No tinc casa, qüestió de drets

L’encariment progressiu dels preus de l’habitatge ha suposat que no tothom s’ho pugui permetre, la quantitat de pisos ocupats i famílies desnonades va en augment i les administracions es desborden davant d’aquest problema. Un fet que, cada cop més, esdevé motiu de debat. Però, sabem quina diferència hi ha entre aquests dos casos?

Com es gestionen des de l’administració o institucions competents?

En quins casos es necessita una ordre judicial per accedir als pisos ocupats?

Què són les empreses de desocupació?

Totes les respostes les trobareu escoltant aquest reportatge de ràdio, realitzat per Paula Durà, Mònica Homs i Marta Bieto, estudiants de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

¡No t’ho perdis!

Read more

Desnonaments i acció veïnal: el dia a dia dels barris de Barcelona

PAU REQUENA I JÚLIA MORESO – El sindicat de l’habitatge de La Verneda i La Pau va començar la seva activitat fa poc més de tres mesos i aglutina l’acció veïnal a favor d’un habitatge accessible en un dels barris que ha patit un major canvi en temes socials dels darrers anys a la ciutat de Barcelona. La que va ser una excepció i un exemple de progrés social entre els barris de La Mina i el Bon pastor, no està exempta de la crisi habitacional que afecta a Barcelona.

La comitiva judicial i les associacions negociant al barri de La Pau

És un dijous a dos quarts de deu del matí al Barri de La Pau i la comitiva judicial fa acte de presència. Pocs minuts després arriba el seraller, com que hi ha la gent bloquejant no hi pot arribar. Fa fotos per demostrar que no pot passar i queda a l’espera amb la comitiva judicial que negocien amb un grup que respresenta habitatge al districte i els moviments socials.

Es tracta d’un dels desnonaments diaris que viu la ciutat aquests darrers anys de manera sostinguda. Tal és el nombre que des de les xarxes s’arriben a fer fins a mitja dotzena de convocatòries contra els desnonaments al dia.

Unes 30 persones bloquegen la porta del número 268 del carrer d’Andrade. El Sindicat de l’habitatge del barri i l’observatori d’habitatge del Clot sumen forces per evitar que, en el cas que arribés, la policia entri a casa d’un matrimoni d’origen magribí amb tres menors. En aquest cas, no arriba cap agent policial i la comitiva judicial accedeix suspendre el desnonament.

Manifestants davant la porta de l’edifici del carrer Andrade, intentant aturar el desnonament

Després d’aturar el desnonament, l’opció més preferible des de l’associacionisme és la d’aconseguir signar un contracte de lloguer social, sempre que els qui hi viuen hi estiguin d’acord. De vegades, es recorre a mètodes més incisius com ocupar la seu del banc o immobiliària que gestiona l’habitatge en qüestió. De fet, aquell mateix dijous, el grup d’habitatge de l’eixample dret estava ocupant una de les seus del Banc Sabadell per reclamar un lloguer social acordat del pis d’una família.

Tot i així, hi ha alguns cops que les organitzacions estan acaparades per aturar els diversos desnonaments que tenen lloc en un mateix dia, la majoria d’ells al matí. Un veí que participa del grup contra el desnonament al carrer d’Andrade explica el cas en què “erem tres persones contra sis policies” i no van poder aturar-los.

Des de «Ce trencada» parlem amb la Keila, una noia de menys de trenta anys que en porta 2 en un pis ocupat de Via Trajana. Després de 4 aplaçaments de desnonament, se li ha comunicat que dimecres de la setmana vinent hi anirà una comitiva a desnonar-la. La Keila, veïna de La Pau de diverses generacions, està casada i té dues filles menors. La dificultat de la conciliació dels horaris de feina i portar dues filles li posa problemes a l’hora de trobar feina. Anteriorment, havia viscut en un altre pis de manera regularitzada però l’augment del preu del lloguer i la precarització del món laboral va fer-li impossible seguir pagant un lloguer que s’enfilà fins a gairebé 1.000€ mensuals.

Ella, com molts d’altres veïns afectats per aquesta situació recorren a organitzacions com el Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau per intentar seguir vivint sota un sostre.

El Sindicat convoca als manifestants a aturar un segon desnonament a la zona a pocs carrers d’allà. La majoria de la gent hi va caminant, alguns ofereixen els cotxes per portar gent i així ser-ne més a la següent acció. «És un no parar», comenten alguns dels activistes.

Membres del Sindicat d’Habitatge de La Verneda i La Pau pengen una pancarta davant l’edifici del segon desnonament

Unes 60 persones s’agrupen al segon desnonament al carrer de Sàsser. On hi viu la Mariama amb la seva familia i 4 menors. Pocs minuts passats de les onze arriba la comitiva judicial que des del sindicat defineixen com a “agressiva”. La xifra de concentrats que bloquegen la porta de l’edifici puja a unes 60 persones. El desnonament s’atura i la comitiva judicial desisteix. Aquest cop tampoc ha fet falta que arribi la policia.

Encara que molts d’aquests veïns portin pocs anys vivint-hi, agraeixen el sentiment de companyerisme veïnal. I així ho fa la família de la Mariama agraïnt emocionada el suport dels concentrats. Alguna gent se’n va a la seu de la immobiliària del pis de la família per reclamar un lloguer social. La família, però, prefereix esperar a reclamar-lo. La concentració acaba amb diversos càntics i el famós «sí, se puede».

La crisi dels desnonaments no s’atura i la societat civil s’organitza

La recent creació del Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau aquest juliol és només un dels molts exemples de l’auge que estan vivint les organitzacions a favor de «l’habitatge digne» en els darrers mesos. Moltes d’elles s’agrupen sota l’insígnia de la PAH, però es tracta d’un mosaic molt divers. Aquest dissabte el Sindiciat convoca la seva primera assamblea oberta. També s’ha reactivat el grup d’habitatge de les Corts. Canals com Telegram o Twitter són noves eines que utilitzen les organitzacions per mobilitzar cada cop a més gent.

Quantificar el nombre real de desnonaments o casos d’aquest tipus és complicat. Des de la PAH es quantifiquen els desnonaments contra els quals aquesta plataforma ha actuat en 21 aquest mes i 224 en el total de l’any, gairebé un desnonament per dia. Dels 21 que han fet aquest mes han pogut aturar-ne 8 i suspendre’n 5.

L’Ajuntament de Barcelona gestiona el treball de mediació fet per la Unitat contra l’exclusió residencial (UCER), creada pels comuns. El 2018 va atendre a 2.270 famílies que representen un total de 6.371 persones. El 92% dels atesos van poder trobar una solució alternativa a llarg termini, però només un 12% van poder romandre a la llar pactant un lloguer social.

Tot i això, es poden trobar formes que criden bastant l’atenció per internet, com per exemple un anunci de Desahucio Express Barcelona que prometen fer efectiu el desnonament en menys de 24 hores.

Segons xifres oficials, en total va haver-hi a Barcelona uns 3.098 desnonaments el 2015, 2.691 el 2016, 2.519 el 2017 i 2.381 el 2018. Gairebé 10.700 famílies han passat per aquesta situació en els darrers 4 anys. Tot i el descens del 23% es tracta d’una crisi mantinguda en el temps.

Read more

Barcelona i els desnonaments: una realitat enquistada

Aturar un desnonament en el seu cinquè llançament no és fàcil. Avui, però, en Rodrigo ho ha aconseguit, en gran part gràcies al suport del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó i l’Associació 500×20. El seu és un cas especialment alarmant, ja que en Rodrigo encara s’està recuperant d’una operació quirúrgica, des de fa cinc mesos, i no compta amb una alternativa habitacional

Cap a les 10:30h del matí, la comitiva judicial s’ha desplaçat fins al carrer José Millán González, al barri de Can Baró, disposada a efectuar el desnonament. Allà, però, desenes de persones s’hi havien congregat per evitar-ho. I així ho han fet, mentre reivindicaven que l’habitatge és un dret fonamental i no s’hauria de vulnerar. 

El cas del Rodrigo és especialment significatiu, però no és l’únic desnonament que estava previst per avui. Només als barris de Nou Barris, Sant Andreu i Horta Guinardó n’hi havia 8 de planificats. Finalment, tots han estat aturats.

La magnitud del problema

Un dia com avui, però, no és un cas concret ni un fenomen extraordinari. Els desnonaments formen part de la realitat a Barcelona i són el resultat d’un greu problema habitacional. Segons un estudi de l’Observatori DESC, elaborat a partir de dades del Consell General del Poder Judicial, el 2018 a la capital catalana hi va haver un total de 2.381 desnonaments. Si bé és cert que des del 2013 al 2018 el nombre de desnonaments ha anat disminuint progressivament, cal entendre que les xifres encara són altes.

La dinàmica d’aquesta gran ciutat s’insereix dins el ritme de Catalunya, la comunitat autònoma de l’Estat on es produeixen més desnonaments. Només durant el segon trimestre del 2019, 3.433 famílies van ser obligades judicialment a abandonar casa seva per no pagar el lloguer o  la hipoteca. 

D’entre les dades, n’hi ha una que destaca: actualment la majoria dels desnonaments són per impagament de lloguer. A Barcelona, per exemple, l’any 2018 aquesta va ser la causa d’un 66,4 % dels casos. Sembla, doncs, que el problema amb les hipoteques, si bé no ha desaparegut, ha deixat de ser el central. 

Per altra banda, és important entendre que la problemàtica dels lloguers va més enllà dels desnonaments. L’Observatori Metropolità de l’Habitatge exposa que actualment quatre de cada deu famílies que viuen de lloguer han de fer un “sobreesforç” per poder pagar-lo. En general, hi ha una discrepància entre els ingressos familiars i els preus del lloguer, que des del 2013 han pujat un 36,4%

Resposta ciutadana

Davant d’aquesta situació la ciutadania no es queda quieta. En els últims anys els moviments socials en defensa del dret a l’habitatge han pres un nou impuls. La PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) n’ha estat un símbol evident. Però també destaca la creació a diferents ciutats i barris de Catalunya de plataformes com Xarxes d’habitatge, Sindicats de llogaters o Oficines d’habitatge, entre d’altres. 

En el marc d’aquesta lluita, el 16 i 17 de novembre Barcelona acollirà el primer Congrés d’Habitatge a Catalunya. Es tracta d’una iniciativa sense precedents, que busca unir forces entre col·lectius i afrontar de manera conjunta el problema de l’habitatge. Ara mateix ja hi han confirmat l’assistència una setantena de col·lectius d’arreu del territori.

Els principals objectius del congrés són aprovar un programa unitari per a la lluita en defensa de l’habitatge, definir si els diferents col·lectius volen impulsar campanyes conjuntes i crear estratègies comunes en la resistència diària als desnonaments. Amb això es busca oferir una resposta més profunda i a llarg termini. Les plataformes entenen que la feina local i als barris és molt necessària, però consideren que per solucionar realment el problema de l’habitatge cal una resposta global des de la política i les administracions.


Read more

Ara ocupar s’escriu amb c

L’actual crisi econòmica i social ha convertit l’ocupació en eina per accedir a l’habitatge per a persones que mai s’ho haurien imaginat anys enrere.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies