Nou congrés pel dret a l’autonomia personal i la inclusió de persones amb discapacitat

Accessibilitat, tecnologia i acceptació són tres conceptes que moltes vegades es donen per fet en ciutats considerades com a cosmopolites i modernes. Però per les persones amb mobilitat reduïda o discapacitades això no és tan clar.

Estacions sense ascensors o sortides accessibles, semàfors no adaptats per la gent invident, o llocs de treball que no ofereixen la possibilitat i estudis, com el realitzat per l’Observatori de Discapacitat Física que afirma que 100.000 persones no surten de casa per no tenir accessos adaptats són alguns dels exemples reals que avui en dia la gent amb una discapacitat física viuen.

En aquest context i amb aquests problemes en ment, aquesta setmana s’ha celebrat al centre de Convencions Internacional de Barcelona el Primer Congrés sobre el Dret a l’Autonomia Personal , una iniciativa proposada i organitzada per la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat (Cocemfe).

El president de la confederació, Joan Clos ha ressaltat la voluntat d’aquest congrés d’aconseguir garantir els drets i la plena inclusió de les persones amb discapacitat, en una societat que s’ha d’adaptar a les noves tecnologies. Per això les xerrades realitzades s’han fet al voltant de quatre eixos principals: els drets en totes les etapes vitals, la ciutat com a espai de convivència, la tecnologia per millorar, i les dades com a instrument de transformació social.

Un dels factors més innovadors d’aquest congrés és l’accent que han volgut posar en les malalties degeneratives, i l’autonomia d’aquestes persones a l’hora de poder viure i treballar soles, sense la necessitat d’un familiar o una cuidadora.

Núria Bartomeu parla sobre les novetats del Congrés

En el congrés ha volgut presentar la ciutat, com un espai de convivència que s’ha d’adaptar i ha d’assegurar les necessitats de tothom, entre elles els ciutadans amb mobilitat reduïda.

Per aconseguir aquesta plena inclusió, en el congrés han participat personal sanitari d’hospitals i centres especials, personal assistencial i de mobilitat, però també persones del tercer sector, com botiguers i artesans. Un sector que mostra la voluntat de tractar la inclusió del col·lectiu des de totes les àrees.

Projectes per la inclusió

La Núria Bartomeu és la presidenta de l’entitat ‘Corcrenata‘, una entitat que porta a terme projectes per persones amb diversitat funcional ens explica el seu projecte, ‘Jo dic sí’, destinat a la inclusió laboral de les dones amb discapacitat a través de la costura.

Bartomeu explica el seu projecte ‘Jo dic sí’
Read more

Inclusió: accedir a la facultat sense obstacles

NÚRIA FALCÓ (@nfalro) i JORDI SANS (@jsans)

Descarrega’t l’article en PDF

Robert M. Hensel té un Rècord Guinness per fer el cavallet amb la seva cadira de rodes. Ell vol que se’l conegui per les seves habilitats i no per les seves discapacitats.
Des del sistema universitari català, s’aposta per promoure la igualtat d’oportunitats. Per això des dels anys 90 s’impulsa una iniciativa que permet als estudiants amb diversitat funcional accedir als estudis superiors. Un Reial Decret aprovat l’any 2008 estableix que els alumnes amb un grau de discapacitat* igual o superior el 30% tenen un 5% de les places de cada grau reservades.

Aquest mètode no representa la primera via d’accés als estudis desitjats, sinó que és una alternativa en el cas de no obtenir la nota de tall necessària. Així ho explica Mercè Jou, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, qui remarca que “tots ells entren al centre d’estudi que els interessa en primera preferència”.

Treball Camp

Canvis en la normativa
Des de l’inici de l’aplicació d’aquesta normativa hi ha hagut diversos canvis. Fins a l’any 2008 tan sols es reservava el 3% de les places totals. Paral·lelament, el nombre d’estudiants que les han utilitzat ha anat disminuint. Actualment hi ha un percentatge més elevat d’estudiants amb discapacitat que accedeixen als graus universitaris amb les places generals, en detriment de les reservades.

En els darrers anys, les notes de l’examen d’accés a la universitat han augmentat a totes les províncies catalanes. La nota mitjana de les Proves d’Accés a la Universitat l’any 2002 va ser de 5,71 mentre que el 2015 va arribar fins al 6,69. Aquest és un dels motius que dóna Mercè Jou per justificar la davallada de demanda d’una plaça de les que pertanyen al 5% destinades als preuniversitaris. Jou assegura que “hi ha estudiants amb notes d’admissió a la universitat molt altes”.

Un exemple és Sònia Ribera, que actualment està cursant tercer de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ribera va arribar a cursar els estudis a la UAB a través del camí convencional, amb la seva nota mitjana de les proves d’accés.

Més oferta que demanda
L’accés al grau a través de les places reservades va en funció de la demanda, que acostuma a ser menor a l’oferta. De fet, tal com apunta Tebiba Buzaib, secretària de l’Associació Resilients d’estudiants amb discapacitat de la UAB, durant el batxillerat pocs estudiants coneixen aquesta opció perquè des dels centres educatius no s’explica.

Tanmateix, Marcel Canals va ser un dels joves que, gràcies al Reial Decret, va poder accedir als estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Rovira i Virgili el curs 2014-2015. L’estudiant creu que possiblement “una persona sense cap discapacitat ho pot trobar una facilitat innecessària”. Això no obstant, com a jove amb mobilitat reduïda, opina que aquesta oportunitat li pot acabar proporcionant una “feina que farà la vida més fàcil i agradable”.

Una universitat inclusiva
En aquesta direcció, el CIC va impulsar l’any 2006 una comissió tècnica encarregada d’analitzar la situació i les necessitats dels estudiants amb discapacitat. L’UNIDISCAT, un projecte format per representants de totes les universitats catalanes públiques, té l’objectiu d’establir unes normes i unes pautes generals mínimes. A més, vol garantir la igualtat d’oportunitats als estudiants amb discapacitat, no només en l’accés sinó també en la inclusió i la realització dels estudis.
Del total d’estudiants universitaris de nou accés, segons el CIC només un 1% són joves amb diversitat funcional. D’aquests, la majoria tenen discapacitats de tipus físic. Les dades dels alumnes amb capacitats diferents en l’àmbit psíquic són encara més baixes. L’organització Resilients considera que aquesta situació és causada per l’entorn que “els dissuadeix d’anar a la universitat i els incita a treballar”.
Tebiba Buzaib ho considera un error: “Que una cosa costi no impedeix poder-la fer. Et costarà el doble, però l’acabaràs fent igualment”.

 

LES CITES

Marcel Canals, estudiant de la URV: «Garantir un accés a la universitat és una manera d’assegurar que puguin optar a un futur digne.»

Sònia Ribera, estudiant de la UAB: «És una manera de gestionar la igualtat i una discriminació positiva enfront les negatives.»

Read more

Discapacitat, treball i valor: històries de superació personal

SERGIO SEGURA

Descarrega’t aquest article en pdf

Paco Vañó, Carme Ollé, Joaquín Rodríguez, Susana Alonso, Itziar Martínez, Gemma Hassen-Bey, Javier Vico, Jonatan Armengol, Montse Moreno, Martí Martí, Pere Oller, Marc Sarrat, Francesc de Diego, Juan Manuel Montilla i Domingo Pisón.

15 protagonistes. 15 treballadors. 15 discapacitats. 15 visions que expliquen el seu dia a dia en l’àmbit laboral. “V15IONS” té la finalitat de sensibilitzar la societat sobre la inserció laboral d’aquells ciutadans que tenen algun tipus de discapacitat reconeguda. Segons dades de l’organitzadora Fundación Grupo Sifu, més de mig milió de catalans en pateix alguna, el 63% dels quals són inactius al món laboral.
La labor del fotoperiodisme
L’exposició impulsa l’òptica dels fotoperiodistes Quim Puig i Romuald Gallofré, qui han captat l’expressió dels protagonistes mentre duien a terme la seva feina. Fins al 12 de febrer, el Centre Cívic Convent de Sant Agustí de Barcelona ofereix aquesta exposició, la qual ja ha recorregut diverses ciutats de Catalunya.

La presència d’objectes personals aconsegueix apropar encara més l’espectador a cadascuna de les històries: la càmera de la fotògrafa Carme Ollé, el barret del mag Domingo Pisón o les sabatilles de la ballarina Itziar Martín. Artistes, polítics, esportistes, periodistes, metges, jardiners, recepcionistes o missatgers: “V15IONS” reflecteix la realitat de persones que, a través de les seves capacitats, reivindiquen el seu dret a una vida normalitzada: qualsevol diversitat funcional física, mental, sensorial o intelectual té lloc en el nostre entorn.

La mostra també ve acompanyada de dades que ajuden a situar i comprendre la realitat de la inserció laboral de les persones discapacitades tant a Barcelona com a Catalunya i Espanya. L’exposició està totalment adaptada per a persones amb discapacitat visual i l’entrada és gratuïta.

Diferents discapacitats, diferents treballs i diferents històries de superació personal amb un mateix fi: buscar la conscienciació i la mobilització de la ciutadania en temes de discapacitat, de treball i de valor.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Read more

La pluridiscapacitat, un trastorn encara desconegut

A Europa dos de cada mil nadons neixen amb una discapacitat greu d’origen neurològic.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies