar amb els estereotips que encara avui dia existeixen en el món rural, i aconseguir que les dones se sentin capaces de tot», afirma Magda Gutiérrez.

Les dones ramaderes, però, també han pres la iniciativa i han creat el col·lectiu de Ramaderes de Catalunya. Un grup que es va crear el 2018 i que actualment està format per una seixantena de dones ramaderes unides per un ideari molt clar: vetllar per la ramaderia extensiva, lluitar pel benestar dels seus animals, la venda de proximitat i la cura del seu entorn. “És immens pensar que hi ha moltes altres dones que estan en la teva situació i poder comptar amb la seva ajuda i el seu suport en tot moment”, reconeix l’Eulàlia. “El món ramader sempre ha estat un món bastant individualista, però en l’estar en un grup així t’adones que no estàs sola, i s’agraeix”, afegeix la Merlès.

A través de les xarxes, reivindiquen la presència de la dona dins el món rural, a la vegada que trenquen amb estereotips masclistes. En definitiva, “per dir prou a tota la desigualtat que patim les dones pastores en el nostre sector, només pel fet de treballar del que més ens agrada”. A més, Ramaderes.cat tenen un grup de Whatsapp que els permet compartir entre elles inquietuds, dubtes, i donar-se suport. A la Raquel “l’ha ajudat a sentir-se identificada, a entendre que no està sola i a tenir suport dia a dia, que realment és molt necessari”. I a la Rosa l’emociona saber que “pot compartir amb elles les coses bones i les dolentes, perquè és un grup que l’entendrà, l’escoltarà i l’ajudarà amb tot el que faci falta”.  

La dona sempre ha estat present dins del món rural, així i tot, mai se l’ha valorat i sempre ha quedat en segon pla, associada amb les feines de cura i fer el menjar. Gràcies a persones com la Merlès, l’Eulàlia, la Raquel o la Rosa, les coses estan començant a canviar. I és que sense les dones, no hi ha revolució.


Read more

La Marea Rosa tenyeix Barcelona

La Cursa de la Dona ha arribat a Barcelona. La quinzena edició ha unit més de 36.000 participants (2.000 més que l’any passat), aquest fred diumenge 17 de novembre, als carrers de la capital catalana. La cursa, de vuit quilòmetres, ha tenyit de rosa gràcies amb l’emblemàtic color de les samarretes de les corredores, alguns dels carrers principals de Barcelona. Una lluita contra el càncer de mama i contra la violència de gènere.

Recorregut de la Cursa de la Dona a Barcelona
La Marea Rosa passant per Via Laietana

Són vuit les curses que se celebren arreu de l’estat: València, Madrid, Vitòria, Gijón, A Corunya, Sevilla, Saragossa i Barcelona. La finalitat, la solidaritat. El temps establert per acabar la cursa és una hora i mitja, encara que les guanyadores no el necessiten pas. Gema Barrachina, campiona d’Espanya de cross, ha encapçalat el podi amb un temps de 28 minuts i 59 segons; Sara Benedí, guanyadora de la cursa de la dona a Saragossa, l’ha precedit amb un temps de 30 minuts i 22 segons; finalment, Jessica Bonet ha completat el trio amb 20 minuts i 35 segons. Encara i així, en aquesta cursa totes les dones, de totes les edats, formes i tipus, són campiones.

Moltes de les samarretes roses (motiu de l’expressió “marea rosa”) lluïen noms estampats o frases. Han recordat així a les familiars, amigues i conegudes, lluitadores, que dia a dia fan front a la batalla contra una malaltia. La marea rosa també és consciència social. Més d’un milió d’euros han estat recaptats, entre totes les curses de l’estat. Uns diners que es destinaran a la investigació contra el càncer de mama i a la lluita contra la violència de gènere.

Read more

Dues dones nues

Dues Dones Nues és el fruit de les trobades crepusculars de l’escriptora i periodista Elisenda Roca i la directora de cinema Maria Ripoll. Expliquen que, entre riures, converses i alguna copa de vi comentaven les històries de dones de tots tipus, conegudes i imaginàries, que han plasmat ara en paper. La Ximena, una dona atrapada entre el que el seu marit l’ha deixat ser i el que vol esdevenir, és una de les protagonistes dels vint-i-set contes que conformen el llibre. Comparteix amb les altres la valentia i la insubmissió que van reivindicar les autores durant la seva presentació a la Llibreria Calders, deu dies després del Dia de la Dona.

WhatsApp Image 2019-04-07 at 17.49.27

En honor als seus encontres desenfadats, va tenir lloc a les 19h de la tarda en un local amb olor de llibre antic, vi negre i cervesa artesana. Van comptar amb la participació de les actrius catalanes Aina Clotet, Mònica Glaenzel, Anna Gras, Montse Guallar i Francesca Piñón, que van llegir el primer relat de l’obra: “No apaguis el llum”. La descoberta d’una vella pel plaer en solitari de la masturbació va suscitar tota mena d’anècdotes i riures de les participants, majoritàriament femenines.

WhatsApp Image 2019-04-07 at 17.48.17

 

Dues setmanes després l’Elisenda Roca explica la rebuda que ha tingut la primera novel·la per adults que ha publicat: “N’estem molt orgulloses. El dia de Sant Jordi estaré al centre de Barcelona signant-lo juntament amb “No hi vull anar”, l’últim llibre infantil que he publicat. Els retrats que descriuen volen ser realistes i arribar a un públic ampli i divers, de totes les edats: “És fàcil que totes ens sentim identificades amb moltes de les anècdotes que hi apareixen”. L’escriptora ressalta que no és estrany que arribi més al sector femení perquè “les estadístiques reflecteixen que les dones llegeixen més que els homes”. No obstant, destaca la intenció que creixent que atregui també al masculí.

 

978848343567

Read more

El masclisme perjudica tant la dona com l’home

DANI DORADO (@danidorado7) I DAVID EXPÓSITO J. (@expojime97)

La psicòloga Ana Lamelas és reeducadora de maltractadors sota el programa Mesures Penals Alternatives de la Conselleria de Justícia des de fa 14 anys. En aquesta entrevista, explica en què consisteix el programa i què pot portar un home a maltractar i quins danys provoca en la dona, tot denunciant les micròviolències del masclisme i donant el seu parer sobre el feminisme.

Descarrega’t l’article en PDF

Ana Lamelas porta 30 anys treballant en casos de violència de gènere, tant amb víctimes com amb agressors.

Ana Lamelas porta 30 anys treballant en casos de violència de gènere, tant amb víctimes com amb agressors | Crèdit: Andrea Isern

Read more

Dones de capçalera – #9

En aquest programa de ‘Dones de capçalera’ analitzem la figura de la dona dins la indústria de la moda. Entrevistem la model curvy Julia Horrillo i escoltem els testimonis de la dissenyadora Mireia Vidal i Dolors Giró, cap de la Unitat de Moda de l’Escola superior de Disseny de Barcelona.

Read more

La bretxa salarial entra en l’agenda

La lluita contra la desigualtat de salaris per motiu de gènere obliga a moure fitxa a governs de tota Europa

Manel Riu (@socenmeini)

“No nos metamos en esto”. D’aquesta manera va respondre Mariano Rajoy, a principis d’aquesta setmana, quan un periodista va preguntar-li si calia sancionar les empreses que paguen menys a les dones en un mateix lloc de treball. La pregunta no era casual. En els últims mesos diversos governs europeus han pres mesures, de diferent intensitat, per pal·liar aquesta desigualtat estructural.

La iniciativa d’Islàndia ha estat la més comentada. Al país illenc han prohibit per llei aquesta pràctica. Concretament, les empreses de més de 25 treballadors hauran de presentar un certificat de paritat salarial per evitar ser multades. Al Regne Unit i Alemanya, les noves normatives són més suaus. Les grans empreses britàniques hauran de publicar un informe el proper més d’abril analitzant la seva bretxa salarial i les mesures que proposen per combatre-la. Les alemanyes, en canvi, estaran obligades a comunicar el sou dels companys de feina quan una treballadora ho soliciti.

Canvis pendents a l’Estat espanyol

A l’Estat espanyol, a diferència del que va deixar entreveure Mariano Rajoy aquesta setmana, és il·legal pagar menys a les dones pel mateix treball. Algunes iniciatives parlamentàries fan preveure que hi haurà canvis aviat en aquest aspecte. PSOE, Podemos i Ciudadanos han presentat propostes en la línia de sancionar les empreses que paguin diferents sous pel mateix treball. El PP, més ambigu, va afirmar que “tot el que sigui en aquest camí li donarem suport”.

Una dona treballadora s'encarrega de la neteja d'un local. // Sekihan (Flickr)

Una dona treballadora s’encarrega de la neteja d’un local. // Sekihan (Flickr)

Aquestes declaracions coincideixen amb la pressió creixent del moviment feminista, que ha convocat una vaga general feminista. Entre les seves demandes hi ha acabar amb la bretxa salarial, però les reivindicacions van molt més enllà: “Ens convoquem per paralitzar treballs de tot tipus, legals o de economia submergida, a l’àmbit públic o privat, que inclou també les tasques de cura a la societat i a la família; treballs que ningú veu, o bé que fem amb una menor remuneració que quan els fan els nostres companys”, afirma en un comunicat a Facebook la comissió organitzadora de la vaga.

Una desigualtat complexa

A Espanya, un estudi de la Organització Internacional del Treball la va situar en un 17%, mentre que la UGT veu una diferència salarial del 26%. La desigualtat no es genera tant pel fet de pagar un sou base diferent a homes i dones pel mateix treball, sinó sobretot per múltiples factors relacionats amb els rols de gènere. El treball a temps parcial està feminitzat -ja que les dones es responsabilitzen més de les feines domèstiques i de cura- i hi ha una divisió sexual de tasques en molts sectors laborals que afavoreix als homes. Aquestes característiques afegeixen complexitat a la bretxa salarial com a problema econòmic i requereix la implicació de l’àmbit polític i social per cobatre-la.

Read more

El projecte de dansa “Ella poema” arriba a Barcelona

MARINA VINARDELL I TROTA (@Marina_ViTr)

“Ella Poema” és un projecte d’art contemporani amb perspectiva de gènere. A través de la dansa, dotze dones de set països africans diferents reivindiquen el paper de la dona africana com a subjecte empoderat.

“Què és per a tu la por?”. Khoudia Toure ho tenia clar, des dels catorze anys tenia el mateix malson: es trobava sola, enmig del mar, envoltada d’aigua i sense cap referència d’on hi havia terra o altra gent. La Khoudia va néixer al Senegal. És una de les 12 ballarines africanes que participen a “Ella Poema” un projecte engegat per la coreògrafa i ballarina Aida Colmenero Díaz que pretén apoderar la dona africana per a crear referents femenins en la dansa i la creació contemporània.
El Centre Cívic del barri de la Sagrada Família acull del 16 al 18 de desembre una mostra del projecte ”Ella Poema”. Aida Colmenero va oferir dimecres una conferència per explicar l’objectiu del projecte, el procés de creació de la dansa i la seva experiència de treball amb les dones africanes. El projecte està format per una sèrie de curtmetratges i fotografies on les ballarines africanes despleguen el seu art amb una coreografia inspirada en un poema escrit també per una dona. Els assistents a la conferència van poder gaudir de quatre d’aquests impactants curtmetratges, inspirats en els poemes Éxodo d’Ángela Figuera Aymerich, No luz de Paloma Serra; El quitador de miedos de Stella Díaz Varín i Cine mudo de la cubana Fina García Marruz.

La ballarina Khoudia Touré a El quitador de miedos. SIAKA S. TRAORÉ.

La ballarina Khoudia Touré a El quitador de miedos. SIAKA S. TRAORÉ.

Doctora de l’ànima
Aida Colmenero va destacar que l’aspecte més important d’”Ella Poema” és el procés de creació. “Primer de tot, he de conèixer la noia, i després trio quin és el poema adequat per ella”, explica Colmenero. “Una vegada triat, li presento el poema a la ballarina, el traduïm i després comencem a treballar a l’estudi”.
Per tractar el tema a fons, la coreògrafa i la ballarina realitzen un llarg treball d’introspecció. “Em veig com una doctora de l’ànima”, comenta la coreògrafa. “He d’anar excavant a poc a poc per arribar al cor de les noies i poder fer aflorar tot allò que per a elles significa el poema”. Quan Díaz va parlar amb Khoudia Touré sobre la por, la ballarina va dibuixar-se a sí mateixa dins l’aigua. El seu curtmetratge està basat en el seu malson. “Ara la Khoudia ja no té por i ha arribat lluny al món de la dansa”, explica Colmenero.
El projecte d’”Ella Poema” contribueix a l’apoderament de la dona africana. Trenca estereotips i mostra una cara diferent de la feminitat a l’Àfrica. “Les dones africanes pateixen un doble estereotip. Per una banda són africanes i s’associen a la pobresa, per l’altra, són dones i no escapen a tots els estereotips de gènere”, comenta. “Ella Poema” mostra una imatge diferent de la dona i la feminitat africana i reivindica el paper de la dona des d’una visió feminista. “Una imatge que a Espanya no ven”, es queixa la coreògrafa. Coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència Masclista, el Centre Cívic de Sagrada Família acollirà el pròxim 24 de novembre l’espectacle El quitador de miedos, i del 22 de novembre al 18 de desembre una exposició fotogràfica sobre el projecte “Ella Poema”.

Marie Agnes Gomis representant El quitador de mideos. SIAKA S. TRAORÉ.

Marie Agnes Gomis representant El quitador de mideos. SIAKA S. TRAORÉ.

 

Descarrega’t l’article en PDF fent click a aquest enllaç.

Read more

Sí, les dones tenen pròstata

Hi ha estudis que ho demostren però bona part de la comunitat científica ho ignora

Read more

Hollywood es vesteix de lila: el cinema en clau femenina

En un món dirigit per homes, quin és el paper de la dona en el cinema comercial?

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies