Rajoy suspèn l’autonomia de Catalunya

EDGAR SAPIÑA MACHADO (@edgarsapinya)

Rajoy aplica l’article 155 de la Constitució Espanyola (CE). I l’ha aplicat amb el suport del PSOE i C’s, el bloc que s’autodenomina «constitucionalista». El cessament del 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, juntament amb la suspensió de totes i cada una de les conselleries, és el resultat d’aquesta interpretació del 155. Una interpretació que des de Catalunya s’han percebut de la següent manera:

 

 

I ara què?

El Parlament té aproximadament 6 dies per actuar. Aquest és el temps aproximat que tant el legislatiu com l’executiu català tenen per dur a terme la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) abans que el Senat aprovi l’aplicació de l’article 155 de la CE. I això és un pur tràmit. El PP té majoria absoluta per tal de tirar cap endavant aquest tipus de mesura.

Una alternativa a la DUI, atès que la mediació amb l’executiu espanyol ha resultat impossible i la Unió Europea (UE) no ha mogut un dit, és la creació d’un Govern de concentració. Aquesta proposta sorgeix de les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC), on es demana que s’ampliïn les conselleries per tal d’incorporar a la CUP, ICV-EUiA i a Podem Catalunya dins de l’executiu, així com sumar a diversos agents socials a la direcció de la Generalitat. Aquesta proposta compta amb el suport del vicepresident Oriol Junqueras, tal com indica el diari ARA i el diputat al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián. 

Cada setmana l’escenari polític català canvia, ja sigui per l’acció de l’executiu de Rajoy o per les accions adoptades per Puigdemont. D’aquesta manera, l’escenari és completament incert i intentar extreure conclusions fermes sobre la situació actual resulta pràcticament impossible.

Be

Foto: Edgar Sapiña

Read more

La societat catalana es mobilitza i rebutja l’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural

EDGAR SAPIÑA MANCHADO (@edgarsapinya) 

Les espelmes il·luminen la ciutat de Barcelona. Unes 200.000 de persones, segons la Guàrdia Urbana, es mobilitzen als carrers de Barcelona. L’ANC i Òmnium Cultural han cridat a la societat civil de Catalunya a mobilitzar-se i rebutjar l’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. En la convocatòria s’ha animat als manifestants a portar espelmes com a gest de rebuig a l’actuació de l’Audiència Nacional.

Durant la manifestació massiva s’han escoltat els coneguts crits d’independència, l’Himne dels Segadors «no esteu sols», «fora les forces d’ocupació». Al llarg de la convocatòria s’ha llegit un manifest a càrrec de l’actriu Sílvia Bel i s’ha produït un minut de silenci.

Autora: Mariona Puig

Autora: Marta Santacreu

En l’àmbit polític el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha afirmat en una roda de premsa sobre aquests fets que «ni el president d’Òmnium Cultural ni el president de l’ANC són presos polítics perquè no els ha votat ningú». Albiol considera que la Fiscalia està jutjant als líders de l’ANC i d’Òmnium Cultural perquè «es creuen que poden actuar de forma impune».

El líder de Podem Catalunya i membre de la coalició parlamentària de CSQEP, Albano Dante Fachín, afirma que el delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, Enric Millo, ha de dimitir de forma «immediata». Això és degut a les declaracions que ha realitzat aquest matí durant l’entrevista al programa radiofònic El Matí de Catalunya Ràdio, on ha assegurat que «l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil [l’1O] va ser molt professional, sense cap mena de dubte». Fachín ha demanat al PSC que «expliqui amb claredat si està al costat dels ferits de l’1O o si està del costat de Mariano Rajoy». Segons Fachín, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, està al costat de Rajoy.

La Secretaria General d’ERC, Marta Rovira, ha reiterat en una conferència de premsa al Parlament de Catalunya que el full de ruta del Govern de JxSí és deu a un «mandat democràtic, legal i legítim». Tot i això, considera que els independentistes han estat «perseguits constantment» per la seva ideologia.

Mireia Boya, diputada al Parlament de Catalunya per la CUP, ha equiparat l’Audiència Nacional amb el Tribunal de Orden Público de l’època franquista i ha avançat que s’està negociant entre els grups polítics independentistes la proclamació de la República, l’aplicació de la Llei de Transitorietat i l’inici del procés constituent.

La inexistència de diàleg entre el Govern de Madrid i la Generalitat impossibilita una resolució ràpida i acordada del conflicte. La situació de crisi continua.

Read more

Cop de falç sobre la taula

Sandra Sotillo, @ssotillocosta

Descarrega’t l’arxiu en PDF

L’ANC, l’Òmnium i l’AMI convocaven aquest diumenge passat una manifestació per defensar la democràcia i les institucions catalanes. Demanaven el suport del carrer, i el carrer va respondre. L’avinguda Maria Cristina es va omplir amb crits d’independència i “fora la justícia espanyola”.

A ritme de l’Estaca i acompanyats per la 9ª simfonia de Beethoven, entre els assistents a la mobilització d’aquest diumenge es respirava un ambient festiu i exultant. Semblava un retrobament entre vells amics, aquells que es troben després d’anys vivint separats. I és que, en realitat, també es tractava d’un retrobament. La manifestació de l’11 de setembre d’aquest any va estar repartida per diferents punts de Catalunya, i es respiraven les ganes de tornar a omplir els carrers de Barcelona. I omplir els carrers de Barcelona es va fer. Concretament, l’avinguda Maria Cristina, plena de gom a gom amb els més de 200 autocars que es van desplaçar fins a la capital catalana.

“Per la democràcia. Defensem les nostres institucions”. Aquest era el lema de la concentració organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que animaven al poble català a sortir al carrer en defensa de les institucions públiques catalanes i per fer costat als representants electes que estan sent investigats per diferents causes relacionades amb el procés sobiranista. Però el motiu de la concentració era indiferent. Bé, potser no del tot, però el que realment era important era sortir al carrer. Demostrar que el poble català continua en estat d’alerta.
Ara és l’hora, segadors
Les entitats independentistes estan acostumades a mobilitzar grans grups de persones, i aquesta vegada no va ser menys. Milers de ciutadans, 80.000 segons la Guàrdia Civil, van tenyir l’avinguda Maria Cristina dels colors de l’estelada, entonant crits d’”independència” i de “fora la justícia espanyola”, per mostrar el seu suport als càrrecs electes investigats. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l’expresident de la Generalitat, Artur Mas o els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs no van deixar passar l’oportunitat d’envoltar-se d’estelades i de seguir desafiant el govern espanyol.

Les lleis suspeses, els noms dels investigats, els entrebancs del govern espanyol al procés… i l’escenari convertit en un altaveu per llençar un missatge d’ànim al poble català, i una advertència al nou govern de Mariano Rajoy. Les metàfores no es van fer esperar: la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, avisava que el procés independentista és una carrera de fons, i que ara calia fer “l’esprint final” i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, advertia que era l’hora de “la mobilització permanent”. La de diumenge no serà una manifestació de les que fan història. De fet, és evident que no servirà per aturar les prohibicions de l’estat espanyol. Potser la data del 13N no va ser la millor elecció per fer una manifestació en favor de la democràcia. Els titulars del dilluns 14N del The Guardian i del New York Times demostren que ha aconseguit el seu objectiu: fer un cop de falç sobre la taula i avisar que el procés té més força que mai.

mani

Els assistents a la manifestació van superar les expectatives de l’organització. Foto: Sandra Sotillo

Read more

Contra l’establishment, més democràcia a Europa

NARCÍS FIGUERAS DEULOFEU (@figtreesgodmade)

Descarrega’t l’article en PDF

A tocar de les restes del Born del segle XVIII i amb Mònica Terribas com a mestra de cerimònies, el passat dijous 29 d’octubre va aterrar a Catalunya la veu més jove i influent de la nova esquerra del Regne Unit.

Owen Jones, de només 31 anys, va, exposar les dificultats de fer un discurs crític a la BBC, la televisió pública britànica. Narcís Figueras

Owen Jones, de només 31 anys, va, exposar les dificultats de fer un discurs crític a la BBC, la televisió pública britànica. NARCÍS FIGUERAS

Davant d’un públic molt atent de poc més de tres-centes persones, Owen Jones va defensar la necessitat de les esquerres europees d’articular un gran moviment social de base a escala continental que tingui com a principal objectiu reformar en un sentit democratitzador les institucions comunitàries. El jove comentarista de Sheffield va prendre el relleu de l’exministre de finances grec Iannis Varufakis, un dels que estan cridats a assumir protagonisme en aquest procés de reforma, juntament, entre d’altres, amb els economistes nord-americans Paul Krugman i Joseph Stiglitz.
Com fa a The Establishment: And how they get away with it, va retratar el que anomena establishment com el sistema que s’oposa a la democràcia per mantenir els privilegis i la riquesa concentrats en poques mans. Així doncs, tot i reconèixer les especificitats que la crisi ha deixat com a llast a cada país, va justificar el seu projecte afirmant que “els problemes de les classes treballadores i les classes mitjanes són molt semblants arreu d’Europa”.

Corbyn, salvant el laborisme
La diagnosi de Jones parteix del fracàs de la socialdemocràcia com a projecte polític. L’autor de Chavs: la demonització de la classe obrera va recordar que els partits socialdemòcrates només havien pogut ampliar les polítiques i els drets socials per construir estats de benestar quan l’amenaça roja de l’extensió del comunisme soviètic obligava liberals i conservadors a fer concessions. Això, va explicar, es va acabar amb els anys vuitanta, l’arribada de Reagan i Thatcher i el “final de la Història”.
El jove convidat, que va ser assessor del Partit Laborista britànic, va disseccionar l’arribada de Jeremy Corbyn al lideratge de la formació i de l’oposició a la Cambra dels Comuns. Va detallar que havia estat una sorpresa majúscula provocada per una enorme mobilització d’una base social amb molts afiliats recents que havia contradit els càlculs i la voluntat de l’aparell del partit. Al mateix temps, però, va reconèixer les dificultats amb què haurà de conviure el flamant líder laborista: la manca de costum a l’hora de manar o de dirigir-se a grans audiències, la indisciplina d’uns quants membres del seu propi grup parlamentari o l’hostilitat de bona part dels mass media. En relació amb això, la defensa del model de mitjans públics independents que encarna la BBC no va evitar que Jones exposés la impossibilitat de desviar-se del discurs de l’statu quo sense rebre atacs. Al mateix temps va atribuir als mitjans de gran difusió un paper clau en el manteniment de l’establishment fent creure que la culpa de tots els mals “sempre és del veí i mai del govern”.

Qüestió de sobirania
El qui durant les darreres eleccions municipals va mostrar el seu suport a la candidatura d’Ada Colau va defensar que els moviments independentistes escocès o català s’emmarquen en la mateixa lògica que el moviment dels indignats o Podem, en l’àmbit espanyol, o Syriza a Grècia: la lògica de la recuperació de la sobirania, és a dir, de la capacitat de prendre les decisions que els afecten, per part dels ciutadans.
De fet, Jones no va estalviar-se l’anècdota que el seu oncle, un home d’esquerres i convençut, havia votat Sí al referèndum sobre la independència d’Escòcia i va explicar com el Partit Nacional Escocès havia arrasat a les darreres eleccions britàniques -molt per davant d’un descafeïnat Partit Laborista encapçalat per Ed Miliband- vinculant la sobirania escocesa a les polítiques socials i a un estat de benestar de qualitat. Per Owen Jones, a tots aquests fenòmens transformadors d’arreu d’Europa els falta encara relacionar-se i recuperar un discurs “inspirador” que els acosti a la majoria. ···

Amb la sala plena a vessar, encara va quedar gent fora el recinte del Born. Narcís Figueras

Amb la sala plena a vessar, encara va quedar gent fora el recinte del Born. NARCÍS FIGUERAS

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies