Més polítiques

Aroa Tort – Aquest dijous, de nou, un altre debat electoral. Ja en van quatre en una setmana. Però el de dijous a la nit, a la Sexta, va tenir una particularitat: un debat únicament de candidates. Candidates, en femení. Per contrarestar el debat de dilluns dels caps de llista, on es va fer plausible la disparitat en la política? Més ben dit, la disparitat en el capdamunt de la política. I en el capdamunt de qualsevol àmbit de la societat. Dilluns vam tenir un debat entre els candidats que aspiren a ser presidents del govern, tots cinc, homes. Dijous vam veure l’enfrontament entre les representants dels partits. I les diferències entre aquests dos debats es van fer evidents.

La dinàmica

En primer lloc, elles van tenir una oratòria i un discurs molt més ben format que el d’ells. Van donar arguments millor elaborats i els van saber explicar més clarament al públic. En definitiva, tot i les discussions, trepitjar-se i, fins i tot, els crits en algun moment ─cosa normal, al cap i a la fi, ja que és un debat i, a més, un debat electoral─, els diferents enfrontaments entre les candidates van ser menys durs, en la línia de menor espectacularització. Tot el debat en si va tenir un to més pausat, en comparació amb l’altre. I, tot i que probablement la resposta està en què cada polític és diferent, la veritat és que sorprèn aquesta diferència, en conjunt, en la sobreactuació global del debat, que es va fer notar molt més en el d’ells que en el d’elles.

El format

Tanmateix, el format del debat de dijous era força diferent del del dilluns, cosa que va facilitar la millora de l’argumentari de les polítiques. Aquest cop, la periodista feia les preguntes ─les preguntes concretes─, podia tallar i interrompre i, el més important, en el debat no hi havia blocs temàtics tancats. Això va permetre que cada candidata definís polítiques concretes d’actuació quan se’ls preguntava. En canvi, en el debat d’ells, amb els blocs predeterminats, es produïa una monopolització del tema per cada polític, cadascun l’intentava portar al seu àmbit. Aleshores, no s’acabaven de definir les polítiques detallades i, al final, tot eren reiteracions de temes ─Catalunya, l’exemple paradigmàtic, que apareixia en tots els blocs.

Per tant, el format va jugar a favor de les dones. Van començar sense interrompre’s, pràcticament, encara que després eren inevitables les discussions. Perquè, com he dit, no deixa de ser un debat. I, entrant una mica en els continguts, en aquest es va parlar de les dones, es va parlar de feminisme. Va ser un dels temes centrals i recurrents. I això es va notar especialment en el minut d’or de les candidates, on tres d’elles (UP, PSOE i PP) es van dirigir a les dones directament, a diferència dels seus homòlegs homes.

I un apunt final, sobre la seva vestimenta. És odiós quan només es parla de les dones pel seu físic i la seva roba. Però en aquí voldria fer notar el tipus de sabates que quatre d’elles portaven. Potser les sabates que duien ells el dilluns també fossin incòmodes. O potser no. Tot i això, no em deixa de sorprendre que, en un debat on s’estaran més de dues hores dretes, elles hagin de dur ─sigui per voluntat pròpia o no─ uns talons tan alts i prims que fan mal als peus només de veure’ls.

Read more

Cap al 10N: alterats i amb els deures fets

El debat celebrat a la Pompeu és una continuació del de l’Acadèmia de la Televisió, amb la paritat com a novetat

SERENA GABRIELA, SARA OLIVER I ADRIÁN SOLER (BARCELONA)

El debat celebrat a l’Auditori de la Ciutadella de la Pompeu Fabra és per molts candidats, l’última oportunitat per fer arribar els missatges dels partits als universitaris. Gran expectació i cues abans d’entrar. El primer contrast amb l’organitzat per l’Acadèmia de la Televisió: l’exclusió de l’extrema dreta i la paritat entre homes i dones.

Els candidats han entrat al ‘ring’ amb els argumentaris a la mà i havent vist el debat electoral d’ahir. Preguntes sense resposta i la tradicional pràctica del «i tu més», que semblava superada, han tornat a aparèixer.

Ja a la primera intervenció, Míriam Nogueras (JxCat), ha vingut a criticar la posició de Sánchez ahir al debat, que va dir que faria una llei per prohibir els referèndums. A diferència de Sánchez ahir, Francisco Polo (PSC) ha sigut més clar a l’hora de rebutjar qualsevol acord amb el Partit Popular i s’ha enganxat amb Ciutadans, els quals ha criticat per aliar-se amb l’extrema dreta.

El debat en imatges

La violència a Catalunya ha sigut el tema estrella: mentre Rosique (ERC) denuncia els empresonaments dels manifestants, el PP se solidaritza amb els que combaten «els radicals»

La violència a Catalunya ha sigut un dels temes estrella del debat: la resposta al carrer, l’actuació policial, l’organització estudiantil han sigut presents al llarg del primer bloc.

El contrast entre el to utilitzat per Marta Rosique (ERC) i el d’alguns líders del seu partit –com Rufián– també ha sobtat a alguns dels rivals polítics. Per això ha volgut començar agraint a tota «aquella gent que des que va sortir la sentència no ha parat de lluitar». També ha reiterat al llarg de tot el debat la situació dels empresonaments d’aquestes setmanes. Diferenciant-se amb la postura de Rufián, que ha tingut una posició neutral respecte aquest tema.

Aina Vidal (ECP) ha sortit a l’atac i durant tot el debat ha llençat algunes rèpliques que han arrencat aplaudiments. Una de les més impactants ha sigut la que ha dirigit al PSC i ERC. Primer ha criticat a Esquerra: «Marta, vosaltres també sou la BRIMO: necessitem recuperar la política», per després criticar a Sánchez: «És incomprensible que un president tingui la falta de respecte de no contestar el telèfon a un altre polític».

Nacho Martín Blanco (Cs) ha tornat a criticar la violència a Catalunya: «Em sap molt greu veure joves que banalitzen la violència», això sí, no ha portat cap llamborda trencada, com ahir sí va fer el cap de llista del seu partit en Prime Time. Ha intentat desmarcar-se del desbloqueig, afirmant que el seu partit va fer una oferta al PSOE.

Des del PP, Xavi Cañigueral s’ha solidaritzat amb els estudiants que van «fer front als radicals que els impedien fer classe», tot fent referència a la vaga convocada per Assemblea Ciutadella que va obligar a endarrerir el debat.

Més enllà de Catalunya

Al segon bloc s’ha entrat en el debat sobre les postures que no s’escolten tant per televisió o han quedat amagades darrere el conflicte català. Els drets LGTBI, l’eutanàsia, la violència masclista, el canvi climàtic i la resposta a la imminent desacceleració econòmica han sigut els temes tractats.

Respecte a l’eutanàsia, Junts Per Catalunya ha dit que no s’hauria d’utilitzar aquest tema com a instrument polític: «Estem a favor i hem estat en contacte amb moltes famílies». Francisco Polo (PSC) ha defensat la creació d’una llei d’eutanàsia i ha dit que ho farien si continuen al govern.

En la qüestió econòmica, tots s’han remuntat a la situació prèvia a la crisi, fent cas a les advertències dels economistes. El PP, que va ser el govern que va gestionar la crisi, ha defensat el que va fer, mentre que En Comú Podem ha plantejat solucions alternatives.

Aina Vidal (ECP) ha alertat que les pròximes eleccions se situen en un marc de desacceleració econòmica molt semblant al del 2007. En aquest sentit –tal i com va explicar Iglesias al debat d’ahir– han demanat retallar «els privilegis» i no els drets dels treballadors: «La precarietat és una estratègia deliberada. Ens volen pobres.» Com a contrast, Ciutadans i el PP han defensat la liberalització del mercat. Cañigueral (PP), ha arribat a dir que es necessita una administració businessfriendly, perquè no es tornin a repetir les dades d’atur de Zapatero.

Drets LGBTI

«Sou el partit del postureig i aneu amb VOX, on feu polítiques contra el col·lectiu LGTBI, les dones», ha recriminat Polo (PSC) a Martín Blanco (Cs). Ha sigut el començament d’un llarg estira-arronsa entre els dos candidats. Míriam Nogueras (JxCat) ha acabat criticant al PSC perquè «vostès es manifesten amb VOX».

Polo (PSC) recrimina a Ciutadans les seves aliances amb l’extrema dreta i Nogueras (JxCat) critica el PSC per manifestar-se amb VOX

En relació al tema de la manifestació de l’orgull de la que Ciutadans va ser expulsat, el candidat del PSC ha sigut contundent: «No vau voler signar el manifest de no pactar amb l’extrema dreta». Una afirmació repetida per la candidata de JxCat.

Francisco Polo, que és ferm defensor dels drets LGBTI, ha utilitzar també el minut d’or per fer una metàfora: «Aquelles persones que ens volen posar dins l’armari poden guanyar».

Xavi Cañigueral, per la seva part, ha acusat a Polo d’utilitzar l’etiqueta LGBTI per incloure la seva ideologia i ha assegurat que «no tots els membres del col·lectiu pensen igual» que ell. Una postura semblant a la de Ciutadans, que ha dit que es poden defensar els drets LGTB alhora que defensar la unitat d’Espanya.

«I tu més»

Ha tornat a sortir el clàssic «i tu més», que s’ha traduit en un comentari per part del representant del Partit Popular, Xavi Cañigueral (PP), afirmant que ningú tenia proves de qui era «M. Rajoy» i convidant a denunciar-ho si les tenien. Tot seguit, ha criticat a Junts per Catalunya per la corrupció de Pujol. Ha assegurat ––finalment– que hi ha coses pitjors que la corrupció com ara «atacar la sobirania nacional del país». Aina Vidal s’ha mostrat molt combativa amb la corrupció i ha tret la sentència de la Gürtel per recordar al PP que sí que hi ha una resolució judicial.

Cañigueral (PP) torna a treure el cas Pujol i rep la rèplica de Vidal (ECP), que li tira en cara la Gürtel

Perfil

Read more

EN DIRECTE: Segueix el debat del 10N a Ciutadella

Organitzat per deba-t.org, tindrà lloc a les 11 al Campus de la Ciutadella de la Pompeu Fabra

Un debat paritari

Read more

Ajornat el debat electoral del 10N a causa de la vaga

deba-t.org ha suspès el debat electoral previst per dimarts 29 al Campus de la Ciutadella: la nova data provisional és el 5 de novembre

L’associació universitària deba-t.org ha anunciat que cancel·la el debat electoral previst per dimarts 29 i que s’anava a celebrar a l’auditori del Campus Ciutadella de la Pompeu Fabra. La nova data que proposen des de l’associació universitària és el 5 de novembre, encara que tot depèn del transcurs de les mobilitzacions. La vaga indefinida anunciada per Assemblea Ciutadella i que començarà just el dia en què estava programat el debat és la causa de la suspensió d’aquest: «el debat electoral per les eleccions del 10 de novembre no es podrà realitzar demà a causa de la convocatòria de vaga», afirmen en el comunicat, penjat a Instagram.

Comunicat de deba-t.org publicat a Instagram Stories.

L’organització estudiantil deba-t.org havia contactat ja amb tots els partits polítics i havia confirmat l’assistència d’Aina Vidal (En Comú Podem), Mercè Perea (PSC), Laura Borràs (JxCat) i Manu Reyes (PP). Ara, des de l’organització confirmen que hauran de contactar una altra vegada amb tots els partits i cercar una data que vagi bé a tothom. «Durant els pròxims dies anunciarem tota la informació sobre candidats assistents», diuen en el comunicat.

Vaga indefinida

Assemblea Ciutadella ha convocat la vaga indefinida per demanar «l’opció d’escollir avaluació única», una decisió que han proposat altres universitats, com la UB o la UdG, per tal d’afavorir la mobilització dels estudiants. També demanen la cancel·lació de l’activitat lectiva i el posicionament de la Universitat Pompeu Fabra «a favor de l’autodeterminació» i en contra de «la repressió».

Read more

Els retrets i els ‘zasques’ del primer debat entre els candidats per Barcelona al Congrés

Paula Solé

Una solució per Catalunya. Aquest és un dels punts més importants dels programes electorals dels partits polítics que concorreran a les properes eleccions del 28 d’abril. I també va ser una de les preguntes clau del primer debat entre els candidats de la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats, organitzat per La Vanguardia

Cayetana Álvarez (PP), Inés Arrimadas (Ciutadans), Jaume Assens (Podemos),  Meritxell Batet (PSOE), Laura Borràs (PDeCat) i Gabriel Rufián (ERC) van discutir sobre les seves idees en una xerrada caracteritzada per les acusacions, els retrets i els ‘zasques’. Interactuant amb la següent imatge coneixeràs els candidats i les posicions que defensen. 
Captura de pantalla 2019-04-04 a las 20.38.34

«Álvarez considera que a Catalunya “hi ha xenofòbia” i un “problema de no voler viure amb els altres”. Els llaços grocs a l’espai públic “són símbols que ataquen l’altra meitat de Catalunya” i “Tv3 està al servei d’un projecte identitari que exclou una part dels catalans”. Segons ella, hi ha hagut una “apropiació d’allò públic per un projecte de la xenofòbia, d’arraconar a la resta de catalans i espanyols com si fossin inferiors”. A més, també ha instat als partits sobiranistes a demanar perdó pel referèndum.

“Álvarez ens diu a tots nacionalistes, i aquí l´única que porta una bandera és vostè”, li ha retret Rufián. La cap de llista del PP li ha assenyalat el llaç groc de la jaqueta “amb el llaç que porta el que està dient és que Espanya és una dictadura”, s’ha defensat Álvarez.

“Álvarez ens diu a tots nacionalistes, i aquí l´única que porta una bandera és vostè”

També ha volgut replicar-li les seves dues intervencions ha estat Borràs. “Si afirma tant que Espanya és una democràcia és perquè potser hi ha dèficit” i “el govern va ser escollit per democràcia, això és de P3 de democràcia”, li ha retret. A més, també ha volgut deixar clar que “Catalunya no és xenòfoba i Arrimadas n’és un exemple. No practica gaire el català però el parla molt bé”. Borràs ha acabat la seva intervenció demanant-li “menys paternalisme i més democràcia i respecte a la capacitat dels ciutadans a decidir el seu futur”.

“Catalunya no és xenòfoba i Arrimadas n’és un exemple»

Batet també ha volgut contestar-li. “Hauríem de demanar perdó, però per creure que Espanya era una democràcia”, defensava. “Senyora Álvarez, només demano al PP que sigui la meitat de lleial que és el PSOE quan està a l’oposició”. La cap de llista del PSOE ha intentat reconduir el debat cap a la qüestió central “la pregunta clau del debat és si estem disposats a resoldre el problema. El PSOE sí, mitjançant el diàleg amb la llei, però Ciutadans i PP ens acusen per fer-ho”.

“Álvarez ens exigeix que demanem perdó per un referèndum. Jo li proposo un tracte: yo demano perdó si vosté també ho fa per la Gurtel”, responia Rufián davant la mirada incrèdula i el riure de la cap de llista del PP. El dirigent català li ha retret que digui que Catalunya és xenòfoba quan “ha tingut un president cordovès”(fent referència a Montilla). Álvarez assegura que l’expresident de la Generalitat s’ha fet nacionalista per ser acceptat. “Parla d’un país que té una cap de l’oposició nascuda a Jerez”, argumenta Rufián.

“Álvarez ens exigeix que demanem perdó per un referèndum. Jo li proposo un tracte: yo demano perdó si vosté també ho fa per la Gurtel”

Qui comparteix una idea similar a la del PP és Arrimadas. “Tenim un president de la Generalitat xenòfob, supremacista i racista” i acusa Borràs de ser-ho també. “Senyora Arrimadas, ja sap que per més vegades que digui que sóc supremacista, el subjecte, verb i complement de les frases que llegeix és important. Justegen de lectura. Sapiguem llegir i exercim la comprensió lectora”, es defensava Borràs.

La discussió entre ambdues es va anar escalfant progressivament. “Borràs considera que els constitucionalistes som curtets i no sabem llegir”, retreia Arrimades. “La culpa d’això és que hem tingut uns governs d’Espanya que han normalitzat aquests discursos i els han escollit com a socis i això és una anomalia”, ha argumentat sostenint els retrets en tuits de Borràs. El punt més àlgid ha estat quan aquesta ha tret deu llibres de la seva bossa de roba “Arrimadas sempre treu un tuit meu entranyable, del 2008 i tret de context. Avui li porto 10 llibres meus, en castellà”, ha replicat.

«Tenim un president de la Generalitat xenòfob, supremacista i racista”

La dirigent taronja sosté els seus arguments en un article que va escriure Torra i assegura que “s’ha adoctrinat a les escoles” i “s’han obert ambaixades per tot el món amb l’objectiu de deixar malament Espanya”. Arrimadas assegura que posaran solució a la llei electoral catalana per “tenir un Parlament que es correspongui amb la realitat” ja que si aquesta estigués actualment implantada “no sabriem qui és Puigdemont ni Torra”.

Asens ha assegurat que Álvarez “no coneix què és la pressumpció d’innocència dels polítics acusats de rebel·lió i sedició” i que “el seu partit els tracta com a condemnats i suposo que alguna cosa sabran al respecte”. Explica que si governen escoltaran les víctimes que van ser maltractades l’1-O i creu que “no feia falta tal desplegament policial davant gent que volia votar en una consulta que ja s’havia dit que no tenia efectes legals”:

“Aquí hi ha molt to victimista. Si muntes un operatiu per liquidar la democràcia t’has d’aguantar amb les conseqüències”, ha defensat Álvarez. “Senyora Batet, el PSOE ha buidat la paraula ‘diàleg’ de sentit i ara l’utilitzen per dir ‘menys llibertat’, ‘ruptura de la sobirania comú entre tots els espanyols’ i ‘fi de la fraternitat’. Volen encaixar Catalunya en una categoria diferent a la de la resta dels espanyols”. “Senyora Arrimadas, el PP ha comès errors però ha après i ja s’han acabat. Ara farem les coses bé. La solució és més constitucionalisme, llibertat, igualtat i fraternitat”; ha sentenciat.

Pots veure el debat complet al següent vídeo:

Read more

Clinton té més possibilitats de guanyar les eleccions que Trump, segons dos ex-congressistes dels Estats Units

trumpclinton

Irina Balart Casanovas (@irii_96)

Descarrega’t l’article en PDF

Brian Baird, ex representant del partit demòcrata a Washington i Dan Miller, del partit republicà a Florida, han manifestat la seva convicció de que la candidata Hillary Clinton guanyarà les properes eleccions. Els congressistes han assistit a la Universitat Pompeu Fabra per dur a terme un debat -organitzat per la plataforma Deba-t.org– sobre les darreres campanyes electorals i els possibles resultats dels comicis.

Enguany el debat ha estat dividit en 2 blocs. El primer tractava sobre les primàries. Els dos compareixents han parlat sobre el finançament de les campanyes electorals i ambdós han coincidit en què es gasta una desmesurada suma de diners, fins i tot Baird, del partit demòcrata, ha assegurat que cal “una reforma de les campanyes electorals”. A més, Miller ha afegit que en l’elecció dels candidats republicans el gran problema va ser que hi havia “masses candidats que estaven molt dividit ideològicament”.

En quant a la tria del partit demòcrata, Baird ha destacat que Bernie Sanders tot i que va tractar temes molt importants, com la corrupció o la pobresa. Tot i així, la “seva autodefinició com a socialista van fer canviar el vot de l’electorat de centre”. Un fet a destacar, és que els votants de Sanders no volen votar a Clinton ja que consideren que “és igual que Trump”. No obstant, tal com ha avalat Baird, l’únic objectiu que té Sanders actualment és fer que Trump no guanyi les eleccions, i “la millor manera de fer-ho és votant a Clinton”.

debat

Debat entre Dan Miller i Brian Baird, fotografia pròpia

Trump, un polític “poc qualificat”

En el segon bloc, dedicat a la campanya presidencial,  els dos congressistes han declarat que “Trump molt possiblement no guanyarà aquestes eleccions”. Una de les raons que han donat per aquesta afirmació és que “no és un polític qualificat”, segons Dan Miller, i això fa que fins i tot dintre el propi partit “hi hagi discrepàncies per votar-lo”.  A més, com ha afegit Brian Baird, Clinton va per davant en els swing states, és a dir, aquells que no tenen un candidat segur en les enquestes (Florida, Virginia, Colorado, Iowa, New Hampshire, Nevada i Ohio). No obstant, segons Miller “encara hi ha una gran majoria de gent que el votarà”, que són gent que té por al canvi social i que “està en contra el sistema”. A més, afirma que “els votants de Trump són gent que odia a Hillary Clinton” perquè en el passat -1992- va lluitar per una sanitat pública.

 

Els dos congressistes s’han mostrat escèptics amb els debats televisius i amb el paper dels mitjans, que segons ells, “estan més pendents dels polítics que de les polítiques”.  Això fa que només mostrin la cara més polèmica dels candidats i les picabaralles que tenen els uns amb els altres. Si bé la premsa actua d’aquesta manera per captar més audiència, hi ha una part de realitat. Com han explicat els compareixents, la societat nord-americana és molt polaritzada i això fa que hi hagi una tendència a depreciar les idees contràries a les pròpies.

Un congrés disfuncional

Tant Baird com Miller han predit els resultats de les eleccions a la càmera de representants. Segons ells, probablement els republicans seguiran controlant el Parlament, tot i que amb alguna pèrdua d’escons. En cas de que aquests resultats es confirmin i Hillary Clinton guanyi les presidencials, això suposarà desacords en la presa de decisions entre uns membres i uns altres. “La càmera de representants sempre ha estat molt dividida i ha sigut molt disfuncional”, diu Dan Miller, a causa de la presència de grups molt polaritzats i radicals.  A més, en conseqüència les polítiques dels futurs presidents seran molt més difícils de complir.

El debat ha acabat amb una recomanació de Brian Baird cap els joves, dient que “tot i que les condicions econòmiques i socials no siguin favorables hi ha que seguir lluitant”.

Read more

Molts republicans creuen que Trump no està qualificat per ser president

@andreaabc18 i @jofrefigueras– A menys de dues setmanes de les eleccions presidencials dels Estats Units, republicans i demòcrates es llancen en una batalla acarnissada per aconseguir els vots dels swing states o estats amb vot no definit. El 8 de novembre serà una data determinant, no només per a la nació americana, sinó també per a la resta de països, ja que estan en joc qüestions com el comerç internacional o l’intervencionisme militar. Després de l’últim i més polèmic debat a Delawere (Ohio), els candidats han deixat clar que s’enfronten a un gran repte i que no deixaran escapar ni un vot. Són unes eleccions excepcionals i és per això que en els debats s’han pogut escoltar més insults i acusacions que propostes per millorar el país. Hillary Clinton i Donald Trump, dos polítics radicalment oposats, comparteixen el fet de ser els candidats més impopulars de la història, segons un sondeig de Washington Post. Quines seran les claus que decidiran el resultat del pròxim 8 de novembre?

En el debat organitzat per l’associació debat.org a la Universitat Pompeu Fabra n’hem obtingut algunes pistes. L’ex congressista republicà Dan Miller i el demòcrata Brian Baird han contestat a les preguntes dels estudiants en un clima distès, molt diferent dels enfrontaments entre els candidats presidencials. Tots dos han estat d’acord en la majoria de qüestions, però sobretot en què Clinton guanyarà les pròximes eleccions. Baird ha explicat que els sondejos demostren que molts swing states ja s’estan decantant cap ella, però que el que decidirà el resultat final és el col·legi electoral. «Els republicans del Col·legi són gent sensata que al final estarà disposada a votar per Clinton», ha afirmat Baird. Miller, per la seva banda, ha corroborat que Trump no serà president, ja que la seva popularitat ha caigut durant les últimes setmanes i no aportat res de nou per fer créixer els seus votants.

debateDan Miller i Brian Baird, fotografia pròpia

El candidat republicà ha estat el centre del debat, així com les polèmiques que ha tingut lloc durant el curs de la campanya. Dan Miller i Brian Baird han compartit la mateixa opinió negativa sobre Trump i la seva manca de qualificació per ser president. «Hi ha molts republicans conservadors, com el mateix Bush, que estan en contra que Trump guanyi les eleccions. De fet, creuen que pot ser perillós per aquest govern«, ha explicat el participant republicà. Un altre aspecte tractat ha estat el tipus d’elector del candidat republicà. Segons els parlamentaris, més de la meitat dels partidaris de Trump li donen suport perquè «odien» a Clinton, o perquè s’oposen a les immigracions, a l’avortament i als canvis tecnològics. El més sorprenent, però, és que no només es posicionen a favor del candidat republicà milonaris conservadors, sinó també gent amb un nivell de renda baix.  «Les frases de Trump tenen una certa simplicitat, però tot i així la gent se’l creu perquè estan enfadats amb el sistema», apuntava Miller.

El debat s’ha dividit en dos blocs centrats en les eleccions primàries i en les eleccions presidencials. Pel que fa al primer, s’ha posat de manifest la necessitat de canviar la llei de finançament dels partits i s’han exposat algunes possibles reformes, com ara l’elecció del Tribunal Suprem, la reducció de les diferències socials o la millora de l’assistència sanitària. Brian Baird ha parlat de Bernie Sanders, l’altre candidat demòcrata que no va ser escollit en les primàries. «Sanders era l’únic socialista del partit però no estava tan preparat com Clinton», ha afirmat.

Finalment, en relació a la campanya presidencial els dos convidats han assenyalat que està sent massa llarga i que els mitjans s’han centrat més en la disputa dels polítics que en els programes electorals. En definitiva, una campanya que marcarà un abans i un després en la política dels EUA.

donaldtrumpandclinton_opt

Hillary Clinton i Donald Trump. Imatge extreta de Wikimpedia Commons

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies