El primer hola i l’últim adeu

La mort perinatal continua sent un tema invisibilitzat en la nostra societat. Cada vegada hi ha més figures que treballen per trencar el silenci i acompanyar el dol de les famílies que pateixen la mort d’un infant durant la gestió o els primers dies de vida

Elisenda Rovira i Poblet / Anna Hernàndez i Garriga

«Tant mare és una dona que porta els seus fills al parc com una mare que els plora i no els té», segons la doula de dol Noelia Sánchez. Cada dia es produeixen a Espanya unes 6 morts gestacionals i neonatals, és a dir, entre les 22 setmanes de gestació i els 28 primers dies d’edat segons l’Institut Nacional d’Estadística. Una xifra que s’enfila fins als 2.500 al final de l’any. No obstant, es calcula que en serien moltes més, si es comptessin aquelles pèrdues anteriors a les 22 setmanes. Moltes d’aquestes morts no són verbalitzades per part de les famílies per motius culturals i per tant, se’ls fa complicat fer una bona gestió del dol i la pèrdua.

Dades extretes del portal Umamanita, a partir de les informacions de l’INE.

Arran d’aquest dol i de l’anhel de visibilitzar-lo, neix la figura especialitzada de la doula de dol. Tenint en compte que una doula és aquella dona que acompanya una altra durant la gestació, part i postpart, la doula de dol ha agafat el rol d’orientar i fer costat a les mares que han vist interromput el seu embaràs per la mort del bebè. És el cas de la Noelia Sánchez, una treballadora social que després de la mort de la seva primera filla Cora, va començar a formar-se en aquest àmbit.

Em vaig formar per poder repartir entre les mares tot l’amor que no li vaig poder donar a la meva filla.

Noèlia Sànchez, doula de dol.

Noelia Sánchez treballa en un local a Barcelona, Cor a Cor (nom dedicat a la seva primera filla Cora), on atén famílies que han patit i viuen la mort d’algun fill. En les seves sessions, acompanya la benvinguda i el comiat del nadó, cosa que molts pares que han patit una pèrdua no fan i que, segons Sánchez, és un procés primordial per integrar aquest dol en la seva vida.

La doula de dol també reivindica que aquest servei hauria d’estar integrat en els hospitals públics perquè des que es comunica als pares que ja no hi ha batec del fill o filla que esperaven, rebessin automàticament l’assistència i acompanyament d’una figura – en aquest cas, una doula de dol- per conèixer tot el ventall de possibilitats que des d’aleshores poden seguir.

Fragment de l’entrevista a Noelia Sánchez, doula de dol a Barcelona

Clicar aquí per veure l’entrevista completa

Com es gestiona amb la parella?

Tot i que és la mare biològica qui viu el procés de la pèrdua de manera física, podent passar per intervencions quirúrgiques i altres dolors, normalment hi ha una parella, home o dona, que també esperava aquest infant. «Una pèrdua pot unir molt però també pot separar molt». Així ho exposava Carlota Iglesias, psicòloga especialitzada en teràpies de parella i que també ha passat per un dol perinatal. Ara també treballa amb parelles que han perdut els fills, donant-los eines per cuidar-se i acomiadar conjuntament aquell infant.

Una de les causes que pot incidir negativament en la relació, i que Iglesias remarca que cal treballar, és que la parella pugui quedar en segon pla durant la pèrdua i el dol. També el fet de passar per fases del dol diferents pot generar incomprensió i distanciament entre els pares.

No diguis per la mort d’un fill [que ha nascut mort] el que no diries per la mort d’un avi.

Carlota Iglesias, psicòloga especialitzada en les parelles.

Iglesias ja tenia una filla de poc més de dos anys quan va perdre el seu segon fill. Des de l’experiència pròpia, encoratja a les famílies que ja tenen altres fills que expliquin també la mort del seu germà o germana. Per una banda, això pot facilitar la integració del dol a la família perquè els més petits «no tenen la concepció del mai més», segons la psicòloga. En aquest sentit, comenta que cal adequar l’explicació sobre la mort a cada edat, però mai s’hauria d’amagar: privar els infants d’aquesta informació no és una manera de protegir-los, sinó tot el contrari.

Associar-se pel dol

Un altre pilar que és essencial per aquest tema, del qual se’n parla poc per la inseguretat social que genera, és el de les associacions: famílies que han patit la pèrdua d’un infant i que es troben per canalitzar el seu dol i acompanyar noves famílies que passin per la mateixa situació. Hi ha associacions pel dol perinatal per tot el territori i la de la Cataluya Central s’anomena Little Stars. Una de les fundadores és Núria Caberol juntament amb el seu marit que, després de perdre la seva filla Aina al cap de pocs dies de néixer, va trobar a faltar aquest servei a la seva comarca.

Entre altres activitats, Little Stars ha desenvolupat un projecte que s’anomena “L’arbre dels records”, un espai als cementiris locals dedicat al record als infants no nascuts o morts durant els primers mesos de vida. S’hi planta un ametller, ja que és una espècie que tarda nou mesos a fer el seu fruit i que, històricament ha estat símbol d’alegria, felicitat i protecció. “Un ametller que tots els pares podran veure créixer, cosa que no han pogut veure a fer els seus infants”, sentencia Caberol.

Altres cementiris catalans estan implantant aquesta mesura que serveix per plorar i exercir el dol d’aquestes famílies.

Crear l’associació m’ha ajudat a poder parlar de la meva filla i a poder anar tancant el meu dol

Núria Caberol, cofundadora de l’associació Little Stars

Feina feta i tota la que queda per fer

Entre totes aquestes, són moltes les eines que ara mateix estan a l’abast de les famílies que passen per la mort d’un fill. Amb l’esperança que cada vegada es faci més visible la gestió d’aquest dol, les diferents figures estan satisfetes de la feina feta, tant en l’àmbit de la visibilització com de la gestió emocional de les pèrdues.

El llenguatge més enllà de les paraules

Tots els actors que treballen al voltant d’aquesta causa, fan incís en la importància d’utilitzar unes paraules concretes i evitar-ne d’altres per tal de cuidar l’espai de benestar de les famílies que viuen aquest dol.

Per Noelia Sánchez, és imprescindible tenir cura de les paraules que s’utilitzen a l’hora de parlar de temes com la mort i del dol. Tenint en compte que són uns fets que causen molt dolor a les famílies que ho pateixen, l’especialista en dol perinatal assegura que part de la teràpia consisteix a analitzar el llenguatge i canviar aquelles paraules que impedeixen desenvolupar el dol de la manera més sanadora possible.

El següent interactiu mostra un conjunt de paraules o expressions que s’acostumen a fer servir de manera interpersonal (fora d’un ambient mèdic) i que, segons Sánchez, caldria analitzar com s’utilitzen i si és realment adient fer-les servir.

Tota aquesta informació pot no ser compartida per a tothom, sinó que es fonamenta en l’opinió basada en l’experiència vital i professional de la doula de dol Noèlia Sánchez.

Read more

Les dones s’aturen en tots els sectors econòmics

ÈLIA GEA i JAVIER DE LA SOTILLA

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març), tot el sector laboral femení va ser cridat a fer vaga i a parades de dues hores. Des de CCOO i UGT calculen que la participació ha estat d’uns sis milions de treballadores. El secretari general d’UGT afirma que el dia de vaga “marcarà un abans i un després” a l’hora de negociar convenis col·lectius i plans d’igualtat.

La vaga era una demanda per acabar amb la violència masclista i un reclam per la igualtat i la fi de la la precarietat laboral femenina i la bretxa salarial. A les parades s’hi han sumat les principals empreses de la indústria, els serveis i les administracions públiques, que és precisament on s’ha notat més l’impacte. El sindicat CGT -una de les organitzacions convocants de la vaga general- ha qualificat la jornada d’un “absolut triomf”.  ha estat en sectors estratègics com l’ensenyament, la sanitat o el transport.

 

Tanmateix, no hi ha hagut un consens entre els principals sindicats. Els dos majoritaris -CCOO i UGT- han fet una convocatòria de dues hores, com ha passat, en general, a Europa.  Han estat un total de 6 milions de dones les que han secundat l’aturada de dues hores. Però molts altres sindicats -com CGT, IAC, CSC i CNT- han considerat que no era suficient, cridant a les dones a abandonar els llocs de treball al llarg de tota la jornada.

S’ha de tenir en compte que moltes dones amb treball precari no s’han pogut sumar a la convocatòria. La Comissió 8 de març recorda que “hi ha companyes que no poden participar perquè, si ho fan, demà les acomiaden”. De la mateixa manera, moltes dones han de mantenir una família amb només el seu sou, i moltes empreses no han ho han posat fàcil a les vaguistes, de manera que no s’han pogut permetre perdre el sou del dia d’ahir.

 

 

DEMANDES

Cures.- Un dels objectius de la vaga va ser alliberar a moltes dones, almenys per un dia, de les feines de cures que duen a terme a casa. Un treball domèstic associat tradicionalment al gènere femení i que no es troba valorat en la societat. Així, molts homes involucrats en el moviment feminista es van unir en centres socials per cuidar els fills d’aquelles dones que volien fer vaga i no tenien altra opció. I és que la divisió del treball és un dels problemes de fons de l’existència del patriarcat modern.

Fa uns dies, Silvia Federici, en una entrevista a eldiario.es, explicava la seva proposta relativa a aquesta qüestió, afirmant que “és un engany que el treball assalariat sigui la clau per alliberar les dones”. En la seva opinió, remunerar el treball domèstic seria un pas important cap a la igualtat: es valorarien les feines de cura en la societat i això implicaria que molts homes el realitzessin de la mateixa manera. Aquesta mesura, afirma Federici, acabaria amb l’actual model patriarcal, on “les dones han de ser dues coses: productores i reproductores al mateix temps, una espiral que acaba consumint tota seva vida”.

Precarietat laboral. – El líder d’UGT, Pepe Álvarez, en un comunicat públic a la Plaza de Cibeles de Madrid, ha reclamat la derogació de la reforma laboral del 2012, ja que segons el líder sindical es tracta d’un “element de discriminació que arracona les dones”, en “obligar” a milers de dones a acceptar treballs parcials de quatre hores o salaris de misèria per sota del mínim exigit per la llei. Carmen Arenas, responsable de l’Àrea de la Dona a Comissions Obreres, també ha remarcat la necessitat de “canviar les polítiques de retallades” que condemnen a les dones a “treballs temporals i precaris, on la promoció i formació és nul·la”.

Bretxa salarial. – Al conjunt d’Espanya, un home cobra de mitja 27.727 € anuals, mentre que la dona en cobra 19.745, és a dir, fins a un 23% menys.

No obstant això, en alguns sectors aquesta bretxa augmenta. Les dones que formen part de consell d’administració d’empreses cotitzants en Borsa -a més d’estar en clara minoria, ja que suposen només un 17%– cobren fins a un 40% menys que els seus companys homes: elles cobren 130.000 euros de mitja, i ells 322.000.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies